Targeta roja
Milers de persones treuen “targeta roja” a Fabra. Exigeixen la dimissió del president de la Generalitat Valenciana i la convocatòria d’eleccions anticipades.
(Imatge: casalmonover.blogspot.com)
A jutjar pels greus i desagradables fets que des de fa uns anys sacsejen la Comunitat Autònoma del País Valencià -germans d’història, llengua, cultura i de la gran mediterrània que compartim- cada vegada s’imposa d’una manera més clara, la necessitat justa d’unes eleccions anticipades. És per poder atendre el desenvolupament de la democràcia i el progrés de les famílies dels ciutadans valencians. Són gent trempada, honesta i treballadora que tenen tot el dret -i és de justícia fer-ho-, a fer valdre les arrels del seu propi país. Fidelitat a les arrels de grandesa del seu propi país que podem compartir tots junts des dels Països Catalans. No hi ha cap dubte de que la unió fa la força i, com a pobles germans que som, és un bé desaprofitat. Aquells polítics que no saben ni volen dialogar, tampoc haurien de governar.
Ho va dir recentment la vicepresidenta de Valencians pel Canvi, Rosa Solbes: <<Fabra governa malament i ja és hora que s’assabenti que la societat vol parlar a les urnes>>. El poder absolut del ‘Partido Popular’ fa que aquest partir governi malament arreu d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades. A Catalunya ha aconseguit una veritable detonació de l’independentisme. Un 90% dels seus ciutadans demanen fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir, per anar a votar en la consulta del 9 de novembre d’aquest any. Davant la manca de diàleg per part dels dirigents del ‘Partido Popular’ -dreta radical, centralista i nacionalista espanyola- no hi haurà marxa enrere. El Parlament i la Comissió europeus, ja ho saben això. Un govern que no sap ni vol dialogar, conversar, a la força hauran d’actuar els intermediaris.
Ho diu la premsa -EL PUNT AVUI-: ‘Milers de valencians treuen targeta roja a Alberto Fabra’. Així ho vàren manifestar en el decurs d’una multitudinària manifestació a València i van exigir la dimissió del president de la Generalitat Valenciana i la convocatòria d’eleccions anticipades. Ja fa temps que aquestes s’haurien d’haver celebrat. La paciència del poble és inesgotable i, així van les coses. Ho diuen en el manifest que van elaborar la trentena d’entitats convocants de la manifestació, en el qual asseguren que els valencians estan <<en un dels moments més crítics>> de la seva història. Recorden com de desastrosa és la situació econòmica de l’autonomia i en culpen Fabra i els seus predecessors: Eduardo Zaplana, José Luis Olivas i Francisco Camps. Critiquen l’aposta “insensata” per l’especulació immobiliària, el turisme indiscriminat, una obsessió recentralitzadora per tornar poder a Madrid i un esclat de la corrupció en benefici d’unes quantes persones.
La Coordinadora Valenciana d’ONGD i POBRESA ZERO
(Imatge: www.cvongd.org)
Els signants del manifest, que porta títol Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot, alerten que s’imposa un canvi que no pot esperar més. <<Necessitem aire fresc en les institucions, gent disposada a treballar a favor dels interessos col.lectius sense les hipoteques de la corrupció i la ineficàcia que ofeguen l’actual Generalitat”, diuen. Ja és hora que a València hi hagi ciutadans que donin la cara i es preocupin perquè la seva autonomia constitucional no sigui vulnerada per les ordres provinents des del Govern central amb poder absolut. És el cas de l’ensenyament en la llengua pròpia del País Valencià que pateix un menyspreu considerable. València i Catalunya -els Països Catalans per història, llengua, cultura i futur de progrés- deuen mirar més cap a la mediterrànea i Europa i menys cap a Castella. Segons els milers de valencians participants a la multitudinària manifestació: <<Fabra hauria d’assumir que ha portat el País Valencià a les pitjors dades econòmiques, democràtiques i socials de la democràcia. Per aquest motiu exigim eleccions immediatament>>.
No es pot deixar de ressaltar amb indignació les bufetades contra l’Article 20 de la Constitució on són reconeguts i protegits els drets: a) << A expresar i difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción. b) A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica. c) A la libertad de cátedra. d) A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercidio de estas libertades. 2.- El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa. Des de la seva arribada al càrrec , el 2011, Alberto Fabra ha aplicat polítiques de menyspreu a la llengua i d’agressió al català. Però la seva croada anticatalanista també ha tingut episodis com ara el tancament de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià. Més enllà, en fer tancar RTVV, i el seu govern ha estat esquitxat per diversos escàndols de corrupció i processos judicials. Es comença canviant el nom de la llengua catalana en l’acrònim Lapao -la llei de llengües d’Aragó-, i s’acava en una dictadura.
No hi ha dubte i és una necessitat inevitable que a les properes eleccions generals i autonòmiques, el poble valencià farà possible molts acomiadaments polítics i que les coses canviïn.
El valencià i el català són una mateixa llengua, història i cultura. Jo sóc un valencià del Nord. Visca el País Valencià! Visca Catalunya! Anem cap a endavat!
No callareu la nostra veu!
(Imatge: locals.jerc.cat)
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/sH8s37bK_YU
***********************************************************************************************
El Deure i la Glòria
<<…govern, del poble, pel poble, i per el poble…>>
Abraham Lincoln
(Gettysburg, 1863)
El caos dels transports nord-americans, preocupació de l’Administració Kennedy
<<Devem tractar d’agrupar les inversions en el transport internacional a les necessitats del nostre comerç i viatges en temps de pau, i proporcionar incentius als usuaris que canalitzen el tràfic a aquestes formes de transport que proveeix un desitjable servei al cost total més baix…També deuen ser adoptades mesures en quan a si el nombre i classes de vaixells i avions adequats per satisfer les necessitats de temps de pau puguin ser adequats per fer front a una provable situació d’emergència militar…>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 4 abril 1962).
(Imatge: noticias.Iatan.msn.com – AP images)
<<També he recomanat un programa urgent d’investigació per a desenvolupar mitjans i arbitris per incrementar l’eficiència competitiva de la nostra Marina mercant i les indústries que amb ella es relacionen…>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 4 abril 1963).
(Imatge: es.wikipedia.org)
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:
http://youtu.be/ezGDLOcZVjw
————————————————————————————————————-
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Entremig hi ha un altre factor decisiu: la divulgació de la imprenta i del comerç de llibres estampats mecànicament, amb la corresponent modificació del públic lector o destinatari dels projectes educatius dels filòlegs. Tot això també ho ha analitzat Jordi Rubió. La dada bàsica a retenir de tot el conjunt sembla aquesta, que l’humanisme en la cultura catalana del segle XVI ens ve línia Salamanca-Alcalà de Henares. La reforma de l’ensenyament del llatí portada a terme per Nebrija en la seva batalla contra els bàrbars s’imposa a Barcelona a partir del 1508, i la història de l’humanisme català d’aquesta centúria és també de les adaptacions catalanes dels textos del filòleg andalús. (Ulisses, 11).
Gramática castellana
Antonio de Nebrija
(1492)
(Imatge: es.wikipedia.org.)
* LA PREGUNTA.- A la literatura de l’època en català, apareix un fenomen general d’hispanització?
* LA CITACIÓ.- “Un secret pesant és un llast que llança al mar qui es vol salvar”. Maria Luisa Belleli.
(Imatge: aljsad.com)
***********************************************************************************************
Els colors del món
Charles Chaplin – Charlot – 100 anys
(Imatge: buenasnoticiasbn.blogspot.com)
També al parlar d’en Charlot, podríem parlar de somriures i llàgrimes. És el que pot passar als amants del cinema contemplant les seves pel.lícules. Bo, vull dir abans, molt abans, perquè, ara, en els cinemes ja no s’en pot veure cap d’en Charlot. No sé perquè. És una pena. Ni tampoc, per exemple, dels germans Marxs. El riure també serà intervingut? Però, val, així van les coses a les sales de cinema. Per cert, encara no han fet plegar el ministre Wert? Ah! a les properes eleccions generals, val…
“Ríe y el mundo reirá contigo, llora y el mundo dándote la espalda te dejará llorar”
(Imatge: miguelangelobustospizarro.blogspot.com)
I tornant a en Charlot, tot rient, rient, anava denunciant laindignitat de la conducta humana. Aquell ric i poderós que es creu superior a l’obrer treballador; l’amo que el tracta malament; la dona i el nens maltractats; l’individu amb aquella vanitat ridícula, insuportable; aquells que sempre romanen de mala llet; la injustícia social i la pobresa; les dictadures i els dictadors; les guerres…Projectin, projectin, pel.lícules d’en Charles Chaplin encara que, per decret, ens vulguin fer desaparèixer l’autonomia del petar-se de riure. Que anar al cinema torni a ser una aventura.
***********************************************************************************************