La Generalitat de la mil.lenària nació catalana sempre ha estat ferma defensora de la llibertat, la democràcia, la justícia social, la veritable autonomia, el progrés econòmic i social i el dret a decidir. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, quan era ministre de Marina, passant revista a ses Illes al costat del que seria més endavat  colpista i dictador general Franco.(Imatge: sociedad.e-noticies.es).

Després de diversos interrogatoris, el 3 d’octubre de 1940, el President Companys va ser traslladat al castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s’ha demostrat posteriorment de forma il.legal. Va ser afusellat el 15 d’octubre de 1940 a dos quarts de set de la matinada al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Tenia 58 anys. L’ultim que va cridar va ser “Per Catalunya”. És l’únic president de govern del món, escollit democràticament, que ha mort executat.  

Sempre contra la nació catalana, amb ferocitat

(Imatge: www.elperiodico.com)

Prové de l’any 2006 quan el ‘Partido Popular’ estava a l’oposició i volia guanyar, fos com fos, les pròximes eleccions generals. I, Catalunya, va ser el pretext per aconseguir-ho. Un camí equivocat tal com s’ha vist en el decurs d’aquests darrers nou anys. Un temps que a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, ha estat d’una immensa pena. Realment, la tant anomenada ‘marca’ Espanya ha quedat ben retratada. Ara, la querella contra el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha estat un disbarat d’envergadura. Un ridícul davant la Comunitat Europea.

(Imatge: kiubcn.com)

Sí, guanyar les eleccions per majoria absoluta a costa de fer augmentar d’una manera exorbitant l’independentisme a la nació catalana. Una taxa de l’independentisme el novembre de l’any 2006 del 15’9%, mentre que el setembre de 2014 aquest independentisme era del 83’8%. Però no es tracta només de la força d’aquest independentisme, sinó del mal tracte, menyspreu, humiliació, intervencionisme i l’ofec econòmic que s’ha sotmès a la nació catalana. Sí, sí, home! Les nacionalitats de que fa esment la Constitució, o és que els hi fa por al govern del ‘Partido Popular’ la paraula nacionalitat? Escoltin!, si hi ha alguna nació en el món cridada a ser políticament en forma federal, cap més que Espanya, nació de nacions. El federalisme és la forma política que els pobles d’Espanya venien construin pacíficament al llarg de la història…La tradició federal espanyola és vellíssima…Tanta por els fa als dirigents del ‘Partido Popular’?

Ofec econòmic a Catalunya -espoli fiscal- quan cada any, surten 16.000 milions d’euros dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8% del PIB català- i no tenen retorn per part del govern central.

(Imatge: larscolon.blogspot.com)

Sí, sí, aconseguir majoria absoluta per part del ‘Partido Popular’ -després a l’oposició- portant al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, -sempre contra Catalunya- la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la seva primera Llei. Això és respectar i complir les lleis?

Fet injust, innecessàri i d’escàs esperit democràtic que va ser l’origen, junt amb la sentència quatre anys més tard del Tribunal Constitucional no renovat, de la situació actual entre Catalunya i els dirigents del ‘Partido Popular’. Mai, mai desde la restauració de la democràcia, havia succeït a Espanya una situació tant greu com l’actual. La dreta nacionalista espanyola, centralista, autoritària, radical i conservadora, mai ha sabut governar a Espanya. La dreta nacionalista espanyola, centralista, autoritària, radical i conservadora, mai ha sabut governar a Espanya. Conflicte assegurat. Conflictes assegurats un rere l’altre.

Sí, una Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que, a més a més, va ser ‘referendada’ pel poble, pels ciutadans de Catalunya i el qual projecte de llei havia estat revisat i retallat pel Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i referendat pels ciutadans de Catalunya. 

Rialles, campanya electoral i petició de signatures, més signatures, més signatures en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Cada signatura un vot. Després de 9 anys, ja veiem el resultat. (Imatge: politica.e-noticies.cat).

Ja ho va dir el prestigiós diari britànic i financer ‘Financial Times’: la Constitució espanyola “tenia prou flexibilitat” per acomodar els catalans “fins que el PP de Rajoy la va sabotejar el 2010, al persuadir els seus nominals al Tribunal Constitucional perquè retallessin parts de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. El rotatiu anglès assenyala que “articles idèntics” dels Estatuts de Balears o el País Valencià “no es van tocar”. “Això va disparar el separatisme català, fins llavors un moviment perifèric”. “Més que liderar la seva gent, Artur Mas està sent liderat pel poble, i Rajoy l’ha arraconat entre l’espasa i la paret a l’insistir que la constitució post-Franco, que consagra la indissoluble unitat d’Espanya, és immutable”, avisa el ‘Financial Times’. El rotatiu assegura que d’acord amb les enquestes, els catalans prefereixen “més autogovern, incloent més autonomia fiscal, però aniran per sí sols si l’única alternativa és ‘l’status quo’ que el govern Rajoy està reduint”.

Més clar encara. Segons el ‘Financial Times’, les coses “no havien d’anar així”. “Els polítics dels dos bàndols d’aquest creixent abisme han de convertir-se en homes d’Estat per evitar que el que és un problema d’arrel política es converteixi en un problema que amenaci el propi Estat”. I no és ser home d’Estat, llançar una campanya per tot el territori d’Espanya, en contra del projecte de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Posteriorment, no complir una Llei Orgànica d’obligat compliment i portar-la a un Tribunal Constitucional espanyol, no renovat.

 Enfrontament constant amb Catalunya

 

Davant de la nació catalana, davant d’Espanya nació de nacions constretes i amargades, davant d’Europa i el món: un referèndum pendent.

L’Administració del president Rajoy que ha provocat un enfrontament amb Catalunya, mai vist des de la recuperació de la democràcia fa 38 anys i després dels 40 anys de la dictadura franquista i feixista del general Franco. Abans, però, també va haver-hi anteriors dictadures. Això provoca actuacions provinents d’unes arrels autoritàries i de poder absolut -dreta radical, un centralisme que de cap manera pot quadrar amb l’autonomisme constitucional, nacionalisme espanyol extrem i un intervencionisme autonòmic injust i innecessari creat per ofegar les aspiracions dels ciutadans de la nació catalana i del Govern de la Generalitat de Catalunya. Les conseqüències a la vista estan.

Amb unes ferides de la guerra incivil espanyola i una dictadura franquista que va durar 40 anys, encara no curades del tot, tornen a obrir-se unes altres ferides en una Catalunya ‘pagadora’.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

Qv1iRSjhnlc

 

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Parlo a tots vostès aquesta nit amb esperit d’esperança>>

 

<<…Aquell pla i altres que el van continuar sobre desarmament, grans plans i petits, tots van ser bloquejats per aquells que s’oposaven a una inspecció internacional. Tanmateix, una prohibició d’assaigs nuclears requereix inspecció sobre el terreny només en aquells casos en que les proves es portin a terme sota terra. Aquesta nació posseeix ara diverses tècniques per detectar els assaigs nuclears d’altres nacions sempre que tals proves es realitzin a l’aire o sota l’aigua. Doncs tals proves produeixen inequívoques senyals que puguin captar els nostres moderns instruments>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

Pau Casals a la Casa Blanca el 13 de novembre de 1961 per invitació del president John F.Kennedy, a qui admirava. El 6 de desembre de 1963 -feia quinze dies que el president havia estat assassinat a Dallas, víctima d’una conspiració- Pau Casals va ser guardonat pels Estats Units amb la Medalla Presidencial de la Llibertat. (Imatge: www.yogallerymagazine.com).

 

Pau, Paz, Peace

 

<<Aquest tractat limitat reduirà radicalment a ambdues parts els assaigs nuclears que les citades ambdues parts es puguin portar a terme; prohibirà als Estats Units, al Regne Unit, a la Unió Soviètica i a altres nacions que el signin, efectuar proves nuclears a l’atmósfera que tant han alarmat a tota la Humanitat, i ofereix al món sencer una bona senyal d’esperança>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

qKoX01170l0

 CMWZEjERlwQ

———————————————————-

 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les Germanies foren, primer de tot, una revolta, que derivà, però, a Mallorca i a València, en revolució, en el sentit que va moure un estament marginat a fer-se càrrec, ell sol, del govern municipal -altrament, l’únic que tenia a l’abast-, en perjudici de les classes privilegiades que l’havien exercit fins aleshores en exclusiva, i, per tant, a modificar l’estructura cívica medieval. Mantingueren, certament, els trets de les revoltes de tipus medieval, en el sentit que eren resposta a velles qüestions plantejades així mateix de vella manera.(Ulisses,11).

La revolta de les Germanies

(Imatge: blogs.sapiens.cat)

* LA PREGUNTA.- Les Germanies eren, emperò, una revolució moderna?

* LA CITACIÓ.-“La democràcia no és el silenci, és la claritat amb que s’exposen els problemes i l’existència de mitjans per a la seva resolució”. Enrique Múgica Herzog.

(Imatge: www.publico.es)

 

———————————————————-

 

Els colors del món

 

 <<Dormir un divendres a l’intempèrie sota la llum de la lluna plena>>

 

Homes llops

(Imatge: homesllops.blogspot.com)

 

En l’Itàlia del segle XVI es creia que a certs homes llop els creixia el pèl a l’interior del cos. Se sap que un sospitós de licantropia va morir el 1541 sota l’escalpel dels qui l’examinaven.

Juan Sin Tierra, monarca impopular que va regnar a Anglaterra del 1199 al 1216, va deixar després de la seva mort la sospita d’haber estat home llop. Segons una crònica normanda, els monjos, a l’escoltar sorolls a la seva tomba, van extraure el cadàver i el vàren apartar de terra sagrada:

(Imatge:www.labutaca.net)

<<D’aquesta sort el trist presagi del seu motiu -Sin Tierra- es va realitzar puntualment: en vida va perdre gairebé tots els seus dominis i després de mort no va poder entrar en pacífica possessió de la seva tomba.>> 

Són moltes les maneres com un home pot convertir-se en llop. El clergue Gervasio de Tilbury deia a l’Edat Mitjana que un mètode infal.lible consistia en despullar-se i rebolcar-se sobre la sorra durant les nits de pleniluni.

 

Pleniluni

(Imatge: rtbe.blogspot.com)

Però segons les llegendes d’Itàlia, la condició és ser concebut en el pleniluni o simplement dormir un divendres a la intempèrie sota la llum de la lluna plena.

 

La transformació

s-OWu3KYrso

Es deia a Irlanda que Sant Patrici va maleir a tota una tribu que per la seva manca de fe va caramullar la paciència del sant: cada set anys es convertien en llops.

——————————————————-