L’expresident espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va dir recentment a Tortosa que “Catalunya no es mourà de l’estat espanyol perquè està on l’ha dut el corrent de la història”. Escoltin, si un poble té confiança amb ell mateix, esforç, sacrifici i voluntat de triomfar, aquest corrent de la història es pot desviar. Només cal llançar les gorres a l’altre cantó del mur i saltar. Milions de ciutadans de la nació catalana van expressar el 9-N, mitjançant la democràcia i les urnes, que així ho volen fer. Cal dir, però, que no hi va haber-hi la força de la necessària llibertat. A les properes eleccions municipals catalanes es podrà veure el valor d’aquesta força i, per les del 27-S, d’una forma més poderosa i de gran envergadura. Depèn dels ciutadans de Catalunya; fonamentalment de baix cap a dalt i no de dalt cap a baix. Pensem en una gran democràcia, és clar. Pensem en el futur d’aquesta gran nació: els joves.

(Imatge: ca.wikipedia.org)

10-J, 2010: l’inici d’un clam immens 

 

<<Som una nació.Nosaltres decidim>>

 

La manifestació <<Som una nació. Nosaltres decidim>> (també anomenada del 10-J) va ser una demostració col.lectiva en contra de la resolució del recurs d’inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional d’Espanya sobre el text de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, realitzada a Barcelona el 10 de juliol del 2010 sota el lema <<Som una nació.Nosaltres decidim>> amb el suport de la majoria dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya (excepte pel ‘Partido Popular’ i ‘Ciudadanos’), així com dels sindicats i prop de 1.600 entitats.

La manifestació, la més multitudinària de la història de Catalunya fins aquella data, va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural i va ser un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.

És un camí a recórrer per tots aquells ciutadans que estimen la nació catalana i que s’han vist obligats a iniciar, degut a l’intervencionisme i pressió constant del ‘Partido Popular’  -desde l’any 2006- sobre l’autonomia d’una Catalunya ‘pagadora’. Els seus ciutadans ‘pagadors’ no volen una autonomia per riure’s. No, no volen una autonomia de pandereta, ni patir un ofec econòmic, social i empresarial. Volien, segons la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya d’obligat compliment i ‘referendada’ pel poble, una veritable autonomia, és a dir, la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Però els dirigents del ‘Partido Popular’ van voler portar l’Estatut aprovat i referendat, al Tribunal Constitucional espanyol. Ara, transcorreguts 9 anys i degut a la pressió constant del ‘Partido Popular’, els ciutadans de la nació catalana ja desitjen mitjançant la democràcia i les urnes, ser Estat. També l’independentisme va creixent com una bola de neu en el seu rodolar.

Una ferida oberta que ja no es podrà tancar. Prové de l’any 2006 quan el ‘Partido Popular’ estava a l’oposició i volia guanyar, fos com fos, les pròximes eleccions generals. A ser possible per majoria absoluta. Catalunya va ser el pretext per aconseguir-ho. Un camí equivocat tal com s’ha vist en el decurs d’aquests darrers nou anys. Un temps que a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, ha estat d’una immensa pena i que prové del fet per part del ‘Partido Popular’ -després a l’oposició- portant al Tribunal Constitucional espanyol no renovat la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘referendat’ pel poble.

Pel que fa a les nacionalitats d’Espanya ,nació de nacions, de que fa esment la Constitució, o és que els hi fa por al govern del ‘Partido Popular’ la paraula nacionalitat? Entrin d’una vegada al federalisme i deixin de voler dirigir-ho, controlar-ho, dominar-ho i intervenir-ho tot desde Madrid. No veuen que és un fracàs total. Si hi ha alguna nació en el món cridada a ser políticament en forma federal, cap més que Espanya…El federalisme és la forma política que els pobles d’Espanya venien construin pacíficament al llarg de la història…La tradició federal espanyola és vellíssima…Tanta por els fa als dirigents del ‘Partido Popular? Tanta por els fa a ‘Ciudadanos’? Tanta por els fa a ‘Podemos’? Tanta por fa a l’unionisme? No veuen, home, els Estats Units d’Amèrica? Tant els hi agrada la mediocritat? 

 

I mentre de les 17 comunitats autònomes, 12 reben més del que aporten, ofec econòmic a Catalunya quan, cada any, surten 16.000 milions d’euros dels imposts dels ciutadans de la nació catalana -un 8% del PIB català- i no tenen retorn per part del govern central.

 

 

Barcelona, capital de la nació catalana, manifestació del poble, 11 setembre 2012. (Imatge: totmusicat.cat)

 

Sense diàleg amb el govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular, segueix creixent l’independentisme.

 

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

 

 <<…si es deixés caure una bomba nuclear sobre qualsevol ciutat nord-americana, russa o de qualsevol altra nació, ja fos llançada per accident o de manera intencionada, per un boig o per un enemic, per una gran nació o per una petita, aquesta bomba alliberaria molt més poder destructor sobre els habitants de tal ciutat desemparada que totes les bombes llançades durant la Segona Guerra Mundial…>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

(Imatge: giselewagnergonzalez.blogspot.com)

 

Pau, Paz, Peace

 

 

<<…Ni els Estats Units, ni la Unió Soviètica, ni el Regne Unit, ni França poden contemplar aquest dia o aquesta possibilitat amb els braços creuats. Hem de complir amb una gran obligació -les quatre potències nuclears tenen un enorme deure per complir-, aprofitar el temps que ens queda per impedir l’expansió de les armes nuclears, persuadir a altres països perquè no assagin, transfereixin, adquireixin, posseeixin o produeixin tals armes…>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següent:

 ajbhi_IIX7I

 

 q36B9mBHdLA

 

———————————————————-

 ART*******7

 

 

‘Nosferatu, eine Sinfonie des Grauens’

 

 

 

 

 (Imatge: markdellisblog.wordpress.com)

 

 ‘Nosferatu, eine Sinfonie des Grauens’, més coneguda com a ‘Nosferatu’ és una pel-lícula alemanya dirigida per Friedrich Wilhelm Murnau i estrenada el 1922.

 

 

 

Friedrich Wilhelm Murnau

(Imatge: en.wikipedia.org)

 

L’any 1838, Hutter, empleat d’una empresa immobiliaria de Viborg, s’acomiada de la seva esposa Ellen per traslladar-se a un castell dels Carpats, on l’espera el seu propietari, el qual desitja comprar una finca a la ciutat d’en Hutter. El propietari del castell és el compte Orlok. Després del llarg viatge, Hutter arriba al castell on troba que res era el que semblava…

 (www.dvdbeaver.com)

 

‘Nosferatu’ és un dels títols clau del cinema mut, que ha esdevingut mític, influint en àmbits tan heterodoxos com els videojocs i els còmics, entre d’altres, on tant el nom com l’aspecte inquietant del personatge principal han estat emprats com a inspiració en nombroses ocasions; fet que li ha donat un indiscutible status d’icona popular. La seva petja en el cinema en general i en el gènere de terror en particular ha estat prou evident.

 

La pel.lícula no féu especials aportacions al llenguatge cinematogràfic en si, essent un film molt auster, amb pocs moviments de càmera (contràriament al film ‘Der letzte Mann’, rodat dos anys després pel mateix Murnau, en què aquest escolliria un estil totalment dinàmic, bigarrat de complicats travellings) amb preferència per unes escenes d’exquisida composició, sovint emprant il.lustracions medievals o romàniques, com les de l’il.lustrador alemany Georg Friedrich Kersting, com a referent inspirador.

 

L’aportació principal de ‘Nosferatu´estaria més en la utilització de tots els elements narratius creats fins llavors pels seus contemporanis alemanys, i pel propi Murnau en films precedents- com els picats i contrapicats de camera extrems; la utilització dramàtica de les ombres, des dels efectes més evidents, fins a la gradació subtil i progressiva de pla a pla; la utilització de composicions d’escena on les masses generen una subliminar atmosfera opressiva, etc.- amb una sensibilitat i gust extrems, alhora que treballava el to narratiu amb una força lírica inèdita en un film de terror.

 

‘Nosferatu’, contràriament a la resta de la major part dels films alemanys de l’època, enquadrats dintre del moviment derivat de l’expressionisme, utilitza molt més els escenaris naturals, en detriment dels interiors, fent que la natura (el vent, les onades del mar, la boira) sigui utilitzada no tan sols com a element estètic sinó descriptiu del moment psicològic que viuen els personatges.

 

Cal esmentar també l’aportació de l’esplèndid operador de camera Fritz Arno Wagner, responsable final de la qualitat fotogràfica del film. (De Viquipèdia).

 

Direcció: Friedrich Wilhelm Murnau. Producció: Albin Grau, Enrico Dieckman. Guió: Henri Galeen (basat en la novel.la ‘Dràcula’ de Bram Stocker). Música: Hans Erdmann. Protagonistes: Max Schreck, Gustav Von Wangenheim, Greta Schröeder, Georg Heinrich Schnell.

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el video següent:

 

uUueCDfJShg

 

 

———————————————————-