¢   Una nació de nacions constretes i amargades, no reconegudes ni acceptades, és el sender cap al mal camí. I més quan aquests regnes i nacions ho són des de temps immemorials, des dels temps de les espades, les llances i les ballestes. I dels temps dels cavalls, avui, apartats i menyspreats. Utilitzar i llançar. Maleïts drons de guerra assassins infernals i endimoniats. 

Bolcar el bressol de la llibertat

   Per la força de les armes dels reis denominats ‘catòlics’, aquest regne de regnes peninsulars que era Espanya , ara, nació de nacions constretes i amargades, no reconegudes ni acceptades, li van bolcar el bressol de la llibertat dels seus regnes, els seus furs i els seus diners. Ara, el bressol del federalisme també bolcat. S’escull i s’imposa el centralisme més acèrrim propi del domini de la ignorància sobre els pobles. El centralisme espanyol, el centralisme de Madrid disfressat d’autonomia. Això s’entén millor anant assaborint amb un gotet, el més bo whisky escocès i, sense ànim de fomentar l’alcoholisme, abans que el senyor Trump faci pujar els preus.

El centralisme radical i unes autonomies de fireta   

   El centralisme radical i de recaptació dinerària propi del colonialisme espanyol, que evidencia unes autonomies de fireta. Catalunya aporta a la hisenda centralista 30 mil milions cada any. Un escreix de recursos impositius que envia a l’Estat cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures. Un escreix de gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. De la tercera en aportar a la desena en rebre. Inexistència del principi d’una justa i democràtica ordinalitat. Catalunya nació que ja ha superat els 8 milions d’habitants experimenta un ofec económic i social considerable que, vista la resposta de l’Estat espanyol, només li queda l’opció de la independència. 

Cops d’estat i corrupció política

   Recalcitrant centralisme històric portador durant els segles XIX i XX prop de dos-cents pronunciaments o cops d’estat encaminats a canviar per la força a reis, presidents del govern i règims polítics. També, des del centralisme, la negació de les diferents llengües existents a les nacions que formen Espanya, utilitzades com a arma electoral com és el cas del català patidor de persecució i prohibició. Moltes d’aquestes llengües ancestrals avui ja desaparegudes. Centralisme acèrrim sense correcció del passat i, com s’està veient, del present de nombrosos casos de corrupció política amb participació empresarial que deixen a Espanya en molt mal lloc i d’avergonyiment. Corrupció política, corrupció i més corrupció davant la passivitat del centralisme polític i económic del passat i del present. Un fracàs espanyol d’envergadura davant els joves de les nacions que formen Espanya, Europa i el món.

El centralisme contra Catalunya

   El centralisme sense solucionar -que ja prové de segles enrere- afoga la diversitat, la llibertat, el progressisme social, cultural i econòmic dels pobles diversos que formen Espanya. La persecució constant contra Catalunya mitjançant les signatures contra l’Estatut ratificat (Partit Popular) i triturat pel Tribunal Constitucional, la negació del demanat pacte fiscal, recursos del PP contra totes les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, persecució dels adversaris polítics mitjançant la denominada ‘operación Cataluña’ i del programari maliciós d’espionatge ‘Pegasus’, intervenció policial violenta contra votants pacífics ‘a por ellos!’, sortida de l’esfera política per anar a la persecució judicial, sentència de 100 anys de presó en conjunt, representants catalans presos polítics i exiliats a Europa, persecució constant contra la llengua catalana i l’espoli fiscal, en són una mostra. Com ho és també l’exili del Molt Honorable 130è President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, exiliat al regne federal de Bèlgica des de l’any 2017 tot i haver estat amnistiat. Mateixa situació actual d’altres representants polítics catalans. És una mostra més del centralisme acèrrim que, en el cas de la Catalunya pagadora, porta cap a la crida i actuacions per la independència.

———————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

MITES RELATIUS AL GOVERN AMERICÀ

MITOS RELATIVOS EN EL GOBIERNO AMERICANO

MYTHS ABOUT THE AMERICAN GOVERNMENT

<<Examinem primer la qüestió del volum i la forma de les responsabilitats del Govern. El mite, aquí, és que el Govern és gran i dolent…, i que constantment augmenta de mida i de mala qualitat. Evidentment, aquest mite té alguna excusa per a la seva existència. És cert que fa temps cada nova Administració ha gastat més diners, molt més diners que la seva predecesora. Així, el president Roosevelt va gastar molt més que el president Hoover i, amb assignacions per al cas especial de la Segona Guerra Mundial, el president Truman va sobrepassar el president Roosevelt en els seus costos. Y per probar que això no era cuestión partidista, el president Eisenhower va sobrepassar al president Truman en l’estupenda cantidad de cent vuitanta-dos mil millones de dólars. És fins i tot  possible que aquesta mateixa tendència tingui continuació>>.

(President John F.Kennedy, Universidad de Yale, New Haven (Connecticut), 11 de juny de 1962).

“Let us first examine the question of the size and form of government responsibilities. The myth here is that government is big and bad… and that it is constantly increasing in size and quality. Evidently, this myth has some excuse for its existence. It is true that for some time now, each new administration has spent more money, much more money, than its predecessor. Thus, President Roosevelt spent much more than President Hoover, and, with appropriations for the special case of World War II, President Truman outspent President Roosevelt. And to prove that this was not a partisan issue, President Eisenhower outspent President Truman by a staggering $182 billion. It is even possible that this same trend will continue.”

(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, Connecticut, June 11, 1962)

———————————————————————-

LA FRASE

“És estrany que el gerent de productes sigui més important per a la salut dels meus fills que el pediatre”.

“Es extraño que el gerente de productos sea más importante para la salud de mis hijos que el pediatra”.

“It’s strange that the product manager is more important to my children’s health than the pediatrician.”

Meryl Streep

———————————————————————-

Violí, Orquestra de Jazz i Cultura

Una aportació a la cultura i a la música, absent en els  centenars de concerts repetitius de Barcelona. Els mateixos cantants, música, instruments. Molta gresca, poca cultura i escassa sensibilitat musical.

———————————————————————