La nova frontera

   Simulant un part natural. Serveis de Salut Integrats Baix Empordà. Hospital Comarcal de Palamós. (Foto: http://www.hosppal.es).

   <<Voldria amb aquesta carta expressar el meu infinit agraïment a tot el departament de traumatologia de l’Hospital Comarcal de Palamós que després d’un accident em van atendre i em van operar>>. Són les paraules escrites en el diari ‘El Punt Avui’ (11-5-12) amb les quals el pacient Alan Marcus, expressava els seus sentiments cap a el personal de l’Hospital Comarcal que el va atendre durant nou mesos. Sentiment d’agraïment i d’afecte cap a aquell personal sanitàri que va romandre al seu costat i a més de les proves, intervencions quirúrjiques, cures… li van saber infondre un efecte físic, afectiu, moral i esperançador. No es refereix només a aquell personal que el va atendre d’una manera directe, segons la branca de la medicina que ell més va necessitar, vol anar més enllà i ho destaca d’aquesta manera: <<Quan em refereixo a traumatologia, em refereixo a aquelles persones també involucrades en serveis paral.les (infermeres i infermers, anestesistes, encimers -Juli, moltes gràcies!- i personal de sala d’operacions, i fins i tot herois i heroïnes que no estan cara al públic, com el personal de cuina, etcètera) que dia rere dia duen a terme els seus quefers>>.

   Entenc que el pacient Alan Marcus es refereix a les retallades que, tant per part del Govern de la Generalitat de Catalunya com pel central, pateix la sanitat pública catalana, quan ho descriu d’aquesta manera: <<En una època en què malgrat el gran impacte que la seva professió s’ha vist involucrada, m’han regalat no només poder tornar a caminar sinó a més un tracte molt personal i, tot i el dolor col.lateral de les intervencions, un somriure en els moments durs>>.  

   ‘Medicare’. Servei sanitàri pels ancians i els nens dels Estats Units, introduït per l’Administració del president John F. Kennedy. Fins i tot els americans que no tenen Seguretat Social universal, ens passaran al davant a la nació catalana víctima de les continuades i menyspreables retallades per part dels governs de la dreta conservadora i l’ultradreta. És una forma de menyspreu contra els ciutadans de Catalunya -que paguen els impostos més elevats de l’Estat espanyol-  i la dignitat de la persona i la família.

   Malgrat, doncs, les doloroses retallades, aquests professionals segueixen lluitant perquè la sanitat pública catalana no perdi el prestigi que des de la recuperació de la democràcia i l’autonomia de Catalunya, ha anat guanyant dia rere dia. Si per altes comunitats de l’Estat espanyol l’autonomia no vol dir res, per Catalunya representa l’impuls vers el progrés social i econòmic com a guia, el respecte cap a el nostre Estatut d’Autonomia i per la dignitat de la persona i la família. Déu ens guardi de tornar a la sanitat centralista de la nefasta i darrera dictadura espanyola (1939-1975).

   El pacient Alan Marcus dóna, de cor, les gràcies a l’equip de persones que l’han atès i a l’Hospital Comarcal de Palamós. La seva carta al diari ‘El Punt Avui’, acaba així: <<No tinc paraules (i bé ho saben) per agrair la seva gran ajuda. Aquest equip de persones com han estat el Dr. Castañeda i el doctor Goutulac, als quals he après a apreciar i conèixer, de la mateixa manera que aquest equip d’infermeres que amb la seva amabilitat han fet que anar a la revisió rutinària hagi arribat a ser un objectiu i amb ganes que aquests dies arribessin. A tots, i de cor, moltes gràcies>>.

   Una sanitat pública que compti amb el suport dels ciutadans de Catalunya i viceversa -sembla que no el té d’una part dels seus governants- té els camins oberts cap a la millora continuada de totes les branques de la medicina, així com dels professionals que les conformen. Volem que la nostra estimada nació catalana gaudeixi de la millor i més avançada sanitat pública europea. Calen més fons destinats a la sanitat pública, investigació i recerca. I ja hi són. Més de 16 mil milions d’euros procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 9 per cent del PIB català– surten cap a Espanya i no tornen. Fins quan aquest espoli fiscal, senyors del Parlament? 

   Serveis de Salut Integrats. Baix Empordà. Hospital Comarcal de Palamós.

   El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents: 7FxLiNnu25Q , 8DLutNW0eH8

 ————————————————————————————

El Deure i la Glòria

Artistes

      Foto: (http://exagger-art.artistwebsite)

   <<No és una casualitat que homes de geni musical com Paderewski o Chopin hagin estat també grans patriotes. S’ha de ser un home lliure per ser un gran artista>>. (President John F. Kennedy, parlament al Cementiri Nacional d’Arlington, 9 de maig de 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:GWrAUIwnS3c

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La universitat lleidatana existí fins a l’any 1717, en què fou abolida per Felip V. La de Perpinyà va esllanguir-se vers la fi de l’antic règim, rere un període de progressiva francesització. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- Què fou el moviment escolàstic?

   *   EL LEMA de la setmana.- “S’en diu experiència d’una cadena d’errors“. Enrique Jardiel Porcela.

   *   NOTA.- Els lectors dels Blogs del diari ‘El Punt Avui’ que tinguin a bé participar en la ‘pregunta de la setmana’, ho poden fer a l’apartat de comentaris. Ens plaurà fer-lis a les mans uns bolígrafs de ‘La Caixa’.

————————————————————————————-______________________________________________________