Mentre en els ‘reinos de Castilla y León’ i en el ‘reino de València’ fan el que volen, -els del ‘Partido Popular’, sense oposició i amb poder absolut, fan tot allò que se’ls antulla- a Catalunya amb el major nombre de competències traspassades i de les quals, sense cap classe de por, porta cap a endavant amb responsabilitat i, que n’aprenguin!, els seus ciutadans pateixen unes retallades que fan fredat. A cap ‘región’ espanyola es porten a terme unes retallades tant dures com a la primera i no inventada autonomia de l’Estat espanyol. I perseguida ja pels maleïts dictadors d’una patètica història d’Espanya. És evident que la Constitució espanyola és la seva, no la nostra, ja que només protegeix a ells. Dia si, dia no, els ciutadans de la nació catalana han de sortir al carrer per expressar la seva indignació i fer escoltar el seu crit, en contra del patiment dels seus conciutadans i de les seves famílies.
Retallades de la meitat en el suport econòmic dels centres de formació i treball dels disminuïts psíquics, lo qual podria abocar-los cap a la marginació social. Recent manifestació a la capital de la nació catalana, davant l’Arc de Triomf. Tancament de centres terapèutics com els del tractament de la dogrodependència. Tancament de centres dedicats a l’educació per a la integració social. Tancament de centres dedicats a l’educació per a la integració dels menors, que pot produir més riscs de marginació social i retrocedir en el terreny guanyat. D’aquesta manera ho denúncia, Montserrat Bastit, al diari ‘El Punt Avui’ (19/5/12): <<El tancament dels centres de Montilivi i Els Til-lers posa en perill un model de justícia pioner a l’Estat espanyol basat en la reeducació i reincersió de joves, amb atenció individualitzada i amb resultats òptims. Els centres de menors (justícia juvenil) compleixen unes funcions encomanades per la Constitució espanyola, en l’article 25, a tots els poders públics, una funció de control social enfront de les infraccions criminals dels joves menors d’edat penal i una funció d’educació i reinserció dels joves a fi que s’incorporin, quan arribin a la majoria d’edat, a la societat respectant els tercers com a individus socials que són, sota el principi de responsabilitat dels propis actes. En cap cas la reincersió i educació dels joves ha d’estar supeditada a principis econòmics resultadistes, quan la millor inversió de futur per a tota la societat és precisament l’atenció als nens i joves en una etapa molt decisiva en la seva vida amb conseqüències importants per al desenvolupament social…>>.
A Catalunya retallades sense fre i sense fi
Les retallades que no veiem que es duguin a terme a les ‘regiones’ espanyoles, no tenen aturada i són especialment doloroses en sanitat i educació públiques. Es noten en els CAPS (Centres d’Atenció Primària) i en els hospitals. Cada vegada és més evident que al personal de la sanitat pública els costa més desenvolupar la seva activitat amb els ànims i suport necessaris tant característics de la Sanitat Pública Catalana, tot i el seu esforç per actuar amb eficàcia. El mateix passa amb l’educació pública. El personal docent no pot realitzar amb l’eficàcia que es mereix, una activitat tant important com és la formació dels futurs ciutadans. Problemàtica que es fa extensiva als serveis públics i socials, centres d’ajuda als necessitats, cultura, associacionisme, etcètera. Catalunya, víctima d’un espoli fiscal per part de l’Estat espanyol de més de 16 mil milions d’euros anyals -un 9 per cent del PIB català-, torna cap a l’endarreriment econòmic i social de la maleïda dictadura franquista.
La manca de solidaritat, mofa, menyspreu cap a el poble català i les xifres ocultes de ‘regiones’ del ‘Partido Popular’
I mentre tot això està succeint a Catalunya, algunes ‘regiones’ governades pel ‘Partido Popular’ que fins ara es ventaven de ser el paradigma de la transparència i la feina ben feta, fan tot el que poden per a desprestigiar i menysprear la democràcia, l’Estat Autonòmic i la confiança europea i mundial cap a Espanya. Montse Oliva ens ho explica al diari ‘El Punt Avui’ (19/5/12): <<La xifra destapada a Madrid, juntament amb les desviacions detectades al País Valencià (del 3,68% es passa al 4,5) i a Castella i Lleó (del 2,35 al 2,59) ha fet aflorar l’existència de 3.000 milions d’euros que no havien estat computats per Hisenda. Es dóna la circumstància que tots són territoris on des de fa anys governa el PP. Un cop descobert el pastís, el pretext esgrimit ahir pel conseller d’Economia, Percival Manglano, per justificar el forat de més de 2.000 milions a les arques de la Comunitat de Madrid és que en l’últim tram es van desplomar els ingressos, però tot i així l’executiu d’Esperanza Aguirre va voler fer un esforç per mantenir el nivell dels serveis socials>>. Es pensen que els ciutadans de Catalunya no voldrien que el govern de la Generalitat mantingués el nivell dels serveis socials? Val a dir que fins al 2011 el cap de les finances madrilenyes era l’actual secretari d’estat d’Administracions Públiques, Antoni Beteta, mà dreta de Montoro.
Pel que fa al desastre espanyol de Bankia -de moment 23.465 milions d’euros la factura del rescat de l’entitat que Rodrigo Rato va pilotar fins al minut abans de la seva nacionalització-, el ministre d’economia De Guindos va dir que “s’han comès errors”. Doncs, bé, si s’han detectat i comès errors abans no confessats és perquè algú els ha ocasionat. Davant la gravetat dels fets, a qui s’ha detingut i emmanillat? No havíem quedat que cal més transparència i generar més confiança? Els diners públics a Bankia, són els que es treuen de sanitat, educació, serveis socials, dels més necessitats, pobresa, marginació social -quina manca de compassió!- investigació, i recerca? Són diners que provenen dels més de 16 mil milions d’euros anyals dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 9 per cent del PIB català- i que no tornen? De quina manera tornarà Banquia aquests diners públics? Qui defensa al poble de les nacions d’Espanya?
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: 3gGwOm5kfu0
————————————————————————————-
El Deure i la Glòria
“Totes les nostres riqueses materials ens serviran de molt poc si no les utilitzem per acréixer les oportunitats del nostre poble”. (President John F. Kennedy).
<<Una Nord-Amèrica forta no pot fer cas omís de les aspiracions dels seus ciutadans, ni abandonar el benestar dels necessitats, l’atenció cap a els seus ancians o l’educació dels joves. Doncs no estem desenvolupant la riquesa de la nació simplement perquè si. Res d’això. La riquesa és el mitjà, i el poble és la finalitat. Totes les nostres riqueses materials ens serviran de molt poc si no les utilitzem per acréixer les oportunitats del nostre poble>>. (President John F. Kennedy, Segon Missatge sobre l’Estat de la Unió, Washington, D.C., 11 de gener de 1962).
Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: RWX_pjyIq-g
————————————————————————————-
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Durant el període d’expansió de l’Estat catalano-aragonès, quan els grans monestirs de la Catalunya Nova i les universitats de Montpeller i de Lleida continuaren l’obra docent de les primeres escoles comptals, mestres catalans intervingueren en la creixença del moviment escolàstic. Com a tot arreu, vetllaren pel respecte a l’autoritat dels mestres, pel caràcter col.legial de tota recerca i de la transmissió de les coneixences, sempre amatents a revocar les posicions individualistes que podien corrompre la universalitat del saber cristià. (Ulisses)
* LA PREGUNTA de la setmana.- De quina manera es caracteritzà el període anomenat <<d’alta escolàstica>>?
* EL LEMA de la setmana.- “Existeixen dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l’idiota i l’altra ser-ho”. Sigmund Freud.
