El ‘Partido Popular’ o els dirigents del ‘Partido Popular’ ho han complicat tot d’una manera extraordinària. No calia tot aquest rebombori. La seva forma de governar amb un centralisme intervencionista fora de lloc, ha deixat a ras de terra la força d’un autonomisme constitucional lliure i capaç de progressar. Són les autonomies les que s’han de moure i avançar, i no que sigui el papà Estat el que, a la seva mesura, disposi de la llibertat competencial d’unes autonomies que deuen valorar i utilitzar la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Unes autonomies que deuen dependre del seu propi esforç, treball, confiança i voluntat per ser les millors i no dependre de les subvencions de les altres.

No es pot acceptar de cap manera que dels  17 territoris autonòmics, només 5 aportin més del que reben. Cal explicar el que està passant i traçar un full de ruta per canviar aquesta tendència que provoca una manca d’estabilitat econòmica i social. Espanya, nació de nacions constretes i amargades, ha d’estar situada en els llocs davanters d’Europa i no els darrers. Menys funcionaris i més empresaris. Menys ministeris i més empreses. Menys triomfalismes i més ocupació. El president Rajoy va posar com exemple de funcionament els Estats Units d’Amèrica, doncs, miri, en aquell país federal amb Estats federals lliures que també són Estat i amb un intervencionisme governamental zero i centralisme zero, la taxa d’atur és del 5,6%. Allà, un Estat federal progressista, empresarial i industrial és ajudat; aquí, una Catalunya ‘pagadora’ i amb una vocació forta d’Estat que ve de lluny, és menyspreada i ofegada social i econòmicament. Després de 7 mesos les vint-i-tres propostes de Mas a Rajoy, encara no han estat contestades.

(Imatge: www.expansion.com)

 Tots els territoris autonòmics han d’aportar més del que reben i, si no és així, exposar les causes i treballar per trobar les solucions apropiades. Les subvencions permanents no volen dir solidaritat, és fer el problema més gros i ocasionar problemes greus als territoris pagadors. La igualtat per l’esforç per aconseguir progrés econòmic i social obliga als 17 territoris autonòmics de les nacions d’Espanya, no només a 5 territoris.

 

(Imatge: www.irph.es)

En el camp dels elogis del president Rajoy a la tasca del seu govern, es va ventar de la reforma que garanteix un nou sistema de Finançament de Liquiditat Autonòmica (FLA) per als territoris a interès zero -Hisenda xifra en 486,8 milions l’estalvi per a Catalunya-. És una altra mostra de “solidaritat”, segons Rajoy. Però el cap de l’executiu espanyol es va oblidar d’explicar que una gran part d’aquests diners que es presten a Catalunya són els que han aportat els ciutadans catalans a l’Estat i que no tornen, com denuncia el govern de la Generalitat. És el denominat dèficit fiscal, que el 2011 va ser de 15.006 milions, segons els càlculs d’Economia. D’aquesta manera, la nació catalana, no pot disposar dels centres escolars que necessita, de la sanitat avançada que necessita, de l’educació avançada que necessita, de les infraestructures que necessita, dels serveis socials que necessita, dels geriàtrics que necessita, fons de recerca i investigació per ajudar a la sanitat, a les empreses…

 

(Imatge: silsdexideix.wordprees.com)

Mentre tot això passa, les institucions europees dormen un son profund i, quan desperten, tot és molt difícil de solucionar i recuperar el temps perdut.

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

 

v1tUX1O40GY

 

pOcCoz3JTFg

 

 ———————————————————

El Deure i la Glòria

 

 

 

(Imatge: www.cmhw.icrt.cu)

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Aprofitem al màxim aquesta i les altres oportunitats per reduir la tensió, per disminuir aquesta tremenda carrera d’armes nuclears tant perillosa, i fem tot allò que estigui de la nostra part per evitar que el món sencer mori.>>  (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

(Imatge: irishamerica.com)

 

Pau, Paz, Peace

<<Una guerra, avui o demà, si ens portés directament a utilitzar armes nuclears, seria una guerra molt diferent a totes les altres que registra la història. Un intercanvi nuclear a gran escala que durés uns seixanta minuts, o menys utilitzant les armes que avui dia existeixen, podria escombrar de la superfície de la Terra a més de tres-cents milions de nord-americans, europeus i rusos, així com un crescut nombre d’éssers humans que viuen a altres regions d’aquest planeta. I els supervivents, tal i com va avisar el senyor Kruschev als xinesos comunistes, <<els supervivents envejarien als morts>>. Doncs heretarien un món tant devastat per les explosions, el foc i el verí, que avui dia ni tan sols som capaços de concebre tot el seu horror. Així, doncs, procurem allunyar el món d’aquesta guerra. Aprofitem al màxim aquesta i altres oportunitats per reduir la tensió, per disminuir aquesta tremenda carrera d’armes nuclears tant perillosa, i fem tot allò que estigui de la nostra part per evitar que mori el món sencer>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

 

CP2keMdMwmE (7 dies abans de ser assassinat JFK)

 

 JC8RlzUG3v0

 

———————————————————-

 

Aquesta nació de nacions, aquest no és un país orgullós de les seves llengües i cultures

 

 

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes”. (Any 2001, l’aleshores rei Joan Carles I, en el discurs de lliurament dels premis Cervantes).

 

 

1715

 

 

<<No se permitan libros impresos en lengua catalana…>>

 

 

<<Mandando al mismo tiempo V.M. que en todas las Escuelas de primeras letras, y de Gramática, no se permitan libros impresos en lengua catalana: escribir ni hablar en ella dentro de las Escuelas; y excepcionalmente aprendan la Doctrina Christiana en nuestra lengua; que por estos y otros medios suaves se irá haciendo común en el Principado.>> (El Consejo de Castilla).

 El Consejo de Castilla

(Imatge: www.noticiasmvs.com)

 

Segle XXI

La llengua catalana està en el punt de mira del ‘Partido Popular’. No és només la llei de llengües d’Aragó, amb l’absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao, sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que fulmina el català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que pretén posar fi a la immersió lingüística a les Illes Balears (Països Catalans). També al País Valencià -Països Catalans, història, llengua i cultura- es menysprea i es vol ofegar la llengua catalana.

I, a més, la llei Wert

La llengua catalana no és només l’obsessió de Rudi i Bauzá, convertits en alumnes avantatjats d’un ‘Partido Popular’ que en aquesta legislatura ha obert la caixa del malestar i d’un temps que creiem superats, amb la llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOQME), que vol eliminar el català com a llengua vehicular a l’escola.

La LOQME, més coneguda com la llei Wert, és una norma estatal feta i aprovada amb un ull mirant a Catalunya. El seu promotor, el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, ho va dir clarament al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”. Ja ho veuen quina manera d’actuar del ‘Partido Popular’ quan la taxa de l’independentisme el novembre de l’any 2006 era del 15,9%, mentre que el setembre de 2014 aquest independentisme era del 83,8%.

———————————————————-