Dignificar i exemplificar la presidència dels Estats Units d’Amèrica
19 gener 2017 per Enric Figueras
<<La presidència no és només un treball administratiu. Això és el de menys. És quelcom més que un treball d’enginyeria, eficient o poc eficient. És, sobretot, un lloc de lideratge moral. Tots els nostres grans presidents van ser líders de pensament en uns temps en que certes idees històriques en la vida de la nació havien d’aclarir.>> (President Franklin D. Roosevelt).
Discurs inaugural del President John F.Kennedy
20 de Gener de 1961
(Washington D.C., el Capitoli: 7 graus sota zero)
Vet aquí el discurs de JFK:
<<No commemorem avui la victòria d’un partit, sinó una festa de la llibertat, que simbolitza de comú acord un final i un principi, una renovació i un canvi. Perquè acabo de pronunciar davant vosaltres, davant Déu Totpoderós, el mateix jurament solemne que els nostres avantpassats van prescriure fa un segle i tres quarts d’un altre.
El món és avui molt diferent, doncs l’home té a les seves mans mortals poder per abolir qualsevol tipus de pobresa entre els humans, el mateix que les diferents forma de vida. I malgrat això, la mateixa revolucionària creença per la qual la gent gran van lluitar, es discuteix ara en el planeta sencer: la idea de que els drets de l’home no s’originen a la generositat de l’Estat, sinó a la mà de Déu.
No hem d’oblidar avui que som els hereus legítims d’aquella primera revolució. Sàpiguen tots a partir d’aquest punt i hora, amics i adversaris, que s’ha lliurat la torxa a una nova generació de nord-americans, nascuts en aquest segle, endurits per la guerra, disciplinats per una amarga i precària pau, orgullosos de les nostres tradicions, i res disposats a ser testimonis, a permetre el lent desfer d’aquests drets de l’home davant els quals aquest país sempre va estar compromès, i respecte dels que ens comprometem en el temps present, a la pàtria com a la resta del món.
Sàpiguen les nacions, aquelles que ens volen bé com aquelles que ens volen mal, que estem disposats a pagar qualsevol preu, suportar tota dificultat, resistir qualsevol càrrega, donar suport a qualsevol amic o enfrontar-nos a tot enemic, a fi d’assegurar la supervivència i el triomf de la llibertat.
A això ens comprometem. I a més encara. A aquells vells aliats els orígens espirituals i culturals els quals compartim, oferim la llealtat d’uns fidels amics. Units, poc és allò que no podrem fer en una multitud d’empreses comunes. Dividits, tot just resultarem capaços de res, perquè no ens atrevirem llavors a enfrontar-nos, desunits i en dubte, a un potent desafiament.
JFK’s Race for Peace
A aquests nous estats als quals donem la benvinguda a les files de la llibertat, oferim la nostra paraula de que no ha desaparegut la forma colonial de control per donar pas, simplement, a una més fèrria tirania. No esperem que sempre comparteixin els nostres punts de vista, però sí que aconsegueixin defensar la seva pròpia independència. Volem que recordin com en altres èpoques, qui estúpidament van buscar el poder amparant-se en els més puixants, van acabar sent engolits per aquests.
El presidente de Estados Unidos John Fitzgerald Kennedy y el presidente de Colombia Alberto Llera Camargo en Colombia, 1961. En la placa se exalta la Alianza para el Progreso.
A aquests pobles que albargant-se en barraques i llogarets a la meitat del Globus, lluiten per trencar els lligams de la misèria massiva, els oferim els nostres millors esforços per ajudar-los i ajudar-se a si mateixos, durant tant de temps com sigui necessari, no perquè d’una altra manera podrien auxiliar-se als comunistes, no per buscar cap vot, sinó perquè és el just. Si una societat lliure no pot ajudar als molts que són pobres, mal aconseguirà salvar als pocs que viuen en la riquesa.
A les nostres repúbliques germanes del sud de la frontera els oferim alguna cosa especial: convertir les nostres bones paraules en realitats plenes, en una nova aliança pel progrés, per asistir als homes i als governs lliures en els seus intents de treure les cadenes de la pobresa. Ara bé, aquesta pacífica revolució caracteritzada per l’esperança no ha de ser presa de les potències hostils. Sàpiguen tots els nostres veïns que ens unirem a ells per oposar-nos a l’agressió o la subversió on sigui apareguin a les Amèriques. I sàpiguen tots els altres països que aquest hemisferi vol seguir sent amo dels seus propis destins.
El presidente Kennedy en la Casa Blanca el 15 de febrero de 1962, con miembros de la OEA encargados de la Alianza para el Progreso.
A aquesta assemblea mundial d’estats sobirans, les Nacions Unides, la nostra última i millor esperança en una era en que els instruments bèlics han superat als de la pau, li renovem el nostre compromís de suport: per impedir que es converteixi en una àgora de mútues injúries, per reforçar la seva protecció cap als novells i els febles, per ampliar l’àrea en que el seu mandat té influència.
Finalment, a aquestes nacions que es constitueixen per pròpia voluntat en adversaris, a elles no oferim sinó una petició: que tots dos bàndols puguin començar de nou la recerca de la pau, abans de que les fosques forces de la destrucció, desencadenades per la ciència, facin desaparèixer a tota la humanitat en una autodestrucció planejada o accidental.
temporamagazine.com
No les temptem oferint-los la debilitat, perquè només quan les nostres armes siguin suficients més enllà de tot dubte podrem estar certs, sense génere de disputes, de que mai serà necessari emprar-les. D’altra banda, no podran dos grans i poderosos grups de nacions sentir alleujament davant el present rumb, trobant-se ambdós bàndols sobregarregats pel cost de l’armament modern, justament alarmats per la contínua expansió de l’àtom mortífer, i tot i així competint per alterar l’incert equilibri del terror que governa la possibilitat d’una guerra última per la humanitat.
Economía, Política, Arqueología, Historia y Educación. – WordPress.com
Comencem, doncs, de nou recordant uns i altres que cortesia no és sinònim de debilitat, i la sinceritat sempre s’ha de provar. Negociem; no moguts pel temor, però sense témer mai negociar.
Explorem ambdós bàndols quals són els temes que ens uneixen, en comptes d’obsessionar-nos pels problemes que ens divideixen.
Formulem els d’aquí i els d’allà, per primera vegada, propostes serioses i precises per la inspecció i control d’armaments, i col.loquem aquest poder absolut per destruir als altres sota el control de totes les nacions.
CIAR Armas contra las guerras
Invoquem banda i banda les meravelles de la ciència en lloc dels seus horrors. Llancem-nos junts a explorar les estrelles, a conquerir els deserts, a destruir les malalties, a aprofitar les profunditats marines, a encoratjar les arts i el comerç.
cancer Archives – ¡No sabes nada!
RONDA KENNEDYSexta Conferencia para la reducción de los derechos arancelarios del Acuerdo General sobre Aranceles y Comercio (GATT), celebrada en Ginebra entre los años 1964 y 1967, y así denominada en honor al presidente americano John F. Kennedy, uno de sus principales impulsores. El principal objetivo de la Ronda Kennedy era alcanzar un acuerdo entre Estados Unidos y la Comunidad Económica Europea, si bien se invitaba también a otros países a que participaran. Entre los objetivos de la Conferencia se hallaba una reducción lineal media de los derechos arancelarios de los países industrializados de un 50 por 100, negociándose sólo las excepciones, e incluyendo también los productos agrícolas en las reducciones. Tras largas y laboriosas negociaciones, los resultados obtenidos, si bien distaron bastante de los previstos inicialmente, fueron sin embargo importantes. Las reducciones arancelarias para los países subdesarrolla-dos fueron muy limitadas. Las reducciones arancelarias para los productos agrarios propuestas por los Estados Unidos no fueron aceptadas por los países del Mercado Común.
A la Ronda Kennedy siguió la Ronda Tokio, celebrada en la ciudad de Ginebra entre los años 1973 y 1978. Se denominó Ronda Tokio (inicialmente se había denominado Ronda Nixon) por haber tenido su origen en una declaración suscrita por los representantes de los países negociadores en dicha ciudad.
Nombre que recibe una de las reuniones del GATT, celebrada en Ginebra en 1964 a iniciativa del presidente Kennedy que, en 1963, había obtenido la autorización del Congreso para reducir los derechos de importación hasta el 50 por 100, lo que dio pie a que otros países lo imitaran. Kennedy Round. (segueix més abaix…) |
Unim-nos per encapçalar a tots els racons de la Terra el compliment del mandat d’Isaïes de <<desfer-nos de les càrregues pesades i alliberar els oprimits.>>
I si un principi de col.laboració pot fer retrocedir aquest món de sospites, fem que tots dos bàndols s’uneixin per un nou esforç; no un nou equilibri de poder, sinó una nova llei per a tots, a l’abric de la qual els forts resultin justos, rebin seguretat els dèbils, i sigui preservada la pau.
Tot això no s’acabarà en els primers cent dies. No s’aconseguirà en els primers mil; ni tan sols s’aconseguirà durant la vida pública d’aquesta administració. Potser tampoc durant la nostra existència humana, o en la del planeta sobre el qual vivim. Però, al menys, intentem’ho.
October 7, 1963, President Kennedy signs the Limited Nuclear Test Ban Treaty. Fisher is fourth from top left. White House, Treaty Room. Photograph by Robert Knudsen, White House Photographer
A les vostres mans, conciutadans meus, més que en les meves, residirà l’èxit o el fracàs del nostre futur. Des de la fundació de la nostra pàtria, cada generació d’americans ha estat cridada a donar testimoni de la seva lleialtat nacional. Les tombes dels joves americans que van respondre a aquesta crida jalonen el Globus.
Cementiri americà de Normandia
Ara les trompetes ens criden de nou. No és una invocació per portar armes, tot i que certament les necessitem; no és una crida al combat, si bé en la batalla estem ja. És una crida a compartir la càrrega d’una lluita llarga, que no cessa, major un any, disminuïda altre, en tant <<ens alegrem en l’esperança, mantenim la nostra paciència en les tribulacions>>. Un combat contra els enemics comuns del gènere humà: la tirania, la pobresa, la malaltia, la guerra mateixa.
La pobresa
grupodeestudios053.blogspot.com
Les malaties
La guerra…
Después del asesinato de Kennedy, el nuevo Presidente, Lyndon B. Johnson, anuló inmediatamente la orden de Kennedy de retirar de Vietnam del Sur un total de 1.000 militares para finales de 1963, con su orden NSAM #273 del 26 de noviembre de 1963. (Quatre dies després de l’assassinat del president).
Oficina Parlament Europeu – PSC
… guerra civil amb conseqüències insuportables i dramàtiques. 200.000 morts, 11 milions de siris necessiten avui ajuda humanitària (la meitat d’ells nens) …
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
¿No podem forjar contra ells una gran aliança i extensa units el Nord i el Sud, l’Est i l’Oest, susceptible d’assegurar una vida més plena per tota la humanitat? ¿Voleu unir-vos en aquesta obstinació històrica?
En la llarga història del món tot just un grapat de generacions ha obtingut el privilegi de defensar la llibertat en la seva hora de major perill. No pretenc eludir aquesta responsabilitat, abans bé, li dono la benvinguda. I no crec que ningú entre nosaltres voldria canviar-se amb qualsevol altre poble, amb passades generacions. L’energia, la fe, la devoció que portem a aquesta comesa, il.luminarà al nostre país i als que el serveixen, i tant de bo que el resplendor d’aquest foc interior il.lumini veritablement el Globus.
mx.tuhistory.com
I així, compatriotes meus, no pregunteu el que el vostre país pot fer per vosaltres; digueu més aviat el que vosaltres podeu fer per la pàtria.
Col.legues meus, ciutadans del món, no pregunteu què pot fer Amèrica per vosaltres, sinó que podem fer junts per la llibertat de l’home.
thekingmaker.me
Assassination of John F. Kennedy
Què va fer vostè pel seu pais, senyor Kennedy? “El deure, romandre en tot moment al costat dels meus compatriotes i dels més necessitats, la glòria i donar la meva vida pel meu país i la pau en el món”.
Per acabar, sigueu ciutadans d’Amèrica o del món, exigiu-nos el mateix nivell de fortalesa i sacrifici que us demanem. Amb una conciència tranquila per tota recompensa, amb la Història com últim jutge dels nostres actes, avancem al capdavant de la terra que estimem, demanant-li la seva ajuda i la seva benedicció, però sabent que en aquest món l’obra de Déu ha de ser, auténticament, la nostra pròpia.>>(Discurs del president John F.Kennedy en la seva presa de possessió).
Cervantes – WordPress.com
JFK pleads for universal health care in Madison Square Garden in 1962.
The Democrats still couldn’t pass a health-care entitlement on the scale of Social Security. The politics they threw into the effort was massive. They put 20,000 elderly in Madison Square Garden to hear JFK’s oratory. Rallies were held in 45 cities. Organized labor ran campaigns against members of the Ways and Means Committee in their home districts. For all this, in July 1962 the Senate voted 52-48 against Medicare. JFK denounced the vote on TV.
Contra els preus inflacionistes, abusius i injustos de la indústria de l’acer
“Al pueblo Americano le resultará difícil de aceptar, al igual que a mí, una situación en la que un pequeño puñado de ejecutivos del acero, que buscan poder privado y ganancias que exceden su sentido de responsabilidad pública, pueden mostrar semejante desdén por los intereses de 185 millones de americanos”. – John F. Kennedy, Abril 11, 1962
L’ordre executiva número u del president John F.Kennedy
