Perduts en el desert i amb escassetat d’aigua
3 gener 2016 per Enric Figueras
apliense.xtec.cat
En el desert i sense direcció. Situats en un lloc desconegut i allunyats del món dels ciutadans que dialoguen, parlen, expliquen, parlamenten, solucionen problemes i no romanen immobilistes amb excuses pròpies dels anys trenta. Tant a Espanya nació de nacions no reconegudes ni acceptades, com a la nació catalana, es viuen els recents resultats electorals i les conseqüències dels quatre anys de govern amb majoria absoluta i poder absolut del ‘Partido Popular’. La dreta radical, nacionalista espanyola, centralista -sempre contra Catalunya, la seva autonomia i la seva llengua- mai ha sabut governar a Espanya. El centralisme i l’intervencionisme imposats des de la nació castellana, sempre ha estat un gran error. A l’Estat de les Autonomies aquestes també han de ser Estat, i, gaudir de la facultat democràtica de governar-se per les seves pròpies lleis. Voler dependre sempre del ‘pare’ Estat, és un error i porta a un greu desequilibri econòmic i social. Que de les 17 autonomies només 5 aportin més del que reben, és inadmissible. Cal espavilar i no perjudicar més a les autonomies pagadores que pateixen un finançament injust i encara ho és més quan, aquestes, no poden recaptar els seus propis impostos i, fins i tot, els pactats amb el món dels grans negocis. Com en el cas de Catalunya, sempre al Tribunal Constitucional. L’intervencionisme econòmic, social i autonòmic del ‘Partido Popular’, posa pals a les rodes al desenvolupament de Catalunya, ha portat cap a un independentisme gegantí i que la nació catalana, després de 10 anys de la seva aprovació, encara no disposi de les eines democràtiques del seu Estatut d’Autonomia. De la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia, any 2006, el qual text va ser revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. La nació catalana -Espanya haurà de reconèixer i acceptar les nacions que la formen-, no disposa de l’Estatut d’Autonomia sentenciat l’any 2010 pel Tribunal Constitucional -pendent de renovació- i que el poble havia ‘referendat’. Per manca de diàleg i per manca de la feina de parlamentar, s’ha arribat a la situació actual.
El després candidat Mariano Rajoy flanquejat per Alícia Sánchez Camacho i Josep Enric Millo (‘Partido Popular’) en el pont de les Peixateries Velles de Girona.
Hi ha una imatge en la qual es veu al després candidat Mariano Rajoy, ‘Partido Popular’, acompanyat d’Alícia Sánchez Camacho, travessant el pont vermell de Girona. Pont de les Peixateries Velles. L’estructura de ferro de Gustave Eiffel sobre l’Onyar comunica el nucli antic de la ciutat amb la zona més moderna. D’això fa cinc anys, abril 2010. El candidat feia campanya pel ‘Partido Popular’ a les presidencials i legislatives d’Espanya -nació de nacions constretes i amargades, no reconegudes i acceptades- i amb la llei orgànica –‘de obligado cumplimiento’- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació i de sentències i sentència contra la primera llei de la nació catalana.
Tot això li va anar molt bé a Rajoy. Els seus assessors de campanya van utilitzar el tema de l’Estatut d’Autonomia i de la Catalunya pagadora, per aconseguir majoria absoluta i, per més endavant, fer moure la maquinària del poder absolut a favor del nacionalisme espanyol, el centralisme, la recentralització i l’intervencionisme sobre les autonomies per deixar-les sense competències, competitivitat, personalitat pròpia i sense la força del progrés i la llibertat. En definitiva, la seva anul.lació. I en el cas de Catalunya, molt més greu ja que es tracta d’una nació mil.lenària (any 988) i d’una autonomia històrica. Per això estem a on estem.
———————————————————————–
El Deure i la Glòria
<<En primer lloc figura el front de la justícia social. En el meu propi país hem promulgat legislació i mobilitzat al govern per assegurar als negres nord-americans i a altres sectors minoritaris l’accés als beneficis de la societat nord-americana>>. (JFK)
www.muyinteresante.es
Pau, Paz, Peace
<<Altres països han de fer el mateix pel pagès que no té terres, pel miserable habitant dels barris baixos de la ciutat, per l’indi oprimit. No és cosa fàcil desprende’s dels privilegis. Però fins que els interessos d’uns pocs cedeixin el pas a les necessitats de la nació, la promesa de progrés i modernització no serà més que una frase buida, una frase de burla per milions dels nostres ciutadans>>. (President John F.Kennedy, Asociació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).
Pobresa en el món, Pensa, Raona, Actua i ajuda
Pobreza en el mundo, Piensa, Razona,Actua y Ayuda
El vídeo
———————————————————————-
El naixement d’una nació.Què és Catalunya
La batalla de Poitiers, del 732, amb la derrota de l’exèrcit musulmà davant els francs de Carles Martell, marcà el sostre de la penetració àrabo-musulmana cap al nord, en terres de francs. A partir d’aquell moment, els francs iniciaren un procés d’expansió devers les terres ocupades pels musulmans. En una primera fase, entre 737 i 768, van ocupar tota la Septimània, és a dir, l’extensió compresa entre l’Albera i el Roine, que corresponia, eclesiàsticament, a la Narbonense i que els francs anomenaren Gàl.lia gòtica o Gòtia.
La segona ofensiva franca, dirigida per Carlemany, intentà de situar la <<frontera>> a la vall de l’Ebre. Arrencà amb una fracassada expedició a Saragossa, el 778; posteriorment, guanyà Girona (785) i efectuà l’annexió de les terres de Besalú, Vallespir, Peralada, Empúries, Alt Urgell, Cerdanya (785-789) i Osona (798). La penetració continuà amb la presa de Barcelona, l’any 801, i les temptatives de conquesta de Tortosa, del 801 i del 809, sense èxit. En resultà l’establiment de la <<frontera>> a la vall del Llobregat i la creació, per la seva defensa, d’un sistema de comtats tributaris de l’Imperi carolingi, és a dir, dels futurs comtats catalans. (Ulisses 11).
El pas de Carlemany
Diu la tradició que cinc mil andorrans sota les ordres de Marc Almugàver, van ajudar als exèrcits de l’Emperador Carlemany a lluitar contra els àrabs.
———————————————————————-
La frase
“Els catalans estan demanat un dret a ser consultats, a poder opinar, i, francament, em sembla absolutament demencial que això no se’ls concedeixi.” (Jorge Verstrynge).
citaconlahistoriajm.blogspot.com
Jorge Verstrynge i Manuel Fraga
———————————————————————–