La no superació dels conflictes fa planejar la independència de Catalunya
4 octubre 2023 per Enric Figueras
¥ La independència no és perquè sí. És una constant al llarg dels anys pel fet que els problemes i conflictes que donen origen a aquesta demanda, no volen donar-los la solució política, econòmica i social que amb justícia requereix. Hi ha polítics amb nul·la voluntat i capacitat per solucionar l’actual situació independentista de Catalunya i que es fan orelleses sordes. Les conseqüències a la vista estan. Des de Madrid, com sempre, una pèrdua de temps incommensurable i malbaratament de l’erari públic en ‘operacions’ inqualificables.
Escoltar
♦ En el ‘SEMPRE CONTRA CATALUNYA’, immemorial nació catalana, ara, també, el ‘Futbol Club Barcelona’. Com sempre. Sense independència, sortir del desert polític, econòmic i social és la visió d’un oasi inexistent. Els camps de verdor s’han de plantar al desert i fer-hi arribar l’aigua. És una qüestió de supervivència. I de valentia. Saber escoltar, columna vertebral de la democràcia.
Θ Finlàndia, el país més feliç del món. Catalunya, immemorial nació catalana, un país -des de Madrid-, expoliat, insultat, reprimit i odiat. Ho veiem cada dia a la premsa madrilenya i a actuacions polítiques de la dreta, extrema dreta i ultradreta. Ho han contagiat a tot Espanya i ,per això mateix, Catalunya no té res a veure amb Espanya. La xifra de 22 mil milions d’Euros (22.000.000.000) -un 9% del PIB català- que, cada any, procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. Resulta imprescindible retallar aquest ofegador espoli fiscal. Hi entra a la taula de treball pel diàleg i sense perdre el temps?
λ La història de la denominació Espanya, plena de dictadures -7-, i exilis. Encara, avui, representants polítics catalans exiliats a l’Europa lliure. Entre les múltiples diferències entre l’Espanya del sol, el mar, les platges, el turisme, el parc temàtic d’Europa i l’Europa de països federals, són els representants polítics catalans i que ells no tenen exiliats. Ja ho han superat això. Les seves són democràcies fortes. Fins i tot el senyor Emmanuel Macron, president de la República Francesa, dialoga, parla amb els independistes.
——————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?
¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?
WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?
“Per tant, he triat aquest moment i aquest lloc per discutir un tòpic sobre el qual la ignorància abunda excessivament i la veritat rarament arriba a percebre’s, tot i que és el tòpic més important de tota la Terra: LA PAU MUNDIAL”.
<<De quina mena de pau parlo? Quina mena de pau busquem? No una Pax Americana imposada al món mitjançant les armes nord-americanes. No la pau de la tomba o la seguretat de l’esclau. Estic parlant de l’autèntica pau, de la classe de pau que ajuda els homes i les nacions a desenvolupar-se, a tenir esperances i construir una vida millor pels seus fills…; no pas una pau que sigui exclusiva dels americans, sinó una pau per a tots els homes i les dones; no una pau que només regni al nostre temps, sinó una pau per sempre, una pau duradora>>.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).
<<What kind of peace am I talking about? What kind of peace are we looking for? Not a Pax Americana imposed on the world by American weapons. Not the peace of the grave or the safety of the slave. I am talking about real peace, the kind of peace that helps men and nations to develop, to have hope and build a better life for their children…; not a peace that is exclusive to Americans, but a peace for all men and women; not a peace that reigns only in our time, but a peace forever, a lasting peace>>.
(President John F. Kennedy, American University, Washington, DC, June 10, 1963).
<<Parlo de pau perquè davant nostre s’alça el perill d’una nova guerra. La guerra total no té sentit en una època en què les grans potències poden mantenir grans i relativament invulnerables forces nuclears i negar-se a capitular sense recórrer a aquestes forces. No té sentit en una època en què una sola explosió nuclear conté gairebé deu vegades la força explosiva emprada per totes les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial. No té sentit en una època en què els mortals verins produïts per un intercanvi nuclear serien transportats pel vent, l’aigua i la terra fins als darrers racons del globus per perjudicar fins i tot generacions que encara no han nascut >>.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).
<<I speak of peace because before us the danger of a new war rises. Total war is meaningless in an era when great powers can maintain large and relatively invulnerable nuclear forces and refuse to capitulate without resorting to such forces. It makes no sense at a time when a single nuclear explosion contains almost ten times the explosive force used by all Allied forces during World War II. It makes no sense at a time when the deadly poisons produced by a nuclear exchange would be transported by wind, water and land to the far corners of the globe to harm even generations yet to be born.
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).
——————————————————————————–
LA FRASE
“El complex d’intel·ligència militar, industrial i de laboratoris, faria servir la guerra freda, després les nacions problemàtiques, després el terrorisme global, fins a arribar a l’última carta del triomf: Una falsa amenaça extraterrestre”.
Wernher von Braun
El científic d’origen polonès Wernher von Braun -situat al mig de la imatge- i al costat del President màrtir John F.Kennedy, preparant el camí de l’home per arrivar a la Lluna.
——————————————————————————–
LA MÚSICA IMMORTAL PER LA PAU I LA CULTURA, ALLUNYADA DELS CONCERTS REPETITIUS I FUGAÇOS
Barcelona, ciutat de concerts i massificada. Massa música estrident que pertorba el descans de moltíssims ciutadans. Afecta la salut de milers de joves en uns concerts que acaben en hores intespestives, sense frens de responsabilitat i sense pau. I és, quan en aquestes hores, comencen els actes vandàlics. Comença a córrer l’alcohol. Un país gran i de progrés, una nació de nacions, hauria d’apostar més per la música immortal i la cultura. Els joves haurien de tenir una consideració més gran; la seva importància per al futur és fonamental.
——————————————————————————–
ESCENES
‘Cavaller sense espasa’
Polítics per vocació, servei públic, educació, honestedat i grandesa
——————————————————————————-