Totes les cordes de salvament de Catalunya, llançades des de l’helicòpter de la democràcia i les lleis  aprovades pel Parlament de Catalunya, trepitjades continuament amb recursos del govern central al Tribunal Constitucional i la seva cascada de sentències, que paralitza aquestes lleis i les aspiracions dels ciutadans de la nació catalana defensades pels seus representants. Aquella autonomia que no es basa en la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis, és una autonomia de pandereta.  (Imatge: limasierratabarca.blogspot.com)

 

 

Si han anat a veure la pel.lícula sobre el terratrèmol de la falla de Sant Andreu, veuran com són d’importants les cordes de salvament. Aquelles que utilitzen els equips de rescat, per córrer de pressa a salvar persones accidentades o en dificultats.

Als ciutadans de la Catalunya pagadora -mil.lenària nació catalana-, li volen tallar totes les cordes. Altra vegada recurs del govern central del ‘Partido Popular’ davant, altra vegada, del Tribunal Constitucional espanyol. Recursos i més recursos; sentències i més sentències, sempre contra Catalunya. El president Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’, maquinen fins a la saturació perquè el govern autonòmic de la Generalitat de Catalunya esdevingui una autonomia de pandereta. 

Certament que tot això, ho pateixen els ciutadans de la nació catalana pagadors de molts imposts. Un 8,5% del PIB català quan, per raó i per justícia, hauria de ser entre el 3 i el 4%. La problemàtica és molt greu. També la manca de diàleg per part del govern central, i més, més i més el fet injust i erroni de portar, l’any 2006, la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ‘de obligado cumplimiento’, al Tribunal Constitucional pendent de renovació. Encara el president espanyol Mariano Rajoy no ha esmenat aquesta equivocació política i social de tal envergadura?

Tallar més i més cordes. Altra vegada recurs del govern central del ‘Partido Popular’ -majoria absoluta i poder absolut-, al Tribunal Constitucional espanyol. Ara, contra el nou impost sobre dipòsits bancaris que la Generalitat i el Parlament havien aprovat al 2012. Es tracta d’un impost de tres tipus diferents, del 0,3%, el 0,4% i el 0,5% per a diferents gradacions. I que recaurà sobre les entitats, i no sobre els clients. Això hauria permès a la Generalitat d’ingressar 600 milions d’euros. És a dir, ajuda econòmica i social per a situacions greus a la sanitat pública. Ajuda econòmica i social per a situacions greus als serveis socials, deficients psíquics, gent gran, infants. Ajuda económica i social per a situacions greus a l’educació. Però no. Els ciutadans de Catalunya aporten cada any 16 mil milions d’euros -un 8,5% del PIB català-, a les arques de l’Estat governat per majoria absoluta i poder absolut pel ‘Partido Popular’. Però no, la Comunitat Autònoma de Catalunya -quina classe d’autonomia és aquesta?- i que també forma part de les nacions d’Espanya, constretes i amargades, no pot crear imposts propis, ni que siguin aprovats per la Generalitat i el Parlament i que el Tribunal Constitucional ha anul.lat. La sentència conclou que, “en conseqüència”, el TC ha de “declarar la inconstitucionalitat i nul.litat de la llei del Parlament de Catalunya 4/2015, del 4 d’abril, de l’impost sobre els dipòsits i les entitats de crèdit”.

 

  L’impost de tipus ‘0%’ del govern espanyol del ‘Partido Popular’. Com en el refrany del gos de l’hortelà, que ni menja, ni deixa menjar

‘El impuesto autonómico sobre los depósitos bancarios ejemplifica un tipo de política que aplica a fondo el refrán de ‘El perro del hortelano’ de Lope de Vega’. <<El perro del hortelano no come ni deja comer’

 

 Segons com ho explica el rotatiu digital ‘VilaWeb’, el propòsit d’aquesta mesura és blindar un espai fiscal que el govern espanyol pretén tenir controlat, amb l’aplicació d’un impost de tipus zero sobre els dipòsits bancaris. El ‘Partido Popular’ va presentar al senat una esmena a la llei tributària per crear aquest nou impost estatal, que, amb un gravamen del 0%, no genera cap mena de recaptació. Què pretén el govern espanyol? Segons les explicacions públiques dels responsables del Ministeri d’Hisenda, els dipósits bancaris tindran en tot l’estat un tracte fiscal homogeni, que serà el que decideixi el govern espanyol. I, de retruc, evita que les comunitats autònomes tinguin capacitat de recaptar diners per aquesta via impositiva. Ja hi havia tres comunitats autònomes que aplicaven un impost sobre dipòsits bancaris: Extremadura, Andalusia i les Canàries, que hauran de rebre una compensació econòmica pels ingressos que deixaran de recaptar.

Mentre, la Catalunya pagadora res de res. Pagar i callar. Això sí, un impost del govern central que és  del 0%, contra la dignitat de la Generalitat de Catalunya, el Parlament i els ciutadans de la nació catalana.

Mentre, i així ho llegim al rotatiu ‘EL PAÍS Catalunya’ de la ploma de Jordi Matas, <<…La reestructuració de l’inepte sistema financer espanyol ha comportat dues greus conseqüències: una xifra astronòmica de diners públics destinats al seu rescat en un moment de necessitats socials excepcionals, i una gran confusió sobre el total de recursos utilitzats i sobre l’import que no retornarà. Segons el Tribunal de Comptes, s’han destinat més de 100.000 milions d’euros, dels quals 40.000 com a mínim ja no es recuperaran, cosa que converteix Espanya en un dels pocs països que ha perdut diners amb el rescat dels seus bancs. En contrast, i com a burla als contribuents, els cinc principals bancs espanyols (Santander, BBVA, Caixabank, Sabadell i Popular) van registrar el 2014 un benefici net d’uns 10.000 milions d’euros…” 

Mentrestant, el Tribunal Constitucional espanyol i segons la inpugnació per part de l’executiu de Mariano Rajoy del tribut que la Generalitat i el Parlament de Catalunya havien aprovat al 2012, ha anul.lat l’impost català als dipòsits bancaris que havia de ser destinat a afavorir als més necessitats i a la justícia social. La injustícia i l’abús del dolentíssim finançament de Catalunya, provoca un dèficit fiscal sense parangó als països de l’Europa progressista i democràtica.

Mai per mai durant els 38 anys des de la reinstauració a Espanya -nació de nacions- de la democràcia, i sota el govern del ‘Partido Popular’, el problema espanyol amb Catalunya havia estat tant enorme. Mai per mai l’independentisme havia estat tant gran. I no només a Catalunya, sinó a tota la resta dels països que per història, llengua i cultura formen part dels Països Catalans. Certament, la dreta radical, centralista, nacionalista espanyola i amb poder absolut, mai han sabut governar a Espanya.

 

 Catalunya, Barcelona, 11 de setembre 2014, foto aèrea de la manifestació per la independència (Imatge: www.putxinelli.cat)

 

 

Catalunya, Barcelona, la Via Catalana 2014 des de l’aire 

(Imatge: www.naciodigital.cat)

 

 

Diálogo-Diàleg entre el govern espanyol del ‘Partido Popular’i la Generalitat de Catalunya, és urgent i necessàri. No més demora. 

 

<<El diàlogo implica una mentalidad que no florece en áreas cerradas, autárquicas.Éstas por el contrario constituyen un clima ideal para el anti diálogo. Para la verticalidad de las imposiciones>> (Paulo Freire)

El cristià, necessari, just, democràtic, esperançador, progressista i europeu diàleg entre Espanya nació de nacions i la mil.lenària -any 988- nació catalana (Imatge: cat.elpais.com)

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Anunci del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears

(Juliol, 1963)

 

 

<<…La disputa familiar entre la lliure elecció i la coacció, els llocs familiars on reina el conflicte i el perill encara estan així, a Cuba, en el sud-est d’Àsia, a Berlin i a tot el globus; encara necessiten de tota la força i vigilància que nosaltres puguem desplegar. Res podria danyar més a la nostra causa que si nosaltres i els nostres aliats creguéssim que la pau ja havia estat aconseguida, i que, per tant, ja no era necessària aquesta força i unitat…>>.  (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

<<…amb els nostres fills i néts…>>

(Imatge: mural.uv.es)

Pau, Paz, Peace

<<Així mateix, confio en que tots vostès, els ciutadans d’aquest país, prenguin part en aquest debat, perquè aquest tractat és per a tots. I particularment es relaciona amb els nostres fills i néts, en el qual nom hem de discutir. Aquest debat implicarà la presència d’experts militars, polítics i científics, però no ha de quedar només a les seves mans. El dret i la responsabilitat són de vostès>>.(JFK).

<<…amb els nostres fills i néts…>>

El president Kennedy es va negar a enviar tropes de combat a Vietnam i va emetre l’ordre de l’inici de sortida d’efectius militars per a finals de l’any 1963. El seu assassinat a Dallas(Texas) a finals de novembre de 1963, a mans d’una conspiració, va impedir evitar la guerra

 

  (Imatge: jadonceld.blogspot.com)

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeos següents:

 eZI8kcIx0Bo

x5l0eQdZrWw

———————————————————————————–

 

 La veritat, tota la veritat i res més que la veritat

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntat libérrima el idioma de Cervantes”. (Joan Carles I, en el discurs de lliurament dels premis Cervantes, any 2001).

Remarquem que, amb l’expressió “la nuestra”, el rei de tots els espanyols es referia, és clar, a la llengua castellana. No eren seves, doncs, les altres llengües de l’Estat? (‘Presència’ – ‘El Punt Avui’).

 

1755

 

A pa i aigua!

Francesc Ferrer i Gironés explica a ‘La persecució política de la llengua catalana’ que, ben entrada la primera meitat del set-cents, les normes secretes donades als corregidors del Principat van produir els seus resultats. Una eina molt persuasiva per castellanitzar-nos van ser les escoles d’uns determinats ordes religiosos. D’aquestes escoles les més ‘eficaces’ van ser les regentades pels jesuïtes -en tenien onze- i també les Escoles Pies.

Durant una visita que va fer al col.legi de Mataró -una de les sis escoles que tenien els escolapis al Principat -l’any 1755, el provincial, Jordi Caputi, va dictar el decret de visita següent: “Nos complacemos mucho en que todos nuestros religiosos entre si hablen en castellano y a todos los Hermanos mandamos hablen entre si y con los demás, o en latín, o en castellano, so pena de pan y agua por cada vez que tuviesen con los nuestros conversación tirada en catalán.”

Joan-Lluís Marfany no està d’acord amb la interpretació de Francesc Ferrer: “Els escolapis preparaven en el maneig solvent del castellà, no sols aquells que ho requerien per la seva categoria social, sinó també els que ho necessitaven per tal de guanyar-se la vida en ocupacions o àmbits nous. Per això han estat acusats algun cop, des de l’òptica anacrònica de sempre, d’agents de castellanització. Se cita sobretot, en aquest sentit, l’article del decret de visita del Provincial a l’escola de Mataró, el 1755, que prohibia l’ús del català entre els religiosos i amb els alumnes, i un parell de disposicions posteriors, en el mateix sentit, del 1768 i el 1797. Però el que cal demanar-se és si l’eficàcia en l’ensenyament del castellà no era justament una de les raons -i potser una de les més importants- de l’èxit dels escolapis entre els sectors capdavanters de la proto-industrialització.”(‘PRESÈNCIA’ – ‘El Punt Avui’).

 

(Imatge: www.todocolección.net)

 

———————————————————————————–

 

CATALONIA

 

Catalonia asked to vote on their political, economic and social  justice future and being a European state. Catalonia has requested and requests dialogue with the Spanish Popular Party government. This dialogue is not reciprocated. 

The Catalan flag

 

(www.elmati.cat)

 

———————————————————-