La convenció del ‘Partido Popular’, suma independestistes i obre portes que volia ben tancades
1 febrer 2014 per Enric Figueras
Una de les manifestacions dels ciutadans de Catalunya a Barcelona. Cada manifestant, des dels més petits als més grans, és un esclat d’amor, fidelitat, generositat, tolerància, democràcia cap a un gran objectiu comú. Que la nació catalana, la seva nació, pugui ser allò que els seus ciutadans vulguin que sigui: un Estat europeu lliure. Dintre o fora d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades. Però, a jutjar per les actituds desbocades del ‘Partido Popular’, cada vegada va creixent el nombre d’independentistes. Cap a un 90%. La convenció d’aquest partit celebrada recentment a Barcelona, hi ha contribuït molt en aquest augment. Convenció que no ha tingut res a veure amb les convencions dels demòcrates o dels republicans als Estats Units de Nord-Amèrica. Allà entenen que servir i treballar per la gran nació d’Estats federals lliures, vol dir parlar, dialogar, pactar…amb democràcia i llibertat. Sense insults, difamacions, manipulacions i bloqueigs. Milions de ciutadans de Catalunya, amb un entrapà a la motxilla i la bandera catalana a la mà, sortiran al carrer a fer paleses les seves conviccions, desitjos o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació: anar a votar el 9 de novembre d’aquest any. (Imatge: duranilleida.org).
Si els dirigents del ‘Partido Popular’ -dreta radical, conservadora, centralista, nacionalista espanyola i antiautonomiste-, ells mateixos es van definint, fessin tot al revés de com ho fan, les coses anirien molt millor per els ciutadans de les nacions d’Espanya i, en aquests moments, amb tota claredat pels de la Catalunya pagadora. Simplement, al revés. Imaginem-nos, per un moment, o molta més estona si volen, que no s’hagués produit la fatal manca de clarividència política i sobre tot democràtica, de portar -l’any 2006- al Tribunal Constitucional, no renovat, la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: revisat, retallat, aprovat, retallat i aprovat novament, sancionat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. Però, com es pot acceptar per part d’un Tribunal Constitucional -pendent de renovació- i en un país amb un règim monàrquic parlamentàri, democràtic i constitucional, una Llei Orgànica tan important com és un Estatut d’Autonomia i que, a més a més, va ser ‘referendada’? Per què el PSOE vol presentar ara al Congrés una reforma de llei perquè això no es pugui produir mai més? Va comptar amb 5 anys crucials per fer-ho -2006 al 2010-, per què no ho va fer? Ho deia Mahatma Gandhi: <<Els covards moren moltes vegades abans de morir>>. Tornant a la qüestió inicial. Si els dirigents del ‘Partido Popular’ haguéssin girat la truita al revés, -facin les coses al revés de com ho fan-, no haurien creat,ells i ningú més que ells, la situació actual entre Catalunya i Espanya.
Si portar la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -‘referendada’-, al Tribunal Constitucional no renovat, va ser un error polític i social de proporcions garrafals, encara u és més no fer absolutament res per a reparar-ho. Per què no pleguen d’una vegada? (Imatge: elpais.com).
I mirin que ademés de José Montilla, president de la Generalitat en aquells anys, moltes persones -polítics, intel.lectuals, empresaris…- l’hi van demanar al senyor Rajoy que tingués a bé de retirar el recurs contra l’Estatut. Ja veuen el resultat. Impensable en un país -nació de nacions- que volia aspirar a ser europeu, modern, progressista, demòcrata exemplar, punter a Europa, sense atur i que, actualment, nega a Catalunya poder desenvolupar en llibertat la seva autonomia plena -no una autonomia de pantomima. Més clar: facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Això és una veritable autonomia. I que Catalunya, que és una nació, pugui ser Estat. Aspiració que va començar amb la Mancomunitat de Catalunya -1914-1925- i per la Llei de Mancomunitats (Unió de Diputacions), aprovada pel Congrés de Diputats i enterrada, així com l’Estatut del 1932, per les dictadures dels generals Primo de Rivera, Berenguer i Franco. Encara, avui dia, Espanya nació de nacions constretes i amargades, està pagant molt car, les conseqüències d’aquelles miserables dictadures. Europa avança; Espanya retrocedeix cada dia més. La dreta radical empenta cap a el fons. No hi ha ‘marques’ que valguin.
El més inaudit de tot -encara que haurem de convenir que l’infern també és un lloc habitable per molts-, els dirigents del ‘Partido Popular’, i des del desastre de la campanya en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de portar-lo al Tribunal Constitucional no renovat, no han fet absolutament res, res i res per apuntalar els nombrosos pals malmessos del pont entre Espanya i Catalunya. I és que, aviat, ja no ni haurà cap de pont. Si més no podrem xiular la tonada d’El pont sobre el riu Kwai’.
Aviat sense cap pont de diàleg, raciocini i enteniment
El Pont sobre el riu Kwai
(Imatge: nigtone-mp3-free.blogspot.com)
I encara més astorador i inaudit tot el que va succeir a la recent convenció del ‘Partido Popular’, al Palau de Congressos de la Diagonal de Barcelona. Ho explica, d’aquesta manera, el rotatiu ‘El Punt Avui’.
Insult.- Alícia Sánchez- Camacho, presidenta del PP a Catalunya, compara el procés català amb els temps d’ETA al País Basc. <<Som un partit que ha patit molt al País Basc. Ara també patim, tot i que diferent, amb l’exclusió i el rebuig social a Catalunya>>. Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del PP a Barcelona, <<A Catalunya s’ha pretès relegar, si no selenciar, que ETA ha estat un malson>>.
Difamació.- María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, acusa els catalans de voler-se separar “a cops de matxet”. <<Qui digui que cal separar Espanya a cops de matxet és que no sap res ni d’Espanya ni de Catalunya>>.
Manipulació.- Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda, canvia el càlcul de les balances fiscals per tapar el dèficit. <<Estem superant la crisi gràcies a la capacitat d’emprenedoria i creixement de Catalunya>>.
Bloqueix.- La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, impedirà als municipis que cedeixin les dades del padró per a la consulta.
El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va definir la convenció del PP a Barcelona com <<un festival d’amenaces>>. (Imatge: www.naiz.info).
——————————————————-
Només una pregunta. Per què hi ha tants dirigents del ‘Partido Popular’ que, actualment, no paren de fer esment de la paraula ‘ETA’ i, sobre tot, quan es refereixen a Catalunya?
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/X3sBdim8Mi0
***********************************************************************************************
El Deure i la Glòria
<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>
Abraham Lincoln
(Gettysburg, 1863)
El caos dels transports nordamericans
<<…prèviament he recalcat davant el Congrés sobre la necessitat d’actuar en els problemes del transport resultants del terrible creixement urbà i de l’escenari també urbà que canvia constantment…>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 4 abril 1962).
(Imatge: mx.noticias.yahoo.com)
Juny, 1962, el president Kennedy visita Mèxic
<<…Uns ingressos més elevats, units a una major capacitat de compra d’automòbils, han capacitat a més i més famílies nord-americanes, particularment als matrimonis joves amb nens, a cercar les seves llars en zones suburbanes. Simultàniament, els canvis i millores haguts en el transport de mercaderies va fer possible, mitjançant el desenvolupament de modernes carreteres i de la indústria del camió, reduir la dependència dels fabricants de localitats centrals situades a prop de mitjans portuaris o terminals de carretera. El progrés de les tècniques que requereixen plantes espaioses i d’un sol pis ha fet que moltes indústries es moguin cap a la perifèria de les zones urbanes. Al mateix temps, l’importància del centre de les ciutats augmenta tenint en compte la seva relació amb les activitats culturals, comercials, financeres i governamentals…>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 4 abril 1962).
Camiones Americanos, american truck
(Imatge: www.taringa.net)
El vídeo
Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:http://youtu.be/1GWaZ5NX74g
***********************************************************************************************
El naixement d’una nació.Què és Catalunya
* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Pel que fa a les dades humanístiques detectables al segle XV, no és ni de bon tros tan fàcil d’imaginar un esquema interpretatiu. Les monografies són comptades i es tracta de manejar ni més ni menys que tot un segle de cultura. Continua vàlid el recurs de la formació literària dels funcionaris de la Cancelleria, tot i que, d’ençà del moment en què Alfons ‘el Magnànim’ s’installà a Nàpols (1442), la Corona d’Aragó començà a tenir una cort autènticament humanística però plenament integrada al món itàlic i bastant desvinculada de la dinàmica real dels països que la integraven. En termes generals, continuà també vàlida la contraposició entre factors culturals homologables en certa mesura amb l’humanisme i elements que li eren totalment aliens. (Ulisses, 11).
Alfons ‘el Magnànim’
(Imatge: www.levante-emv.com)
* LA PREGUNTA.- Caldria arrenglerar l’obra d’uns quants personatges fortament marcats per la <<nova cultura>> i generalment formats a Itàlia. El nom d’alguns d’ells és la pregunta.
* LA CITACIÓ.- “Intel.ligència és la capacitat d’acceptar l’entorn”. William Faulkner.
(escritosrevistacultural.blogspot.com)
************************************************************************************
Els colors del món
