Senyor Ministre, ho sàpiga i ho solucioni d’una vegada
25 gener 2024 per Enric Figueras
Þ El senyor Carlos Cuerpo Caballero, de 43 anys, natural de Badajoz, és el nou ministre espanyol d’Economia, Comerç i Empresa. No forma part del grup dels que han estudiat a Harvard, però, ostenta títols destacats com Llicenciat en Economia per la Universitat d’Extremadura, Doctor en Economia per la Universitat Autònoma de Madrid i màster per la ‘London School of Economics. També ha exercit càrrecs importants i avançats. En definitiva, està preparat per ser -gener de 2025-, Secretari d’Economia del Govern dels EUA. Nació formada per estats federals lliures i que també són Estat. Allà no existeix això de les autonomies del ‘café para todos’, per això mateix, els EUA són els primers del món. Els més avançats i treballadors. Els que compten amb més premis Nobel i sense aquesta immensitat devastadora dels denominats ‘ponts festius’, vacances interminables i rècords en absentisme laboral.
Carlos Cuerpo es mereix un premi per haver estat nomenat ministre d’Economia que, amb el sou puntual i dietes, ja el tindrà. I més premis si treballa més del que ha de treballar i fa les coses més ben fetes de les que li toca fer-les. Que la llum del seu despatx, a Madrid, sigui la darrere que s’apagui de tots els altres ministeris. És a dir, responsabilitat ministerial i cap a l’economia. I deixi que Catalunya treballi amb llibertat! No tot és Madrid!
L’espoli fiscal, ofec econòmic i social de Catalunya
L’ enorme xifra de 22.000 mil milions d’Euros -un 9% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, i no tenen retorn per part de l’Estat espanyol. Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures). Ho sàpiga i ho solucioni senyor ministre!
Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. Un ofec total. Mentre, 13 de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?- reben molt més del que aporten.
L’espoli fiscal que pateix Catalunya, immemorial nació catalana, és una forta raó de l’independentisme.
Ho sàpiga i ho solucioni senyor ministre!
——————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
Quina mena de pau desitgem?
¿Qué clase de paz deseamos?
What kind of peace do we want?
<<Avui dia, si la guerra esclatés de nou en algun moment, sense importar ara com, els nostres dos països serien les principals víctimes. És un fet veritablement irònic, però és cert que les dues potències més fortes siguin les que corren més perill de ser devastades. Tot el que hem construït, tot allò pel que hem treballat tant, seria destruït les primeres vint-i-quatre hores. I fins i tot a la guerra freda, que porta com a conseqüència tantes càrregues i perills a molts països, incloent-hi els aliats més propers a nosaltres, els nostres dos països són els que suporten les més pesades càrregues. Doncs tots dos estem dedicant fantàstiques quantitats de diners a la fabricació d’armes, diners que podrien ser millor dedicats a combatre la ignorància, la pobresa i les malalties. Ambdues nacions estem dins d’un cercle viciós i terriblement perillós, en què les sospites d’una banda desperten les de l’altra, i la creació de noves armes obliga a idear-ne de noves que contrarestin les primeres…, i així successivament> >.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).
<<Today, if war were to break out again at some point, no matter what, our two countries would be the main victims. It is a truly ironic, but true, fact that the two strongest powers are the ones most in danger of being devastated. Everything we have built, everything we have worked so hard for, would be destroyed in the first twenty-four hours. And even in the cold war, which brings so many burdens and dangers to many countries, including our closest allies, our two countries bear the heaviest burdens. Well, we are both spending fantastic amounts of money on weapons manufacturing, money that could be better spent fighting ignorance, poverty and disease. Both nations are in a vicious and terribly dangerous circle, in which the suspicions of one party arouse those of the other, and the creation of new weapons forces the devising of new ones to counteract the first…, and so on> >.
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).
——————————————————————————–
“El colonialismo visible te mutila sin disimulo: te prohíbe decir, te prohíbe hacer, te prohíbe ser. El colonialismo invisible, en cambio, te convence de que la servidumbre es tu destino y la impotencia tu naturaleza: te convence de que no se puede decir, no se puede hacer, no se puede ser.”
Eduardo Galeano
(Escritor y periodista uruguayo, 1940-2015)
—————————————————
PAU, MÚSICA I CULTURA EN LLOC DE GUERRES EXTERMINADORES
——————————————————————————–