La nova llei d’Acció Exterior de Catalunya aprovada el novembre de l’any passat pel Parlament, va comptar amb 100 vots favorables (CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA), 29 en contra (PPC i C’s) i 3 abstencions (CUP). El Consell de Garanties Estatuàries, a petició del PPC, va dictaminar per unanimitat que la llei s’ajustava a l’Estatut i la Constitució. Tot i així, de manera incomprensible i sempre contra Catalunya, el govern espanyol del ‘Partido Popular’ ha presentat recurs al Tribunal Constitucional la nova llei d’Acció Exterior de Catalunya i de relacions amb la Unió Europea, sol.licitant-ne així mateix la suspensió immediata. En un país amb un atur de més del 24 per cent i un milió de llars sense ingressos, no es pot entendre de cap manera aquest intervencionisme negatiu contra Catalunya que, gràcies a la seva acció exterior i relacions amb Europa, pot aportar al PIB espanyol un 20%. És un perjudici per Catalunya i Espanya que cal tenir molt present en les properes conteses electorals. (Imatge: www.invertia.com).

Retorn als temps de ‘María Castaña’ és el que veiem i patim, amb el govern centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’. Una tornada al segle XIX. I qui més es veu afectat després de 38 anys de democràcia és la nació catalana. L’autonomia i el govern de la Generalitat passen per continuades travetes i un intervencionisme retògrada, que fan que el treball -els que tenen un lloc d’ocupació-, l’esforç i el pagament d’imposts dels ciutadans de Catalunya, passi per un desànim sense parangó en el que ha esdevingut una democràcia de baixa qualitat.

La nació catalana vol treballar en el context d’una gran Espanya federal formada per Estats que també són Estat i una Europa justa i unida, però, els seus camins són constantment obstruïts pel govern espanyol del president Mariano Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’. Els despatxos i taules del Tribunal Constitucional espanyol, estan plens de carpetes amb recursos i més recursos del govern espanyol en contra les lleis democràtiques i de progrés aprovades pel Parlament de Catalunya i d’altres Comunitats Autònomes. A Espanya, nació de nacions constretes i amargades, l’autonomia que és la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis, es vol transformar en un autonomisme de pandereta.

Un perjudici social i econòmic que afecta als ciutadans de Catalunya i d’Espanya. En el cas de la nació catalana i des del recurs -cras error, injustícia total- contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat, ratificat i ‘referendat’, l’independentisme segueix augmentant a marxes forçades. No es correspon amb le propaganda de l’Estat central sobre el progrés econòmic, el fet de que el govern espanyol en el seu afany de bloquejar l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya, hagi presentat un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior. Amb anterioritat també es va interposar un recurs contra l’obertura de les delegacions de Roma i Viena.

La Generalitat de Catalunya no “estableix relacions diplomàtiques”. La Generalitat de Catalunya no disposa d’ambaixades i no “usurpa competències” previstes en la Constitució. La Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia i la Constitució, disposa d’unes senzilles Delegacions Comercials, sòbries i sense ostentació, però si amb ganes de treballar i obtenir resultats satisfactoris amb relació al foment de la indústria, comerç, turisme, contractes d’inversions i negocis, cultura, i expansió econòmica a Catalunya que també ho és d’Espanya.

 

 

Port de Barcelona. La nova llei d’Acció Exterior de Catalunya i de relacions amb la Unió Europea és vital pel progrés dels negocis empresarials i expansió econòmica i social de Catalunya i Espanya. No és cosa de broma, en un país amb un atur de més del 24 per cent i un milió de llars sense ingressos. Rajoy ha portat la llei al Tribunal Constitucional. Europa ha quedat bocabadada. (Imatge: barcelonacatalonia.cat).

 

Es pensa el govern de l’Estat, del ‘Partido Popular’, que els 16.000 milions -un 8,5% del PIB català- que cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn, cauen del cel? Es pensa el govern de l’Estat que la contribució de la nació catalana al PIB espanyol -un 20%-, la més alta dels territoris d’Espanya-, és un ‘mannà’ que cau del cel? Es pensa el govern de l’Estat que els 15,9 milions de turistes estrangers fins al novembre de l’any passat-un 25,8% del total de l’Estat- cauen del cel? Hi contribueixen amb treball, dedicació i esforç, les Delegacions Comercials -no ambaixades- que Catalunya disposa a l’exterior i amb vocació de ser un país obert al món. No pas un país tancat.

Per aquest motiu Catalunya, el govern  de la Generalitat i els seus ciutadans, no poden comprendre ni acceptar de cap manera aquest afany per part del govern del ‘Partido Popular’ de bloquejar l’acció exterior de la Generalitat i presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior. També es va interposar un recurs contra l’obertura de les delegacions de Roma i Viena. Incomprensible i innaceptable en l’Espanya del segle XXI. Un perjudici per Catalunya i per Espanya. Un perjudici nacional. Traveta al progrés de Catalunya i a la seva aportació al PIB espanyol. Traveta en l’ajuda per contribuir a solucionar el greu problema de la gent que cerca ocupació i no en troba.

 

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

 

<<…Aquest tractat pot ser l’inici d’aquesta campanya. Prohibeix que cap de les parts del mateix ajudi a altres nacions a assaixar en els mitjans específicament prohibits. Obre la porta a ulteriors acords sobre el control d’armes nuclears, i és un tractat que està constantment obert perquè totes les nacions puguin signar-lo, doncs redunda en interès de tots els països del món. I ja sabem de que hi han altres moltes nacions que desitjen estampar en ell la seva signatura…>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

 Berlín, juny 1963

(Imatge: Jochen Flor)

 Pau, Paz, Peace

 

 

<<…Finalment, i en quart lloc, aquest tractat pot limitar la carrera d’armaments nuclears en forma tal que reforçarà la seguretat de la nostra nació moltíssim més que si continuéssim assajant sense restriccions. Doncs en el món d’avui, la seguretat d’una nació no sempre augmenta a mesura de l’increment de les seves armes quan el seu adversari segueix el mateix procediment, i una competició il.limitada en les proves i desenvolupament de nous tipus d’armes nuclears tampoc constitueix cap garantia de seguretat per la resta del món. Sota aquest tractat limitat, d’altra banda, els assajos d’altres nacions mai podrien arribar a ser prou eficaços com per neutralitzar la capacitat de les nostres forces estratègiques per aturar o sobreviure a un atac nuclear i penetrar i destruir el país d’un determinat agressor…>>.  (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

9ToMjHgKJ4g

———————————————————-

 La veritat, tota la veritat i res més que la veritat

 

L’any 2001, l’aleshores rei Joan Carles I, en el discurs de lliurament dels premis Cervantes, afirmà: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes”. Amb l’expressió “la nuestra”, el rei de tots els espanyols es referia, és clar, a la llengua castellana. No eren seves, doncs, les altres llengües de l’Estat?

 

1717

 

“Fomento de maldades”

 

 

<<La tenaz resistencia de los Catalanes contra la debida sujección a mi legítimo dominio que desconoció su Perfidia, en que se inducieron muchos sujetos notables de las Universidades literarias de aquel País, provocó mi Justicia y obligó mi Providencia a mandar se cerrasen las Universidades, que eran fomento de maldades cuando debían serlo de virtudes…>>

 

Felip V fa tancar set centres d’ensanyament a Catalunya

(11 de maig de 1717)

 

(Imatge: www.pinterest.com)

Es tracta d’un fragment de l’esborrany del decret de creació de la Universitat de Cervera, publicat l’11 de maig de 1717, després que Felip V hagués fet tancar els set centres d’ensanyament amb facultat d’atorgar graus acadèmics: Lleida, Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, Solsona i Vic. En paraules de Josep M. Torras: “El projecte de creació d’aquest nou centre universitari deixa de ser una actuació simbòlica i de caràcter excepcional, concebuda com una recompensa política de Felip V a la fidelitat dels habitants de Cervera, i es converteix en una peça més d’una operació perfectament calculada i sistemàtica per procedir a l’esborrament de la memòria col.lectiva, i com un mecanisme eficaç de control ideològic i d’alliçonament polític dels membres de les classes dominants catalanes i els seus descendents. No foren raons pedagògiques les que impulsaren aquesta refosa universitària, sinó l’actitud adoptada per la majoria dels catalans durant la Guerra de Successió”. Per acabar, és interessant destacar la reflexió que fa aquest mateix autor, en el sentit que els descens de l’ús literari de la llengua catalana era un declivi que venia dels segles anteriors i, per tant, no és imputable només a la instauració del règim borbònic i a la refosa universitària de Cervera: “Del que no hi ha dubte, però, és que les concepcions centralistes i desnacionalitzadores del règim borbònic contribuïren a aguditzar la decadència de la llengua catalana, i que apuntaven de manera encoberta a aconseguir el desarrelament del seu ús social com a llengua col.loquial i d’escolarització”.  (‘Presència’ – ‘El Punt Avui’).

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

iQUMEh2ha48

———————————————————-