El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
Articles
Comentaris

Rebel.lia i humanitat

æ   El robot salvatge’ o el robot humanitzat és una pel.lícula per a tots els públics. Afortunadament sense patacades i cataractes de sang, cosa estranya en el cinema actual. Ensenya moltes coses a favor de la pau i la convivència, sobre les quals els humans deuen aprendre molt. El planeta Terra no és propietat nostre, ens l’han deixat per viure-hi i traspassar-lo, millorat, a les futures generacions. És la responsabilitat humana de viure i pensar. Els dinosaures feien quatre metres d’alt, però no eren gaire espavilats: el seu cervell era de la mida d’una llimona. És una situació freqüent avui dia. Ho veiem, principalment,  en alguns aprenents de mandataris mundials i presentadors de televisió. 

   “M’ha agradat molt la pel.lícula”, deia la Laura de 76 anys i “tornaré venir amb els meus néts, l’han de veure!”. Un altre espectador, amb un pronunciat bigoti i una cara vermella com una tomata, explicava que ell hi havia anat amb els seus néts a veure ‘el 47’. “Gran pel.lícula que hauria de veure tothom”, principalment, tots els alumnes dels Instituts de Secundària. Pot ser els més joves hi poden treure gran profit. Menys mòbils i més educació.El món és una successió d’esforços, treballs i valentia. 

   Un robot que les passa magres per rebelar-se contra tot allò negatiu i antihumà pel qual ha estat creat i convertir-se en bondat, estimació, força i valentia de tots els animals units. Un robot rebel a favor de la humanització, la convivència, la Pau i el medi ambient. Precisament, tot allò, que, en l’actualitat, molts humans menyspreen.

                                     ‘El Punt Avui’

——————————————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

<<És evident el fet que els Estats Units, com a gran potència nuclear, tingui especial responsabilitat al món>>.

(JFK)

<<I no hi ha dubte que és una responsabilitat triple: responsabilitat envers els nostres propis ciutadans, responsabilitat envers la gent de tot el món afectada per les nostres decisions, i responsabilitat envers la propera generació humana. Creiem que la Unió Soviètica també té aquestes mateixes responsabilitats, i que això requereix que les nostres dues nacions es concentrin menys en les nostres diferències i més als mitjans de resoldre-les pacíficament. Durant massa temps, les nostres dues nacions han augmentat els seus pressupostos militars, els dipòsits nuclears i la capacitat de destruir tota vida –humana, animal o vegetal– sense que hi hagi hagut el corresponent increment en la nostra seguretat >>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

<<And there can be no doubt that it is a threefold responsibility: responsibility to our own citizens, responsibility to the peoples of the world affected by our decisions, and responsibility to the next generation of mankind. We believe that the Soviet Union also has these same responsibilities, and that this requires that our two nations concentrate less on our differences and more on the means of resolving them peacefully. For too long, our two nations have increased their military budgets, nuclear stockpiles, and the ability to destroy all life – human, animal, and plant – without a corresponding increase in our security.>>

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

 

——————————————————————————-

LA FRASE

“I have feelings too. I’m still human. All I want is to be loved, for myself and for my talent.”

 

 Wikipedia

Marilyn Monroe

——————————————————————————-

MÚSICA IMMORTAL, CULTURA I EDUCACIÓ, ALLÒ QUE FALTA

   Dimitri Xostakóvitx, pianista rus i un del més grans compositors del segle XX, aportava i aporta amb la seva batuta pau, educació i cultura. Són els desitjos de l’intel.ligència humana del segle XXI i no retrocedir als temps dels bàrbars. Ja hi ha hagut massa guerra, morts i dolor. A diferència del gran músic Xostakóvitch -que ha aportat els valors de la grandesa humana i de la música-, el senyor Vladímir Putin, president de la Federació Russa -tots dos van néixer a Sant Petersburg-, amb la seva invasió a Ucraina ha aportat la guerra, el terror,  el dolor i la mort. Res més llunyà que la música.

   Escoltin la Simfonia número 10 en ‘mi menor’, op. 93, que fou composada per Dimitri Xostakóvitch l’estiu de 1953.

   Sens dubte que <<La música és com la vitamina de l’ànima>>.

——————————————————————————–