20.000 nens en barracons a Catalunya. 16 mil milions que surten cada any i no tenen retorn
9 agost 2016 per Enric Figueras
Les coses socials, la igualdad de todos los españoles, el bienestar de todos los españoles que pregona el president espanyol en funciones eternas, Mariano Rajoy, (Partido Popular) les veurien d’una altra manera si el president, representants, dirigents, assessors, gabinet, altíssims càrrecs del Partido Popular, els seus fills i néts, haguessin anat o fan escola en barracons prefabricats un curs, un altre curs… També, el representant Albert Rivera, Ciudadanos, i els seus dirigents, ho veurien d’una manera més justa si els seus fills i néts haguessin anat a escola o fan escola en mòduls prefabricats un curs, un altre curs…
És allò de la justícia social, igualtat d’oportunitats, un finançament autonòmic just i una veritable autonomia amb un Estatut -Llei Orgànica de obligado cumplimiento- referendat, íntegre i no esquarterat, que demanen milions de ciutadans de la nació catalana. Però, que des de la nació castellana el govern central, centralista, nacionalista espanyol, amb majoria absoluta i poder absolut del Partido Popular es fan oídos sordos. Immobilisme total, impropi d’una democràcia i política europea del segle XXI. ¡Quieren romper España! crida i pregona una i altra vegada el representant Albert Rivera. No, no trenquen Espanya tothom que des de l’any 2010 està treballant per trobar diàleg i camí dignes, per a desenvolupar les justes aspiracions dels ciutadans de la nació catalana. Ciutadans que amb el seu esforç i els seus impostos aporten cada any 16.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català-, i que no tenen retorn des de l’Estat central. Espoli fiscal. L’espremedora, la llimona i els inefables separadors que són els que sí trenquen Espanya. Igualdad de todos los españoles, el bienestar de todos los españoles, !romper España! Només estratègia electoral per aconseguir per part de la dreta radical -que mai ha sabut governar a Espanya-, el poder absolut. Ja ho veuen, nou mesos de govern en funcions del ‘Partido Popular’ i sense la necessària i urgent activitat parlamentària i de progrés econòmic i social. Enrere, enrere i més enrere cap als anys seixanta del franquisme. Recordat Adolfo Suárez! gran president i menyspreador de l’immobilisme carpetovetònic.
A finals del 2011, 20.000 nens i nenes estudiaven en barracons a Catalunya. Actualment hi ha 996 mòduls -1010 el curs que ve. Els barracons, malgrat la connotació negativa de la paraula, són unes instal.lacions que degudament condicionades poden ser dignes, encara que de manera temporal. La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) de les comarques de Barcelona va demanar en el seu dia, que les escoles barracons tinguin una vida màxima de tres cursos. Des del govern de la Generalitat, es va senyalar que continuarà treballant per substituir les escoles ubicades en barracons, i s’ha afirmat que Ensenyament donarà prioritat als centres educatius que porten més anys en mòduls prefabricats. Ensenyament assegura que continuarà reduint barracons.
La Federació va demanar que no es freni <<indiscriminadament ni s’ajorni sense justificació>>, la construcció d’escoles en edificis definitius i que es constituís una taula de seguiment formada pel departament d’Ensenyament i representants de la Fapac per vetllar pel compliment d’un calendari de construccions, amb informació <<transparent i fluida>>. La Federació va demanar també, en el seu dia, que s’asseguri la qualitat de l’ensenyament com a premisa principal i que, a la vegada, s’articulin sistemes de participació dels pares i mares. <<La despesa en educació és inversió i la joventut d’avui és el futur de demà>>.
Igualdad entre todos los españoles, però a Catalunya 996 mòduls -1010 el curs que ve- que junt amb el País Valencià, donen acollida al 79% del total. Segueix amb molta distància Andalusia (317) mòduls, Castella-la Manxa (161), Illes Balears (93), Aragó (39), Múrcia (35), Astúries (30), Galícia (12), Castella i Lleó (11), La Rioja (4) i Cantàbria, Extremadura, Navarra i Melilla, que no tienen ninguno. No es coneixen les dades de les nacions Basca i Canàries. Les Comunitats Autònomes -molt poc autònomes-, que més aporten -pagadores- són les que més barracons escolars tenen i mantenen. Las Cuentas del Gran Capitán.
Què fan el president en funciones Rajoy i el representant Rivera, quan es reuneixen una i altra vegada a La Moncloa? De què parlen? Quins són els seus objectius? Només aconseguir governar amb poder absolut? Escoltin, no perdin més el temps ni el facin perdre als altres. Mirin que cobren un sou molt elevat puntualment cada mes. Taxa d’atur a Espanya, 22,1%, taxa d’atur a la zona euro, 10,9%, taxa d’atur a la Unió Europea, 9,4%. Doncs presentin al Congrés del Diputats i al Senat, una preposició de llei justa i urgent d’aportació econòmica a les Comunitats Autònomes que aporten més del que reben -pagadores-, per tal de reduir l’elevat nombre de barracons escolars que tenen i mantenen, atès que les altres Comunitats que reben molt més del que aporten en tenen molt pocs, 4 Comunitats no en tenen cap i, fins i tot, tenen superàvit. Vegem aquesta solidaritat!
www.escolavalenciana.com
Escola Valenciana :
GRÀCIES per fer possible la ‘Crida per l’escola que volem’
twitter.com
www.somescola.cat
Som Escola
www.ara.cat
El govern valencià estudia denunciar presumptes irregularitats en la compra de barracons escolars en l’època del ‘Partido Popular’
19/01/2016 ACN
escuela-publica-Filadelfia
Autobús escolar en el frente de la escuela pública en Brooklyn
(Imagen editorial)
noticias.entravision.com
escuela Harlem
www.elperiodico.com
Las escuelas públicas de Nueva York harán fiesta por primera vez en las dos grandes festividades musulmanas
Nueva York: Escuelas deberán aceptar inmigrantes indocumentados
———————————————————————-
El Deure i la Glòria
La qüestió moral de la igualtat de drets per els ciutadans de qualsevol color
<<Avui dia estem obstinats en una lluita a escala mundial per promoure i protegir els drets de tots els que desitgen ser lliures, i quan els nord-americans són enviats a Vietnam o a Berlín no demanen que ho facin només els blancs. Per tant, ha de ser possible que tots els estudiants nord-americans, qualsevol que sigui el seu color, assisteixin als cursos d’ensenyament donats per qualsevol institució pública sense necessitat de que els donin suport tropes>>.(President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).
<<Ha de ser possible que tots els consumidors nord-americans, sigui quin sigui el seu color, rebin igual tracte i servei en llocs públics tals con restaurants, teatres i establiments, sense que se’ls obligui a manifestar-se pels carrers, i així mateix deu ser possible que els nord-americans de qualsevol color es registrin i votin en unes eleccions lliures sense por a interferències o represàlies>>.
<<Ha de ser possible, en definitiva, que tot nord-americà disfruti dels privilegis de ser-ho sense distinció de raça o color. Cada nord-americà ha de tenir dret a ser tractat com voldria ser tractat, com un desitjaria que els seus fills fossin tractats…>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).
Miles de personas salieron hoy a la calle en varias ciudades de Estados Unidospara protestar por la violencia policial, tras la polémica suscitada por las muertes en los últimos meses de varios afroamericanos desarmados a manos de las fuerzas de seguridad.
En Washington, varios miles de personas marcharon bajo el lema “Justicia para todos” desde el centro de la ciudad al Capitolio.
El 7 de marzo de 1965 el puente de Edmund Pettus se tiñó de sangre cuando la policía reprimió a centenares de personas que marcharon desde Selma a Montgomery, en el sureño estado de Alabama, para exigir el derecho al voto de los negros en Estados Unidos.
Inspirados en Martin Luther King, los manifestantes no lograron finalmente su cometido, ya que la policía los reprimió con palos y gases lacrimógenos, pero las imágenes fueron difundidas por la televisión estadounidense en un episodio que se conoció con el nombre de “domingo sangriento”.
Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:
http://youtu.be/Nmh3O_OOzXg
———————————————————————-
El naixement d’una nació.Què és Catalunya
La desclosa cultural dels catalans
La eclosión cultural de los catalanes
Cultural emergence of the Catalans
La progressiva sobirania dels descendents de Guifré el Pelós en els propis dominis patrimonials i llur hegemonia creixent sobre els altres comtats carolingis de l’Alta Catalunya, que els permeteren d’establir relacions sempre més lliures no sols amb els francs sinó amb els veïns meridionals, els musulmans cordovesos, i àdhuc amb Roma, tot en una època de treball i prosperitat, eren indestriables d’un moviment d’integració cultural, de pregona elaboració autòctona i que tingué son esclat vers la segona meitat del segle X. La importància d’aquesta <<primarenca cultural catalana>> prové de la seva relació fonamental amb el fet mateix de la ciència europea. (Ulisses 11)
ca.wikipedia.org
Llinda de Sant Genís de Fontanes
La llinda de Sant Genís de Fontanes (Vallespir), a l’antic comtat del Rosselló, és una obra de 1019-1020, segons la inscripció que conté. És de marbre i fa 2,20 m de llarg. Vorejada per una franja decorada amb motius vegetals, presenta en el centre un Crist en Majestat dins una doble màndorla sostinguda per dos àngels simètrics, de mans enormes, col.locats de tal manera que s’adapten a l’espai disponible. Els sis Apòstols s’adapten també a l’arquitectura que els envolta: sis arcs de ferradura sobre columnetes amb ornament de fulles i boletes, tema aquest darrer que apareix també en la indumentària de les figures. Els Apòstols tenen unes proporcions molt particulars: caps i mans enormes respecte al cos i peus diminuts. La simetria, la frontalitat, la proporció que subratlla la jerarquia, el sentit del ritme, la submissió al marc, o la importància donada a caps i mans (que hom ha relacionat amb el valor donat pels monjos al treball manual i a l’intel.lectual o espiritual), són tots aspectes que es poden apreciar en aquest relleu, tallat a bisell, que apareix com un dels primers intents d’escultura monumental aplicada a una portada. (Ulisses 11)
———————————————————————–
La frase
“Huid del país donde uno solo ejerce todos los poderes: es un país de esclavos”.
Simón Bolívar
