El preu de l’immobilisme i del no diàleg: més de mil milions perduts, representants polítics empresonats i exiliats ,i, segons veiem cada dia, augmenta la ruptura amb Espanya
17 febrer 2018 per Enric Figueras
Les imatges de les càrregues de la policia espanyola a Catalunya, immemorial nació catalana, no agraden gaire als milions de visitants procedents de tots els continents del món que ho van veure per la premsa de gran envergadura. El govern de la Generalitat de Catalunya amb col.laboració amb el sector turístic i les Delegacions catalanes a l’exterior, -promocionals de l’economia i tancades ara per l’aplicació governamental del que anomenen 155-, van aconseguir l’any passat 19,1 milions de turistes estrangers. L’últim trimestre, que inclou el Primer d’Octubre, va ser el pitjor. De fet, tot va a pitjor des de l’aplicació d’aquest 155 que el senyor Rajoy va pregonar per la premsa a tot el món i després del Primer d’Octubre de 2017, referèndum aprovat pel Parlament de Catalunya per tal d’aconseguir abans i després del referèndum, un diàleg i sessions de treball amb el govern del president Mariano Rajoy, per atendre les demandes urgents plantejades a la llei orgànica de l’Estatut legal d’Autonomia de Catalunya, aprovat, ratificat pel poble i sentenciat pel Tribunal Constitucional espanyol no renovat, degut al recurs presentat pel Partido Popular. Gran error, craso error. Tot això després de la campanya de recollida de signatures pert tots els territoris de les nacions que formen Espanya, contra la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat pel Parlament, Congrés dels Diputats i el Senat, ratificada pel rei i pels ciutadans de Catalunya.
La senyora María Soraya Sáenz de Santamaría Antón i el senyor Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde, van ser els portadors del recurs contra la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant el Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació. Gran error, craso error. Un gran menyspreu cap a Catalunya, immemorial náció catalana -nacionalitat reconeguda a la Constitució- i que donaria pas al creixement de l’independentisme a Catalunya. Cas obert, caso abierto i encara pendent de solució.
2006 – 2018 Travessía cap al caos
El Tribunal Constitucional, no renovat, admite a trámite el recurso del PP contra el Estatuto catalán (Llei Orgànica de obligado cumplimiento, ratificada pel poble)
Any 2006. Inici de l’actual conflicte i problema espanyol del Partido Popular amb Catalunya, immemorial nació catalana, -nacionalitat reconeguda per la Constitució espanyola. Recollida de signatures contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut legal d’Autonomia de Catalaunya, aprovat pel Parlament, el Congrés dels Diputats, el Senat, ratificada pel rei i tornada a ratificar pels ciutadans de Catalunya. Anar sempre contra Catalunya, els fa riure. Més. Sáenz de Santamaria i Federico Trillo, porten la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional no renovat. Quatre anys després, 2010, la pitjor de les sentències. Any 2011, Eleccions Generals. Majoria absoluta del Partido Popular. Intervencionisme constant sobre Catalunya que és utilitzada des de l’any 2006, com a estratègia electoral. Desestabilització política, social i econòmica cada vegada més forta. Amb l’aplicació de l’article 155, els efectes socials i econòmics més greus, es començaran a notar a partir del 2019. Mentre Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria governin, no hi haurà cap enteniment ni solució per el conflicte i problema espanyol del Partido Popular amb Catalunya. “Después de mí,el diluvio” .
ararepublica.cat
Des de l’any 2006, els separadors fan créixer la independència de Catalunya. Boicot a l’economia, a la lliure empresa, al progrés i, segons es veu cada dia, augmenta la ruptura amb Espanya
És evident que tot aquest embolic i maremàgnum polític, no agrada als milions de ciutadans de la Catalunya pagadora que amb el seu esforç i impostos, fan –feien possible, hacian posible- l’aportació del 20% al PIB espanyol. Tampoc agrada als milions de turistes que ens visiten o ens haurien de visitar.
1.000 milions d’euros cap enrere
Podrien ser molts més mentre duri aquest estrany plec de l’article 155 propi del segle XIX. El desànim és total. S’enfonsa tot. Dóna la sensació que ja és el que volien. El ministre d’Economia Luis de Guindos, ha calculat en uns 1.000 milions d’euros el cost econòmic de la crisi política a Catalunya. En una entrevista a la Cadena Ser, De Guindos va argumentar que en el quart trimestre del 2017, el creixement econòmic de Catalunya s’ha desaccelerat de manera important passant del 0,91% trimestral al 0,4-0,5%. Així doncs, segons els càlculs del ministre d’Economia, aquestes quatre dècimes del PIB que s’han perdut corresponen a uns 1.000 milions d’euros tenint en compte que cada dècima suposa uns 200.000 milions. També hauriem de conèixer les dades econòmiques de mà de tots els sectors econòmics de la nació catalana, presentades pel conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. De totes maneres amb l’aplicació d’aquest anomenat article 155 i el tancament de les Delegacions Exteriors de la Generalitat, impulsores d’inversions i plans econòmics i socials, turisme, cultura, relacions públiques i publicitat, visites comercials, fires i mercats internacionals, etcètera, tot ha quedat estancat parat. La il.lusió i l’empenta van quedant reduïdes a cendres. El centralisme és la via cap a la mediocritat. A falta d’un acord entre Rajoy i la Generalitat de Catalunya, la ruptura amb Espanya flota en tots els ambients. Molts sous i dietes elevats i puntuals, però, sessions de treball per solucionar el conflicte, res de res. Sessions que s’esperen des de l’any 2012 en que el president Artur Mas va anar a la Moncloa a parlar amb el president Mariano Rajoy. Ara, Artur Mas, inhabilitat, multat, embargat. Cap resultat necesari ni positiu. Bo, si, els resultats actuals. Un negoci excel.lent. Un negocio excelente.
El professor Oriol Junqueras, representant polític, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, cessat per Mariano Rajoy, és llicenciat en Història, especialitat en Història Moderna i Contemporània, i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Empresonat a Estremera (Madrid), en règim de presó provisional, des del mes de Novembre de 2017
Locked in the prison of Estremera (Madrid), in provisional prison regime, from the month of November of 2017
www.ara.cat
lamentable.org
El Govern legítim de Catalunya a presó
El Gobierno legítimo de Cataluña a la cárcel
The legitimate Government of Catalonia to jail
www.lavanguardia.com
Banderes de Catalunya, immemorial nació catalana
Flags of Catalonia, immemorial was born Catalan
Obra de Lluís Bartra (Flickr)
———————————————————————-
El Deure i la Glòria
¿Com ocuparem a la nostra mà d’obra a l’atur?
<<Ja els treballadors amb menys de vint-i-cinc anys d’edat, encara que constitueixen menys de la cinquena part de tota la nostra mà d’obra, forma la tercera part del nostre contingent d’aturats. Això ens porta a la segona i creixent marea de la mà d’obra: els joves de la nostra nació>>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<Doncs ara un granger pot produir els aliments i fibres que necessiten vint-i-cinc nord-americans en comparació amb el que podia produir només per a set a últims del segle passat. Nous fertilitzants, insecticides, la investigació i altres recursos han fet que aquest sigui un dels miracles més productius de la Història -un dels grans miracles aconseguits pels Estats Units en contrast amb els fracassos dels nostres adversaris-, però és un fet que des de 1947 les nostres granges han augmentat la seva producció en un trenta per cent, alhora que les hores-home treballades en aquestes granges es reduïen a la meitat>>.
www.aarp.org
<<…l’ocupació agrícola durant aquest període va disminuir en tres milions, una mitjana de dos-cents mil llocs de treball a l’any, quantitat comparable a tots els habitants de la població d’Akron (Ohio), quedant-se sense feina cada dotze mesos. Només en els dos últims anys, l’ocupació en el camp va baixar al mig milió de llocs de treball, mentre que la producció i els ingressos agrícoles augmentaven ostensiblement. Es calcula que, encara que pot semblar terrible, només un de cada deu nois que es crien a les granges dels Estats Units podrà trobar un mitjà de vida en l’agricultura.(President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
The Pop History Dig
<<Això ens porta a la segona i creixent marea de la mà d’obra: els joves de la nostra nació>>. (JFK).
Nét del Senador Robert F.Kennedy, i, el President John F.Kennedy li era oncle avi
———————————————————————–
La frase
“El respecte pels drets civils i polítics és fonamental per la Pau”
“El respeto por los derechos civiles y políticos es fundamental para la Paz”
“Respect for civil and political rights is fundamental for Peace”
(Carles Puigdemont i Casamajor, 130 President de la Generalitat de Catalunya, exiliat a Brussel.les)
———————————————————————————————
La cançó
Born, February 3, 1943 Fairfield, Alabama, U.S. Origin, Detroit, Michigan, U.S. Died, February 1, 2018 (aged 74) Chicago, Illinois, U.S. Singer. Vocals, piano.
Dennis Edwards was an American soul and R&B singer, notably a lead singer in The Temptations, on Motown Records. Edwards joined the Temptations in 1968, replacing David Ruffin and sang with the group from 1968 to 1976, 1980 to 1984 and 1987 to 1989. In the mid-1980, he attempted a solo career, scoring a hit in 1984 with “Don’t Look Any Further” (featuring Siedah Garrett). Until his death, Dennis was the lead singer of The Temptations Review featuring Dennis Edwards, a Temptations splinter group. (De Viquipèdia).
Una part de la gran música soul americana del Sud dels Estats Units d’Amèrica -música negre i americana- es va amb el músic i cantant Denis Edwards mort recentment. Una part es va amb ell, una altra part es queda, perquè, aquesta, no morirà mai. Continuarà sonant als Estats Units d’Amèrica i en altres llocs del planeta Terra. La música és vida, diuen, però, és que sense música la vida en aquest món seria molt més dominada per la penombra i la tristesa. El músic Denis ha viscut i ha mort en el país de la gran nació anticentralista formada per Estats federals lliures i on la llibertat d’expressió, mou les rodes de la grandesa de tot el que passa en un país primer i poderós, gràcies a la llibertat i a la igualtat d’oportunitats. Denis Edwards també va tenir la seva oportunitat acompanyada de patiment, esforç i treball. Que la música estimada l’acompanyi en aquest viatge, i, que descansi en pau Denis Edwards.
———————————————————————–
Crueltat infernal
A Indonèsia 3 orangutans moren cremats
————————————
Home Mundo FOTOS SENSIBLES: Orangután muere tras recibir 130 tiros y numerosas puñaladas en Indonesia. Mundo. 8 febrero, 20188 febrero, 2018 By Redacción. 0 0 .