Missa de 6

 

El fonament

(46-49: Mt 7, 24-27)

 

-(46) Per què m’invoqueu: <<Senyor, Senyor!>>, si no feu allò que us dic? (47) El qui ve cap a mi, escolta les meves paraules i actua en conseqüència, us farè veure a qui s’assembla: S’assembla a un home que construeix una casa: va cavar ben fondo i posà el fonament damunt la roca. Va venir la torrentada i el riu va envestir contra aquella casa; però no la va poder aterrar: és clar, estava ben construïda. En canvi, el qui escolta i no en fa cabal, s’assembla a l’home que va edificar una casa damunt la terra, sense fonament. El riu la va envestir i s’ensorrà tot seguit. I fou gran l’esfondrament d’aquella casa. (Lluc 6,45 – 7,9).

 

***************

 

L’arxirrepetit motiu separador

 

 

En un dels seus recents discursos que s’assemblen a prèdiques, el president Rajoy, -referint-se al projecte català- va reiterar que mai no debatrà sobre la ‘unitat’ d’Espanya. No és que el president espanyol vulgui o no debatre sobre problemes roents que afecten als territoris autonòmics, és que no ho sap fer-ho. No sap com posarsi. I això és gravíssim perquè res no s’arranjarà i tot romandrà pendent. Feina, molta feina, pel pròxim president de l’Estat Autonòmic espanyol, amb unes autonomies molt debilitades i entre les quals aquella que desde fa un segle -Mancomunitat de Catalunya, desfeta per la dictadura del general Primo de Rivera i després per l’altre general i dictador Franco- demana, vol i pot ser Estat: la nació catalana.

Pablo Iglesias (‘Podemos’)

No sap res, no ha entès res sobre Catalunya

(Imatge: www.libertaddigital.com)

Pedro Sánchez (‘Partido Socialista Obrero Español)

No sap res, no ha entès res sobre Catalunya

(Imatge: smoda.elpais.com)

President Mariano Rajoy (‘Partido Popular’)

No sap res, no ha entès res sobre Catalunya

(Imatge: www.rtve.es)

No han entès res sobre Catalunya. No han entès res sobre la nació catalana. Són mestres del nacionalisme espanyol, però, no han entès res sobre el nacionalisme català. No han entès res sobre el fet de que el 84% dels ciutadans de Catalunya recolzen una consulta i el 60% la independència. De les 17 Comunitats Autònomes només 5 aporten més del que reben, les altres 12 reben més del que aporten: un greu desequilibri econòmic i social que ha convertit la solidaritat mal entesa, en subvencions permanents que no solucionen el problema, el fan més gros. No hi volen entendre res. No entenen res sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ni sobre el que hauria de ser una veritable autonomia. Hi entenen molt de vots, però molt poc sobre governar amb equitat. No hi entenen res sobre una Espanya, nació de nacions, que hauria de ser federal. No hi entenen res sobre els Estats Units d’Amèrica del Nord, tot i que el president Rajoy va posar com a exemple de funcionament els Estats Units, nació federal d’Estats federals que també són Estat.

Els estats dels Estats Units són les cinquanta subdivisions nacionals dels Estats Units d’Amèrica que comparteixen la sobirania amb el govern federal

(Imatge: ca.wikipedia.org)

Els governs centrals, centralistes nacionalistes espanyols i amb poder absolut dels -‘Partido Popular’ i ‘Partido Socialista Obrero Espanyol’ i ,ara, sembla que ‘Podemos’ no volen entendre ni atendre a les demandes i propostes de la Generalitat de Catalunya i dels ciutadans d’aquesta nació ‘pagadora’. No accepten les propostes i lleis socials aprovades pel Parlament, -sempre al Tribunal Constitucional!- no accepten la seva manera de ser, ni com vol créixer, millorar, avançar…,ni, tampoc, -quina democràcia més estranya!- decidir el seu propi futur. Tot i que, a la consulta democràtica de la Diada Participativa del passat 9-N, 2.500.000 ciutadans de Catalunya van expressar que sí ho volen fer. És democràtic, lògic, evident, natural i europeu que això sigui així -estem en el segle XXI-, davant el fet constant de que els governs nacionalistes espanyols no volen, ni permeten dialogar ni gairebé parlar. La prova: les 23 propostes que el president Mas va fer entrega al president Mariano Rajoy, en el decurs de la seva darrera visita -ja fa 7 mesos- a La Moncloa. Com és possible que no hagin estat encara contestades?

Tant difícil era o és organitzar  un equip de treball -Moncloa/Generalitat- i tractar d’estudiar els temes per arribar a un acord que fos aprovat per ambdós governs? Només es té en compte Catalunya a l’hora de que els seus ciutadans aportin en imposts, 16.000 milions d’euros cada any -un 8% del PIB català-, i que no tenen retorn per part del Govern central? Només es té en compte Catalunya portant de manera injusta i innecessària, el seu Estatut d’Autonomia retallat, aprovat, ratificat i ‘referendat’ -Llei Orgànica d’obligat compliment- davant el Tribunal Constitucional no renovat? Només es té en compte Catalunya portant de forma intervencionista i antiautonòmica al Tribunal Constitucional les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya? 

El president espanyol, Mariano Rajoy, (‘Partido Popular’), té temps per repetir una i altra vegada sobre l’arxirrepetit tema de la “unitat” d’Espanya, -nació de nacions constretes i amargades i formades per diferents pobles, cultures, llengües…-,però, es nega a parlar de l’Estat federal per Espanya, com són els Estats Units d’Amèrica, Canadà, Alemanya, Àustria, el Regne dels Països Baixos, el Regne de Bèlgica, la Confederació Suïssa, Austràlia, Brasil… 

No he sentit mai als seus caps d’Estat o presidents de govern que, de forma continuada, hagin de fer esment de la “unitat” dels seus respectius països. Ho són perquè els seus ciutadans així ho volen ser, s’hi senten a gust, gaudeixen de la facultat de governar-se segons les pròpies lleis i, fins i tot, del propi dret. Els ciutadans estimen els seus Estats com a cosa pròpia ,i, es consideren responsables i orgullosos del seu funcionament.

 Malament quan, a tota hora, s’ha de parlar de la “unitat” i que aquesta s’hagi de mantenir per la força, sota amenaça constant i sempre al Tribunal Constitucional.

A Espanya, nació de nacions constretes i amargades, Catalunya no ha pogut desenvolupar la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia revisat, retallat, aprovat, ratificat i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. El recurs presentat, l’any 2006, pel ‘Partido Popular’ davant el Tribunal Constitucional espanyol no renovat i la seva sentència -entre varies- i que encara no ha resolt la situació entre Catalunya i l’Espanya governada pel ‘Partido Popular’. El problema roman pendent.

 ———————————————————

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Anunci del Tractat de Prohibició de Proves nuclears

<<La política occidental, desde fa molt temps, sempre ha estat dissenyada per persuadir a la Unió Soviètica de renunciar a l’agressió directa o indirecta, de forma que el seu poble i tots els altres pobles visquin i deixin viure en pau. Els il.limitats assaigs de noves armes de guerra no poden conduir a aquest fi, però aquest tractat, si pot anar seguit de nous progressos, és possible que es mogui cap a aquesta direcció>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

Pau, Paz, Peace

 

(Imatge: www.readernation.org)

 <<No vull dir que un món sense agressions o amenaces de guerra fos un món fàcil. Sempre hi haurà nous problemes, nous reptes per part dels comunistes, nous perills a l’abandonar la nostra vigilància o a l’interpretar malament les seves intencions>>.

<<Però tots aquests perills són una nimietat comparats amb la creixent carrera de les armes i una possible col.lisió en aquest estat de coses que porten a la guerra. Desde els començaments de la Història la guerra ha estat la constant companya de l’home. Ha estat la regla i no l’excepció. Fins i tot una nació tant jove i amant de la pau com la nostra ha sofert ja vuit guerres. I per tres vegades en els darrers dos anys i mig, jo, com a president, m’he vist obligat a informar a tots vostès que aquesta nació i la Unió Soviètica havien estat a la vora d’un xoc militar a Laos, Berlín i Cuba>>. (Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

dfxSN1LQqB0

 

Treballar i guanyar-se el sou a favor de la pau, no per la guerra

 

———————————————————-

Suárez

 

“El ‘búnker’, d’alguna manera, es cobrava una tardana i substanciosa venjança”

Dintre d’aquest clima, el Ministeri de la Governació va remetre la documentació presentada pel PCE a la Sala IV del Tribunal Suprem. Es van exigir proves i testimonis. Però la batalla no es lliurava al voltant dels continguts sinó a les responsabilitats. I finalment, la Sala IV va optar per inhibir-se i tornar-li la pilota al Govern. No es volia pronunciar. El Govern, al modificar el règim legal de les associacions polítiques, havia sotmès el tema dels límits del marc legal al Tribunal Suprem. Ara, aquest rebutjava el seu protagonisme en la matèria i posava al president Suárez contra les cordes. El ‘búnker’, d’alguna manera, es cobrava una tardana i substanciosa venjança.

Què podia fer Suárez? Plantejar el tema davant unes Corts esquerpes o replantejar-ho al Tribunal Suprem? Decidir directament? Forçat per les circumstàncies, encalçat, Suárez va contraatacar.

Ho va fer, com tenia per costum, per sorpresa, quan ningú s’ho esperava. Durant la tarda del dissabte sant es va fer públic la legalització del Partit Comunista d’Espanya. (Difusora Internacional, S.A.). 

Adolfo Suárez, de cara als problemes per la seva solució. Diàleg, parlamentar, donar la cara. Ell hagués organitzat una taula de treball amb la Generalitat de Catalunya i respós les 23 propostes que el president Mas va presentar al president Rajoy, fa més de mig any

(Imatge: higi92.wordpress.com)

 El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

 

EF2WPan6-CI

———————————————————-