La nova frontera

(fotografia: http://jonkepa.wordpress.com)

Amb una resposta més ràpida -la justícia a les nacions no confederades d’Espanya és d’una lentitud extraordinària-, clara, contundent i amb penes exemplars de compliment immediat, es podria començar a recuperar el prestigi i confiança que Espanya ha perdut en el món, i, està perdent a passos de gegant. La lentitud del govern del ‘Partido Popular’ és desesperant i el seu rumb equivocat. Ho fan tot al revés, entorpint i posant pals a les rodes al desenvolupament i competències de les autonomies. Europa no ho té gens clar amb aquest govern espanyol amb poder absolut i sense oposició. En lloc d’agafar la direcció cap a l’illa de Manhattan, per posar un exemple de democràcia i progrés, van cap a aquella illa grega d’Ulisses, la del ciclop, un gegant amb un sol ull.

   I quan faig esment de recuperar la confiança perduda em voldria referir al cas -com els de València i les illes Balears governades per el ‘Partido Popular’- que causa horror a la bona gent honesta, treballadora, estalviadora i complidora de les nacions d’Espanya: el cas Bankia o la punta de l’iceberg de tot un despropòsit malèvol d’actuacions financeres i empresarials, que han enriquit a uns quants amb un despreci absolut cap a els seus compatriotes, i han arruïnat a un país sencer. La premsa ja fa temps que ha començat a divulgar els seus noms i, ara, amb l’actuació de la justícia que ja ha començat a demanar papers, es començen a veure més noms. Els volem conèixer a tots, els de dalt de tot i els de baix. Sense privilegis.

   Demanem una contundent actuació judicial dintre d’una extrema separació de poders -l’executiu i el judicial- com a en tota veritable democràcia. Demanem que les sessions judicials siguin públiques, transmeses per ràdio, televisió i, d’una manera especial, mitjançant els diaris en paper i digitals. Aquesta és una part important del seu paper en tota gran democràcia que defensi als seus ciutadans davant d’un possible abús de poder.

   Ens dol i forma part de l’actuació d’una democràcia de baixa qualitat, que no hagin estat el Congrés de Diputats i el Senat, representants de la sobirania del poble, els qui haguessin anomenat per votació una comissió parlamentària per descabdellar fins al final tota la troca del cas Bankia. Actuacions, responsabilitats, implicacions de dintre i de fora. La democràcia, el dret de les minories a existir, a expressar-se i a tractar de ser majories, el dret a no haber de demanar permisos i el dret a decidir qui compleix i qui no en el govern, i el dret a acomiadar a qui no compleixi, és quelcom que no pot ni ha d’identificar-se amb un sistema social o econòmic, sinó que ha d’identificar-se, al contrari, amb la persona i deu exigir-se en qualsevol sistema social o econòmic per evitar que, amb el pretexte de salvar-se s’engrilloni i que en el nom de protegir a la gent s’abusi del poder. 

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: D5JkDBiBjnc

————————————————————————————-

 El Deure i la Glòria

<<Un de cada deu treballadors que hagi abandonat els seus estudis elementals està sense feina en comparació amb un de cada cinquanta graduats en col.legis…>> (JFK).

   <<Aquesta combinació d’un grandiós augment de població dels nostres joves, amb la menor necessitat d’obrers o personal sense qüalificar i de menys feina apta per gent poc instruïda, constitueix un dels més greus problemes domèstics amb el que aquest país s’haurà d’enfrontar en els propers deu anys. Dels nord-americans que tenen divuit anys d’edat o més, passen de vint-i-tres milions els que posseeixen menys de vuit anys d’ensenyament  i una mica més de vuit milions posseeixen menys de cinc anys. ¿Quina classe de criteri, quina classe de resposta podem esperar d’un ciutadà que ha assistit a l’escola menys de cinc anys…, i tenim en aquest país més de vuit milions de joves que han anat a l’escola menys d’aquest temps? Com a resultat, gairebé no saben escriure ni llegir, o realitzar operacions elementals d’aritmètica. Són analfabets en aquest país ric i constitueixen el nucli del nostre atur obrer. No saben escriure una carta per a demanar una feina; repeteixo que, a vegades, gairebé no saben llegir. Un de cada deu treballadors que hagi abandonat els seus estudis elementals roman sense feina en comparació amb un de cada cinquanta graduats en els col.legis…(President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 de juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:ERJ0W1jUCuU

————————————————————————————- 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Més cap a la centúria següent, sant Vicent Ferrer (València, 1350-1419), tomista, fou un predicador celebèrrim, del qual ens ha arribat un conjunt de <<sermons>>, peces d’oratòria popular, de gran vivacitat i bell estil. En el vessant escolàstic crític i obert a l’humanisme, cal destacar Ramon Sibiuda, mort el 1436, que pretengué de formular una síntesi del pensament medieval amb una nova pedagogia antropocentrista i adreçada a un ampli públic. Llegit per Montaigne i per Pascal, la seva influència persistí fins al segle XVII. (Ulisses).

               Sant Vicent Ferrer

   * LA PREGUNTA de la setmana.-  Heus ací un fragment d’un cant a la reconquesta musulmana de València (1102), romasa a mans dels cavallers castellans de Rodrigo Díaz ‘el Cid’ d’ençà del 1094. ¿Quin poeta valencià va ser-ne el seu autor?  – <<La victòria ha tornat València a la llar nostra. Al.là la purifique de l’afront que va cobrir-la! – L’enemic ha cremat les millors de les cases i els senyals que ha deixat ara són cendra i plany. – Endolada de ferro, un fum negre per vels, du un mirar tot ell fosc i gemecs de tions al cor que li batega. – Encara té, però, el seu bell cos esvelt, i d’or les terres perfumades, amb jardins i un riu net>>. (Traducció Josep Piera) Ulisses.

   * EL LEMA de la setmana.- “Naixem amb una malaltia mortal que es diu vida“. Jeanne Moreau.

————————————————————————————-