Alfonso XIII amb el general Primo de Rivera i el general Berenguer. Anys 30. (Col.lecció Merletti/IEFC).

Un aspecte especialment brusc i significatiu de la Primera Dictadura espanyola fou la repressió contra el catalanisme polític i cultural. La seva política anticatalana restà ben definida en la nota feta pública per Emilio Barrera, el 1924, en ésser nomenat capità general interí del Principat de Catalunya: <<es perseguirà i castigarà d’una manera rígida i sense contemplacions ‘todas las manifestaciones más o menos disimuladas de antiespañolismo’, dissolent i condemnant fulminantment tota persona o entitat que atempti contra la unitat de la pàtria>>. Si les destitucions, empresonaments o deportacions de personalitats catalanes foren notòries, probablement encara es veurien superades per la clausura de les més importants institucions representatives del país. Fer una llista exhaustiva d’aquests fets seria inacabable. Citem només alguns casos ben populars i diferents: destitució de Georges Dwelshauvers (1867-1937) i de molts altres professors de la Universitat Nova de Barcelona que s’hi van solidaritzar, exili dels membres de la junta del Col.legi d’Advocats per haver-se negat a publicar la ‘Guia judicial’ en castellà, empresonament del president i secretari del CADCI, destitucions i multes a nombrosos alcaldes, etc…

Foren dissoltes organitzacions i entitats, com ara els Pomells de Joventut, l’Ateneu Popular d’Estudis Socials; tancat l’Orfeó Català i la Biblioteca Popular de la Dona, de Girona; clausurat el camp de joc del primer club futbolista barceloní, travada i fiscalitzada l’obra de l’Institut d’Estudis Catalans, etc.

Primo de Rivera no s’aturà davant la Mancomunitat -la qual buidà de sentit i finalment dissolgué-, ni davant l’Església catalana: sacerdots distingits o humils foren empresonats o exiliats pel simple fet d’haver predicat o escrit en català. I tot això dins un marc de mesures generals que comprenien el total bandejament de la llengua catalana de les escoles, de tot acte públic, de la retolació dels carrers, així com també de la senyera, dels vestits i cants patriòtics, la suspensió de les commemoracions de l’Onze de Setembre, la constant censura en les publicacions, etc.

Als ulls del general, la cultura i la llengua pròpies dels Països Catalans eren perilloses, els intel.lectuals catalans eren sediciosos, el poble català tenia una tendència innata a deixar-se emmetzinar per idees antipatriòtiques, separatistes. I tot això que Primo de Rivera no havia sabut veure quan feia de capità general a Catalunya, ho descobrí en arribar a Madrid. De tota manera, una simple llista enumerativa no és suficient per fer una exacta valoració de fets. Apropant-nos-hi més, es pot obsevar que l’objectiu primordial fou la neutralització del catalanisme popular, alternant, però, amb una certa tolerància -fuit probablement del menyspreu, de la ignorància o de la feblesa- envers les manifestacions de caire més intel.lectual o culte. No hi hagué, doncs, una estricta i pura arbitrarietat o gratuïtat, com es podria deduir d’una primera impressió. Així, mentre es prohibien ballades de sardanes o cursets de català, es permetia la publicació de tota mena de llibres en català; al costat d’una censura -certament aclaparadora, però no pas anul.ladora- sobre la premsa de Barcelona, hi hagué innombrables suspensions i tancaments de publicacions comarcals; posar propaganda en català en capses de llumins o en rètols de botigues era delictiu, però no així fundar editorials o revistes exclusivament catalanes. 

I mentre la llengua esdevenia el problema central en la qüestió de la guia del Col.legi d’Advocats, ni la llengua ni els continguts ho foren en la publicació de la ‘Història Nacional de Catalunya’, de Rovira i Virgili. Es va suprimir ‘La Mainada’, publicació periòdica jovenívola i va autorizar-se la ‘Revista de Catalunya’. La llista, anecdòtica o categòrica, es podria allargar. També podien adduir-se exemples contraris, però no desmintirien del tot aquest caràcter tolerant per a les activitats culturals minoritàries i l’actitud molt més severa envers les manifestacions populars i divulgadores.

Remarquem, finalment, que la repressió, en la majoria dels casos, no fou massa violenta, però sí activa i contundent. I aquesta persecució cultural fou doblement enutjosa, perquè, en produir-se, els Països Catalans vivien un procés de personalització i recuperació d’uns trets propis força esperançador. I dèiem doblement enutjosa, perquè cal afegir-hi que d’ençà de temps els catalans no contemplaven unes prohibicions tan radicals i sistemàtiques entorn de la seva forma d’ésser i d’expressar-se.  (Ulisses 11 – Enciclopèdia de la recerca i la descoberta – Els Països Catalans).

Aquesta repressió cultural i lingüística, història, contra Catalunya va continuar, però, després a sang i foc.

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/XhDNKCeJBKc

 

=============================================================

  

El Deure i la Glòria

 

<<Per tant, els hi demano a tots vostès ajuda per que ens sigui més fàcil avençar pel camí que ens hem marcat i concedir a aquest deu per cent dels nostres ciutadans la igualtat de tracte que a nosaltres ens agradaria posseir de trobar-nos en la seva situació; una ajuda; demano una ajuda per que cada nen d’aquest país tingui oportunitat de ser educat fins el límit que ho permeti la seva intel.ligència…>>. (President John F. Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

Escoltar, escoltar, escoltar…i actuar

(Imatge: sicnoticies.sapo.pt/mundo)

Progressos del Sud en la integració escolar

 

<<M’agradaria dir quelcom quant a allò que ha esdevingut en les escoles durant els darrers dies. En les passades dues setmanes, s’ha portat a terme la integració en cent cinquanta escoles entre tantes ciutats del Sud. Evidentment, va haver-hi algunes dificultats; però, en honor a la veritat, és precís confessar que l’esmentada integració es deu a la majoria dels ciutadans i funcionaris públics d’aquestes comunitats, ja que la transició d’una situació a una altra es va realitzar amb absoluta comprensió i gran respecte cap a la Llei. La tasca no va ser fàcil>>. (President John F. Kennedy, Conferència de premsa, 12 setembre 1963).

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/G6_INK8hEvc  

Davant la premsa, davant el poble, donar explicacions de manera continuada. Explicar i enfrontar-se als problemes del país, donar-lis solucions…No fugir, donar la cara…Enfortir la democràcia. 

 

=============================================================

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’humanisme s’expressa i es difon en llatí: cada nucli afectat pel fenomen és responsable que aquest es tradueixi al vulgar o no. Hi ha un criteri que pot solucionar provisionalment  el problema -sobretot si tenim l’obligació de trobar-ne un- i que en realitat va ésser una justificació de tall cronològic que proposa la tradició historiogràfica catalana. Es tracta de fer ús del terme humanisme per referir-nos a la versió catalana o catalano-aragonesa de l’evolució de les grans línies de la cultura europea. (Ulisses 11).

 La construcció del Castellet de Perpinyà s’inicià el 1368 per ordre de l’infant Joan, governador general de Catalunya-Aragó. (Imatge: www.actuacity.com).

* LA PREGUNTA.- Podem parlar d’un humanisme català present en els segles XIV al XVIII?

* LA CITACIÓ.- “Innocent és qui no necessita explicar-se”. Albert Camus.

(Imatge: lejosdetiempo.wordpress.com)

*****************************************************************************

 

Els colors del món

 

 

 

Nelson Mandela – Jacqueline Kennedy

Del sentiment de repulsió profunda per 27 anys de privació de llibertat i un magnicidi brutal que van horroritzar el món, a un somni de llibertat i esperança que ha arribat i s’ha fet possible a molts pobles de la Terra. El somni segueix més viu que mai. La unió i la lluita de tots els homes i les dones que estimen la llibertat i la democràcia, el fan i el faran encara més possible, més real. Mitjançant el treball constant, la paraula, el coratge de l’home i la dona lliures, de tots els ciutadans que volen fer ús del seu sagrat dret a decidir i votar en pau.

(Imatge: lukemusicfactory.blogspot.com)

La nació catalana una gran nació d’emigrants que estimen Catalunya; la nació dels Estats Units d’Amèrica una gran nació d’emigrants que estimen els Estats Units. Catalunya demana, ara, el suport de tots.

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo:  http://youtu.be/XyZk85ANTMA

*******************************************************************