“Ara veuràs, català de merda”, violència estatal sense sentit
26 abril 2014 per Enric Figueras
Rafel Martín Faixó
(Imatge: www.hacesfalta.org)
<<Rafel Martín Faixó – 03-05-2012. Buenos dias! Me llamo Rafel y estoy interesado en hacer un voluntariado a partir del mes de enero del año que viene en Àfrica. Les dejo mi correo para más información, muchas gracias>>. (haces falta.org – Fundación hazloposible).
El jove cadaquesenc -Cadaqués- Rafel Martín Faixó, va denunciar l’agressió que assegura que va rebre d’un grup de policies estatals durant la final de la copa del Rei perquè duia una estelada penjant del coll. Segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui”: “Martín diu que durant la mitja part del matx, mentre anava cap al lavabo, els agents el van estomacar i que -ha interposat una querella contra cinc policies que aquell dia formaven part de l’escamot Orca-32 de la III Unitat d’Intervenció Policial, pels delictes de detenció il.legal, falsedat en document oficial, lesions i delicte contra la integritat moral amb la concurrència de la circumstància agreujant d’haver-se comès per motius de discriminació degut a raons ideològiques i/o nacionals, prevista en l’article 22.4 del Codi Penal- com a únic motiu només li van dir: “Ara veuràs, català de merda”, segons publica l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Explica que el van llançar al terra, li van trepitjar la cara i li van donar puntades de peu arreu”.
Rafel Martín Faixó
(Imatge: www.abc.es)
“La rebolcada i la pallissa”
Rafel Martín Faixò manté que els policies el van anar a buscar únicament i exclusiva perquè duia una estelada posada com una mantellina sobre les espatlles. Segons ell, es dirigia cap al lavabo quan de sobte un policia el va agafar pel coll i li va dir: “Ahora te vas a enterar catalán de mierda”. I després d’això va venir, segons la versió del jove de Cadaqués, la rebolcada i la pallissa que el van deixar amb lesions visibles, sobretot a la cara. Rafel Martín assegura que “l’actuació dels policies va ser gratuïta, sense que hi hagués abans cap incident previ i sense que ell hagués mantingut cap actitud incívica que pogués motivar una repulsa”.
(Imatge: www.ara.cat)
“L’individu va caure, es va colpejar la cara a terra i el van haver…”
La policia, segons informació del rotatiu ‘El Punt Avui’, explica la història d’una forma molt diferent: <<En la primera part del partit les càmeres de seguretat de l’estadi van detectar que queien objectes cap a el camp des del sector de la grada on hi havia el grup de Martín Faixò. Segons l’atestat, quan van anar a renyar-los un del nois se’ls va encarar i els va dir “puta policia, sou una merda”, mentre intentava incentivar els companys de grada perquè s’esvalotessin contra els agents. Els policies diuen que per evitar un altercat mentre durava el partit van tornar al vomitori sense perdre de vista el noi que els havia insultat. I als descans, l’agent 91.161 se li va acostar per demanar-li que s’identifiqués i posar-li una sanció administrativa per la llei de la violència a l’esport. Però, segons l’atestat, en veure que el policia se li eacostava, Martín li va vantar una espenta i va intentar fugir, cosa que va fer que els altres policies també se li tiressin al damunt per reduir-lo mentre ell oferia forta resistència. La policia afirma que per culpa d’aquesta resistència, l’individu va caure, es va colpejar la cara a terra i el van haver d’aguantar perquè no tornés a caure>>.
(Imatge: barcelona.indymedia.org)
Pensem el que pensem, diem el que diem, fem el que fem, ningú pot saber que hi ha, en realitat, dintre el cap d’una persona. Tot i el gran nombre de coses per pensar en un espai de temps determinat -milers-, ningú pot saber el que un servidor de vostès pot pensar i rumiar en aquests moments. Fins i tot, si els ho explico, pot ser certament veritat? Penso: la policia britànica, els ‘London Bobbie’, són respectats i admirats. No duen armes. Formen part d’un gran país amb una expressió democràtica constant i exemplar. David Cameron, primer ministre britànic, i Àlex Salmond, líder nacionalista escocès -amb diàleg, converses i una reunió- van pactar la celebració d’una consulta per la independència d’Escòcia: a la consulta del dia 18 de setembre, els votants escocessos deuran de respondre amb un “sí” o “no” a la pregunta: “¿Deuria ser Escòcia un país independent? No pot existir cap llei en un país veritablement democràtic, que pugui prohibir a 7.600.000 ciutadans de la nació catalana, fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar el 9 de novembre: “Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent? Abans, però, els ciutadans de Catalunya -tots units- han de fer possible amb els seus vots i de manera massiva que la nació catalana sigui capdavantera, mitjançant les eleccions del maig, al Parlament Europeu. Àlex Salmond ha dit que si Escòcia esdevé independent, la reina Elisabet II del Regne Unit, ho seguirà essent d’Escòcia com ho és de tants altres llocs del món. La grandesa de la democràcia i de les lleis que, mai per mai ho han estat, no ho són, ni seran immutables. Si ho fossin, encara estaríem en el temps de l’Abraham Lincoln i els esclaus.
“Sense armes”
(Imatge: forums.canadiancontent.net)
Penso: El jove cadaquesenc Rafel Martín Faixó, duia algun tipus d’armament? Una estalada penjant del coll. Forma part d’un dret d’expressió constitucional i no és estranya en el País Valencià que per raó d’història, llengua i cultura, forma part dels Països Catalans. Això ha estat sempre així, ho és ara i ho seguirà sent tot i la prèdica del ‘Partido Popular’ centralista i nacionalista espanyol que, en aquests darrers anys i sobretot des de que governa amb poder absolut, ho ha complicat tot, tot i tot, de forma extraordinaria. Es comença amb l’absurditat de canviar el nom de la llengua catalana, pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao -llei de llengües d’Aragó-, i s’acaba en una dictadura. Ja ho veuen tots vostès, ja ho veu l’Espanya nació de nacions que volen viure amb democràcia, ja ho veuen els ciutadans europeus: TV3, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació han estat forçades a tancar al País Valencià, quina classe de dret d’expressió constitucional és aquest? Quina classe de democràcia és aquesta?
Rafel Martín Faixò, de Cadaqués
(Imatge: www.elpuntavui.cat – foto: ACN)
Centenars de persones van participar en una concentració al passeig de Cadaqués -Girona, Costa Brava-: “Com a acte públic de suport a en Rafel i sa família”. També, l’alcalde, Joan Figueras, va convocar un ple extraordinari d’urgència “per tal de manifestar el suport de l’Ajuntament de Cadaqués a en Rafel i condemnar els fets ocorreguts”, que qualifica de “totalment intolerables”. El ple es va convocar “atenent la voluntat dels dos grups polítics municipals” (CiU i ERC). Els grups parlamentaris d’aquests dos partits demanaran explicacions al govern espanyol.
Una estelada penjant al coll
(Imatge: www.elpuntavui.cat – Foto: Andreu Puig)
A la nació federal dels Estats Units d’Amèrica, formada per estats federals que també són Estat, tothom mostra amb estima i orgull la bandera de les barres i estrelles.
(Imatge: statuelibertytours.com)
Les barres representen a les Tretze Colònies originals que és van independitzar del Regne Unit i les estrelles, als cinquanta Estats que formen la Unió.
Cadaqués
(Girona – Costa Brava)
(Imatge: www.centroeuropeo.es)
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/baRzh4ZelgI
**********************************************
El Deure i la Glòria
<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>
Abraham Lincoln
(Gettisburg, 1863)
<<Quan s’ha corregit una equivocació i s’ha preservat l’interès públic, res es guanya amb fer més àmplies recriminacions públiques>> (JFK)
<<…i no hi pot haver en aquest país i en aquest moment cabuda a algun sentiment d’hostilitat o venjança>> (JFK)
(Imatge: www.mundiario.com)
<<Crec que no estaria de més dir unes quantes paraules sobre els aconteixements de la setmana passada relacionats amb la pujada de preus de l’acer. Primer, permetim vostès explicar abans que res que aquesta Administració no alberga cap classe de mala voluntat contra cap individu, indústria, corporació o sector de l’economia nord-americana. Els nostres objectius de desenvolupament económic i estabilitat de preus depenen de l’èxit dels sectors interessats, és a dir, de les corporacions industrials i de les classes obreres; i no hi pot haver en aquest país i en aquest moment cabuda a algun sentiment d’hostilitat o venjança. Quan s’ha correjit una equivocació i s’ha preservat l’interès públic, res es guanya amb fer més àmplies recriminacions públiques>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 18 abril 1962).
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/7BOfEDFKQ28 – http://youtu.be/JnEW5PPgR4E
***********************************************************************************************
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’objectiu principal dels agermanats era d’intervenir en els afers municipals i d’un mode especial en el sistema tributari. El desconcert econòmic que atenallava el país era agreujat per una conjuntura política en què el desgovern -d’ençà de la mort de Ferran ‘el Catòlic’, el 1516 -no era pas l’aspecte menor, per tal com el nou comte-rei, l’emperador Carles de Gant, no havia jurat els furs i les constitucions fins al 1519. Altres factors eren la creixent pressió fiscal, que obligava els consells municipals a fer recurs del crèdit, i l’aparició de <<noves>> jurisdiccions senyorials, per simple donació reial -com havia estat el cas del marquesat d’Elx- o com a recompensa a la fidelitat -com el marquesat del Pallars, conferit a la casa de Cardona pel seu ajut a Joan II durant el conflicte remença. (Ulisses, 11).
* LA PREGUNTA.- Qui foren els capdavanters de la revolta?
Carles de Gant, L’Emperador Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, Bèlgica, 24 de febrer de 1500 – Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558). (Imatge: ca.wikipedia.org)
* LA CITACIÓ.- “El temps és la substància de què estic fet”. Jorge Luis Borges.
(Imatge: www.milfrases.org)
***********************************************************************************************
Els colors del món
(Imatge: adictamente.blogspot.com)
Gol
Des de una feble torre de més de 30 metres d’alçada, fabricada amb canyes de bambú i sarments de vides, els indígenes de l’illa de Pentecostés, a l’arxipèlag de Nuevas Hébridas (Pacífic Sud), es llancen a l’aire amb lianes d’enfiladisses lligades als turmells. Es tracta d’un acte semireligiós anomenat gol, el qual fi és comprovar el valor dels audaços.
Quan més a prop de la terra es balancejen, major és la seva valentia. Les lianes es disposen de manera que quedi suspès a escassos centímetres de terra.
A començaments de 1974, la reina d’Anglaterra, el duc d’Edimburg i altres membres de la família reial britànica assistien a una cerimònia de gol quan una de les lianes es va rompre. L’home es va trencar la columna vertebral i va morir.
(Imatge: newsteccl.blogspot.com)
La vida d’aquests homes de l’illa de Pentecostès depèn dels atzars d’una liana. Si la liana es dilata moren contra el sòl.
***************************************************************