♥   Els dirigents xinesos, que són els mandataris principals -poder absolut-, han proclamat que no importaran més pel.lícules d’en John Wayne, James Stuart, Marlon Brando, Elizabeth Taylor, Katharine Hepburn, Rod Steiger o Kevin Costner…entre moltíssims altres d’abans i d’ara. Tots, ja es veu, del gran cinema nord-americà. Romanen tan enfadats amb el conflictiu president Trump (pronunciation Trom) que, fins i tot, ja no volen veure més a l’artista Kevin Spacey i altres, a la gran pantalla o a la més petita. En aquest cas es tracta del cinema, indústria que mou milions i milions de dòlars, però, que no oblidi el senyor Trump que podria passar amb les exportacions nord-americanes a la Xina de les oleaginoses, els cereals, el petroli i el gas entre altres com els avions Boeing.

   Parlant més d’aigua que de whisky recordem el film ‘The River’ (1984), dirigida per Mark Rydell i protagonitzada per Sissy Spacek, Mel Gibson i Scott Glenn. Immensitat d’aigua que desborda un riu de l’est de Tennessee i causa moments difícils degut a les inundacions i altres tragèdies humanes. Hi ha moments, fins i tot, en els que l’aigua surt de la pantalla i sembla que vessa per tots els costats.

   Als Estats Units (desunits) d’Amèrica els sobre l’aigua. A Catalunya, immemorial nació catalana, en falta. Hi ha hagut moments preocupants, de pànic,  i el futur és d’escassetat d’aigua. Aquí no és la Vall del Tennessee. Amb 20 milions de turistes o més que podrien arribar enguany a Catalunya, i, els 8 milions d’habitants, quan durarà l’aigua desprès de l’estiu? Així, el senyor Trump estarà content i ens vendrà aigua, a quin preu? Al de Wall Street? Trump, pot ser, podrà vendre aigua a Catalunya, però no avions Boeing a la Xina. Ni tampoc les pel.lícules de la Barbra Streisand.

La Xina no importarà, entre altres productes, pel.lícules americanes. L’aigua és un element a exportar i importar i sense aquesta no hi ha vida. La desgràcia del joc malèvol dels arancels de Trump, si segueix amb aquesta bogeria, podria provocar una guerra mundial. 

———————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

PER EVITAR EL DÈFICIT

PARA EVITAR EL DÉFICIT

TO AVOID THE DEFICIT

<<En resum, és una veritat paradògica que els impostos siguin avui excessivament alts i els ingressos per contribucions siguin massa baixos, així com que la manera més sana d’elevar els ingressos de l’erari sigui reduir ara els impostos. L’experiència a certs països europeus aconsella això. I la pròpia experiència d’aquest país amb la reducció d’impostos efectuada l’any 1954 també ho aconsella. I la raó és que només una total supressió de l’atur obrer és la que pot equilibrar el pressupost, i la reducció d’impostos el que pot fer transitable aquest camí cap a una ocupació total. El propòsit de reduir ara els impostos no és incórrer en un altre dèficit, sinó aconseguir una economia més pròspera que doni lloc a un excedent al pressupost.>>

 

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

“In short, it is a paradoxical truth that taxes are too high today and tax revenues too low, so the healthiest way to raise revenue is to cut taxes now. The experience of certain European countries suggests this. And this country’s own experience with the tax cuts made in 1954 also suggests it. The reason is that only a complete elimination of unemployment can balance the budget, and tax cuts can make the road to full employment possible. The purpose of cutting taxes now is not to run another deficit, but to achieve a more prosperous economy that will result in a budget surplus.”

 

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962)

 

———————————————————————-

LA FRASE

“No em quedo només amb el teatre o el cinema; necessito de tots dos. El teatre és el país de l’actor i el cinema, el del director. Jo he estat ciutadà de tots dos.”

“No me quedo sólo con el teatro o el cine; necesito de los dos. El teatro es el país del actor y el cine, el del director. Yo he sido ciudadano de ambos.”

 

“I’m not just about theater or film; I need both. Theater is the country of the actor, and film is the country of the director. I’ve been a citizen of both.”

 

Charlton Heston

 

 

 

———————————————————————

I LA GRAN ORQUESTRA…ABSENT

   Absents, per exemple, dels Festival de Música de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, que, enguany, celebra els seus ’25 Anys’ i amb la Caixa de Pensions ‘la Caixa’ -Obra Social- al seu costat.  L’any 2007, el diari britànic The Independent el va posicionar segon en una llista dels 10 millors festivals d’estiu. La 17a edició, celebrada el 2017, va batre el rècord d’assistència amb 46.316 espectadors, els quals van exhaurir les entrades de 20 dels 27 concerts programats. Hauria estat bé, amb motiu d’aquests ’25 Anys’, l’actuació d’una orquestra de corda i de vent amb la interpretació de música immortal com ‘El somni d’una nit d’estiu’, de Mendelssohn. Hagués estat un colofó de plata i una  presència de la gran música immortal, tan absent en els festivals de música d’estiu de Catalunya, immemorial nació catalana. Música, Art i Cultura, importants.

———————————————————————————————