La nova frontera

   És una imatge del port de Palamós des de la neu. El que és freqüent al port de Reykjavik (Islàndia), per exemple, no ho és aquí. Per aquest motiu i molt de tant en tant, -i si amb el canvi climàtic no es fa més present- ho podem observar des de la neu. Però, tant se val com ho mirem, la zona portuària de Palamós és la mateixa realitat que veiem a la pintura d’un paisatge extraordinàri: de mar, per suposat. Des de primeres hores del matí, si poden passar hores badant, observant els moviments del port. Tots dintre el seu color i activitat marinera. La sortida de les embarcacions de pesca que, preparades, atenen la senyal de sortida a les set en punt del matí. Antany sortien més aviat, a les sis de la matinada i el xivarri era tant gros que a l’escriptor Truman Capote -en aquells anys, inicis dels 60, vivia a la casa de la Catifa- li recordava Rip Van Vinkle, el protagonista d’un conte de Washington Irving, que es desperta desprès d’haver estat dormint durant vint anys. <<Aquest xafarranjo hauria despertat abans d’hora el pobre Rip>>, va pensar mentre anava a fer-se un te a la cuina. Les barques s’obren pas davant unes ones d’apariència pacífica que convida a córrer la mar. De vegades, però, una mar llarguera les pot fer tornar a port ans d’hora.——————————-A la tarda van arribant al moll pesquer, envoltades d’un núvol blanc de gavines que esperen endur-se un peix al bec. És la foto preferida de molts visitants que deambulen encuriosits per els molls de Palamós, quan d’ells no han vist mai el mar? I qui no es pot deixar emportar pels records i sentiments davant d’un mar tant grandiós? Ja es diu que el mar és un horitzó sense fi. Com el rebombori de l’arribada de les barques al moll pesquer. És l’hora dels pescadors. Tot sincronitzat, matemàtic i, ara, modernitzat. Badar davant de tot aquest tràfec, forma part d’un espectacle mariner tradicional i gratuït. Les caixes plenes de peix formen un rosari de colors brillants i d’un aspecte d’admirar. Les esperen a la llotja on la subhasta ja no és a veu cantant. Ara tot és informatitzat. I de la llotja a les pescateries…El peix del mar Mediterrani és el més exquisit del món.——–Però, atenció molt de «cuidado» ja que per gaudir d’uns estocs pesquers sans calen hàbitats marins ben conservats, perquè, cal recuperar els recursos pesquers, però, també, preservar els hàbitats marins. És a dir tirar endavant la creació de noves reserves i de nous plans de gestió marins tal com s’està fent a la majoria de països desenvolupats. Hi un acord generalitzat d’àmbit internacional que cal crear noves reserves marines i que aquestes tinguin plans de gestió eficaços per regular més estrictament els usos, amb l’objectiu de conservar els recursos naturals i el patrimoni marítim, al mateix temps que garantir la sostenibilitat de la pesca i el turisme. Escoltin, una reserva marina no és simplement un lloc de prohibicions com sovint es malentén, sinó una zona on s’aplica una millor gestió per preservar un patrimoni valuós que no és de cap col.lectiu en particular, sinó que pertany a tots. Per tot això, cal desenvolupar el projecte de reserva marina de les Formigues per permetre’n la recuperació de la biodiversitat marina. Tots els col.lectius implicats es fan els defensors de la natura i el solidaris, però en el fons els importa ben poc les futures generacions i el futur del medi ambient, tant maltractat.

  << En la majoria de les reserves s’estan dissenyant  estratègies de gestió semblants per protegir la integritat dels ecosistemes marins, especialment les espècies i els hàbitats més vulnerables. De la mateixa manera que a terra hi ha una sèrie d’ocells que no es poden caçar per plaer, a mar cada cop arrela més la idea de regular la pesca de determinats peixos vulnerables com el mero (tal com ja passa a França) o el corball. En el mateix sentit, la preocupant destrucció dels boscos de mar (praderies de posidònia i algues Cystoseira) per les àncores de les embarcacions està comportant la creixent dels fondeigs dins les reserves. La protecció del coral.ligen fa necessària la regulació de les immersions amb escafandre, mentre que la preservació dels recursos pesquers implica una regulació més estricta de la pesca.>> (De l’escrit a càrrec de J.Lloret, M.Casadevall, M.Muñoz, J.M. Gili i M. Demestre, publicat al diari EL PUNT).

—————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana.- El 1948 fou dissolt el govern de la Generalitat a l’exili, igualment com el govern de la República espanyola. JOSEP IRLA (Sant Feliu de Guíxols), detentà la presidència de la Generalitat amb caràcter simbòlic fins a l’any 1954 en què va delegar-ne les funcions a Josep Tarradellas, el qual va exercir-les així mateix simbòlicament -a França- fins a la seva tornada a terres catalanes, el 1977.

   LA PREGUNTA de la setmana.- La lluita de guerrilles aparegué de manera espontània en el decurs de la Guerra d’Espanya. L’avançada de les tropes franquistes comportà, arreu dels territoris sotmesos, la fugida de persones compromeses amb el règim republicà. A Astúries, per exemple, fou nodrida per restes d’unitats militars. En terra catalana, des del final de la guerra, retornen de l’Estat francès grups armats, que es van estendre, sobretot, per les zones pirinenques del nord empordanès. Com s’anomenaven a aquests grups de lluitadors contra el feixisme?

   EL LEMA de la setmana.- «Més que la tragèdia grega, el que em preocupa és la tragèdia del poble grec.» Melina Mercouri.

   NOTA.- Els lectors d’EL PUNT digital que vulguin participar a «la pregunta de la setmana», ho poden fer a l’apartat de comentaris i els farem a les mans dos bolígrafs de «LA CAIXA».

—————————————————————————