Abril, 2010. Any de la sentència contra l’Estatut retallat, aprovat, tornat a retallar, sancionat i ‘referendat’. Rajoy fa una visita a Girona. La tormenta comença a esclatar i els dirigents del ‘Partido Popular’, no obren el paraigua. La fanfarroneria no és una apropiada consellera política. (Imatge: www.aragirona.cat).

La decisió -encara no es sap qui va donar l’ordre-, innecessària, injusta i equivocada de portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ‘referendada’ pels seus ciutadans, al Tribunal Constitucional no renovat, ha dut a la situació actual -13 anys que dura- entre Catalunya i Espanya. En el seu dia, ja el després president de la Generalitat, José Montilla, va demanar a Mariano Rajoy la retirada del recurs contra l’Estatut. Res de res. També, el 16 d’abril de 2010, els empresaris gironins vàren reclamar al líder del PP, Mariano Rajoy, la retirada del recurs contra l’Estatut de Catalunya en el decurs d’una trobada a Girona (imatge precedent). El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, li va dir que havia contestat a ‘gairebé totes’ les preguntes que li havien realitzat els empresaris excepte a una petició, la més important: ‘que retirin el recurs al Constitucional de l’Estatut’. Rajoy només va respondre amb un somriure i amb silenci absolut a la petició dels empresaris. Hi va haver-hi altres peticions, però, res de res. De l’any 2006 al 2014, un silenci absolut i ja veuen el resultat. Espanya, nació de nacions, no és un país de diàleg, raciocini i enteniment; és un país de crits, esveraments, amenaces, de la por i dictadures. Pena i endarriment.

Ells ja hi estan acostumats, em refereixo a -el ‘Partido Popular’. Els ciutadans de Catalunya ja veuen qui és que roman “fora de la democràcia parlamentària”. Si troba fora, qui actua per lliure esmicolant Lleis Orgàniques aprovades pel Congrés i el Senat. Ho va dir la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, amb un avís a CiU i ERC que es quedaran “fora de la democràcia parlamentària” si no acaten un ‘no’ del Congrés a la consulta que el 9 de novembre d’aquest any, els ciutadans de la nació catalana deuen anar a votar com a resposta a les seves aspiracions democràtiques i del sagrat dret a decidir. ¿Un Parlament i un Senat, en el si d’una democràcia parlamentària, que diuen ‘no’ a les justes aspiracions dels 7.563.603 ciutadans de la nació catalana? El raciocini, l’enteniment i la democràcia veritable, tant a Espanya nació de nacions, com a Europa i al món, no ho acceptaran. No va ser gens fàcil per Espanya, després de 40 anys de dictadura, entrar a formar part de la Unió Europea.

Segons que informa l’ACN mitjançant el rotatiu ‘El Punt Avui’, Alícia Sánchez-Camacho ha avisat a CiU i ERC que es quedaran “fora de la democràcia parlamentària” si no acaten un ‘no’ del Congrés a la consulta. Escoltin!, ¿Va acatar el ‘Partido Popular’ la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que havia estat ‘referendat’ pels seus ciutadans? Llei que abans de ser ‘referendada’, el seu text va ser revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat; aprovat pel Parlament de Catalunya; retallat i aprovat pel Congrés de Diputats i el Senat; sancionada la Llei Orgànica pel rei i ‘referendada’ pels ciutadans de Catalunya. Però, no. El ‘Partido Popular’ la va portar al Tribunal Constitucional no renovat. ¿Com és possible que el TC acceptés a tràmit un recurs contra una Llei Orgànica ‘referendada’ pel poble? ¿Qui és que es queda “fora de la democràcia parlamentària’ i porta al Tribunal Constitucional les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com a autonomia que és, -facultat de governar-se per les seves pròpies lleis- i, una veritable autonomia que vol ser, i no pas una pantomima? ¿Qui és que, amb poder absolut, actua ‘fora de la democràcia parlamentària’?

31 juliol 2006. Federico Trillo i Soraya Sáenz de Santamaría, en el Registre General del Tribunal Constitucional, on van presentar el recurs contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Una decisió equivocada, innecesària, injusta i que ha portat a la situació actual entre Catalunya i Espanya. Rectifiquin d’una vegada, home! No veuen que la majoria dels ciutadans d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades, ho demanen?  (Imatge: elpais.com).

En aquesta línia d’anar sempre contra Catalunya i després de patir, cada any, -¿a on són unes veritables balances fiscals?- un espoli fiscal de 18.000 milions d’euros, -un 8,5% del PIB català- dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part del Govern central, ara, per no perdre la costum en l’ofec econòmic i social de Catalunya, la presidenta del ‘Partido Popular’ de Catalunya, Alícia Sanchez-Camacho, han paralitzat el pressupost de la Generalitat portant la seva llei i la d’acompanyament al Consell de Garanties Estatuàries per incloure una partida -no utilitzada- per a consultes, que podria emprar el referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

Segons Alícia Sánchez-Camacho, els comptes no poden comptar amb la partida que està destinada a consultes i processos electorals i que acumula 5 milions d’euros. “No pot constar als pressupostos més antisocials una partida per fer una consulta il.legal. No volem que els impostos dels catalans es dediquin a temes il.legals”, va manifestar la dirigent popular.

Catalunya només se la vol perquè és ‘pagadora’. 12 Comunitats Autònomes reben més del que aporten, només 5 aporten més del que reben. 18.000 milions d’euros surten, cada any, dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8,5% del PIB català- i que no tenen retorn per part del Govern central. Catalunya pateix un greu ofec econòmic i social i, ni tant sols, pot gaudir d’una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les pròpies lleis. (Imatge: ibrigou.wordpress.com).

Mirin, això dels pressupostos “antisocials” -ja ho hem dit abans- és degut a l’ofec econòmic i social que pateix Catalunya com a conseqüència dels 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català-, que se’n van i no tornen per continuar amb l’inacceptable desequilibri econòmic de les 12, de les 17 Comunitats Autònomes, que reben molts més diners dels que aporten entre aquestes l’Extremadura del president Monago que voldria tancar a la presó al president Artur Mas. Quans diners rep Extremadura procedents dels imposts dels ciutadans de Catalunya? Només 5 aporten més del que reben, entre elles Catalunya, que es veu immersa en un obligat, injust i erroni procés econòmic -endarreriment permanent- mitjançant subvencions, també permanents, -anys rere anys, any rere any- que el Govern central en diu ‘solidaritat’. La nació catalana, tot i rebent un mal finançament -“es costumbre”- ha estat sempre més que solidària, però, ara, que des de l’any 2006 -Reforma de l’Estatut d’Autonomia- demana un finançament més just, tot són “cerrarse todas las puertas”, “coger la puerta”, “dar con la puerta en las narices” i “de puerta en puerta” i cap, cap, cap “abrir la puerta a”. Això sí, aplicar de forma dura la llei al president de la nació catalana. I, aquesta gran nació, la formen 7.563.603 ciutadans. Més en Tanay el primer nadó català del 2014 que va néixer a les 00.00.01 a l’Hospital Universitàri Joan XXIII de Tarragona i en Luca, el segon nadó català del 2014 va néixer a l’Hospital Arnau Vilanova de Lleida a les 00.00.18. Benvinguts!

Pel que fa a “una partida per fer una consulta il.legal”, de moment, un 80% dels ciutadans de la nació catalana, demanen fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir. El valuós i inapreciable dret a votar el 9 de novembre d’aquest any. Un dret europeu i mundial. En una veritable democràcia, moderna i progressista, mai una justa aspiració com aquesta és un “tema il.legal”.

No és el president Artur Mas, són els ciutadans de la nació catalana, constreta i amargada, que volen fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar el 9 de novembre de 2014. Una i altra vegada el president Mas ho ha demanat al president Mariano Rajoy. I així ho continuarà fent, sense descans, amb democràcia i pau. (Imatge: www.duranilleida.org).

Només dues preguntes. El Govern central, centralista i nacionalista espanyol, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’, ja ha començat la campanya del ‘no’ contra les aspiracions dels ciutadans de la nació catalana per poder anar a votar el 9 de novembre d’aquest any. Així, el Ministeri d’Afers Estrangers, fa arribar a tota la xarxa d’embaixades i consolats un argumentari de 210 planes per desqualificar i contrarestar el procés català. D’on surten els diners per finançar aquesta campanya? El ‘Partido Popular’ de Catalunya, també paralitzarà els comptes de l’Estat?

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de video següent:

http://youtu.be/v1tUX1O40GY

***************************************************************************

El Deure i la Glòria

 <<Un eficient i dinàmic sistema de transports és vital per el desenvolupament de la nostra economia domèstica, productivitat i progrés. Afectant al cost de cada article que consumim o exportem, és igualment vital a la nostra capacitat per competir a l’estranger. Al mateix temps té influència sobre la flexibilitat de la nostra preparació de defensa i sobre les oportunitats mercantils i recreatives dels nostres ciutadans. Aquesta nació ha gaudit sempre d’un dels sistemes de transports més variats i altament desenvolupats de tot el món, i ens ha ajudat a portar a cap una eficient utilització dels nostres recursos i mà d’obra>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 4 abril de 1962).

(Imatge: ultimosegundo.ig.com)

Cap altra nació s’ha aproximat als Estats Units en allò que es refereix a les despeses assignades a les carreteres. El desembors total efectuat per tots els organismes del Govern, es va calcular a l’any 1961 en uns onze mil milions de dòlars, i el 1962 en més d’onze mil milions i mig. L’ajuda federal als Estats per la construcció i millores de les carreteres va arribar als tres mil milions i mig de dòlars per l’any fiscal 1962-63. Però la matriculació de vehicles a motor en el país i el 1962 va arribar a més de setanta vuit milions, sent així que en moltes ciutats, les dificultats de tràfic eren tremendes. La legislació sobre l’ús de carreteres, tal i com va assenyalar el president, era cosa que des de feia temps estava molt abandonada. I havia altres problemes relacionats amb el transport de viatgers i el de mercaderies. Però el Congrés es va mostrar indiferent cap a el programa que proposava el president Kennedy. (Allan Nevins).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

http://youtu.be/q7uXurO4ZHM

*******************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El material fins ara exhumat i valorat a propòsit del que s’ha convingut d’anomenar humanisme català es pot abordar, doncs, des de tres fases diferents temporalment parlant i que, per ésser ben asèptics, podem fer coincidir amb els segles XIV, XV i XVI-XVII o, si voleu, amb els regnats de Pere ‘el Cerimoniós’ i els seus dos fills, dels Trastàmara, dels virreis dels Àustries. (Ulisses 11).

Palau de la Generalitat de València. El 1421 s’inicià la seva construcció arran de crear-se, el 1418, en temps d’Alfons el Magnànim, la Generalitat del Regne de València, amb atribucions similars a les que tenia la del Principat. Estava constituïda per sis diputats, dos per braç -militar, eclesiàstic i popular-, més tres jutges administradors i tres clavaris. Sota Ferran ‘el Catòlic’ aquest organisme fou sotmès totalment a l’autoritarisme reial. (Imatge: www.vuelosalmundo.es).

* LA PREGUNTA.- A que ens porta estudiar l’obra de Bernat Metge i el seu context?

*LA CITACIÓ.- “Si Botticelli visqués avui, treballaria per a Vogue”.Peter Ustinov.

 Neró, interpretat per Peter Ustinov

(diccionarioasterix.blogspot.com)

***************************************************************************

Els colors del món

Missatge de Nadal del Rei d’Espanya

(Imatge: segoviaaldia.es)

 El rei regna, però, no governa. Així, podria fer d’intercessor entre el Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i el gairebé 90 per cent de ciutadans de la nació catalana, que demanen poder fer ús del sagrat i democràtic dret a decidir, i poder anar a votar el 9 de novembre d’aquest 2014. Ajudar a edificar un pont de transició de l’un a l’altre: entre el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. Un pont de transició esfondrat quan el ‘Partido Popular’ va portar, l’any 2006, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat, aprovat, tornat a retallar, aprovat pel Congrés i el Senat, sancionat pel rei i referendat, al Tribunal Constitucional no renovat. Cal tornar a aixecar el pont. És el que volen la majoria dels ciutadans de les nacions d’Espanya, i la Comunitat Europea.

Ja en el seu missatge de Nadal el rei demanava respecte per a la diversitat, l’autonomia i el canvi; respecte per a les diferents llengües d’Espanya; reforma de la Constitució, i tot amb raciocini, enteniment, concòrdia, pau i democràcia. 

Certament, aquests ja no són temps de murs i barreres. Aquests ja no són temps del ‘no’ impertèrrit.

***************************************************************************