En defensa pròpia i sense voler trencar res
28 gener 2016 per Enric Figueras
Catalunya, Catalonia, Catalan nation demana un canvi
9novembre2014.wordpress.com
Artur Mas
Un referèndum ineludible i pendent
L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, va deixar clar, després de la seva declaració davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la querella del procés participatiu del 9N, -el referèndum pendent propi d’una veritable democràcia i que el govern espanyol vol impedir la seva celebració-, va dir Mas: “per donar la veu al poble i deixar exercir el dret de participació s’hauria de comparèixer davant un Parlament, però mai davant un tribunal de justícia, i molt menys en una causa penal”, i es va preguntar si “comportar-se com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent”.
La manca de diàleg i d’una veritable autonomia, només porta cap a un camí
Davant d’una autonomia de pandereta que porta cap a una asfixia econòmica i legislativa, només queda seguir el camí de la independència. Davant d’una manca de resposta al diàleg que el president Mas ha proposat en múltiples ocasions al president Rajoy i al govern espanyol, només queda seguir el camí de la independència. Davant d’una autonomia de pandereta que nega el dret autonòmic a la facultat de governar-se per les pròpies lleis, només queda seguir el camí de la independència. Davant els 16.ooo milions que surten cada any dels impostos dels ciutadans de la nació catalana -un 8,5% del PIB català-, i que no tenen retorn per part del govern central espanyol, que demostra un finançament de Catalunya injust i desastrós, només queda seguir el camí de la independència.
Només 4 de les 17 Comunitats Autònomes, aporten més del que reben. Les altres 13 Comunitats reben més del que aporten. Com és això senyors? Quin pla de ruta han traçat? Quins estudis han realitzat? Aquest vergonyós desequilibri econòmic i social, així com un finançament injust i desastrós provoca que els territoris pagadors hagin d’endeutar-se enormement. Tampoc poden recaptar els impostos possibles i necessaris, fins i tot, els pactats amb els sectors econòmics. Catalunya -sempre al Tribunal Constitucional- paga cada any 16.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn del govern central espanyol. Amb un dèficit mai vist en infraestructures que dificulten el seu creixement i progrés empresarial, manca de fons per atendre degudament les necessitats socials de més de 7.500.000 ciutadans -“la igualdad de todos los españoles”, diuen des de la nació castellana, i un intervencionisme constant per part del funcionariat -més expansionisme empresarial i menys expansionisme funcionarial- per part del govern central, centralista i nacionalista espanyol, amb poder absolut del ‘Partido Popular’, Catalunya ja ha dit prou. La Catalunya pagadora i sense diàleg per part del govern central, ‘paga i calla’.
Ara, el president espanyol ‘en funciones’ Mariano Rajoy, demana diàleg per formar el nou govern que ell vol formar, aquest diàleg i treball en equip que durant quatre anys no ha volgut exercir amb el govern de la Generalitat de Catalunya. Ja veuen els resultats.
Catalunya, sempre al Tribunal Constitucional
www.europapress.es
El presidente en funciones del Gobierno, Mariano Rajoy, está compartiendo un almuerzo en las dependencias del Congreso con los presidentes del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, y del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, así como con los presidentes de las Cámaras Baja, Jesús Posada, y Alta, Pío García Escudero. Madrid, 22 Dic. (EUROPA PRESS) –
Així, tallar més i més cordes. Altra vegada recurs del govern central del ‘Partido Popular’ davant el Tribunal Constitucional. Ara, contra el nou impost sobre dipòsits bancaris que la Generalitat i el Parlament havien aprovat. Un impost de tres tipus diferents, del 0,3%, el 0,4% i el 0,5% per a diferents gradacions. I que recauria sobre les entitats bancàries, i no sobre els clients. Això hauria de permetre a la Generalitat d’ingressar 500 milions d’euros. Es nega, una altra vegada, el progrés de la justícia social, com va passar amb el decret llei de pobresa energètica. A Catalunya, a la nació catalana se la vol ofegar i no hi ha dubte que haurà de caminar sola. Ja ha començat.
A la mà del poble que no oblida
———————————————————————————————————————————————–
El Deure i la Glòria
Dures realitats de pobresa i injustícia social
“No pot haver progrés si la gent no té fe en el dia de demà”
(JFK)
“El segón front és el front del benestar econòmic: el principi de que tot americà té dret a una vida decent per ell i a una millor vida pels seus fills. Això vol dir que hem de continuar perfeccionant els plans de desenvolupament nacional, millorar les institucions i la maquinària financera. Vol dir que cada nació ha d’estar disposada a realitzar sacrificis i a mobilitzar les seves pròpies fonts de riquesa en benefici del seu desenvolupament. També vol dir que els Estats Units han de fer honor a la seva paraula de continuar amb la seva ajuda. He promès que es posaran en moviment totes les energies del meu Govern per complir aquesta promesa”. (President John F.Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).
“Al perseguir un benestar econòmic, l’Aliança pel Progrés no dicta a cada nació com ha d’organitzar la seva vida econòmica. Cada país és lliure de donar forma a les seves pròpies institucions econòmiques d’acord amb les seves necessitats nacionals i desitjos. Però, així com cap nació pot dir a una altra com ha d’ordenar la seva economía, tampoc cap nació ha d’actuar dintre les seves pròpies fronteres en forma que violi els drets dels demés sota els principis acceptats per la llei internacional”. (President John F.Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).
A l’Estat Espanyol hi ha 13 milions de persones en risc de pobresa i exclusió social
El vídeo
———————————————————————-
Montesquieu
<<Quan un Poder Legislatiu i el Poder Executiu es reuneixen a la mateixa persona o en el mateix cos, no hi ha llibertat; falta la confiança, perquè pot témer-se que el monarca o el Senat facin lleis tiràniques i les executin ells mateixos tirànicament>>.
<<No hi ha llibertat si el poder de jutjar no està ben partionat del Poder Legislatiu i del Poder Executiu. Si no està separat del Poder Legislatiu, es podria disposar arbitràriament de la llibertat i la vida dels ciutadans; com que el jutge seria legislador. Si no està separat del Poder Executiu, el jutge podria tenir la força d’un opressor>>.
<<Tot s’hauria perdut si el mateix home, la mateixa corporació de prócers, la mateixa assemblea del poble, exercissin els tres poders: el de dictar lleis, el d’executar les resolucions públiques i el de jutjar els delictes o els plets entre particulars>>. Montesquieu.
———————————————————————–