“No la pau de la tomba o la seguretat de l’esclau”
8 desembre 2025 per Enric Figueras
φ
“Avui dia la despesa de milers de milions de dòlars cada any en armes adquirides amb el propòsit d’estar segurs que mai no les hem d’emprar és essencial per al manteniment de la pau. Però, amb tota seguretat, l’adquisició d’aquestes armes que van amuntegant-se inútilment en els dipòsits, i que només poden destruir i no crear no és el mitjà més idoni d’assegurar”.
“Parlo de pau per tant com la fi racional que ha de perseguir tot home racional. M’adono perfectament que els esforços per aconseguir la pau no són tan espectaculars com ho és la guerra, i que sovint, les paraules del que això persegueix solen caure en orelles sordes. Però la veritat és que no tenim entre mans una altra tasca que sigui més urgent que aquesta”.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).
“Today, the expenditure of billions of dollars each year on weapons acquired with the purpose of ensuring that we will never have to use them is essential to the maintenance of peace. But, quite certainly, the acquisition of such weapons, which accumulate uselessly in depots and can only destroy and not create, is not the most suitable means of securing peace, much less the most efficient.” I speak of peace, therefore, as the rational end that every rational person must pursue. I am fully aware that efforts to achieve peace are not as spectacular as war, and that frequently the words of those who pursue it fall on deaf ears. But the truth is that we have no other task before us that is more urgent than this.”
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963)
“Alguns diuen que és inútil parlar de pau mundial, d’ordre mundial, o de desarmament mundial, fins que els dirigents soviètics adoptin una actitud més raonable. Espero que ho facin. Crec que nosaltres podem ajudar-los que així ho facin. Però també crec que hem de tornar a examinar la nostra pròpia actitud, com a individus i com a nació, ja que la nostra actitud és tan essencial com la seva a tal fi. I cada graduat en les escoles d’aquest país, cada assenyat ciutadà que odiï la guerra i desitgi la pau, ha de començar per examinar-se a si mateix, considerant la seva pròpia actitud cap a les possibilitats de pau, cap a la Unió Soviètica, cap al curs de la guerra freda, i cap a la llibertat i pau que gaudim aquí a casa nostra”.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington DC, 10 de juny de 1963).
“Some say it is useless to talk about world peace, world order, or world disarmament until the Soviet leaders adopt a more reasonable attitude. I hope they will. I believe we can help them do so. But I also believe we must re-examine our own attitudes, as individuals and as a nation, for our attitude is as essential as theirs to this end. And every graduate of this country’s schools, every sensible citizen who hates war and desires peace, must begin by examining himself, considering his own attitude toward the prospects for peace, toward the Soviet Union, toward the course of the Cold War, and toward the freedom and peace we enjoy here in our home.”
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963)
LA FRASE
“L’èxit no es mesura per la quantitat de diners que tens, sinó per la pau interior que sents”.
“El éxito no se mide por la cantidad de dinero que tienes, sino por la paz interior que oyes”.
“Success is not measured by the amount of money you have, but by the inner peace you feel”.
Ingrid Bergman
Ingrid Bergman
———————————————————————-
La por dins un somni
En un dels somnis experimentats recentment, la pel.lícula tractava d’un fet misteriós, però, no era cap pel.lícula. Ho explico: em trobava, no sé com ni perquè, per uns carrers de La Bisbal d’Empordà i jo caminava i caminava sense parar. Eren estrets i més aviat mostraven una foscor anguniosa, mentre un hàlit tardorenc ho anava envoltant tot. Es feia fosc en uns carrers que, ja de per si, el sol i era renyit. Ja més lentament, caminava i caminava acompanyat de ningú, només d’un cert esverament.
El sol, aliè a tot, abandonava de presa aquells llocs que s’anaven transformant en foscos i lúgubres. La por dins un somni, el record d’un film o, simplement, un misteri per resoldre. Em trobaria amb el senyor Sherlock Holmes i amb ‘El gos dels Baskerville’? Buscava al meu voltant, mirava i mirava, però, no hi havia ningú en aquells carrers foscos i desèrtics. Buscava una sortida dins d’aquells carrers tètrics, encara que fos una escletxa per fer passar un cos suat i atemorit. No hi havia cap lloc per sortir! Escoltin, si us plau! Escoltin si us plau! Algú em pot ajudar? Per l’amor de Déu, algú em pot indicar una sortida? Un silenci estremidor acompanyat de portes i finestres tancadas. Caminava i caminava per uns carrers sense fi i dins un somni inexplicable o, explicable?
Jo, no hi era. Jo, ja no existia. Era un somni. Ara, dins el meu cap, un laberint, com el de la pel.lícula ‘El resplandor’, de Stanley Kubrick amb Jack Nicholson. El laberint del terror. En el somni dels carrers sense sortida no hi apareixien. Me’ls trobaré en el somni proper? Finalment, l’alarma del mòbil em va despertar. Eren les 07.15 del matí. La por pel possible proper somni, em començava a angoixar.
GQ España
———————————————————————-