(Imatge: sidubtosoc.blogspot.com)

Any 2010. La manifestació del 10-J a Barcelona en contra de la resolució del recurs d’inconstitucionalitat, presentat pel ‘Partido Popular’, efectuat pel Tribunal Constitucional espanyol ‘no renovat’, sobre el l’Estatut de Catalunya.

 

Any 2010. Suport a l’independentisme de Catalunya:

25,2%

   Any 2011. Suport a l’independentisme de Catalunya:

 

28,2%

 

     Any 2012. Suport a l’independentisme de Catalunya:

Amb el govern a Madrid del ‘Partido Popular’

44,3%

 

Any 2013. Suport a l’independentisme de Catalunya:

Amb el govern a Madrid del ‘Partido Popular’

54,7%

 

Any 2014. Suport a l’independentisme de Catalunya:

Amb el govern a Madrid del ‘Partido Popular’

Mes de gener, 67%

Mes de setembre, 83,8%

 

 

Desaprofitat, malbaratat, malgastat… o, com vostès li vulguin dir. Sense diàleg, sense converses, sense pacte fiscal -no demanar més diners- només tractar sobre un pacte fiscal solidari, sense resposta a la plataforma dels 21 punts presentats pel president català Artur Mas en el decurs de la seva darrera visita al president espanyol Mariano Rajoy.

El que més importa és la realitat inamovible, després, però apta per ara rectificar. No s’ha fet. Sense la fatídica mediocritat de l’immobilisme que, com a cromos repetits, ja no s’enganxen a l’àlbum de la col.lecció dels trens perduts. Grècia, Portugal, Espanya, països de dictadures passades recents i, els darrers d’Europa. Sense diàleg, amb menyspreu i un ferotge intervencionisme sobre Catalunya, per part del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, que aporta la Catalunya ‘pagadora’el 20% al PIB espanyol. Així com 18.000 milions d’euros, cada any, un 7,5% del PIB català, dels imposts dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del govern central.

Això sí, mentre s’esperona l’independentisme i el conflicte injust contra Catalunya, una taxa de desocupació a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, del 21,05% finals any 2011, inici del govern del ‘Partido Popular’. Any 2012, mateix govern, 26,02%. Any 2013, mateix govern del ‘Partido Popular’, 26,03%… Any 2014, mateix govern i amb poder absolut, més de 6 milions de persones a l’atur… bé! ‘senyors’ cap a on ens volen portar? I una dada descomunal pel que fa al neguit i preocupació dels ciutadans espanyols, el 55% dels menors de 25 anys es troben a l’atur. Només un altre país europeu en aquesta situació: Grècia, 27,4%. Això sí, tan a Espanya com a Grècia, el turisme vessa pels quatre costats com la desgràcia i subdesenvolupament de l’atur, ja ho veuen. Fins quan? Afortunadament i per acomiadar als polítics governants, els ciutadans disposen de les eleccions autonòmiques i generals.

 

Això sí, la Llei Orgànica, d’obligat compliment, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘referendat’, al Tribunal Constitucional, ‘no renovat’

 

L’independentisme a Catalunya: Gradual, progressiva i manifesta responsabilitat del ‘Partido Popular’

(Imatge: blogs.elpunt.cat)

Tot al Tribunal Constitucional

Tot al Tribunal Constitucional

(Imatge: cultura.elpais.com)

Les ‘solucions’ del ‘Partido Popular’

Catalunya: autonomia ‘0’

(Imatge: www.alertadigital.com)

 

La manifestació <<Som una nació.Nosaltres decidim (també anomenada del 10-J) va ser una demostració col.lectiva en contra de la resolució del recurs d’inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional d’Espanya (no renovat) sobre el text de l’Estatut de Catalunya -Llei Orgànica-, realitzada a Barcelona el 10 de juliol del 2010 sota el lema <<Som una nació.Nosaltres decidim>> amb el suport de la majoria dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya (excepte PPC i C’s), així com dels sindicats i prop de 1.600 entitats.

La manifestació, la més multitudinària de la història de Catalunya fins aquella data, va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural i va ser un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.

Setembre, 11, 2014 – Diada Nacional de Catalunya

 

(Imatge: grupo-capital.com)

1.800.000 persones

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

87crl0a9vKs

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

 

(Gettysburg, 1863)

 

<<No m’estic referint a l’absolut i infinit concepte de pau mundial i bons desitjos amb que somnien alguns fanàtics i excessivament imaginatius. Jo no nego el valor de les esperances i dels somnis, però, si els convertim en el nostre més immediat i urgent objectiu, no farem altra cosa més que simplement convidar al descoratjament i a la incredulitat>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 

File: Kennedy greeting Peace Corps volunteers, 1961

(Imatge: commons.wikimedia.org)

 

<<La pau és un procés mensual, setmanal, diari, canviant de forma gradual opinions, erosionant lentament les velles barreres, la construcció de noves estructures en silenci>>.

Pau, Paz, Peace

 

<<Amb tal pau encara hi haurà disputes i conflictes d’interessos, de la mateixa manera que hi són dintre el si de les famílies i de les nacions. La pau mundial, tan com la pau de la comunitat, no precisa que cada home estimi al seu veí, requereix només que visquin junts tolerant-se de forma mútua i sometent les seves disputes cap a solucions justes i pacífiques. I la Història ens ensenya que l’enemistat entre les nacions, tan com entre els individus, és una cosa que no dura eternament. Perquè, per molt fort que siguin els nostres gustos o disgusts, les marees del temps i dels aconteixements tot sovint porten amb ells canvis sorprenents en les relacions de veïns i nacions>>. (President Jonh F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 jOIb_F84aCg

***********************************************************************************************

“Pues sí, señor Suárez…”

 

Pues sí, señor Suárez, en nuestra casa hay profesores que pueden enseñar química nuclear y cualquier otra materia científica en catalán. Y nos limitamos a esta lengua porque es la que nos afecta primordialmente, aunque es de justicia precisar que si en vasco no los hay -en el caso de que no existan- no es culpa de Euzkadi, sino de los que la han tenido a pan y agua y, a menudo, hasta sin pan y sin agua.

Pues sí, señor Suárez, en la Universitat Catalana d’Estiu, cada año se explican en catalán toda clase de asignaturas, asignaturas que muchas veces son difíciles de encontrar en los planes de estudios de las universidades del Estado español. Pues sí, señor Suárez, el Institut d’Estudis Catalans hace casi setenta años que está trabajando para que no exista el vacío que usted, con demasiada ligereza señala.

Pues sí, señor Suárez, el catalán, como demuestra entre muchas otras cosas nuestro periódico, es una lengua apta y preparada para todas las funciones de la lengua y de la creación. Pues sí, señor Suárez; cierto que todo esto no lo debemos ni al Gobierno que usted preside ni a los que le han precedido, y esto quizás explique la falta de información del presidente del Consejo de Ministros, pero, visto y debatido, solamente tiene razón en una cosa y es cuando pide seriedad. Pues sí, señor Suárez, seamos serios, sea serio y antes de hablar -antes de hablar para lectores de tan lejos de Madrid- infórmese.

(Editorial de ‘Avui’)

Suárez, president de l’Estat espanyol; Tarradellas, president de Catalunya: estadistes.

 Temps d’enteniment, diàleg, raciocini i grandesa de Catalunya i Espanya

(Imatge: lamentable.org)

Adolfo Suárez, Felipe González, Santiago Carrillo

 La força del diàleg, de la paraula, de la pau i de la democràcia

(Imatge: enlucha.org)

 

 Jordi Pujol, Adolfo Suárez

(Imatge: www.elperiodico.cat)

 

El vídeo

 

El debat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya no és un debat tancat. És un debat molt mal tancat. Més obert que mai. Avui i després de 9 anys del recurs i 4 anys de la sentència, veiem les conseqüències del recurs  del ‘Partido Popular’, injust, innecessari i tan poc democràtic contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, d’obligat compliment, revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés i el Senat, ratificat pel rei Joan Carles I,i, per damunt de tot,  referendat  pels ciutadans de la nació catalana que,ara, després de nou anys del recurs i quatre de la sentència per part d’un Tribunal Constitucional ‘no renovat’ i amb el debat de l’Estatut encara obert, volen anar a votar a la  consulta democràtica del proper 9 de novembre. Quatre anys durant el quals el Govern de la Generalitat de Catalunya ha intentat trobar una solució amb el Govern central del ‘Partido Popular’ mitjançant el diàleg, -no- converses  -no-per un just i solidari pacte fiscal així com una plataforma amb 21 punts presentada al president Rajoy per part del president Mas. Sense resposta. Bé, la resposta, sí, la dels ciutadans de Catalunya en la Diada Nacional de l’Onze de Setembre i el proper 9 de novembre dia de la consulta.

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

iDD5CkixmvA

 

***********************************************************************************************

 Art *******7

 

 

 (Imatge: entretenimiento.latino.msn.com)

 ‘Rebecca’

La primera pel.lícula que Alfred Hitchcock va rodar als Estats Units. Dos Oscars i nou nominacions.

 

‘Rebecca’ és una pel.lícula dirigida per Alfred Hitchcock l’any 1940, i és la seva primera pel.lícula rodada als Estats Units. Està basada en la novel.la del mateix nom de Daphne du Maurier. Va guanyar dos Oscars, a la millor pel.lícula i a la millor fotografia en blanc i negre, i va obtenir unes altres nou nominacions, incloent-hi les de millor director, millor actriu principal (Joan Fontaine), millor actor principal (Laurence Olivier) i millor actriu secundària (Judith Anderson).

Direcció: Alfred Hitchcock. Producció: David O. Selznic. Guió: Novel.la original: Daphne du Maurier. Adaptació: Philip MacDonald, Michael Hogan. Guió: Joan Harrison, Robert E. Sherwood. Música: Franz Waxman. Fotografia: George Barnes. Muntatge: W.Donn Hayes.

 Repartiment: Laurence Olivier, Joan Fontaine, George Sanders, Judith Anderson, Nigel Bruce… (De Viquipèdia).

Si tenen a bé, poden ampliar la pantalla i veure, una part cada dia, la pel.lícula:

 

7cf0-GsXDzI

***********************************************************************************************