En gran part, també és la música. Ho demostren els Òscars de Hollywood que distingueixen a grans músics pel seu acertat acompanyament musical. I parlant de la música d’una pel.lícula catalana podríem elogiar ‘Balandrau, vent salvatge’, composta per Arnau Bataller. Perquè sense l’abraçada d’una orquestra apropiada la pel.lícula podria no gaudir de l’escalfor de milions i milions d’espectadors de tot el món. És el cas, per exemple, de la pel.lícula ‘Allò que el vent s’endugué’, famosa per a tota l’eternitat, i, pel seu acompanyament d’una música inoblidable composta per Max Steiner. Una guerra entre el Nord i el Sud dels Estats Units d’Amèrica, a canvi de la llibertat contra l’esclavitud, i, que va costar la vida al President Abraham Lincoln. Ja ho deia l’actor Sidney Poitier: «Every person is worthy of respect, regardless of their race, religion or gender».

   Una altra banda sonora guanyadora d’un Òscar : ‘Èxode’, composta per Ernest Gold, que la va encertar. Va ser premiada amb l’Òscar a la millor música l’any 1961, acompanyant la pel.lícula ‘Èxode’ dirigida per Otto Preminger i basada en la novel.la homònima de Leon Uris.

   L’obra es pren grans llibertats en relació amb la història real del vaixell ‘Exodus’. L’obra de Leon Uris i la pel.lícula d’Otto Preminger els personatges principals són inventats i, a més, els esdeveniments no corresponen a la realitat. Larry Lee Portis, historiador i professor universitari, fa una anàlisi del film. Segons ell, la crítica més important sens dubte és que aquesta pel.lícula no presenta més que un costat del conflicte. Alguns dels seus protagonistes com Paul Newman en el paper d’Ari Ben Canaan, Eva Marie Saint (Kity Fremont) i Ralph Richardson (general Sutherland).

   Tràgicament, ni la pel.lícula ni la música, es poden veure i escoltar dins la Pau en el conflicte. Un fracàs col.lectiu de la intel.ligència humana i, encara avui dia, un menyspreu per la vida, per milers de vides. A Gaza, a més de les morts traumàtiques directes (més de 73.000 persones identificades), diverses publicacions i estudis com The Lancet indiquen que la xifra de víctimes mortals podria ser notablement superior si s’hi inclouen les morts derivades de la destrucció dels sistema sanitari, la desnutrició i les malalties, superant les 90.000 defuncions des de l’inici del conflicte. Els informes apunten que una proporció molt significativa de les víctimes directes són menors d’edat (més del 30%) i dones (al voltant del 22%). 

«No mataràs» és el cinquè dels Deu Manaments de la tradició judeocristiana. Uns Manaments ignorats i oblidats, un Déu ignorat i oblidat, milers i milers de famílies sota un patiment infinit. Sense pietat.

 

——————————————————————–

LA FRASE

 

«Dalí era un geni, però, un estúpid»

“Dalí era un genio, pero un estúpido”

«Dalí was a genius, but a fool.»

Concha Velasco

 

 

———————————————————————-