Tres directors d’instituts expedientats i suspesos de sou i feina. Els de l’IES ‘Pasqual Calbó i Caldés’, el del ‘Joan Ramis i Ramis’ i el del ‘Cap de Llevant’, de Maó. Rafel Andreu, director del primer dels instituts esmentats: “La conselleria no ha aconseguit allò que volia i per això ens ha expedientat”. Ara, petició dirigida a Joana Maria Camps, Consellera d’Educació de les Illes Balears: <<Demanam que els tres directors de Maó puguin ser a les aules>>, per part del Marc Unitari Menorca. (Imatge: www.change.org).

Segueix la fòbia contra la llengua catalana en el conjunt dels Països Catalans -llengua, història i cultura-, governats amb poder absolut pel ‘Partido Popular’. És com una revenja contra la llengua materna i de casa nostra, mil.lenària, que jamai els hi ha fet cap mal. Ni molt menys a l’extensa i poderosa llengua castellana que sempre s’ha ensenyat, conviscut i compartit amb la catalana, arreu de Catalunya -nació catalana- i dels Països Catalans. Tots els joves finalitzen els seus estudis dominant el català i el castellà, fins i tot a la selectivitat es treuen millors notes en llengua castellana. Ciutadans que s’han mesclat per compartir vides, llengües, aspiracions, cultures i progrés. A Catalunya, amb igualtat d’oportunitats per a tothom. Des del curt inici d’una democràcia molt mal tractada, mai havia succeït el que està passant des del començament del govern central del ‘Partido Popular’, centralista i nacionalista espanyol amb poder absolut.

Es comença per fets vergonyants com eliminar el nom de dues llengües mil.lenàries -el català i l’aragonès- que són pròpies d’Aragó, per els acrònims ‘Lapao’ i ‘Lapapip’, i s’acaba en una dictadura. Ja veuen el que està passant a les Illes Balears. Increïble, transcorreguts gairebé trenta cinc anys de democràcia i d’allò que vol raonar l’enteniment i estableix la Constitució: <<…las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que serà objeto de especial respeto y protección>>. Doncs, com es pot entendre en tota veritable democràcia, que a les Illes Balears, Països Catalans, -història, llengua i cultura- el govern del ‘Partido Popular’, hagi expedientat i castigat a professors i directors d’instituts? Ara resulta que es castiga per respectar i voler protegir la llengua catalana a ses Illes? S’haurà de fer quan ja sigui una llengua extingida? No els cau la cara de vergonya d’expedientar i castigar a professors, davant dels seus alumnes de totes les famílies i dels ciutadans europeus? Com es pot fer aquest atropellament a ciutadans de ses Illes que, amb els seus imposts, fan possible que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears sigui ‘pagadora’ i que aporti més del que rep?

Rafel Andreu és director i professor de l’IES Pasqual Calbó i Cadés. Reprovat -s’instrueix expedient disciplinari- perquè no va voler aplicar el decret de llengües de Bauzà (‘Partido Popular’). Amb l’expedient, tant ell com els directors dels instituts Joan Ramis i Ramis i Cap de Llevant van ser suspesos de sou i feina, per bé que d’entrada tan sols afectava el càrrec de director. La mesura ha desfermat les queixes de tota la comunitat educativa, que podria començar el curs amb una vaga indefinida si la situació no varia. Andreu explica a Vila Web que a les aules hi ha malestar i tristor, i insisteix que es va limitar a respectar la decisió del consell escolar, que, com el de la majoria de les Illes, és contrari al decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL).

Segueixen i s’escampen les protestes contra la política educativa del Govern del ‘Partido Popular’ a les Illes Balears (Països Catalans per història, llengua, cultura i esperit de germanor i de progrés). Assemblea de Docents reunits a Manacor. Prou a les retallades en educació i de la llengua catalana en perill d’extinció a ses Illes. Com es pot fer això als ciutadans d’una Comunitat Autònoma ‘pagadora’ -hauria de ser Estat-, que aporta més del que rep, davant 12 ‘regiones’ que reben més del que aporten? Això és equilibri social i econòmic? (Imatge: ultimahora.es).  

Les sancions contra vosaltres tres -ho va preguntar Vicent Partal (Vila Web) al director Rafel Andreu- ha desfermat una onada de suport i indignació. Quin ambient es viu entre els docents?  “Pels comentaris que m’arriben dels companys i les infinites mostres de suport per tots els mitjans, diria que hi ha malestar i tristor. Malestar perquè aquest conflicte que s’ha creat és una situació molt desagradable, i intenten imposar unes coses contra allò que és pedagògicament acceptable. I tristor per haver de fer feina en aquestes condicions, i això és lamentable. Perquè l’educació necessita un component d’il.lusió addicional i amb aquest conflicte tothom està trist”.

Per quins motius no vau voler aplicar el decret? “Això no és ben bé així. Nosaltres complim ordres, i per això ens han obert un expedient disciplinari. La conselleria no ha aconseguit el seu objectiu, i inexplicablement ha obert expedient als tres primers directors que van contestar-li amb la resposta del consell escolar. Qui decideix modificar el projecte del Tractament Integral de Llengües són els consells escolars, que en són els òrgans competents. És això que ha passat a totes les illes: quan els directors reben el requeriment per a aplicar el projecte, convoquen la comissió pedagògica i el consell escolar, i aquests són els òrgans que troben que els projectes no s’han de modificar, sinó que s’han de deixar com estaven”.

Quines són les raons del consell escolar per a aposar-se al TIL, doncs? “El decret establia que s’incloguessin més matèries en anglès i més matèries en castellà. Sobre incloure més matèries en anglès, bàsicament es considera que ni els alumnes ni els professors no estan preparats. A més, pel que fa als professors, ja s’havien publicat les adjudicacions, i per tant no s’hi veia sentit, a tot plegat. En definitiva, els consells escolars trobaven que es podia aplicar l’article 20 del decret, que permet als centres de fer un projecte amb una assignatura en anglès i una en castellà”.

L’Assemblea de Docents supera les 4.000 signatures i podrà convocar la vaga de forma oficial. (Imatge: www.arabalears.cat).

Creieu que el decret és un perjudici per al català a les Illes? “Per prudència, no puc opinar. Tinc un expedient obert. Com a director, no valoraré aquesta situació. Qui ho ha de fer és el consell escolar, i ja ho ha fet”.

Quants instituts han pres la mateixa decisió que el vostre? “Tots els que s’ha pogut reunir fins ara: A Menorca gairebé tots, i a Mallorca, una cinquantena”.

Sembla que hi ha un rebuig majoritari al decret, que ha creat força malestar a la comunitat educativa… “La Federació de pares i mares, la patronal de l’escola concertada i privada, sindicats, partits, i els consells escolars que s’han reunit, particularment de Menorca: tots s’han manifestat contraris a modificar  el projecte per a incloure més matèries en anglès i castellà, tal com pretén la conselleria”. (Aquestes són algunes de les preguntes i respostes de l’entrevista que Vicent Partal (Vila Web), va plantejar a Rafel Andreu, director i professor de l’IES Pasqual Calbó i Caldés, de Maó).

LA FRASE: “L’agressió contra el català no es pot compartimentar. No agredeixen ‘el català de…’, sinó el català. El de tots. I van amb la idea de fer-ho a tot arreu, sense cap prevenció…”(Vicent Partal, Vila Web, http:www.vilaweb.cat).

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/7NdRviK6WS0, 

                                                                                                           http://youtu.be/AoBrtgKcvA0

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<…el segon defecte d’aquestes lleis és el seu fracàs al tractar específicament amb les formes més comunes d’abús de judici per part dels funcionaris que dirigeixen les eleccions locals i que no tracten a tots els sol.licitants per igual…>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

(Imatge: www.biografiasyvidas.com)

(Imatge: mauricioislas.fotogratis.es)

El president Kennedy i el reverend Martin L. King: la lluita pel vot, educació, ocupació justa i altres drets.

<<…l’any passat es van aixecar objeccions a una proposició d’esmena de la llei que intentava accelerar el compliment del dret a votar restant una important part d’autoritat als funcionaris encarregats de l’elecció que empraven el seu judici particular per excloure als negres. Una indicació de la magnitud d’aquest problema ens la mostra la recent enquesta realitzada en dos-cents comptats on menys del quince per cent dels negres en edat d’emetre el seu vot estan registrats com electors. I això no pot continuar així per més temps. Per tant, recomano una legislació que tracti de solucionar aquest problema de les demores judicials i de l’abús administratiu. La màxima legal: <<Justícia retardada és justícia negada>>, és de manera dramàtica aplicable en aquests casos…>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:http://youtu.be/eup-Ae_PFgo

**************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La primera fase de l’economia moderna dels Països Catalans transcorregué peniblement, mancada d’horitzons i marcada per una llangor intensa de l’activitat comercial, que tenia origen en la crisi general de la baixa edat mitjana i era agreujada, a la segona  dècada del segle XVI, per la guerra de les Germanies. De no gaire ençà, se solia adduir, per explicar no sols aquesta llangor comercial, sinó la decadència económica mateixa dels catalans, un altre factor, a saber, la pretesa exclusió del Regne d’Aragó -i, doncs, dels catalans- del comerç amb Amèrica. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA.- Avui se sap que aquestes exclusions jurídiques, a que responien?

* LA CITACIÓ.- “La veritable vida no és més que l’adquisició continuada de consciència”. Gil Bejes Sampao. 

************************************************************************************

  Els colors del món

<<I have nothing to offer but blood and toil, tears and sweat”: <<No tinc res que oferir sinó sang, esforç, llàgrimes i suor”. Sir Winston Churchill, primer ministre britànic, Parlament del Regne Unit, 13 maig 1940. (Imatge: englishclass.jp).

El Molt Honorable senyor Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya, demanarà als ciutadans de la nació catalana sang, més esforç del que fan, llàgrimes i més suor de la que vessen, pagant un 8,5% del PIB català en imposts al Govern central, de Madrid, i no tenen retorn a Catalunya? Demanarà sang, esforç, llàgrimes i suor, davant les  justes aspiracions del poble català pel dret a decidir i poder votar amb democràcia i llibertat? (Imatge:www.heraldo.es).

***********************************************************************************************