Deixin la hipocresia aparcada davant l’estàtua del Quixot -són molins de vent i no gegants- i proclamin la veritat que és palpable i no es pot amagar rere les sombres de les dictadures i del poder absolut. La història d’Espanya és un exemple. No és la unitat d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, però, reals i existents des de temps immemorials. El ‘Partido Popular’, el ‘Partido Socialista Obrero Español’ i ‘Ciudadanos’ no les reconeixen ni les accepten. No veuen que els territoris que formen Espanya són el bressol del federalisme! Quina pena ser i no voler ser! Quina tristesa existir i ser invisible! Quina desgràcia conformar-se en ser sempre els darrers! Quina desídia oblidar formar part de nacions lliures i poderoses en altres temps, amb els seus furs i responsabilitats! El món avança, les nacions lliures també. Aquestes s’han de governar des dels cors i l’esperit d’elles mateixes, no des del centralisme retrògrada i el poder absolut. Són els ciutadans d’aquestes nacions d’Espanya, qui les han de defensar i dignificar amb coratge, esforç i fe en el futur.

Cal pasar de llarg de les estacions de la penombra. Les taules i seients dels Premis Nobel, sempre buides. Els joves -força de les nacions- marxen i els investigadors també. Més de 5 milions de ciutadans sense feina. La constant traveta al progrés polític, econòmic i social de la nació catalana (Any 985).

No és la unitat d’Espanya. No és la llei. Són els 16 mil milions d’euros -un 8,5% del PIB català- que cada any surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del govern central i centralista del ‘Partido Popular’, amb el consentiment del ‘Partido Socialista Obrero Español’ i ‘Ciudadanos’. Facin números i que siguin revisats per experts del Consell d’Europa, de les Nacions Unides, del Banc Mundial i de la Caixa de Pensions. No es tracta de la unitat d’Espanya. No es tracta de la llei. Prou crear confusionisme i enredar la troca. Prou utilitzar aquesta ‘unitat’ d’Espanya com a estratègia electoral. Prou invocar des de la nació castellana, una unitat d’Espanya manada, imposada, obligada. La democràcia i la llibertat no va per aquest camí.

El que si va per aquest camí, és que el Consell Europeu, l’organisme creat després de la Segona Guerra Mundial per vetllar pel respecte dels drets humans, acaba de renyar l’Estat espanyol perquè no hi ha prou jutges i fiscals catalanoparlants, un requisit indispensable per garantir que els ciutadans no tenen indefensió. En aquest sentit, la primera recomanació que la institució europea trasllada a les autoritats espanyoles és “que facin el que sigui necessari perquè d’una vegada per totes les comunitats autònomes puguin dur a terme els processos judicials en les llengües cooficials”.

Per quan es podrà començar a parlar de veritat, de la unitat de les nacions immemorials que formen Espanya?

 

www.buxaweb.cat

 

 

 www.joancamp.cat

 

———————————————————————-

El Deure i la Glòria

 

“L’esforç cooperatiu de les nostres grans nacions lliures” (JFK)

 

 

“…En l’any 1934, un dels més grans dels meus predecessors, el president Franklin Roosevelt, va ser el primer president en visitar quest país. Va venir aquí en persecució d’una nova política: la política de Bon Veïnatge. Aquesta política basada en les idees de Bolívar, San Martín i Santander, reconeixia els interessos comuns dels Estats americans, proclamant que cap nació d’aquest hemisferi tenia dret a imposar la seva voluntat a qualsevol altra nació veïna; política que alhora demandava un gran esforç cooperatiu per reforçar l’esperit de llibertat humà aquí, en les dues Amèriques”. (President John F.Kennedy, Palau de Sant Carlos, Bogotà (Colòmbia), 17 desembre 1961).

historiapolicianacionaldecolombia.blogspot.com

Diciembre de 1961: John F. Kennedy inaugura el proyecto habitacional de “Ciudad Techo” junto al presidente colombiano Alberto Lleras.

 

 “I avui em trobo jo aquí, com el segon president nord-americà que visita Colòmbia, sent portador d’aquest mateix esperit. Doncs la nostra generació també disposa d’una nova política: l’Aliança per el Progrés. Avui, de nou, aquesta política precisa d’un esforç conjunt per protegir i estendre els valors de la nostra civilització, anant molt més enllà de la política de bon veïnatge fins atacar conjuntament els problemes de la nostra època. I avui, de nou, aquestes noves polítiques estan basades sobre la visió i imaginació del gran estadista d’Amèrica Llatina. (President John F.Kennedy, Palau de Sant Carlos, Bogotà (Colòmbia), 27 desembre 1961).

El vídeo

 

 

Els Estats Units d’Amèrica és un país d’immigrants. Una gran nació federal formada per Estats federals lliures que també són Estat i que es regeixen per les seves pròpies lleis i dret propi de cada Estat. Una gran nació d’immigrants que no depenen del ‘pare’ Estat, sinó, del seu propi treball, esforç, oportunitats i compassió cap als seus compatriotes. 

———————————————————————-

 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

La incorporació de totes aquestes terres havia costat grans esforços a l’Imperi franc i, d’altra banda, la seva pèrdua provocà reaccions enèrgiques per part dels musulmans, com la del 793, protagonitzada per Abd al-Malik, que penetrà amb el seu exèrcit fins a Narbona, la Roergue i Carcassona. Tampoc no és gaire segur, ha remarcat Ramon d’Abadal, que la població indígena se sentís inclinada a sotmetre’s a la nova dominació franca. I per a l’Església, prou afeblida sota el domini polític àrabo-musulmà, perquè no hi gaudia de cap mena de poder civil com amb els visigots, l’ocupació franca degué significar la desaparició quasi completa de tota l’estructura eclesiàstica de la Septimània. En realitat, l’anomenat “conflicte religiós de l’adopcionisme”, que va planejar-se en 784, ultra la controvèrsia religiosa, reflectia un moviment polític desafecte a la dominació franca. Així, l’opció encapçalada pel bisbe Fèlix d’Urgell, tot rebutjant la incardinació en l’Església franca per romandre en l’obediència de Toledo, traduïa la resistència als nous dominadors, molt àmplia a la Septimània. (Ulisses, 11).

  

ca.wikipedia.org

Guifré el Pilós

La conquesta franca de la Septimània i la Gòtia

 

Totes aquestes conteses i vicissituds heroiques no impediren que la “frontera” es consolidés en el decurs del segle IX. Aleshores començà a estructurar-se una nova aristocràcia a l’Afranj, fortament jerarquitzada i dotada d’una força militar molt superior a la d’un segle abans, que acabà generant, temps a venir, unes relacions socials de tipus feudal. (Ulisses, 11).

ferransala.com

Artur Mas:CATALUNYA “Somos la nación más vieja de Europa”

 

Artur Mas recuerda a Bruselas que “las raíces de Catalunya han sido siempre europeas”

 

El president reivindica la vocación europea de la nación catalana y pide a la UE que “amparen la voluntad democrática del pueblo catalán” y “promuevan y defiendan la democracia”

Mas se queja en la UE de que “en España sólo se chilla” en vez de dialogar

 

 

Artur Mas expone este miércoles en Bruselas su proyecto soberanista
Unió fija su postura: estructuras de estado, consulta y diálogo “Las raíces de Catalunya han sido siempre europeas”. El president de la Generalitat ha reivindicado la vocación europea de la nación catalana y su papel en la modernización de España y en su ingreso en el euro.

 

Elecciones catalanas | 07/11/2012

Luis B. García Barcelona

 

———————————————————————-

La frase

 

“En les condicions de l’any 75 (els nostres representants) van fer el que van poder, perquè la veritat és que estaven terroritzats, perquè el que va aconseguir la dictadura, que va ser ficar la por al cos a la gent, va aflorar a la Constitució (…) i a canvi d’això es van fer unes concessions.” (Ramón Cotarelo)

 

———————————————————————-