Després de la celebració de la Diada Participativa del 9-N -dret fonamental de llibertat d’expressió- que va tenir lloc a la nació catalana de manera democràtica i exemplar, el vicesecretari d’Estudis i Programes -sempre contra Catalunya?- i portaveu del ‘Partido Popular’ al Parlament Europeu, Esteban González Pons (València, 1964 – Països Catalans per història, llengua i cultura), va subratllar que ningú “pot pensar que saltar-se la llei és gratuït, a qui se la salta, se li ha d’aplicar” (primera pressió).

 

El ‘Partido Popular’ avisa que el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i molts funcionaris -40 mil voluntaris- “seran perseguits” per la fiscalia. No, no és gens bona la direcció del ‘Partido Popular’ amb Catalunya. Des de l’any 2006 que ho fan tant malament com poden. El novembre del 2006 la taxa d’independentisme a Catalunya era del 15,9%, mentre que el setembre del 2014 -govern del ‘Partido Popular’- era del 83,8%. Pels qui mitjançant la majoria absoluta i poder absolut apliquen una política de constant foment de l’independentisme, no hi ha llei que se li pugui aplicar? (Imatge: www.lacerca.com).

“Saltar-se la llei” i que ‘tothom és igual davant la llei’. Per tant, desitgem que així sigui quan fem palès que l’any 2006 el ‘Partido Popular’, després a l’oposició, va portar davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, la Llei Orgànica d’obligat compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Llei Orgànica, el qual projecte de llei havia estat revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. Una Llei Orgànica amb totes les de la Llei, però, que el ‘Partido Popular’ no només va abocar cap a el seu incompliment, sinó, cap a una sentència per part del Tribunal Constitucional no renovat, de 4 anys (2006-2010) de torpedinar constant. I encara ho segueixen fent. A això se li diu complir la llei?

 

 Mariano Rajoy amb el bolígraf a la mà, any 2006, després a l’oposició, recull signatures contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. “Firmar contra Catalunya” deien els signants. Cada vegada pitjor. (Imatge: elpais.com).

Més greu encara. Aquest fet va ser l’inici de la situació actual entre la nació catalana i el govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’. Més greu encara. El novembre del 2006 la taxa d’independentisme a Catalunya era del 15,9%, mentre que el setembre del 2014 -govern del ‘Partido Popular’- fos del 83,8%. Pels qui mitjançant la majoria absoluta i el poder absolut apliquen una política de constant foment de l’independentisme, no hi ha llei que se li pugui aplicar? O haurà de ser el resultat de les pròximes eleccions municipals, autonòmiques i generals les que facin possible una nova situació de progrés social i democràtic, d’enteniment i raciocini polític, de just equilibri territorial i de pau? Una nació de nacions modernes i d’Estats federals progressistes, allunyats de l’immobilisme.

 

Soraya Sáenz de Santamaría i Federico Trillo

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat, aprovat, retallat, tornat a aprovar, ratificat i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya, al Tribunal Constitucional no renovat (Imatge: blogs.elpunt.cat)

Amb la Llei de Consultes al Tribunal Constitucional, no es va poder realitzar una consulta institucional pròpia de tot país democràtic. La consulta encara roman pendent

 

El 19 de setembre, més d’un mes abans del 9-N, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de consultes, amb un ampli consens de 106 vots a favor procedents dels diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, el PSC i Elena. En contra del projecte va haver-hi 28 vots. Van ser els del ‘Partido Popular’ i Ciutadans. L’únic que demanen els ciutadans és votar, més democràcia i seguir l’exemple d’Escòcia i del Regne Unit, que han donat una lliçó sobre com es resolen els conflictes polítics. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va recordar a La Moncloa que <<l’única solució per desllorigar la tensa relació entre Catalunya i Espanya és votar>>. El president va posar l’accent en el model democràtic escocès i va subratllar que <<el procés català continua>>.

Divendres, 19 de setembre de 2014. Palau del Parlament. Els diputats al saló de sessions després de l’aprovació de la Llei de Consultes. El govern espanyol una altra vegada i, sempre contra Catalunya? va impugnar la norma i el decret de convocatòria al Tribunal Constitucional. La consulta roman pendent. (Imatge: www.elparlament.cat).

“millorar la qualitat democràtica”

 

Els partits sobiranistes i Elena van remarcar que la normativa, que ja es va començar a redactar la passada legislatura, és una eina perquè Catalunya pugui “millorar la qualitat democràtica” i que tant servirà per al 9-N com per preguntar sobre altres qüestions d’interès. Una de les principals novetats és que podran votar als majors de 16 anys. Amb aquesta normativa sota el braç, el president Mas va poder signar el decret de convocatòria de la consulta.

 El govern espanyol una altra vegada i, sempre contra Catalunya? Va impugnar la norma i el decret de convocatòria al Tribunal Constitucional. Un cop acceptat el recurs, sempre contra Catalunya? hi ha una suspensió automàtica provisional de cinc mesos.

 

No va tenir lloc la consulta desitjada, segons la Llei de Consultes aprovada pel Parlament, i impugnada pel govern espanyol del ‘Partido Popular’

 

 

Sí, va tenir lloc, un procés participatiu gràcies al suport de 40 mil voluntaris que amb la seva generositat i entrega, van fer possible que milions de ciutadans de la nació catalana expressessin la seva opinió i les seves aspiracions respecte al futur polític de Catalunya. Així ho van fer de manera democràtica i exemplar mitjançant les urnes. Sense cap aldarull ni males formes, amb civisme i educació, sense anar contra ningú, milions de ciutadans es van acollir al que regula l’article 20 de la Constitució espanyola sobre el dret d’expressió i que es basa en la capacitat d’expressar el que es vulgui. També, la Constitució reconeix, a l’article 23, a tots els espanyols la possibilitat de participar en política. Si desde les altes esferes de la jerarquia política que cobren abundants emoluments procedents dels imposts dels ciutadans, s’afirma que a Espanya nació de nacions no reconegudes ni acceptades, constretes i amargades, impera la llibertat i la democràcia, hauran d’acceptar i respectar que la llibertat d’expressió és el dret de tot individu a expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura. És un dret fonamental recollit a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

 

La participació total de 2.345.144 ciutadans en el procés participatiu, de manera democràtica i exemplar mitjançant les urnes. Sense cap aldarull ni males formes, amb civisme i educació, sense anar contra ningú, milions de ciutadans es van acollir al que regula l’article 20 de la Constitució sobre el dret d’expressió i que es basa en la capacitat d’expressar el que es vulgui. És un dret fonamental recollit a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. (Imatge: www.ara.cat).

Per això el ‘Partido Popular’ no va ‘en la buena dirección’ quan el vicesecretari d’Estudis i Programes i portaveu del ‘Partido Popular’ al Parlament Europeu, Esteban González Pons, va ironitzar -segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’- que “espera que aquest dilluns -el dia després del procés participatiu- sigui un dia mogut per al carter de la Generalitat, el qual haurà de recollir la carta que Artur Mas vol enviar a Mariano Rajoy després del 9-N, però, també haurà de lliurar-ne una de la Fiscalia al president català (segona pressió), perquè saltar-se la llei no és gratuït, va considerar. “Espero que el fiscal el cridi. (tercera pressió). “Serà un dia de cartes al Palau”, va afegir González Pons en declaracions a TVE.

Pel que fa a la responsabilitat del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va explicar que per organitzar la consulta es van fer servir fons públics, (40.000 voluntaris que, evidentment, no van cobrar res, urnes de cartó), fet que és “clarament un delicte” que la Fiscalia “perseguirà”. (quarta pressió). De la mateixa manera, també hi haurà funcionaris que “hauran de pagar per les ordres que van rebre dels seus caps”. (cinquena pressió).

El dirigent popular, segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’, espera que la Fiscalia demani explicacions sobre tot això al president de la Generalitat (sisena pressió), el qual no va complir en dues ocasions l’ordre dictada pel Tribunal Constitucional de suspendre qualsevol acte dirigit a fer una consulta o un procés participatiu el 9 de novembre. (Autonomia de la nació catalana, articles 20 i 23 de la Constitució Espanyola sobre el dret d’expressió i participació política, article  19 de la Declaració Universal dels Drets Humans).

“Ningú pot pensar que saltar-se la llei és gratuït, (recordem la Llei Orgànica d’obligat compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya), a qui se la salta, se li ha d’aplicar”, (sèptima pressió), va subratllar González Pons: “El president de la Generalitat no és un espanyol de més categoria que qualsevol altre. Espero que el fiscal el cridi, m’agradaria” (vuitena pressió), va afegir. 

Autonomia constitucional de Catalunya -mil.lenària nació catalana- no una autonomia de pantomima; article 20 de la Constitució Espanyola sobre el dret d’expressió i que es basa en la capacitat d’expressar el que es vulgui; article 23 de la Constitució Espanyola sobre la participació política; la llibertat d’expressió és el dret de tot individu a expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura. És un dret fonamental recollit a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Vàren anar a votar en el procés participatiu, 2.345.144 ciutadans, votants i contribuents. El 80,91% van votar ‘sí-sí’, mentre que el 10,02% pel ‘sí-no’ i el 4,49 van optar pel ‘no’. La veritable consulta institucional, però, no es va poder realitzar i roman pendent.

 

 

———————————————————-

 

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<També hem aclarit la nostra determinació a limitar la carrera d’armaments>>

 

 

<<Aquest tractat és, en part, producte de la paciència i vigilància occidentals. Hem aclarit perfectament, no fa molt temps a Berlín i a Cuba, la nostra profunda decisió a protegir la nostra seguretat i la nostra llibertat contra qualsevol forma d’agressió. També hem aclarit la nostra determinació a limitar la carrera d’armaments. En el decurs de tres administracions, els nostres soldats i diplomàtics han treballat junts per aconseguir aquest fi, recolzats en tot moment per la Gran Bretanya. El primer ministre Macmillan es va aliar al president Eisenhower per proposar una suspensió de les proves nuclears l’any 1959, i novament es va unir a mí per fer la mateixa proposta els anys 1961 i 1962>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

Escoltar a tothom, parlar amb tothom, diàleg, converses, cercar solucions, viure i treballar en democràcia, objectius per la pau i guanyar-se el sou. (Imatge: lrd.buffalohair-jage.com).

Pau, Paz, Peace 

 

<<Però la consecució d’aquest objectiu no és la victòria d’una sola part, és una victòria de tota la Humanitat. No significa cap concessió per la Unió Soviètica, ni que els soviets hagin concedit res. Reflexa, simplement, el nostre comú reconeixement dels perills que existeixen en una continuació de les proves nuclears>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

 

 aPFWCxNsLvA

———————————————————-

 

El naixement d’una nació.Què és Catalunya

 

 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les Germanies eren, emperò, una revolució moderna, sociològicament, pel fet d’endegar la contesa d’un grup social marginat per imposar la seva hegemonia. Per això, l’acció de les Germanies ha estat qualificada de revolució burgesa prematura.  Enfront dels agermanats, hi havia, per contra, homes més avançats i cultes, amatents a les tendències humanístiques, lluny de supersticions i pronòstics apocalíptics, però encara a recés de la noblesa, aferrats a les velles estructures medievals per tal de no perdre llur posició privilegiada. (Ulisses, 11).

 

(Imatge: www.todocoleccion.net)

 

* LA PREGUNTA.- La historiografia ha benvist, en general, la ‘sentència arbitral de Guadalupe’, del 1486?

 

* LA CITACIÓ.-

“La pau és filla de la convivència, de l’educació, del diàleg. El respecte a les cultures mil.lenàries fa néixer la pau en el present”. Rigoberta Menchú.

 ———————————————————————————–

 

 ART*******7

 

 <<Gran Déu! Quina escena acava de tenir lloc! Vaig entrar a la cabina on jeien les restes del meu dissortat i admirable amic. Hi havia una criatura que no puc trobar paraules per descriurela; gegantesca d’alçada, fins i tot d’unes proporcions distorsionades. Mai havia vist una imatge tant horrorosa com la seva cara.>>

<<Ell va fer una pausa, em va observar amb astorament, i girant-se altra vegada cap a la forma sense vida del seu creador, va semblar oblidar-se de la meva presència.>>

<<-És també la meva víctima! -va exclamar-. Ah, Frankenstein! De què serveix que ara et demani perdó? Jo, que et vaig destruir destruint tot allò que estimaves. Ay! Està fred, no pot contestar-me -el monstre va continuar reproxant-se així mateix de manera incoherent.>>

<<-Jo era l’esclau, no l’amo, d’un impuls que detestava encara que no podia desobeir. Patia una passió insaciable i cruel. I ara ha s’acabat. Aquí està la meva última víctima! (Mary Shelley).

“Maleït sigui el dia en el que vaig rebre la vida, maleït sigui el meu creador”

 Frankenstein, 1931 Photograph

(Imatge: fineartamerica.com)

 ‘Frankenstein’ és una pel.lícula estatunidenca de James Whale, estrenada el 1931.

 

Argument

 

Henry Frankenstein, un jove savi, vol crear artificialment la vida. Afaiçona un cos humà a partir de trossos de cadàvers. Però en lloc de procurar-li un cervell sa, el seu ajudant, Fritz, li proveeix el d’un assassí.

Mary Shelley

 

Mary Shelley, la filla del filòsof William Goodwin i de l’autora feminista Mary Wollstonecraft, dona del poeta anglès Percy Bysshe Shelley, no tenia més que 19 anys quan va escriure Frankenstein o el Prometeu modern el 1816.

Boris Karloff

 

En el paper del monstre, sota la màscara creada pel maquillador Jack Pierce, un desconegut malgrat les seves aproximadament setanta pel.lícules rodades abans, William Henry Pratt, que es farà cèlebre a la història del cinema sota el nom de Boris Harloff, per a la seva creació particularment original a ‘Frankenstein’. (De Viquipèdia).

 (Imatge: www.editoreric.com)

 

Repartiment

 

Colin Clive: Henry Frankenstein, Boris Karloff: El Monstre, Mae Clarke: Elizabeth, John Boles: Henry Clerval, Edward Van Sloan: El profesor Waldmann, Dwight Frye: Fritz, Frederick Kerr: El baró Frankenstein, Marylin Harris: La petita Maria, Lionel Belmore: Vogel, El burgmestre.

Direcció: James Whale, Guió: Adaptació de la novel.la de Mary Wollstonecraft Shelley, Música: Bernhard Kaun, Fotografia: Arthur Edeson, Muntatge: Dede Allen, Maquillatge: Jack Pierce.

 

El Vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

bKyiXjyVsfw

pBzONIqutBA

khDunpTpfaM

6jgRnr549Pw

 

v5FtI472Q6I

 

 v5FtI472Q6I

 

nur4g4r1LN4

 

pKBU7kiZXAQ

 

———————————————————-