El Govern de la Generalitat, en nom de la justícia social, demana al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió del decret de pobresa energètica

Un president espanyol, el pitjor en els escassos 37 anys de democràcia -abans 39 anys de dictadura-, pel que fa a la grandesa del desenvolupament de les autonomies i en el seu lloc, el foment de la mediocritat del centralisme i l’intervencionisme i que encara no veu el greu problema territorial que pateixen Catalunya i Espanya nació de nacions constretes i amargades i, que ell mateix l’any 2006, com a cap de l’oposició, va començar a crear en el decurs de les seves prèdiques arreu d’Espanya -permanent campanya electoral- en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat, retallat, aprovat, ratificat pel rei, ‘referendat’ pels ciutadans de la nació catalana i que els dirigents del ‘Partido Popular’ de manera injusta i innecessària van portar davant el Tribunal Constitucional no renovat. La recent visita -campanya electoral- de Rajoy a Catalunya i a jutjar pels resultats, ha estat un fracàs total i temps perdut. (Imatge: www.infolibre.es).

El recent viatge i visita del president Rajoy a la nació catalana ha esdevingut, a l’hora de fer un balanç útil i productiu, en un no res. Un viatge a cap lloc. Una pèrdua de temps tant pels parladors com pels escoltadors. Més, més i més llenya al foc. Res, res i res d’alta política d’Estat. Res, res i res d’europeïsme. Ja hi estem acostumats. Des de les seves prèdiques, l’any 2006, per els territoris de les nacions d’Espanya constretes i amargades en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya- per després portar-la davant el Tribunal Constitucional no renovat -sempre contra Catalunya?-, un Estatut, la primera Llei de la nació catalana, retallat, aprovat, ratificat pel rei i referendat pels seus ciutadans. Quina classe de democràcia és aquesta que permet que un partit a l’oposició porti al TC una Llei Orgànica, d’obligat compliment, el qual projecte havia estat referendat pel poble? Com un Tribunal Constitucional no renovat l’admet a tràmit i, quatre anys més tard, emet una sentència entre vàries fins a sortir la pitjor? Els estranya, doncs, que la taxa d’independentisme a Catalunya sigui el novembre de l’any 2006 del 15’9%, mentre que el setembre del 2014 -govern del ‘Partido Popular’- sigui del 83’8%?

Més aviat o més tard hauran de sentar-se a parlar, dialogar, parlamentar, negociar amb el govern de la Generalitat de Catalunya. Més aviat o més tard hauran d’acceptar una veritable, no restringida i acollidora democràcia. (Imatge: www.bolsamania.com).  

 Però no es tracta només de la força d’aquest independentisme, sinó del mal tracte, menyspreu, humiliació, intervencionisme i l’ofec econòmic a que s’ha sotmès a la nació catalana. Siguem clars: un espoli fiscal de 16.000 milions d’euros -un 8’5%- del PIB català que surten, cada any, dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part del govern central del ‘Partido Popular’.

 

Rajoy va dir que no pensa “deixar els catalans a l’estacada”

 

Només faltaria! quan la nació catalana contribueix en un 20% al PIB espanyol i, cada any, amb 16.000 milions dels imposts dels seus ciutadans. L’actual dèficit fiscal està ofegant l’economia catalana, però el més curiós del cas és que també pot estar perjudicant seriosament l’economia espanyola ja que Catalunya és el motor econòmic de l’Estat. Estrangular l’economia catalana és com matar la gallina dels ous d’or.

En la seva prèdica durant la recent visita a Catalunya, el president Rajoy va proclamar què no pensa “deixar els catalans a l’estacada”. Doncs miri que bé! Què els va dir el president espanyol a les 895 famílies que s’havien acollit a les garanties ofertes per la llei catalana que prohibeix tallar la llum i el gas a l’hivern en casos de pobresa energètica? Més clar: El govern espanyol, que presideix Mariano Rajoy, va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional -una altra vegada!-, segons el qual prohibeix tallar el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos. I el Tribunal Constitucional n’ha suspès cautelarment el decret i, per tant, de moment, queda sense efecte. En el mateix decret s’estableix com s’ha d’ajornar el deute que les famílies tenen amb les empreses i la possibilitat de satisfer el deute pendent de manera íntegra o fraccionada entre l’abril i octubre següents.

Contra la pobresa energètica

(Imatge: www.elperiodico.com)

<<En un país amb un atur de més del 24 per cent  i un milió de llars sense ingressos costa molt d’entendre que s’hagi suspès  un decret justament quan vénen els mesos més freds i de consum energètic imprescindible. Aquesta iniciativa social que suposava aquest decret no va ser ben rebut per les elèctriques fins al punt que varen pressionar perquè el govern espanyol el portés al Tribunal Constitucional>>. (Esteve Vilanova – Anàlisi – ‘El Punt Avui’). 

(Imatge: blogs.elpunt.cat)

 Què els va dir Rajoy a les 300.000 famílies catalanes, que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada? Què els va dir i diu a les famílies de més de 272.000 llars on tots els seus membres estan a l’atur, de les quals 95.100 no perceben cap ingrés? Què els va dir i diu el senyor Rajoy a les famílies dels 16.008 desnonaments que es van produir a Catalunya l’any 2013, un 67% dels quals relacionats amb l’impagament del lloguer? Què els va dir i diu als ciutadans de Catalunya que reclamen justícia fiscal i social? Què els va dir i diu el president Rajoy als milions de ciutadans de la nació catalana que creuen en un Estat espanyol democràtic i en conseqüència demanen poder votar en un referèndum per elegir el futur del país que volen i que és una nació mil.lenària?

 (Imatge: blogs.elpunt.cat)

El Govern de la Generalitat, en nom de la justícia social, demana al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió del decret de pobresa energètica.

———————————————————-

 

El Deure i la Glòria

 

<<Govern, del poble, pel poble, i per el poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<També hem aclarit la nostra determinació a limitar la carrera d’armaments>>. (JFK).

 

 

<<Però aquest tractat no és una moratòria unilateral, sinó una obligació legal solemne i específica. Tot i que no impedeix que aquesta nació realitzi assaigs nuclears soterranis, o de fer el mateix en l’atmosfera si els actes d’altres nacions així ho exigeix, ens proporciona l’oportunitat concreta d’extendre la seva amplitud cap a altres nacions i més tard cap a altres formes d’assaigs nuclears>>.  (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 Signatura a Moscou del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears. Temps de diàleg, enteniment i raciocini. Temps d’homes d’Estat. Temps de recerca de la pau. (Imatge: www.un.org).

 

Signatura a Washington del Tractat de Prohibició de Proves nuclears

(Imatge: listas.20minutos.es)

Pau, Paz, Peace

 <<Mentrestant, busquem reforçar les Nacions Unides, ajudar a resoldre els seus problemes financers, a fer que siguin un instrument eficaç per l’assoliment de la pau, i perquè siguin un veritable sistema de seguretat per la pau mundial…, un sistema capaç de resoldre les disputes sobre la base de la llei, un instrument que pugui garantitzar la seguretat dels grans i dels petits, i de crear condicions sota les quals, finalment,  puguin ser abolits els armaments>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents: 

 RFEB45RErXo

 O8m0eMdMd_I

———————————————————-

 Suárez

<<El ‘búnker’, d’alguna manera, es cobrava una tardana i substanciosa venjança>>

 

El president de la Sala IV del Tribunal Suprem, José María Cordero Torres, va morir en el mateix moment en que dita sala s’anava a pronunciar sobre la legalització del PCE. L’intent del Govern de posar en el seu lloc a un altre president de Sala, Juan Becerril, va merèixer el veto del Tribunal Suprem. Amb això es va arribar a un punt mort interjurisdiccional que posava de relleu fins a quin punt  el problema de la legalització dels comunistes era el factor més delicat de la normalització de l’Espanya predemocràtica.

Dolores Ibàrruri, ‘La Pasionaria’, i el president Adolfo Suárez

(Imatge: elpais.com)

 

 -El recurso a la ambigüedad puede ser rentable como estrategia política aunque la realidad impone un análisis extremadamente objetivo.

– Si la Monarquía favorece a la democracia, nosotros la apoyamos.

– Si la bandera del Estado que nos ha reconocido es el bicolor, nosotros aceptamos esta bandera porque este Estado no es ya el de Franco.

(Santiago Carrillo en la IV Conferencia del Comité Central del P.C. del 23 de abril 1977).

 (Imatge: quetrespataspaunbanco.blogspot.com)

Un president del govern espanyol per ajudar a solucionar els problemes d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades. La democràcia i la llibertat a primer terme i al costat del poble. Adolfo Suárez, sens dubte, hagués treballat per trobar una solució per la Catalunya ‘pagadora’ que és una nació i vol ser Estat.(www.Ine.es).  

 

———————————————————-

Els colors del món

 

 Mississipi, 1963

 

 

(Imatge: the60sat50.blogspot.com)

 

 

(Imatge: www.glogster.com)

Medgar Evers’funeral, LIFE magazine, June 28, 1963  

Medgar Evers. Secretari de camp de l’Associació Nacional pel Progrés de la Gent de Color (NAACP), va ser una de les figures més importants de la Unió Africana en el moviment dels drets civils. Per les seves creences ho va pagar amb la seva vida, convertint-se en el primer líder dels drets civils al ser assassinat en la dècada del 1960. La seva mort va provocar que el president John F.Kennedy (1917-1963) va demanar al Congrés un projecte de llei nacional de drets civils, que el president Lyndon Johnson (1908-1973), degut al complot i assassinat de Kennedy,  va convertir en llei el 1964.

 

 Ferguson, 2014

 

(Imatge: www.nbcnews.com)

(Imatge: radio.wpsu.org)

(Imatge: www.ibtimes.com)

(Imatge: www.bbc.com)

 

JFK, ahir, avui i sempre

(Imatge: www.aarp.org)

 

El Vídeo

La defensa del poble nord-americà i dels pobles del món, la veu que mai podran fer callar

 

rS4Qw4lIckg

 vitqaJ7VKqQ

 

———————————————————-