El gran parany de la inflació permesa i sostinguda: escaldats, plumats i el ‘Cavall de Ferro’ de Catalunya
14 maig 2023 per Enric Figueras
∠ Zero vots pels mandataris, aspirants i partits que la consenten. Els preus que haurien de baixar no baixen i encara pugen més (4,1%, tirant baix).Productes que han duplicat i triplicat el seu cost. L’augment d’un 80% del preu de la carn i del 30% altres aliments essencials per a la família. Trampa grossa. Afany desmesurat de beneficis i enfonsament de l’economia familiar. Revolució al carrer. Ho veiem a la veïna França on l’enorme explosió de descontent popular, arrasa places, avingudes i carrers. La revolució ciutadana ja escala més de la meitat de la Torre Eiffel. Inestabilitat, incertesa, mal viure. No en va la renglera de canons situats als Invàlids, de París, apunten cap a Versalles. Els reis estaven avisats i, finalment, revolució i república.
Maleïts preus
Veïns molt propers -els francesos- que ens els trobem tot sovint pels carrers d’aquí, i, expliquen coses. Expliquem, també, les nostres sobre els maleïts preus. Amb una freqüència supina escoltem a la ràdio catalana que les tarifes de l’electricitat baixen cada setmana. Sorpresa de gran calat: determinats dies i hores el seu cost és ‘zero’. I és que, probablement, els seus preus no tenien que haver pujat mai. Irresponsabilitat política. El mateix ha passat amb els del gas i no es té que aplicar el denominat ‘mecanisme ibèric’, per limitar el preu del gas i rebaixar l’electricitat.
Cosa de màgia
Però, en el país de les meravelles i de les grans creences, el miracle s’ha fet realitat. Al revés. Els preus de la llum i del gas han baixat, però, els dels altres productes -tots, tots i tots-, no només no han baixat sinó que pugen encara més. I, cosa de màgia -com la d’en Harry Potter-, a molts productes els hi ha desaparegut la seva mida de sempre: més petits i més cars.
En el país de la inflació descontrolada i sostinguda, no és res de l’altre món que els treballadors i productors de les empreses demanin sous justos i dignes. Zero vots pels qui han permès i no han aturat aquesta inflació.
El President John F.Kennedy, el President màrtir, contra la pujada injusta i innecessària dels preus de l’acer, per evitar una gran inflació i una pèrdua del valor del diner
———————————————————————-
ELS COLORS DEL MÓN
La Mort Negra
Ciències Socials en Xarxa
L’expressió Mort Negra data del segle XIV i prové de l’ús medieval de la paraula llatina “negre” amb l’accepció de “terrible”. El 1348 van morir a Florència prop d’un milió de persones. Aquell any, el papa Climent VI, que vivia a Avinyó, va convocar un pelegrinatge a Roma. Més d’un milió de pelegrins van fer un viatge de prop de 800 quilòmetres. Només 100.000 van tornar. En els moments de més virulència es llançaven les víctimes al Roine. A finals del segle XIV les morts van pujar a 25 milions, la quarta part de la població del món. D’acord amb els càlculs es van produir 45 brots epidèmics entre l’any 1500 i el 1720. El més important va arribar a Londres el juny del 1665. A Londres es combatia la pesta cremant gats, gossos, ratolins i rates. Però la precaució va ser insuficient i tardana. Cap a l’any 1666 havien mort 68.000 londinencs i Europa patia una nova pandèmia. Però llavors, el 2 de setembre de 1666, va esclatar un incendi a Pudding Lane, a la zona més populosa de Londres. En quatre dies el foc va assolar les quatre cinquenes parts de la ciutat. Però la immensa foguera també va destruir les insalubres condicions que havien contribuït a la propagació de l’epidèmia. (READER’S DIGEST).
Chacarrex
El gran incendi a ‘Pudding Lane’, l’any 1666, la zona més populosa de Londres
La expresión Muerte Negra data del siglo XIV y proviene del uso medieval de la palabra latina “negro” con la acepción de “terrible”. En 1348 murieron en Florencia cerca de un millón de personas. En aquel año, el papa Clemente VI, que vivia en Aviñón, convocó una peregrinación a Roma. Más de un millón de peregrinos realizaron un viaje de cerca de 800 kilómetros. Sólo 100.000 regresaron.
En los momentos de mayor virulencia se lanzaban las vístimas al Ródano.
A fines del siglo XIV las muertes ascendieron a 25 millones, la cuarta parte de la población del mundo. De acuerdo con los cálculos se produjeron 45 brotes epidémicos entre el año 1500 y el 1720. El más importante llegó a Londres en junio de 1665.
En Londres se combatía la peste quemando gatos, perros, ratones y ratas. Pero la precaución fue insuficiente y tardía. Hacia el año 1666 habían muerto 68.000 londinenses y Europa sufría una nueva pandemia.
Pero entonces, el 2 de septiembre de 1666, estalló un incendio en Pudding Lane, en la zona más populosa de Londres. En cuatro días el fuego asoló las cuatro quintas partes de la urbe. Pero la inmensa hoguera destruyó también las insalubres condiciones que habían contribuido a la propagación de la epidemia. (READER’S DIGEST).
———————————————————————-
L’EXILI QUE NO CESSA
L’exili a l’Europa lliure dels representants polítics catalans manté viva la flama de l’independentisme democràtic i pacífic català. Catalunya, immemorial nació catalana, manté amb els presos polítics catalans -ara indultats- i amb els exiliats, una dignificació i raó de l’independentisme. Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, manté amb mediocritat supina i una democràcia insuficient el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. No, no, no es tracta només del referèndum que va proporcionar una gran informació política i social i gratuïta a l’Estat espanyol sobre el denunciat malestar i afogament econòmic de la nació catalana. Es tracta de que en el país europeu amb trens de fireta i sense funcionar -el martiri de rodalies de cada dia- la xifra de 20.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol. No, no, no és el referèndum, és l’espoli fiscal denunciat contínuament pels presos polítics catalans -ara indultats-, els exiliats polítics a Europa i els milions de ciutadans de Catalunya partidaris de la independència davant d’aquesta situació.
Les desventures i tragèdies del ‘Cavall de Ferro’ a Catalunya
20Minutos
El Periódico
Trenes abarrotados: las claves del complicado verano de Rodalies
-
La red ferroviaria catalana tiene en pie de guerra a muchos usuarios, sobre todo en la R1, a causa de retrasos, cancelaciones y aglomeraciones en algunos servicios
Nació Digital
Més de 150 ferits en l’accident entre dos trens de Rodalies a Montcada i Reixac
El Periódico
Los retrasos graves de Rodalies afectaron a los usuarios cuatro de cada cinco días el año pasado
El Periódico
Caos en Rodalies tras la avería que ha dejado toda Catalunya sin trenes
EL PAÍS
La Generalitat reactiva las demandas por el traspaso de Rodalies y alega “cuatro días a la semana” de incidencias
EL PAÍS
16 millones de usuarios abandonan Rodalies por las averías y la crisis | Cataluña | EL PAÍS
El Periódico
Aglomeraciones en el primer laborable del corte de la R-2 Nord y la R-11 de Rodalies en Sant Andreu
Rodalies atrapa a 80.000 personas | Cataluña | EL MUNDO
Principal.cat
Empieza una nueva semana de caos en Rodalies sin ninguna solución a la vista
EL PAÍS
El nuevo caos en Rodalies abre una guerra entre el Govern y Adif
20Minutos
Una nueva avería en el control de tráfico de Rodalies afecta a 80.000 viajeros y 200 trenes
Avui
Corredor Mediterrani sense mercat i Rodalies sense diners
La Vanguardia
Accidente en Rodalies Renfe: “El tren ha empezado a moverse muy fuerte, pensaba que daba la vuelta”
Cadena SER
Descarrila un tren en un túnel del Pirineo de Girona sin causar heridos
El Periódico
Unidad frente al desastre de Rodalies
El Periódico
Vilalta tacha de “desastre” la gestión de Rodalies por parte del Gobierno
Diario Público
El Govern carrega contra l’Estat per la greu avaria de Renfe i reclama el traspàs de les competències de Rodalies
El desastre segueix…
———————————————————————-