El plec de l’odi o la nació de nacions condemnada a un respecte i a un enteniment normal i polític
13 gener 2019 per Enric Figueras
Sense cap argument polític i deixant malmesa la democràcia i els drets humans, no saben fer res més que exigir l’engalzament del repressor 155. Un abús de poder contra la pròpia Constitució. Un plec contra l’autonomia de Catalunya; un plec contra l’autonomisme. Els que ho demanen una vegada i una altra, no poden suportar l’Estat de les autonomies. Tot i ser encotillades, mai l’han pogut suportar. La nació catalana és una autonomia encotillada, reprimida i amb espoli fiscal i si diuen que no és així, ho demostrin mitjançant el treball polític i no amb la repressió del 155. Plec que s’hauria d’aplicar als quals ho demanen, els separadors.
Negar treball i diàleg
Un plec que posa de manifest el fracàs de la Constitució espanyola i l’emmarca dins del quadre dels objectes inamovibles plens de polç. Un precipici cap al buit, en lloc d’un pont cap a l’enteniment. Un precipici cap al buit, en lloc de la resposta democràtica i assenyada a la demanda de diàleg positiu per part de la Generalitat de Catalunya i que ja va plantejar durant els sis anys de govern del Partido Popular del senyor Rajoy. Una apel.lació inútil a un treball d’intel.ligència política, el qual immobilisme ha portat a la situació actual de gran desgràcia, pròpia de la foscor i solitut històrica d’Espanya nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.
El plec del 155 com a arma i propaganda per aconseguir vots i no solucionar res
Els representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos), demanen i demanen el 155 perquè menyspreen la política i l’autonomia com a eines de progrés amb llibertat i democràcia. La seva recepta és l’immobilisme i mediocritat de l’Estat centralista. Res més nociu pel progrés d’una nació de nacions que formen Espanya. Demanen i demanen el repressor 155 com a arma electoral per obtenir més vots de molts ciutadans d’Espanya que, pèssimament informats, es creuen tot el que diuen contra Catalunya i els catalans. Com que els d’una cantonada ho demanen, demanem-ho nosaltres també no fos que perdessin l’arma electoral per veure qui oprimeix més Catalunya. Ja ho va dir la presidenta andalusa Susana Díaz, quan va culpar del seu mal resultat electoral per no haver explotat més el filó de tots contra Catalunya. Quina mala pràctica política! Espanya, és europea?
Solidaritat, menys per Catalunya
Exigeixen solidaritat, però, que quan Catalunya la necessita tothom practica oídos sordos i el con la puerta en las narices. Sense solidaritat davant la demanda d’un sistema just de finançament que Catalunya necessita. No l’espoli fiscal. Sense solidaritat per les grans persones i pares de família, innocents i pacífics presos polítics catalans, empresonats en presó provisional des de fa més d’un any, i els exiliats polítics que Europa ha acollit. La Justícia europea no ha vist cap de les horribles acusacions que a Espanya s’atribueixen als innocents, honrats i honestos exiliats polítics catalans. El mateix es pot dir dels empresonats des de fa més d’un any, amb caràcter provisional.
Drets Humans, Human Rights
Els Tribunals de Defensa dels Drets Humans, hauran de jutjar aquesta situació insòlita en una nació de nacions que es diu democràtica i pertànyer a Europa. Perquè si del que es tracta, com veiem en aquest empresonament provisional de més d’un any, és la venjança, l’escarment i la crueltat, la independència de la nació catalana és cada vegada més a prop. I, el tant i tant demanat plec del 155, per part dels representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos), fa la sensació de desprendre odi contra Catalunya, immemorial nació catalana. La veritable i gran política com a servei al poble, és una altra cosa.
El treball i progrés de Catalunya, immemorial nació catalana, malmès per les dictadures, autoritarismes i discursos apocalíptics a l’Estat espanyol
—————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
LA FAMÍLIA DE L’HOME
<< Aquest Congrés ja ha reduït el pressupost d’ajuda d’aquest any en sis-cents milions de dòlars per sota de la quantitat recomanada per la Comissió Clay. És que aquesta nació està declarant obertament que no es pot permetre gastar sis-cents milions de dòlars més per ajudar les nacions necessitades del món a ser més forts, més lliures i més independents …, quantitat inferior a la despesa anual d’aquest país en barres de carmí, crema per la cara i goma de mastegar? És que estem declarant solemnement que no podem ajudar a dicinueve veïns necessitats a Amèrica Llatina i fer tant per ells com el bloc comunista està fent per Cuba? >> (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre de 1963).
<< This Congress has already reduced this year’s aid budget by six hundred million dollars below the amount recommended by the Clay Commission. Is this nation openly declaring that it can not afford to spend six hundred million dollars more to help the needy nations of the world to be stronger, freer and more independent … less than this country’s annual spending on bars carmine, face cream and chewing gum? Are we declaring solemnly that we can not help the needy neighbors in Latin America and do as much for them as the communist bloc is doing for Cuba? >> (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York).
<< Amb tota seguretat, els nord-americans dels anys seixanta poden comportar-se tan bé o millor que els dels anys cinquanta. Amb tota seguretat no anem a llançar per la borda totes les nostres esperances i mitjans d’aconseguir un pacífic progrés davant un esclat d’irritació i frustració. No desitjo que es digui de nosaltres el que T.S. Eliot va dir d’altres fa alguns anys: << Aquestes eren gents decents. El seu únic monument: la carretera asfaltada i mil pilotes de golf perdudes >>. Crec que podem arribar a alguna cosa més que això >>. (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembre de 1963).
<< Surely, the Americans of the sixties can behave as well or better than those of the fifties. We are certainly not going to throw away all our hopes and means of achieving peaceful progress in the face of an outburst of irritation and frustration. I do not want it to be said of us what T.S. Eliot said of others a few years ago: << These were decent people. Its only monument: the asphalted road and a thousand lost golf balls >>. I think we can reach something more than that >>. (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<< Amics nord-americans, espero que ens deixarem guiar pels nostres interessos. Espero reconeguem que la lluita de cap manera ha acabat; que és essencial que no solament continuem amb el nostre esforç, sinó que també perseverem; que no solament aguantem, citant paraules del senyor Faulkner, sinó que també prevalem. En resum, és essencial que dels llavis dels Estats Units sorgeixi la paraula que arribi a tots els interessats en ella, a tots els interessats en el futur de la Família de l’Home, i que asseguri que nosaltres no estem cansats de fer el bé . I confio, si mantenim la pau, en què en el moment oportú recollirem una bona collita representada a la classe de món que es mereix tota la Humanitat >>. (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembre de 1963).
<< North American friends, I hope we will be guided by our interests. I hope we recognize that the struggle is by no means over; that it is essential that we not only continue with our effort, but also persevere; that we not only endure, quoting Mr. Faulkner’s words, but that we also prevail. In short, it is essential that from the lips of the United States the word comes to all who are interested in it, to all those interested in the future of the Family of Man, and who assures us that we are not tired of doing good. And I trust, if we maintain peace, that in due time we will collect a good harvest represented in the kind of world that all Humanity deserves >>. (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
The Family of Man
—————————————————————————–
LA FRASE
<<Tenir a la presó líders de la societat civil per fer ús del seu dret a la manifestació i llibertat d’expressió és un intent de criminalitzar la mobilització pacífica popular, i no es pot permetre perquè hipoteca aquest dret i el dret de protesta a les generacions futures>>.
(Olivier Peter – Txell Bonet)
Sobre Washington
Sobre París
genderpoliticsatedinburgh.wordpress.com
Catalonia
Catalonia, immemorial nation, cap endavant, forward
—————————————————————————–
LA CANÇÓ
Una vida de patiments, denunciats amb cançons
—————————————————————————–
LA CRUELTAT DEL COLONIALISME, EMPENY A L’EMIGRACIÓ