(Imatge: www.cineyderecho.com)

‘Testimoni de càrrec’, ‘Testigo de cargo’, ‘Witness for the Prosecution’ (Estats Units),  és una pel.lícula dirigida per Billy Wilder l’any 1957. Basada en l’obra teatral del mateix títol escrita per Agatha Christie. La pel.lícula va obtenir sis candidatures als Oscar: a la millor pel.lícula, al millor director, al millor actor principal (Charles Laughton), a la millor actriu de repartiment (Elsa Lanchester), al millor so i al millor muntatge. Protagonistes: Tyrone Power, Marlene Dietrich, Charles Laughton, Elsa Lanchester, John Williams, Henry Daniell…

 El comunitat, l’explicació, les paraules i la demanda de perdó de Jordi Pujol i Soley, Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, durant 23 anys.

 

<<Exposo tot això amb molt de dolor, pel que significa per a la meva família i per a mi mateix, però sobretot pel que pot significar per a tanta gent de bona voluntat que poden sentir-se decebuts en la seva confiança, a la qual demano perdó…>>. (Imatge: hispaniae.blogspot.com).

<<Davant de les informacions aparegudes des de fa quasi dos anys al voltant dels membres de la meva família més directa i de les insinuacions escrites sobre l’origen dels seus mitjans econòmics, em veig en l’obligació de posar de manifest els següents extrems:

– El meu pare, en Florenci Pujol i Brugat, va disposar com a darrera voluntat específica que uns diners situats a l’estranger -diferents dels compresos en el seu testament-, rendiment d’una activitat econòmica de la qual ja s’ha escrit i documentat, i que no estaven regularitzats en el moment de la seva mort, el setembre del 1980, fossin destinats als meus fills i a la meva esposa, ja que ell considerava errònia i d’incert futur la meva opció per la política en lloc de seguir en el món de l’activitat econòmica. I encara més, perquè, havent viscut de prop l’època difícil dels anys 30 i 40, tenia por del que podia passar, i encara més del que li podia passar, a un polític molt compromès.

(Imatge: www.culturaidebat.cat)

– La sobtada mort del meu pare va tenir lloc a escassament cinc mesos de la meva presa de possessió com a president.

 

La muller de Jordi Pujol i Soley, Marta Ferrusola, dóna un bes a Florenci Pujol i Brugat, pare de l’expresident de la Generalitat de Catalunya. El senyor Florenci Pujol, va disposar com a darrera voluntat específica que uns diners situats a l’estranger -diferents dels compresos en el seu testament-, rendiment d’una activitat econòmica de la qual ja s’ha escrit i comentat, i que no estaven regularitzats en el moment de la seva mort, el setembre de 1980, fossin destinats als set néts i a la seva nora. (Imatge: www.vozbcn.com – Foto: ‘El Mundo’/Kike…).  

– En aquell moment, la minoria d’edat de la pràctica totalitat dels meus fills em convertia en responsable legal de qualsevol decisió, i malgrat que la meva consciència i el meu càrrec m’empenyien a rebutjar aquesta herència, la darrera voluntat del meu pare, juntament amb la seva opinió i els dubtes sobre la meva opció vital per la política pesaven encara més, i finalment vaig decidir encarregar la seva gestió i regularització a una persona de la màxima confiança del meu pare i també meva, gestió de la qual no vaig voler saber mai més el més mínim detall, fins que, arribats a la majoria d’edat tots els meus fills, es va decidir que aquesta persona cedís aquesta gestió a un dels meus fills. És en aquest moment que el meu error original va contaminar directament els meus set fills i la meva esposa.

 La família

(Imatge: www.abc.es)

<<…i finalment vaig decidir encarregar la seva gestió i regularització a una persona de màxima confiança del meu pare i també meva, gestió de la qual no vaig voler saber mai més el més mínim detall, fins que, arribats a la majoria d’edat tots els meus fills, es va decidir que aquesta persona cedís aquesta gestió a un dels meus fills. És en aquest moment que el meu error original va contaminar directament els meus set fills i la meva esposa…>>.

 

-Lamentablement, no es va trobar mai el moment adient per regularitzar aquesta herència, com sí que han pogut fer-ho la resta de persones que estaven en una situació similar en tres ocasions excepcionals al llarg de més de trenta anys de vigència de l’actual sistema tributari. 

– Finalment ha hagut de ser en aquests darrers dies que els membres de la meva família han regularitzat aquesta herència, amb les conseqüències del nou marc legal aprovat per incentivar la darrera regularització excepcional del novembre del 2012 i per penalitzar extremadament les regularitzacions posteriors.

– Dels fets descrits i de totes les seves conseqüències en sóc l’únic responsable, i vull manifestar-ho de manera pública, amb el meu compromís absolut de comparèixer davant les autoritats tributàries, o, si s’escau, davant les instàncies judicials, per acreditar aquests fets i d’aquesta manera posar fi a les insinuacions i els comentaris.

Jordi Pujol conversa amb el rei Joan Carles I

(Imatge: www.que.es)

 

– Exposo tot això amb molt de dolor, pel que significa per a la meva família i per a mi mateix, però sobretot pel que pot significar per a tanta gent de bona voluntat que poden sentir-se decebuts en la seva confiança, a la qual demano perdó. I també els demano que sàpiguen destriar les falles d’una persona -per molt significativa que hagi estat- i que aquesta declaració sigui reparadora en el que sigui possible del mal i d’expiació per a mi mateix>>. (Jordi Pujol i Soley, Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, durant 23 anys).

**********

Les 20 preguntes de Rosa Díez al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, el 2 d’agost de 2013 durant el ple extraordinari del Congrés i que, al complir-se un any, encara no han estat contestades.

 

La portaveu d’UPyD, Rosa Díez, va fer a Mariano Rajoy 20 preguntes concretes perquè aclareixi si en el PP hi va haver o no comptabilitat B i sobre la seva implicació concreta en el ‘caso Bárcenas’. Van quedar sense resposta en el torn de rèplica durant el ple extraordinari del Congrés.

Díez va exigir a Rajoy que “asuma su responsabilidad” i digui “toda la verdad”, perquè fins el moment, -el va acusar-, “ha negado los hechos para ocultar sus errores o para minimizarlos”.

En les seves preguntes, Díez vol que els espanyols escoltin de la boca del president si en el PP hi ha hagut comptabilitat B, si ell o altres dirigents de la seva formació han cobrat sobresous incompatibles amb la Llei d’Incompatibilitats o per què el PP va contractar Luis Bárcenas “ocho dias después de que éste renunciara con carácter definitivo a ser tesorero”.

Si tots els grups de l’oposició van demanar la formació d’una Comissió d’Investigació parlamentària, com és que aquesta encara no ha estat constituïda?

Tot seguit i pel seu interès, reproduïm íntegrament les 20 preguntes formulades per Rosa Díez des de la tribuna del Senat, el 2 d’agost de 2013, ara fa un any.

1. ¿Puede usted afirmar que no hay contabilidad B en el Partido Popular?

2.- ¿Puede usted afirmar que ni usted ni nadie de la cúpula del PP y/o del Gobierno cobraron sobresueldos con cargo al PP? Caso contrario, ¿puede usted afirmar que los sobresueldos respetaron en todo momento la Ley de Incompatibilidades?

3.- ¿Por qué contrató el PP al exsenador Bárcenas 8 días después de que éste renunciara con “carácter definitivo” a ser tesorero por su implicación en el caso Gürtel (el 16 de abril de 2010, según la vida laboral de Bárcenas en la SS) ¿Qué puesto desempeñó?

4.- ¿Por qué el Partido Popular siguió pagando los abogados (hasta diciembre de 2012, 338.571 euros) a una persona que renunció a ser tesorero por su implicación en un importante caso de corrupción política y ya no era ni siquiera militante de la formación?

5.- ¿Le parece correcto que un partido político -máxime con responsabilidades de gobierno- simule contratos, como reconoció abiertamente Dolores de Cospedal? ¿Piensa depurar responsabilidades internas por un fraude como es la simulación contractual?

6. Algunos de los destinatarios del dinero que figura en la contabilidad de Bárcenas han reconocido la veracidad de los apuntes. Ud. mismo dijo en su día que “todo es falso, salvo alguna cosa”. ¿Cuáles son ciertos y cuáles no?

7. ¿Se reunió usted con el Sr. Bárcenas y con el Sr. Arenas tras hacerse públicos los primeros indicios que relacionaban al Sr. Bárcenas con la financiación ilegal de su partido?

8. ¿Tuvo usted conocimiento de que diferentes empresarios acudían a la calle Génova a hacer donaciones económicas en efectivo? ¿Puede usted afirmar que esta información es falsa?

9. ¿Tuvo usted conocimiento de que se habia destruido el libro de visitas de la calle Génova? ¿Ha exigido explicaciones a quien dio la orden de destruirlo? ¿Por qué mintió la dirección del PP afirmando que la Ley de Protección de datos exige la destrucción mensual de esos libros? ¿Ha exigido usted responsabilidades a quien mintió al respecto?

10. ¿Puede usted afirmar que ni conoció ni dio el visto bueno a esas donaciones anotadas por el tesorero designado por usted en el 2008?

11. ¿Puede usted afirmar que sus campañas electorales del 2004, 2008 y 2011 no fueron financiadas en parte con dinero negro del Partido Popular?

12. ¿Es cierto que el Sr. Bárcenas le llamó a usted por teléfono el 10 de mayo de 2012 y le pidió que facilitara que su esposa, Rosa Iglesias, accediera privadamente cuando fue a declarar en la Audiencia Nacional?

13. ¿Tiene relación esa supuesta llamada con el hecho de que la Sra. Iglesias fuera recogida en su domicilio por un inspector de la policía que le acompañó a esa primera cita en la Audiencia Nacional y le facilitó el acceso privado al despacho del Juez Ruz?

14. ¿En qué fecha y a través de qué medio tuvo conocimiento el Gobierno y usted mismo del resultado de la Comisión rogatoria de las cuentas de Luis Bárcenas?

15. ¿Conocía usted el resultado de la comisión rogatoria cuando el 18 de enero de 2013 le mandó un mensaje telefónico a Luis Bárcenas que decía: “Luis lo entiendo. Se fuerte. Mañana te llamaré. Un abrazo”.

16. ¿Por qué mantuvo usted la comunicación personal con el Sr. Bárcenas cuando éste ya estaba imputado por su presunta relación con un caso de corrupción política y financiación ilegal del Partido Popular y se conocían sus cuentas en Suiza?

17. ¿Puso usted en conocimiento del juez los requerimientos del Sr. Bárcenas por si constituyeran un delito de incitación a manipular la justícia o intento de soborno?

18. ¿Tuvo usted conocimiento de las supuestas reuniones celebradas en el mes de diciembre entre Luis Bárcenas y destacados responsables de la Oficina Nacional de Investigación del Fraude quienes le habrían asesorado sobre como acogerse a la amnistía fiscal?

19. ¿Es cierto, como se establece en uno de los mensajes que intercambió con Luís Bárcenas, que fue usted mismo quien dio instrucciones para que mantuviera un despacho y una secretaria en la sede del PP de la calle Génova tras haberse apartado, supuestamente, del Partido Popular?

20. ¿Por qué mintió al asegurar el 25 de enero de 2013 en una entrevista en ‘Punto Radio’ al afirmar que no recordaba cuanto tiempo llevaba sin hablar con Bárcenas? (Le había enviado un mensaje desde su teléfono personal tan solo siete días antes).

 **********

La representant (UPyD), Rosa Díez, que fa un any va fer aquestes preguntes en el Congrés i el Senat, temples de la democràcia, en representació de ciutadans, votants i contribuents espanyols, li ha recordat al president Rajoy que encara -després d’un any- no han estat contestades? Si la senyora representant Rosa Díez sabia que no serien contestades, per què les va fer? Es tracta de perdre i fer perdre el temps? On es perd més el temps a Espanya, nació de nacions,  a l’empresa pública o a la privada?

 El vídeo

 Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 http://youtu.be/5zrdw6Cx0No

***********************************************************************************************

 

 

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per el poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Pau, Paz, Peace

<<De quina classe de pau parlo? Quina classe de pau busquem? No una Pax Americana imposada al món mitjançant les armes nord-americanes. No la pau de la tomba o la seguretat de l’esclau. Estic parlant de la pau veritable, de la classe de pau que ajuda als homes i a les nacions a desenvolupar-se, a tenir esperançes i a construir una vida millor per els seus fills…; no una pau que sigui dels americans, sinó una pau per a tots els homes i dones; no una pau que únicament regni en el nostre temps, sinó una pau per sempre, una pau duradora…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

Quina classe de pau desitjem?

Universitat Americana

(Imatge: www.youtube.com)

 

<<Parlo de pau perquè davant nosaltres s’alça el perill d’una nova guerra. La guerra total no té sentit en una època en la que les grans potències poden mantenir grans i relativament invulnerables forces nuclears i negar-se a capitular sense recórrer a tals forces. No té sentit en una època en que una sola explosió nuclear conté quasi deu vegades més la força explosiva utilitzada per totes les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial. No té sentit en una època en que els mortals verins produïts per un intercanvi nuclear serien transportats pel vent, l’aigua i la terra fins els últims racons del globus per perjudicar fins i tot a generacions que encara no han nascut>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 http://youtu.be/99W4Vywe3zg

 

***********************************************************************************************

 Suárez, guanyar-se el sou

 <<Suárez no parava. Per sorpresa s’en va anar a París i es va entrevistar amb Chirac>>.

 

Va ser segurament per demanar suport i a buscar una recomposició del paper europeu d’Espanya. D’ençà aquell moment, l’ambaixador de França a Madrid va començar a seguir molt d’aprop la política interna del país. Els contactes diplomàtics eren com el magatzem de coets d’una revetlla. Oreja Aguirre anava a Alemanya i insistia en la costum de desvetllar a l’estranger els projectes immediats. El rei enviava al cap de la seva casa, marquès de Mondéjar, al Vaticà. Pau VI li concedia una audiència i en la mateixa rebia una carta privada en virtut de la qual Espanya renunciava al privilegi de presentació dels bisbes. Els camins per la revisió parcial del concordat quedaven aclarits. (1976: Pretérito Imperfecto-Difusora Internacional).

 Suárez s’entrevista a París amb el després primer ministre francès, Jacques Xirac, el 1976. (Imatge: www.abc.es). 

 

*********************************************************************************************

 Els colors del món

 

 

 

 Les Illes Medes, l’Estartit, Girona, reserva natural

 (Imatge: www.unisub.es)

 

 Es parla d’unes 60 mil immersions l’any a les Illes Medes. En concret, cada dia, poden capbussar-se 846 persones que hi porten els centres de submarinisme o els que fan immersió només amb tub i aletes (snorkel). També hi ha un petit contingent de 50 permisos per particulars. No sé si actuament les coses van així, però, són els Agents Rurals els qui s’encarreguen de comprovar que aquests límits no es superin. En el cas de detectar alguna infracció, aixequen actes que després deriven en sancions com les que ja ha imposat la Generalitat. Fa un parell d’anys es parlava de multes acumulades des de 18.000 euros fins als 30.000. 

 Pel que es veu, les Illes Medes són un lloc preferit pels submarinistes nacionals i internacionals i que ben bé mereixen un ampli reportatge del ‘National Geographic’. No només per destacar-ne l’activitat subacuàtica, sinó, pel valor humà i del medi ambient de ser reserva natural. Si les Illes Medes fossin una terra de mar amb activitat volcànica, ens ho miraríem d’una altra manera per la por davant el perill d’erupcions. Per ara, sembla que això no és pas així, per tant cal protegir molt i molt bé allò que pot patir com a conseqüència d’una desenfrenada i irresponsable activitat humana i podria desaparèixer com si es tractés d’una montanya amb les seves tripes plenes de foc.

Fan goig en el seu conjunt d’arxipèlag de 21,5 hectàrees que és a la Costa Brava i constitueix un dels espais d’interès natural més importants de la Mediterrània i és una gran reserva de fauna i flora marina.

 (Imatge: www.vilasub.com)

Però, fan por les seves coves i més per els qui mai ens hem posat un vestit de bus i començar l’incert descendiment. Què hi ha allà baix? Ens atacarà un pop gegant, una morena o un tauró? o és que només ho hem somiat i ens despertem de cop i volta? I si no ho és un somni?

Malauradament, cada any, principalment en aquesta estació, veiem les imatges dels successos de com les coves engoleixen a alguns submarinistes aventurers al màxim. No troben la sortida, gran quantitat de terra esvalotada els tapa la visibilitat…què hi passa a les coves? Què s’hi pot fer? 

En una gran reserva de la flora i fauna marina que cal estimar i protegir, és de desitjar el fet de reservar i preservar la vida de les persones.

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

  http://youtu.be/ZMhv05QvbpY

**************************************************************