Els dirigents del ‘Partido Popular’ ho saben, però, no fan res per regularitzar una situació que està destroçant la democràcia i la convivència a Espanya, nació de nacions. Com sempre, ens ho han de dir i denunciar des de l’exterior. Des de països molt més avançats que Espanya i on la democràcia i el progressisme, són una constant i una forma de viure i de fer política. Servei públic pel benestar dels seus ciutadans i, aquests, treballar per la grandesa de les seves nacions federals. Cap a aquests països estan marxant milers de ciutadans de les nacions d’Espanya, la majoria joves, el millor de la joventut. Gent preparada que ja no tornaran jamai.

Error polític de proporcions colossals que ha portat a la situació actual entre Catalunya i Espanya. Quan en política -servidors públics per la convivència i benestar dels ciutadans-, passa un fet històric com el present que demostra que la dreta radical, conservadora, centralista i nacionalista espanyola no sap governar a Espanya, nació de nacions, i no fa res, res, res per ajudar a les aspiracions de 7.600.000 ciutadans de Catalunya, cal acomiadar del Govern central mitjançant eleccions dels grans pobles d’Europa i del món a un partit polítc que governa amb poder absolut.

Federico Trillo, comandant jubilat i en aquells dies portaveu de la Comissió Constitucional del Congrés, i Soraya Sáenz de Santamaría, aleshores secretaria Executiva de Política Autonòmica i Local del ‘Partido Popular’, en el moment de la presentació davant el Tribunal Constitucional, no renovat, del recurs  contra la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya retallat, aprovat, sancionat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya.   

(Imatge: elpais.com)

 

El dimarts, 8 abril 2014, en el Congrés, la gran oportunitat del ‘Partido Popular, per recuperar el temps perdut des de l’any 2006 amb relació a les aspiracions de 7.600.000 ciutadans de Catalunya.’

Així ho explica, en el seu editorial, el ‘Financial Times’ un dels rotatius més destacats i influents d’Europa i del món: <<…la Constitució espanyola “tenia prou flexibilitat” per acomodar els catalans “fins que el PP de Rajoy la va sabotejar el 2010, al persuadir els seus nominats al Tribunal Constitucional perquè retallessin parts de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. El rotatiu anglès assenyala que “articles idèntics” dels estatuts de Balears o el País Valencià “no es van tocar”. “Això va disparar el separatisme català, fins llavors un moviment perifèric”, destaca. Però és que, a més a més, es tracta d’un Estatut d’Autonomia referendat i no s’entén de cap manera, com el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, va acceptar a tràmit el recurs del ‘Partido Popular’ en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ja veuen els resultats.

Però, senyores i senyors, el fet que es va iniciar l’any 2006, va començar amb una campanya dels dirigents del ‘Partido Popular’ arreu d’Espanya, demanant signatures en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La prèdica del candidat Rajoy va ser una campanya electoral utilitzant el tema de la nació catalana, per aconseguir els vots de ciutadans espanyols de cara a obtenir una majoria absoluta, un poder absolut a les eleccions generals. Molta gent ho va entendre d’aquesta manera:

“Contra Catalunya!”

 

Sí, contra Catalunya! Així ho van explicar a una pregunta de la premsa unes senyores que anaven a signar contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. “Contra Catalunya!” vàren contestar. Sí, sí, sempre contra Catalunya, aquesta és la costum. Aquesta és la imatge. Per aquest motiu 7.600.000 ciutadans de la nació catalana ja han dit prou! Ho diran molt més clar i de forma democràtica a la consulta del 9 de novembre d’aquest any, dia de Sant Teodor, soldat i màrtir.

Que Europa i el món democràtic ho sàpiga. Primera etapa, 2006-2010. Redacció del projecte de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després de gairebé 30 anys de l’Estatut de 1978. Projecte revisat  i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat; aprovat pel Parlament de Catalunya; aprovat i retallat pel Congrés de Diputats i el Senat; sancionat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. El resultat: la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Una cosa molt clara i democràtica. Els parlamentaris i representants del poble voten a favor d’una Llei Orgànica que, de cap manera, es mereixia una actuació com la que va dur a terme el ‘Partido Popular’. Presentar recurs contra l’Estatut davant el Tribunal Constitucional, no renovat. Ja ho diu molt clarament el ‘Financial Times’: “…la Constitució espanyola “tenia prou flexibilitat” per acomodar els catalans “fins que el PP de Rajoy la va sabotejar el 2010, al persuadir els seus nominals al Tribunal Constitucional perquè retallessin parts de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. Segona etapa: 2010-2014. Com és possible que un Tribunal Constitucional, no renovat, admeti a tràmit un recurs contra una Llei Orgànica, d’obligat compliment, retallada, aprovada, sancionada pel rei i ‘referendada’ pels ciutadans de la nació catalana?

(Imatge: www.stopespoli.cat)

Aquesta Catalunya que és una nació mil.lenària i que, cada any, aporta la xifra de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- procedents dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part del Govern central. Això sí, de les 17 Comunitats Autònomes només 5 aporten més del que reben, les altres 12, reben més del que aporten. Un desequilibri econòmic intolerable i que els dirigents del ‘Partido Popular’ no fan res per el traçat d’un full de ruta que aporti una progressiva solució de treball, per part d’aquestes 12 Comunitats Autònomes, per anar disminuint aquest desequilibri econòmic que perjudica greument Espanya, nació de nacions, Catalunya i Europa. Per què no s’han publicat les balances fiscals?

L’editorial del ‘Financial Times’ sobre Catalunya remarca que el Govern català i el seu Parlament, <<han marcat una data per un plebiscit -consulta- el proper novembre que preguntarà als catalans dues preguntes: volen que Catalunya sigui un Estat, i si ho volen, volen que aquest Estat sigui independent? El prestigión diari financer legitima el procés assegurant que dins de la pròpia pregunta <<hi ha els ingredients per a la solució>>, que creu que ha de ser de tipus federal. <<Espanya va ser preuada per la seva transició de la dictadura de Franco fins a una democràcia descentralitzada. Però encara no s’ha convertit en una casa plurinacional prou còmode per als seus diversos pobles culturals>>, assegura el diari. 

Reduir ‘l’status quo’, un error polític colossal

 

“Més que liderar la seva gent, Artur Mas està sent liderat pel poble, i Rajoy l’ha arraconat entre l’espasa i la paret a l’insistir que la constitució post-Franco, que consagra la indissoluble unitat d’Espanya, és immutable”, avisa el ‘Financial Times’. El rotatiu assegura que d’acord amb les enquestes, els catalans prefereixen <<més autogovern, incloent més autonomia fiscal, però aniran per sí sols si l’única alternativa és ‘l’status quo’ que el govern Rajoy està reduint>>.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/4ojYgx3r–Q

 

***********************************************************************************************

 

  

 

 

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Enfrontament de l’Administració Kennedy amb els magnats de l’acer. Els preus de l’acer i l’interès públic

 

<<Si aquest augment en el cost de l’acer fos imitat pels demés sectors de la indústria, en lloc de reduir augmentaria el cost de les cases, dels cotxes, estris doméstics i multitud d’altres adminicles que adquireixen les famílies nord-americanes. Augmentaria el cost de la maquinària i eines de cada industrial i granger nord-americà. Perjudicaria greument els nostres esforços per tal d’evitar una espiral inflacionista; perjudicaria així mateix l’elevació de pensions dels nostres ancians, i també perjudicaria als nostres nous aconseguiments en el terreny del poder adquisitiu…>>. (President John F.Kennedy, Conferència de Premsa, 11 abril 1962).

 El president Kennedy i el Secretari de Defensa, McNamara

(Imatge: es.wikipedia.org)

 

<<…El secretari de Defensa, senyor McNamara, m’ha informat aquest matí sobre el fet de que tal actitud suposaria l’augment de mil milions de dòlars més al cost de les nostres defenses, en un moment en el que cada dòlar es necessita per la seguretat nacional i altres propòsits. Faria més difícil que els productes nord-americans compateixin en els mercats estrangers; més difícil fer front a la competició de les importacions, i així mateix més difícil millorar la nostra balança de pagaments, així com fer front a l’afluència de l’or. I es necessàri fer front a aquesta afluència per la nostra seguretat nacional si hem de pagar els nostres compromisos de seguretat a l’estranger. I, per suposat, perjudicaria els nostres esforços per induir a altres indústries i agrupacions per que adoptin preus raonables i una adequada política de salaris…>>. (President John F.Kennedy, Conferència de Premsa, 11 abril 1962).

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/zWNhWANkq0Q

http://youtu.be/PrJVbCzJH6c

 

**********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’onada revolucionària de les Germanies trasbalsà, entre 1519 i 1523, els regnes de València i Mallorca i també afectà, bé que menys intensament, el Principat i l’Aragó. Els termes <<germania>> o <<germandat>>, <<agermanats>>, per designar la revolta i els revoltats, es van estendre en 1521. En terres del principat, el moviment mantingué denominacions diverses com <<alçament de pobles>>, <<rebel.lió>>, <<revolutió>>. (Ulisses, 11).

 La revolta de les Germanies-Sapiens

(Imatge: blogs.sapiens.cat)

 

* LA PREGUNTA.- Qui eren els agermanats?

 

*LA CITACIÓ.- “La meva teologia, en breu, és que l’univers va ser dictat però no firmat”. Christopher Morley.

     Christopher Morley

(www.grandesmensagens.com.br)

 

***********************************************************************************************

Els colors del món

 

 Falla de San Andrés – San Francisco – California

(Imatge: es.wikipedia.org.)

 

El 18 d’abril del 1906, poc abans de l’alba, San Francisco va ser sacse-jada per un terratrèmol. Es van esfondrar els edificis i desencadenar incendis per tota la ciutat que van arrasar una desena de quilòmetres quadrats. No va ser possible sufucar-los perquè la conducció d’aigua s’havia trencat. Prop de 700 persones van perdre la vida. La ciutat va reconstruir les seves ruïnes. Malgrat això, la seva existència segueix amenaçada mentre no es descobreixi el mitjà d’impedir els terratrèmols.

 

Gran terratrèmol de San Francisco 1906

(Imatge: desastresdelsigloXX.blogspot.com)

 

San Francisco es troba sobre la falla de San Andrés, línia on incideixen les immenses plataformes d’Amèrica i del Pacífic. La falla s’estén de sud-est a nord-est a pocs quilòmetres de la costa. La plataforma del Pacífic passa fregant la plataforma americana a una velocitat mitjana de tres centrímetres per any. D’aquesta manera, gran part de Califòrnia es separa del continent i s’endinsa en el Pacífic. Dintre de 20 milions d’anys l’emplaçament de Los Angeles, actualment a 560 quilòmetres al sur de San Francisco, s’haurà lliscat cap a el nort quasi fins la mateixa latitud. Però el moviment de les plataformes no és assossegat. De tant en tant s’ajunten els grans blocs, sense que disminueixin les forces que els empenyen. Finalment quelcom cedeix. Es produeix una gran convulsió que es tradueix en un terratrèmol. Això va succeir el 1906. Des de llavors tot roman en calma. Però a la base de la falla, 60 quilòmetres més avall, la tensió segueix en augment. 

Només una pregunta. És poden evitar els terratrèmols abans de que es produeixin? 

***************************************************************