“El principal problema es diu espoli fiscal”, que pateix la Catalunya pagadora, i, els dos PSOE
24 octubre 2016 per Enric Figueras
El menyspreu i, fins i tot, l’insult provinent d’alguns destacats ex dirigents del PSOE -ara, sembla que hi ha dos PSOE, el Partido Socialista Obrero Español i el Partido Popular-Socialista Obrero Español-, així com del Partido Popular que només venen a Catalunya en el gran desembarc de les campanyes electorals, -governar amb poder absolut només per les majories- il.lustra la impunitat dels separadors. Ara diuen que intenten “ajudar” als catalans. Això sí, un dèficit fiscal que pateix la nació catalana, cada any, degut als 16.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- que surten anualment cap a Madrid (nació castellana), dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular, treball i diàleg polític zero. Catalunya, paga i calla i, sinó, recursos i més recursos al Tribunal Constitucional espanyol. I ara ja es demana castigar als representants elegits pel poble. Molt lluny d’Europa i de l’europeisme.
EcoDiario.es – elEconomista.es
“Estos protagonistas son la presidenta andaluza y líder del PSOE en la región, Susana Díaz, en el ojo del huracán tras el golpe orquestado contra Pedro Sánchez dentro del partido, el presidente del Gobierno en funciones, Mariano Rajoy, a la expectativa de una abstención de los socialistas que le permita formar Gobierno y Albert Rivera, líder de Ciudadanos, a día de hoy el único partido que se ha prestado a dar el ‘sí’ a Rajoy en la investidura.” (EcoDiario.es)
La presidenta de la nació andalusa té temps per posar més llenya al foc en el problema espanyol i del govern Rajoy, Partido Popular, -cinc anys substituint el diàleg polític pels recursos que judicialitzen la política als tribunals contra els representants la nació catalana. Té temps, la representant Susana Díaz, -una parte del Partido Socialista Obrero Español- per muntar el tinglado històric contra Pedro Sánchez. Té temps per acudir a desfilades militars a Madrid (nació castellana) i facilitar la investidura de Rajoy, gairebé un any en funcions, té temps…Però, no disposa de temps per treballar perquè la nació Andalusa deixi de rebre més del que aporta, com les altres 10 Comunitats Autònomes (autònomes?) que reben molt més del que aporten. Això produeix un greu ofec econòmic, social i dèficit fiscal a les altres Comunitats i nacions que aporten molt més del que reben. És el cas de la nació catalana que fa deu anys -Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya-, ratificat pel poble, massacrada pel recurs de Rajoy, del Partido Popular i del Tribunal Constitucional espanyol no renovado i durant els cinc anys de govern del Partido Popular, que demana un nou sistema de finançament autonòmic més just, equilibrat i que sense deixar de ser solidari no sigui només un sistema de repartiment de subvencions. Calen més estudis, treball, esforç, tenacitat, planificació econòmica i més expansió empresarial en lloc d’una expansió funcionarial. Si no hi ha reforma cultural i econòmica, no hi haurà més oportunitats d’ocupació, hi haurà més atur, sous i pensions miserables.
www.lagacetadesalamanca.es
Sense un veritable desenvolupament autonòmic i no un intervencionisme constant, del temps de María Castiñeira, sense una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les pròpies lleis-, amb només recursos al Tribunal Constitucional i processos judicials com a substitució del diàleg polític i les necessàries comissions de treball, el fracàs espanyol és rotund. Davant la democràcia, les nacions immemorials que formen Espanya, i, les institucions europees.
Gironès per la independència
Reflexions Joan A. Forès
Expansión
“El principal problema es diu espoli fiscal”
“Hem de tenir clar com gestionem els impostos dels catalans i les catalanes”
Ja ho va dir el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, durant el recent debat de política general, -a la nació catalana els representants del poble, si que passen comptes davant el Parlament: “El principal problema es diu espoli fiscal”. “Per més que fem equilibris, al final no arribem al cap del carrer. Revertir els milers de milions de dèficit fiscal no s’aconsegueix tocant l’IRPF autonòmic”, va considerar Puigdemont. “El problema és tan gros que cal que hi hagi propostes de la mateixa envergadura. Si volem construir una república, hem de tenir clar no com gestionarem les engrunes d’un tram autonòmic que no dóna més de si, sinó com gestionem els impostos dels catalans i les catalanes”, va resumir el President de la Generalitat de Catalunya.
Carles Puigdemont, al recent debat de política general
“les pensions no es garantiran investint per activa o per passiva Mariano Rajoy”
Puigdemont va insistir que les pensions estan “amenaçades” en cas que Catalunya segueixi formant part de l’Estat. “Si alguna cosa han de témer els jubilats d’avui i els de demà és que hi ha una amenaça sobre les pensions. Les pensions no es garantiran investint per activa o per passiva Mariano Rajoy. No ens hem de quedar resignats ni de braços plegats. La independència és la solució”, va destacar el President de la Generalitat.
Mentrestant, el president en funciones Rajoy, diu que los catalanes pueden estar tranquilos. Com es veu, per posar un exemple entre moltíssims, que el senyor Rajoy no s’ha de desplaçar cada dia mitjançant els trens de la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles, que ofereixen a Catalunya el pitjor servei de rodalies de tot l’Estat. Com diu una i altra vegada el senyor Rajoy, principalment en campanya electoral: la igualdad de todos los españoles. Que vinguin a Catalunya i veuran on és aquesta igualtat.
L’actual dèficit fiscal està ofegant les infraestructures, els serveis socials, el progrés de l’economia catalana, l’ocupació, les pensions…També perjudica l’economia espanyola. Pobresa política i de diàleg.
Ara.cat
El secretari d’Infraestructures del Govern, Ricard Font, ha denunciant que “els índexs de puntualitat de Rodalies a les Terres de l’Ebre estan per sota del 30%” i els usuaris “triguen cinc hores a arribar a Barcelona”. Una situació que “no és digna” i que ha qualificat com a “pròpia del segle XIX”. També han participat en la protesta representants de diferents partits polítics, com ara l’alcalde de Tortosa i candidat de Democràcia i Llibertat, Ferran Bel; Ferran Civit, d’ERC, o el diputat del PSC Carles Castillo.
———————————————————————————————-
El Deure i la Glòria
La qüestió moral de la igualtat de drets per els ciutadans de qualsevol color
<<Aquells que res fan conviden tant a la violéncia com a la vergonya. Aquells que actuen valentament són els que reconeixen la realitat d’uns drets.>> (JFK).
blog.oup.com
US President John F. Kennedy speaks with Prime Minister Jawarharlal Nehru at the White House, 1961, from the US Embassy new Delhi. CC-BY-ND-2.0 via Flickr.blog.oup.com
<<La propera setmana demanaré al Congrés dels Estats Units que actuï perquè faci una declaració; una declaració que encara no s’ha fet plenament en aquest segle, en el sentit de que la raça o el color de la pell és cosa que no distingeix ni la llei ni la vida nord-americana. La judicatura federal ha enarborat aquesta mateixa proposició en diversos casos. El poder executiu ha adoptat aquesta mateixa postura en el curs dels seus assumptes, incloent l’ocupació de personal federal, l’ús de mitjans federals i la venda de vivendes federalment finançades.>>(President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).
As Leis Jim Crow não permitiam que negros tivessem acesso à escola, banheiro, transporte e até ambientes públicos em igualdade de condições com os brancos. (reporteralagoas.com.br)
El presidente Barack Obama aseguró el sábado 7 que la lucha contra el racismo en Estados Unidos no ha terminado, durante un discurso en Selma, Alabama, …
Miami, 20 de julio.-“Podría haber sido mi hijo, mi hermano o yo mismo”. La comunidad negra de Estados Unidos está impactada por https://youtu.be/2u7TSPeXUB8la absolución del asesino de …
La immigració és la columna vertebral del progrés de moltes grans nacions. És més que evident als Estats Units d’Amèrica, on els únics que no són immigrants són les tribus índies. La Família de l’Home dels immigrants és la raó de ser de la civilització i de la dignitat humana. Tots ho som, tots ho podem ser. Tots respirem el mateix aire, tots anhelem el millor per les nostres famílies i per els nostres fills.
Immigration is the backbone the progress of many great nations. It is more than evident in the United States of America where the only ones who are not immigrants Indian tribes are. The Family of Man of immigrants it is the raison d’être of civilization and human dignity. We all are, we all can be. We all breathe the saime air, all desire the best for our families and our children.
Inmigrantes en Ellis Island
———————————————————————
El naixement d’una nació. Que és Catalunya
La desclosa cultural dels catalans
La progressiva sobirania dels descendents de Guifré el Pelós en els propis dominis patrimonials i llur hegemonia creixent sobre els altres comtats carolingis de l’Alta Catalunya, que els permeteren d’establir relacions sempre més lliures no sols amb els francs sinó amb els veïns meridionals, els musulmans cordovesos, i àdhuc amb Roma, tot en una època de treball i prosperitat, eren indestriables d’un moviment d’integració cultural, de pregona elaboració autòctona i que tingué son esclat vers la segona meitat del segle X. La importància d’aquesta <<primerenca cultural catalana>> prové de la seva relació fonamental amb el fet mateix de la ciència europea.
Espanya està formada per nacions immemorials, avui constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. El centralisme ofega la seva expansió autonòmica, econòmica i social. Fins que aquestes nacions no siguin reconegudes i acceptades, la unitat d’Espanya és una entelèquia
Esvanida la <<renaixença>> carolíngia o reduïda a l’expressió palatina de la dinastia otònida i encara censurada per la regla cluniacenca, que no concebia altre exercici científic que l’aprenentatge de les Sagrades Escriptures, aquesta desclosa catalana, mantenia la seva comesa d’aplegar i transmetre la ciéncia antiga per tal de fer-la viva i associar-la a les recerques noves. Hom n’ha esgrimit com a factor remarcable la seva perseverança llatina -la permanència dels territoris nord-orientals de la Tarraconense dins la cristianitat romana- i Josep M. Millàs i Vallicrosa hi fa ressaltar que, tanmateix, no era limitada a les deus llatines, sinó interessada en les bases gregues i orientals transmeses a través de la cultura aràbiga, amb la qual es trobava en contacte. Sens dubte, aquesta contigüitat amb el món islàmic era un factor primordial de la desclosa catalana, com ho era, igualment, la puixança creixent dels catalans dins un ordre carolingi minvant, del qual reconstituïen, a l’escala de llur territori, les estructures polítiques i eclesiàstiques. (Ulisses 11).
Aragon and The Catalan Counties. Catalunya és una nació immemorial
———————————————————————-