El llarg camí de les oportunitats minvants (Imatge: blogs.el pais.com)

No cal que es torni a presentar a les properes Eleccions Generals del 2015 perquè les perdrà. Tot i que el partit polític de l’expresident Aznar -per tot el que llegim cada dia a la premsa- disposa de molts diners, si no fa campanya electoral suposarà un important estalvi econòmic. Milions d’euros que en un ampli sentit de generositat i de justícia social, podrien ser destinats a ajudar als necessitats i usuaris, castigats per les retallades del govern central, de la maltractada Llei de la Dependència. Bé que, en un país amb una veritable democràcia, un president del govern hauria de dirigir -mitjançant el Congrés i el Senat-, en el cas present d’aquesta nació de nacions, durant quatre anys permetent una reelecció per a un segon mandat i prou.

En el cas dels Estats Units d’Amèrica, per exemple, nació formada per Estats federals, expresidents com Carter, Clinton o Bush, de cap manera el poble nord-americà representat al Senat i a la Cambra de Representants, els permetria tornar-se a presentar pel càrrec de president. Així ho tenen establert les seves lleis. Tampoc cap dels presidents esmentats i els seus antecessors els hi passaria pel cap criticar públicament, tant dintre del país com a fora, al president dels Estats Units o a la seva Administració. Això ja ho sap el senyor Aznar que manté importants lligams amb aquella gran nació.

Una altra qüestió molt d’actualitat en aquests moments i que ja fa mesos que dura, és la presumpta entrega de diners per part de grans empreses constructores a destacats càrrecs del ‘Partido Popular’, fet que roman a mans de la justícia i que cada dia en tenim noves notícies a la premsa. Sembla, per tot el que els ciutadans podem llegir, que hi ha un gran capdell per descapdellar i que així ho requereix per el bon nom de la democràcia a Espanya, nació de nacions, i per la recuperació de la confiança del poble en els seus representants polítics. Això, tant a nivell nacional com internacional. I ja que he fet esment dels Estats Units, voldria remarcar que si un fet d’aquestes característiques o qualsevol altre semblant, succeís en aquella nació formada per Estats federals, de manera immediata la Cambra de Representants i el Senat elegirien una comissió judicial amb audiències públiques pel ràpid aclariment dels fets i que així ho veiés el poble nord-americà. Davant uns presumptes fets tant greus, per què a Espanya el Congrés i el Senat no han format encara una comissió judicial elegida? Tanta por hi ha a la democràcia i a la transparència política?

El senyor Aznar presumeix del que ell mateix qualifica com a gran èxit econòmic -“España va bien”-, durant els vuit anys de la seva presidència. Hi ha qui ho veu i viu molt diferent. El govern de l’expresident va donar via lliure i sense límits a una construcció que esdevingué massiva i que, com a conseqüència d’això, es va enfortir encara més la ‘marabunta’ de l’especulació del sòl. La seva alliberació durant la presidència d’Aznar i sense límit de velocitat, va ser la via cap a el desastre. Les salvatges requalificacions del sòl, la urbanització d’espais públics i protegits va ser denunciada pel ecologistes i per part de la premsa. ‘L’imperi del totxo’ va fer el que va voler. Tot s’ho van emportar pel devant. Tampoc el govern del ‘Partido Socialista’ va tenir l’encert i el coratge de donar un cop de timó.

(Imatge: www.tiempodehoy.com)

Però la bogeria per la febre de l’or de construir més i més, sense aturador, es va encomanar com una malaltia. El ritme de construcció més elevat d’Europa. Ara, enormes cementiris de ciment, de cases i blocs urbanístics que denuncien el resultat d’una irresponsabilitat política, governamental, empresarial i financera que, com a riu desbordat, va anar arrastrant any rere any tot un sistema financer que, segons es pregonava, era un dels més forts del món.

El resultat: l’enfonsament econòmic i social d’Espanya –nació de nacions constretes i amargades-; una corrupció galopant que fa caure la cara de vergonya; un frau fiscal que es situa en el 23% del PIB, més de deu punts per sobre de la mitjana europea; una xifra rècord de 6.200.000 ciutadans sense feina i el tresor i esperança més gran d’un país, els seus joves, emigrant cap al Canadà, Alemanya i altres països. Deixen el propi país per anar a viure en un altre. La gran majoria ja s’hi quedaran per sempre. Retallades faraòniques que frenen el creixement econòmic i social de les nacions d’Espanya i, finalment, una enorme pressió injusta i equivocada sobre Catalunya pel que fa a un espoli fiscal de 18.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- que cada any surten dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i no tenen retorn per part del govern central. També, una pressió roïna i injustificada sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la llengua catalana que mai per mai el govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’ hauria d’haver provocat. El resultat: En aquests moments més d’un 60% dels ciutadans de Catalunya, demanen anar a votar pel dret a decidir.

Als Estats Units d’Amèrica, l’expresident Carter es dedica a la seva explotació de cacauets; l’expresident Clinton a conferenciar arreu d’aquella gran nació d’Estats federals lliures; els expresidents Bush -pare i fill- als negocis de la banca i petroliers a Texas. Mai per mai un expresident dels Estats Units ha criticat en públic, tant a l’exterior o interior del seu país i molt menys mitjançant la premsa, al seu president i a la seva Administració. En una època de grans canvis als Estats Units com va ser el difícil i coratjós pas de l’Administració del president Eisenhower a la de Kennedy, mai el candidat i després president JFK va criticar al seu antecessor republicà.

El president Obama amb expresidents dels Estats Units, a la Casa Blanca (Imatge: afrocityblog.wordpress.com).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: rNZ1-PXde2M

**********************************************

El Poder i la Glòria

<<Opino que la preocupació domèstica número u dels Estats Units va a ser el problema dels anys seixanta, el problema dels llocs de treball…,treball per l’onada d’homes i dones que ha d’envair el nostre mercat laboral en els propers cinc anys…>>. (President John F. Kennedy, esmorzar cívic, Chicago (Illinois), 23 març 1963).

(Imatge: blocs.tennessean.com)

<<Tanmateix, crec que existeix la tesi fonamental de que en aquest país ens enfrontem amb greus problemes, o, millor dit, que ens enfrontarem en la propera dècada si hem de continuar mantenint l’esmentat progrés; i voldria referir-me a un d’aquests problemes perquè crec que ens afecta a tota la ciutat, al Govern d’aquest Estat, al Govern nacional, en el camp de la indústria i del treball i a tots nosaltres com a ciutadans. Opino que la preocupació domèstica número u dels Estats Units va a ser el problema dels anys seixanta, el problema dels llocs de treball…, treball per l’onada d’homes i dones que ha d’envair el nostre mercat laboral en els propers cinc anys. És i serà un problema que requereix un esforç conjunt per part de tots nosaltres. Algunes persones poden creure que és estrany que els llocs de treball, que vàren ser el gran problema dels anys trenta, quan ens trobàvem envoltats per una depressió econòmica, ho tornin a ser en els anys seixanta, quan disfrutem d’un període de relativa prosperitat econòmica. La dificultat dels anys trenta va radicar en que existia una desmesurada carència de llocs de treball per els homes i les dones que volien treballar. La dificultat d’avui dia consisteix en que hi ha una desmesurada petició de treball que excedeix a l’existència de llocs de treball. Però, ara, com llavors, tots nosaltres devem realitzar l’esforç necessari per a reforçar l’economia i poder trobar treball per la gent que ho sol.licita>>. (President John F. Kennedy, esmorzar cívic, Chicago (Illinois), 23 març 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents: AV39W7GBktk, mcyi4Ifxggg

*********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La Diputació del General i el Consell del Principat de Catalunya, que aplegaven els interessos tradicionals, tractaren d’evitar la integració dels pagesos dins el bàndol reial per via d’oferir-los un projecte de concòrdia entre senyors i camperols on eren representades part de les peticions pageses (maig de 1462). El document no aconseguí aleshores de fer trontollar els remences arrenglerats amb el rei, però més endavant fou esmerçat com una base positiva de negociacions entre senyors i remences. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- On es va iniciar la guerra dels remences?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “El sentit de la vida és viure cada dia tal com es presenta”. Anthony Hopkins.

(Imatge: www.astrostars.biz)

**********************************************************************************

Els colors del món

Calaceit és un municipi catalanoparlant, per visitar, de la comarca aragonesa del Matarranya, dins de la província de Terol. Si parla la llengua catalana. (Imatge: vegueries.com).

*********************************************************************************************