El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
  • Inici

La nova frontera

Dietari dels ideals possibles

Articles
Comentaris

Repressió cultural i lingüística històrica contra Catalunya

14 desembre 2013 per Enric Figueras

ACP-1-1709 (1)

Alfonso XIII amb el general Primo de Rivera i el general Berenguer. Anys 30. (Col.lecció Merletti/IEFC).

Un aspecte especialment brusc i significatiu de la Primera Dictadura espanyola fou la repressió contra el catalanisme polític i cultural. La seva política anticatalana restà ben definida en la nota feta pública per Emilio Barrera, el 1924, en ésser nomenat capità general interí del Principat de Catalunya: <<es perseguirà i castigarà d’una manera rígida i sense contemplacions ‘todas las manifestaciones más o menos disimuladas de antiespañolismo’, dissolent i condemnant fulminantment tota persona o entitat que atempti contra la unitat de la pàtria>>. Si les destitucions, empresonaments o deportacions de personalitats catalanes foren notòries, probablement encara es veurien superades per la clausura de les més importants institucions representatives del país. Fer una llista exhaustiva d’aquests fets seria inacabable. Citem només alguns casos ben populars i diferents: destitució de Georges Dwelshauvers (1867-1937) i de molts altres professors de la Universitat Nova de Barcelona que s’hi van solidaritzar, exili dels membres de la junta del Col.legi d’Advocats per haver-se negat a publicar la ‘Guia judicial’ en castellà, empresonament del president i secretari del CADCI, destitucions i multes a nombrosos alcaldes, etc…

Foren dissoltes organitzacions i entitats, com ara els Pomells de Joventut, l’Ateneu Popular d’Estudis Socials; tancat l’Orfeó Català i la Biblioteca Popular de la Dona, de Girona; clausurat el camp de joc del primer club futbolista barceloní, travada i fiscalitzada l’obra de l’Institut d’Estudis Catalans, etc.

Primo de Rivera no s’aturà davant la Mancomunitat -la qual buidà de sentit i finalment dissolgué-, ni davant l’Església catalana: sacerdots distingits o humils foren empresonats o exiliats pel simple fet d’haver predicat o escrit en català. I tot això dins un marc de mesures generals que comprenien el total bandejament de la llengua catalana de les escoles, de tot acte públic, de la retolació dels carrers, així com també de la senyera, dels vestits i cants patriòtics, la suspensió de les commemoracions de l’Onze de Setembre, la constant censura en les publicacions, etc.

Als ulls del general, la cultura i la llengua pròpies dels Països Catalans eren perilloses, els intel.lectuals catalans eren sediciosos, el poble català tenia una tendència innata a deixar-se emmetzinar per idees antipatriòtiques, separatistes. I tot això que Primo de Rivera no havia sabut veure quan feia de capità general a Catalunya, ho descobrí en arribar a Madrid. De tota manera, una simple llista enumerativa no és suficient per fer una exacta valoració de fets. Apropant-nos-hi més, es pot obsevar que l’objectiu primordial fou la neutralització del catalanisme popular, alternant, però, amb una certa tolerància -fuit probablement del menyspreu, de la ignorància o de la feblesa- envers les manifestacions de caire més intel.lectual o culte. No hi hagué, doncs, una estricta i pura arbitrarietat o gratuïtat, com es podria deduir d’una primera impressió. Així, mentre es prohibien ballades de sardanes o cursets de català, es permetia la publicació de tota mena de llibres en català; al costat d’una censura -certament aclaparadora, però no pas anul.ladora- sobre la premsa de Barcelona, hi hagué innombrables suspensions i tancaments de publicacions comarcals; posar propaganda en català en capses de llumins o en rètols de botigues era delictiu, però no així fundar editorials o revistes exclusivament catalanes. 

I mentre la llengua esdevenia el problema central en la qüestió de la guia del Col.legi d’Advocats, ni la llengua ni els continguts ho foren en la publicació de la ‘Història Nacional de Catalunya’, de Rovira i Virgili. Es va suprimir ‘La Mainada’, publicació periòdica jovenívola i va autorizar-se la ‘Revista de Catalunya’. La llista, anecdòtica o categòrica, es podria allargar. També podien adduir-se exemples contraris, però no desmintirien del tot aquest caràcter tolerant per a les activitats culturals minoritàries i l’actitud molt més severa envers les manifestacions populars i divulgadores.

Remarquem, finalment, que la repressió, en la majoria dels casos, no fou massa violenta, però sí activa i contundent. I aquesta persecució cultural fou doblement enutjosa, perquè, en produir-se, els Països Catalans vivien un procés de personalització i recuperació d’uns trets propis força esperançador. I dèiem doblement enutjosa, perquè cal afegir-hi que d’ençà de temps els catalans no contemplaven unes prohibicions tan radicals i sistemàtiques entorn de la seva forma d’ésser i d’expressar-se.  (Ulisses 11 – Enciclopèdia de la recerca i la descoberta – Els Països Catalans).

Aquesta repressió cultural i lingüística, història, contra Catalunya va continuar, però, després a sang i foc.

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/XhDNKCeJBKc

 

=============================================================

  

El Deure i la Glòria

 

<<Per tant, els hi demano a tots vostès ajuda per que ens sigui més fàcil avençar pel camí que ens hem marcat i concedir a aquest deu per cent dels nostres ciutadans la igualtat de tracte que a nosaltres ens agradaria posseir de trobar-nos en la seva situació; una ajuda; demano una ajuda per que cada nen d’aquest país tingui oportunitat de ser educat fins el límit que ho permeti la seva intel.ligència…>>. (President John F. Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

RTX14FA0

Escoltar, escoltar, escoltar…i actuar

(Imatge: sicnoticies.sapo.pt/mundo)

Progressos del Sud en la integració escolar

 

<<M’agradaria dir quelcom quant a allò que ha esdevingut en les escoles durant els darrers dies. En les passades dues setmanes, s’ha portat a terme la integració en cent cinquanta escoles entre tantes ciutats del Sud. Evidentment, va haver-hi algunes dificultats; però, en honor a la veritat, és precís confessar que l’esmentada integració es deu a la majoria dels ciutadans i funcionaris públics d’aquestes comunitats, ja que la transició d’una situació a una altra es va realitzar amb absoluta comprensió i gran respecte cap a la Llei. La tasca no va ser fàcil>>. (President John F. Kennedy, Conferència de premsa, 12 setembre 1963).

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/G6_INK8hEvc  

Davant la premsa, davant el poble, donar explicacions de manera continuada. Explicar i enfrontar-se als problemes del país, donar-lis solucions…No fugir, donar la cara…Enfortir la democràcia. 

 

=============================================================

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’humanisme s’expressa i es difon en llatí: cada nucli afectat pel fenomen és responsable que aquest es tradueixi al vulgar o no. Hi ha un criteri que pot solucionar provisionalment  el problema -sobretot si tenim l’obligació de trobar-ne un- i que en realitat va ésser una justificació de tall cronològic que proposa la tradició historiogràfica catalana. Es tracta de fer ús del terme humanisme per referir-nos a la versió catalana o catalano-aragonesa de l’evolució de les grans línies de la cultura europea. (Ulisses 11).

7398465

 La construcció del Castellet de Perpinyà s’inicià el 1368 per ordre de l’infant Joan, governador general de Catalunya-Aragó. (Imatge: www.actuacity.com).

* LA PREGUNTA.- Podem parlar d’un humanisme català present en els segles XIV al XVIII?


* LA CITACIÓ.- “Innocent és qui no necessita explicar-se”. Albert Camus.

5-albert-camus

(Imatge: lejosdetiempo.wordpress.com)

*****************************************************************************

 

Els colors del món

 

0016eb37-70aa-420d-bc46-7bd9a348fba7_AP900623035_6

 

 

Nelson Mandela – Jacqueline Kennedy

Del sentiment de repulsió profunda per 27 anys de privació de llibertat i un magnicidi brutal que van horroritzar el món, a un somni de llibertat i esperança que ha arribat i s’ha fet possible a molts pobles de la Terra. El somni segueix més viu que mai. La unió i la lluita de tots els homes i les dones que estimen la llibertat i la democràcia, el fan i el faran encara més possible, més real. Mitjançant el treball constant, la paraula, el coratge de l’home i la dona lliures, de tots els ciutadans que volen fer ús del seu sagrat dret a decidir i votar en pau.

(Imatge: lukemusicfactory.blogspot.com)

La nació catalana una gran nació d’emigrants que estimen Catalunya; la nació dels Estats Units d’Amèrica una gran nació d’emigrants que estimen els Estats Units. Catalunya demana, ara, el suport de tots.

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo:  http://youtu.be/XyZk85ANTMA

*******************************************************************

 

 

 

 

 

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Afegit a sempre contra Catalunya | Etiquetes anticatalana, bandejament, castigarà, CATALUNYA, clausura, condemnant, conferència de premsa, deportacions, destitució, dissolent, emigrants, empresonaments, Estats Units d'Amèrica..., exiliats, fiscalitzada, humanisme, ignorància, llengua, Mandela, menyspreu, nació, pàtria, perseguirà, personalització, president John F. Kennedy..., Primo de Rivera, repressió, suspencions, tancaments, travada | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxiu

    • abril 2021 (1)
    • març 2021 (2)
    • febrer 2021 (3)
    • gener 2021 (2)
    • desembre 2020 (2)
    • novembre 2020 (3)
    • octubre 2020 (1)
    • setembre 2020 (2)
    • agost 2020 (1)
    • juliol 2020 (2)
    • juny 2020 (1)
    • maig 2020 (2)
    • abril 2020 (1)
    • març 2020 (2)
    • febrer 2020 (2)
    • gener 2020 (1)
    • desembre 2019 (1)
    • novembre 2019 (2)
    • octubre 2019 (1)
    • setembre 2019 (2)
    • agost 2019 (2)
    • juliol 2019 (2)
    • juny 2019 (1)
    • maig 2019 (3)
    • abril 2019 (2)
    • març 2019 (3)
    • febrer 2019 (1)
    • gener 2019 (2)
    • desembre 2018 (2)
    • novembre 2018 (1)
    • octubre 2018 (2)
    • setembre 2018 (1)
    • agost 2018 (1)
    • juliol 2018 (1)
    • juny 2018 (1)
    • maig 2018 (2)
    • març 2018 (2)
    • febrer 2018 (2)
    • gener 2018 (1)
    • desembre 2017 (2)
    • novembre 2017 (2)
    • octubre 2017 (1)
    • setembre 2017 (1)
    • agost 2017 (1)
    • juliol 2017 (1)
    • juny 2017 (2)
    • maig 2017 (1)
    • abril 2017 (1)
    • març 2017 (1)
    • febrer 2017 (2)
    • gener 2017 (1)
    • desembre 2016 (2)
    • novembre 2016 (2)
    • octubre 2016 (2)
    • setembre 2016 (2)
    • agost 2016 (1)
    • juliol 2016 (2)
    • juny 2016 (2)
    • maig 2016 (1)
    • abril 2016 (2)
    • març 2016 (2)
    • febrer 2016 (2)
    • gener 2016 (3)
    • desembre 2015 (3)
    • novembre 2015 (3)
    • octubre 2015 (2)
    • setembre 2015 (3)
    • agost 2015 (3)
    • juliol 2015 (2)
    • juny 2015 (3)
    • maig 2015 (3)
    • abril 2015 (4)
    • març 2015 (1)
    • febrer 2015 (1)
    • gener 2015 (5)
    • desembre 2014 (3)
    • novembre 2014 (5)
    • octubre 2014 (4)
    • setembre 2014 (4)
    • agost 2014 (4)
    • juliol 2014 (5)
    • juny 2014 (4)
    • maig 2014 (3)
    • abril 2014 (4)
    • març 2014 (5)
    • febrer 2014 (3)
    • gener 2014 (4)
    • desembre 2013 (4)
    • novembre 2013 (5)
    • octubre 2013 (4)
    • setembre 2013 (4)
    • agost 2013 (5)
    • juliol 2013 (4)
    • juny 2013 (5)
    • maig 2013 (4)
    • abril 2013 (5)
    • març 2013 (5)
    • febrer 2013 (4)
    • gener 2013 (4)
    • desembre 2012 (5)
    • novembre 2012 (4)
    • octubre 2012 (4)
    • setembre 2012 (5)
    • agost 2012 (4)
    • juliol 2012 (4)
    • juny 2012 (5)
    • maig 2012 (4)
    • abril 2012 (4)
    • març 2012 (5)
    • febrer 2012 (4)
    • gener 2012 (4)
    • desembre 2011 (5)
    • novembre 2011 (4)
    • octubre 2011 (6)
    • setembre 2011 (5)
    • agost 2011 (4)
    • juliol 2011 (5)
    • juny 2011 (4)
    • maig 2011 (4)
    • abril 2011 (5)
    • març 2011 (4)
    • febrer 2011 (5)
    • gener 2011 (5)
    • desembre 2010 (5)
    • novembre 2010 (5)
    • octubre 2010 (4)
    • setembre 2010 (3)
    • agost 2010 (4)
    • juliol 2010 (5)
    • juny 2010 (3)
    • maig 2010 (3)
    • abril 2010 (3)
    • març 2010 (3)
    • febrer 2010 (2)
    • gener 2010 (3)
    • desembre 2009 (3)
    • novembre 2009 (3)
    • octubre 2009 (4)
    • setembre 2009 (5)
    • agost 2009 (5)
    • juliol 2009 (4)
    • juny 2009 (3)
    • maig 2009 (2)
    • març 2009 (1)
  • Categories

    • CANVI CLIMÀTIC (2)
    • Catalunya cap a una Nova Frontera. (61)
    • DEMOCRÀCIA (4)
    • dignitat (4)
    • Doble objectiu (3)
    • EDUCACIÓ (19)
    • General (122)
    • JFK (20)
    • JUSTÍCIA SOCIAL (38)
    • llibertat (4)
    • natura i paisatge (16)
    • Palamós (8)
    • Respostes als lectors dels BLOGS del diari "EL PUNT". (7)
    • SALUT (3)
    • salvar la democràcia (29)
    • sempre contra Catalunya (92)
    • TRAMES DE CORRUPCIÓ (4)
    • Un país educat i net (1)
    • Variant-autovia de la Bisbal (1)
    • Watergate (8)
  • Pàgines

      • "Meta"

        • Entra
        • Vàlid XHTML
        • XFN
        • WordPress

      Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.