Marc Belzunces

(Imatge: sociedad.e-noticies.es)

Ho fa amb direcció a tres camps que es podrien veure afectats: el dret a un procés equitatiu, a la vida privada o la discriminació per raons de llengua i, aquest darrer, és el que ha provocat tot l’enrenou. Sembla que en el segle XXI aquests fets no haurien de succeir a Espanya, nació de nacions, però, ésser els darrers d’Europa junt amb Grècia i Portugal dóna testimoni de moltes coses que es fan molt malament i, entre aqueixes, la lliure expressió de les llengües -ensenyament, paraula i escrit- que no gaudeixen del desenvolupament normal que la raó i la democràcia haurien de facilitar. Ara, passa de forma greu a les Comunitats Autònomes dels Països Catalans governades pel ‘Partido Popular’. Més de 36 anys de democràcia, sense cap conflicte lingüístic, i ara l’actual política del PP només porta enrenou i malestar entre els ciutadans. Cal tenir-ho molt present a les eleccions generals i autonòmiques.

Els conflictes constants, per motius de llengua, entre Catalunya i el govern central i centralista del ‘Partido Popular’, en són un penós exemple i també de país endarrerit. Aquests conflictes tant lamentables posen en evidència que si les llengües que es parlen a Espanya no es poden desenvolupar amb tota llibertat -encalçament de l’idioma català a València i a les illes Balears, governades pel ‘Partido Popular’- la cultura, la instrucció, l’educació, l’economia, la recerca i la investigació, la modernitat i el progrés romandran estancats. Mai estarem, com a país europeu, en el segle que en realitat ens correspon. I això es paga molt car, de fet, com ja veiem, molts ciutadans de les nacions d’Espanya -a Catalunya ja hi ha qui passa fam i sense vivenda- ho estan passant molt malament. El 8% del PIB català surt en imposts dels ciutadans de Catalunya i no té retorn des del govern central. Les elits de l’alt funcionariat governamental i estatal, haurien de fer un esforç per comprendre tot això.

Realitzada aquesta entrada passaré a comentar els fets que m’han dut a aquesta primera exposició i també al títol del ‘post’: ‘Esdeveniment Belzunces: “la defensa denúncia la violació del conveni europeu dels drets humans”. Han dut el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg, que no és la primera vegada que rep queixes sobre l’Estat espanyol, si bé sí que ho és en un plet d’arrel lingüística.

La història, perquè aquests fets marquen país i fan història, és com tot seguit fem esment del que explica Òscar Palau en el rotatiu ‘El Punt Avui’, 12/4/13. <<El març del 2008, el geòleg Marc Belzunces va ser el primer objector electoral independentista, quan es va negar a anar a una mesa de les eleccions estatals. Va ser jutjat i condemnat per l’Audiència de Barcelona el 2010, però en presentar recurs de cassació a la sala penal del Tribunal Suprem se li va exigir que el traduís al castellà, tot i que altres sales del mateix òrgan ja havien acceptat i traduït originals en català. Belzunces no ho va fer; el recurs va ser declarat ‘desert’; és a dir, inexistent, i se’l va privar així del dret a una segona instància jurídica. Fins i tot va presentar recurs d’empara al Tribunal Constitucional, però l’octubre passat va decidir no admetre’l a tràmit>>.

“La llengua catalana es troba en vies de desaparició a l’Administració de Justícia. Només el 14,5% de les resolucions judicials emeses durant el 2010 es van escriure en la llengua pròpia del país”. (www.reagrupament.cat).

No es pot entendre de cap manera que si Marc Belzunces és ciutadà i contribuent català, nascut a Catalunya que forma part de les nacions d’Espanya, integrant de la nació catalana, la sala penal del Tribunal Suprem es va negar a tramitar el seu recurs perquè era en català. Cal recordar que el dret a presentar recurs en català ja està reconegut a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. D’altra banda, la Constitució Espanyola de 1978, diu que, <<las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección>>. Especial ‘respecte’, ‘protecció’ i també hi podríem afegir ‘estimació’. Sense estimació, s’esfondren els ideals dels ciutadans del món. Sense estima, s’esfondren els ideals a favor de la Terra. Sense estimació, s’esfondra la facultat de les persones de comunicar els propis pensaments o sentiments a una altra persona mitjançant la llengua. Estimar amb fets, no només amb paraules.

L’advocada Marta Clapés, recorda <<que el dret a presentar recurs en català ja està reconegut a l’Estatut, confía que una sentència favorable seria definitiva perquè el poder judicial estatal -Tribunal Suprem, Constitucional i Audiencia Nacional- haguessin d’acceptar recursos en català sense més debat>>. Per la seva part, l’expert jurista August Gil Matamala encara hi veu una altra raó: <<La internacionalització del procés català és imprescindible, i dur a les instàncies internacionals els problemes per la situació de desconsideració i menysteniment de la llengua és interessant i necessari>>.

I en tot aquest penós afer, l’informe del comitè d’experts del Consell d’Europa, que amonesta l’Estat espanyol per les deficiències en la protecció de la llengua catalana en l’administració pública, la justícia i l’atenció sanitària. Reclamen més jutges i funcionaris catalanoparlants.

<<La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección>>.(Constitución). Amb el govern central i centralista del ‘Partido Popular’, no paren d’esclatar conflictes a les nacions d’Espanya. Fa trenta anys que a Catalunya no existeix cap problema amb la llengua catalana i castellana. No hi ha cap català que no domini perfectament el castellà. Tots els estudiants finalitzen els seus estudis dominant el castellà i el català. De totes maneres cal que s’esforcin més per estudiar i aprendre i finalitzar els seus estudis millor qualificats. Menys mòbils, menys televisió escombraries, menys sortir a les nits i més estudiar, llegir i escriure. Millor educació, millor instrucció i menys retallades vergonyoses. No poden deixar d’augmentar tant el pressupost de l’exèrcit i no retallar tant en sanitat, educació, instrucció, dependència, cultura, investigació…?

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:  391hTmac3rA, VSZB_trZqLs

———————————————————————————————————–

El Deure i la Glòria

<<Sense feina i amb poques esperances, massa joves se’n van cap a la delinqüència juvenil per obtenir els bens terrenals que creuen que la societat els ha negat. Altres, es donen a la beguda i a les drogues. I així el cicle es repeteix quan aquesta generació desposseida engendra fills a penes millor proveïts que els seus pares per enfrontar-se a la vida urbana…>>. (President John F.Kennedy, discurs davant un grup de visitants de New Haven, La Casa Blanca, Washington, D.C., 18 octubre 1963).

(Imatge: lacartachina.wordpress.com)

<<New Haven és un exemple típic de les moltes ciutats enfrontades amb problemes entremesclats i complexes. La nostra és una època de gran mobilitat. Cada any, milers de famílies es desplacen des de les zones rurals cap a els suburbi urbans. Arriben buscant una vida millor, però sovint només troben noves i inesperades barreres. Aquesta gent es troba en un ambient estrany per ells. Molts tenen, a més, el problema de la descriminació racial. La major part de les vivendes de les que poden disposar són inadequades. La majoria arriben sense especialització, buscant treball, en una època en que la tecnologia moderna està fent de forma ràpida que l’especialització sigui essencial per trobar feina. Els seus fills acudeixen a escoles ja replenes, i tot sovint creuen que els seus estudis tenen poca relació amb la realitat de les seves vides. Molts d’ells abandonen l’escola només per formar part de l’exèrcit constantment creixent dels joves a l’atur. Les condicions sanitàries i recreatives per els joves són inadequades i es veuen envoltats per el crim, l’analfabetisme, la promiscuïtat i la desesperació humanes. Sense feina i amb poques esperances, massa joves se’n van cap a la delinqüència juvenil per obtenir els bens terrenals que creuen la societat els hi ha negat. Altres es donen a la beguda i a les drogues. I així el cicle es repeteix quan aquesta generació desposseida engendra fills apenes millor proveïts que els seus pares per enfrontar-se a la vida urbana…>>. (President John F. Kennedy, parlament davant una agrupació de visitants de New Haven (Connecticut), La Casa Blanca, Washington, D.C., 18 octubre 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: qmHdqWPB_S8

———————————————————————————————————–

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els objectius de l’agitació dels remences eren els mateixos: conservar l’extensió de llurs masos, obtenir l’abolició dels mals usos i guanyar la llibertat -l’abolició de la remença. Quant a les formes d’aconseguir-los, es repartien en dues tendències: d’una banda, els camperols més rics, els moderats, que organitzaven el sindicat i duien a terme les negociacions; de l’altra, els més pobres i rebels, sempre a punt de revolta. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Què vàren fer els camperols més moderats?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Si vols fer la pau, no parlis amb els teus amics, parla als teus enemics”. Moshe Dayan.

Moshe Dayan

(Imatge: starpippins.com/moshe-dayan.html)

Moshe Dayan, Palestina, 20 de maig 1915 – Tel Aviv, Israel, 16 d’octubre 1981. Va ser un militar i polític israelià; va ser cap d’Estat Major de l’exèrcit israelià, i va tenir un paper crucial a la Guerra dels Sis Dies. Lluitador per la pau.

**********************************************************************************************