Arxiu per a octubre, 2009
[youtube]Hv579bFWTVI[/youtube]
La NASA acaba d’elaborar un mapa complet de la Via Làctia, la galàxia on es troba el nostre sistema solar. Ha estat possible gràcies a la informació aconseguida per la sonda Interestellar Boundary Explorer (IBEX) que també ha permès situar amb exactitud la posició del Sol dins la galàxia. L’IBEX va ser llançada fa un any i, juntament amb les dades proporcionades per la sonda Cassini, s’ha pogut aconseguir aquesta visió de conjunt de l’espai més proper. La sonda Cassini, projecte conjunt de l’Agència Espacial Europea i la NASA està en òrbita de Saturn des del 2004. El nou mapa detallat de la galàxia servirà per poder analitzar amb més detall les relacions del Sol amb els seus veïns de la Via Làctica. Durant dos mesos, l’IBEX ha recollit dades sobre unes partícules que els científics anomenen àtoms energètics neutrals. Aquests àtoms neixen en una zona del sistema solar anomenada regió limítrof interestel·lar, on les partícules del vent solar circulen més enllà de l’òrbita dels planetes i xoquen amb material provinent d’altres estrelles. Aquestes partícules no emeten llum i són invisibles pels telescopis convencionals.
El sistema solar està en un dels braços de l’espiral galàctica, a uns 30.000 anys llum del centre i a uns 20.000 de l’extrem. En total la Via Làctia té uns 100.000 anys llum de diàmetre i té una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol. Cada 225 milions d’anys el Sistema Solar completa un gir al voltant del centre de la galàxia, que es mou a uns 270 quilòmetres per segon.
[youtube]Ib5RjiKMB4o&feature=related[/youtube]
Un informe del Consell britànic de’investigació sobre l’Energia afirma que la producció mundial de petroli començarà el seu declivi a partir de la pròxima dècada i que això tindrà repercussions serioses si no es prenen les mesures adequades. Els autors d’aquest estudi alerten del risc que el consum mundial de cru arribi al seu zenit i comenci a faltar petroli, cosa que en provocaria un augment ràpid del seu preu. Saber el moment en què s’arribarà a la màxima producció de cru no es cosa fàcil. Alguns parlaven de l’any 2000, altres del 2010, altres del 2020 i altres del 2030… Però l’aparició constant de nous i espectaculars jaciments fa que aquesta data fatídica s’hagi anat movent constantment. A partir de l’any 2000 es cert que la majoria de jaciments “fàcils” s’han acabat i que ara el cru s’ha d’anar a buscar en unes condicions molt més complicades. Segons l’estudi, a partir del 2020 la producció de petroli entrarà en una fase de declivi terminal. No s’extreurà prou cru per a satisfer la demanda i es buscaran altres combustibles fòssils encara més contaminants, com les sorres de quitrà. Els experts britànics fan una crida als governs perquè ho tinguin en compte i aprofiten els pròxims anys per apostar decididament per noves fonts energètiques netes i renovables, així com per la substitució gradual dels vehicles que utilitzen derivats del petroli per altres d’elèctrics o que puguin usar biocombustibles.
[youtube]SyHXh0usGKQ[/youtube]
Els científics de la NASA han reduït aquests dies considerablement la possibilitat que l’asteroide Apofis pugui impactar contra la Terra l’any 2036. Si fins ara es calculava que les possibilitats de xoc amb la Terra d’aquest asteroide eren de 1/45.000 ara són de 1/250.000. L’asteroide en qüestió té les dimensions de dos camps de futbol i va ser descobert el 2004. El dia que estarà més a prop del nostre planeta serà el 13 d’abril del 2036, quan l’Apofis passarà només a 29.450 quilòmetres de distància, segons els nous càlculs. En termes astronòmics això és molt i molt proper si es té en compte que la Lluna està a 384.000 quilòmetres. Fins ara es creia que l’asteroide s’aproximaria a la Terra el 2029 amb un 2,7% de possibilitats d’impacte, cosa ara descartada. El responsable dels nous càlculs és l’astrònom Dave Tholen, de l’Institut d’Astronomia de Hawaïi. El càlcul de l’òrbita elíptica d’un asteroide es basa en models físics del sistema solar que tenen en compte la influència gravitatòria sobre l’asteroide dels planetes i satèl·lits als quals es va apropant.
[youtube]V_NP-fXo5OI&feature=fvw[/youtube]
Un amic meu que es dedica a mirar el món amb el Google Earth, m’ha ensenyat les imatges de dos grans forats al pol sud enmig de la neu. El primer sembla que estigui al costat d’una peça que serviria per tapar-lo, i el segon, es veu clarament que el gel està tallat al seu voltant i que és una entrada cap a l’interior. Les imatges dels pols són difícils d’obtenir perquè l’òrbita polar no sol ser la més habitual dels satèl·lits i la superfície que es pot veure en detall de l’Antàrtida és més aviat escassa. Les imatges que Google Earth té són manipulades en alguns llocs “sensibles” a petició d’alguns governs però sempre hi ha la possibilitat que per distracció o simplement perquè creuen que ningú s’hi fixarà es deixin visibles. En tot cas, el meu amic no és l’únic que ha trobat aquests curiosos forats. En el vídeo que acompanya aquest post els podeu veure. Això ha tornat a disparar una altra de les teories conspiratives tan divertides que sorgeixen regularment, la de la Terra buida.
La teoria de la Terra buida és la que diu que el planeta està format per diverses esferes concèntriques, una dins l’altra i que està habitada interiorment. Es podria anar d’una esfera a l’altra a través de dos grans forats que estarien situats en els pols. Els sembla una bestiesa? Doncs l’excapità de d’infanteria de l’exèrcit dels Estats Units Jonathan Cleeves Symnes, el 1818, va fer una carta oberta als membres del Congrés, als rectors de les principals universitats i els savis nord-americans oferint-se a explorar l’interior de la Terra des dels pols. La seva proposta va rebre 25 vots afirmatius dels congresistes. Ho explica Domingo A. Gómez Gallego en una web sobre llegendes.
Symnes no és l’únic que pensava així, sinó que fins i tot hi ha teories encara més curioses, com la de Cyrus Read Teed que assegurava que els humans no viuen a l’exterior de la Terra sinó en el seu interior i que el Sol seria el nucli. Amb aquestes idees Teed només podia crear una religió que tenia 250 fidels quan va morir el 1908. Però aquesta manera de pensar ha tingut altres seguidors, alguns dels quals pensen que quan els humans de fora entrin en una etapa de destrucció apocalíptica els “humans” de dins el planeta sortiran a ajudar-los…
Jo sóc més partidari de pensar que és un efecte òptic o coves naturals, encara que s’hauria de veure in situ. Si ens posem en pla més conspiratiu sí que podria ser una construcció humana, però m’inclinaria a pensar que és més per un tema militar que no pas l’entrada a l’inframón. En tot cas us animo a que si teniu més informació i opinions sobre el tema me la feu arribar.
[youtube]0wB3XLWv08I[/youtube]
El principal problema dels aparells tecnològics que utilitzem cada vegada més és, sens dubte, la durada de la bateria. Principalment en els telèfons mòbils que es queden sense càrrega quan més els necessites i que veuen reduir ràpidament la capacitat de les seves bateries. Per millorar això l’Institut de Tecnologia Industrial de Taiwan (ITRI) ha desenvolupat un nou material, batejat Stoba, que protegeix i allarga la vida de les bateries de liti. Aquest nou material ha estat desenvolupat amb nanotecnologia i forma una capa protectora de les bateries de liti que les protegeix de l’excessiu escalfament i de les perforacions. Les noves bateries són així més segures però sobretot tenen una vida útil un 20 per cent més llarga. Per tot això la revista US R&D ha concedit el seu premi internacional a l’ITRI.
Les bateries de liti són les més utilitzades des de fa anys en tots els telèfons mòbils i aparells electrònics com els ordinadors portàtils, simplement perquè duren molt més que les tradicionals de cadmi. Duren molt més perquè quan no són utilitzades durant un llarg espai de temps es descarreguen molt menys. De fet són les que s’utilitzen en els vehicles elèctrics; pesen menys i tenen més capacitat energètica.
L’ús cada vegada més abundant del liti ha convertit aquest metall alcalí en un element molt desitjat. Però on es troba el liti? Els compostos de liti es troben a quasi tot el món, encara que la seva proporció és molt escassa i per tant no es pot aprofitar. El que es troba a l’aigua de mar és de 0,1 parts per milió, el que trobem a l’escorça terrestre és de 65 parts per milió. Hi ha 145 minerals que tenen liti en la seva composició, però generalment la seva presència és insignificant. Només es pot treure liti en prou quantitat de les vetes de lepidolita, ambiglonita i petalita, entre altres. Però sobretot de l’espodumena. A Amèrica del Nord l’espodumena és l’unic mineral de liti que s’ha trobat en grans quantitats.
A Silver Peak, a l’estat nord-americà de Nevada, hi ha unes salines que contenen clorur de liti. Es calcula que n’hi pot haver 3,8 milions de tones en una zona de 12,2 quilòmetres de llarg per 6,5 d’ample. A Xile, al salar d’Atacama, a la província d’Antofagasta també hi ha un dels grans jaciments. I a Bolívia hi ha el salar d’Uyuni, on es calcula que hi podria haver la meitat de les reserves mundials de liti. Si es troba en forma de vetes dins dels minerals s’en pot trobar al Canadà i als Estats Units; a Brasil i l’Argentina; a Mali, Namibia, Zimbabwe; a Austràlia i Rússia.
[youtube]IZbBWXDzq8A&feature=fvw[/youtube]
El món té actualment 6.800 milions de persones. Segons les dades del 2007, la religió més seguida és el cristianisme que professen 2.199 milions de persones, d’aquestes 1.121 milions són cristianes catòliques. La segona religió més seguida és la musulmana. Al món hi ha 1.387 milions de musulmans, dels quals un 84% són sunnites i un 14% xiïtes, la resta són d’altres branques. La tercera religió amb més seguidors seria l’hinduisme, amb 875 milions de creients. El quart lloc l’ocuparien els qui no tenen religió, serien uns 776 milions. Seguidors de la religió xinesa clàssica i budistes ocuparien el cinquè i sisè lloc amb 385 milions de persones. El setè lloc l’ocuparien els fidels de diverses religions ètniques, uns 266 milions de persones. El vuitè lloc l’ocuparien els ateus, uns 153 milions a tot el món. Uns 106 milions de persones són fidels de noves religions i ocupen el novè lloc. A la desena posició hi hauria els jueus amb 14 milions de persones.
Un informe recent del Pew Center revela coses sorprenents sobre els musulmans. Per exemple que n’hi ha a quasi tot el món, però que la seva màxima concentració està a l’Àsia, on hi resideixen el 60% d’ells. Un altre 20% viu a l’Orient Mitjà i la resta està dispers. A l’Índia, amb majoria hindú, és on hi ha més musulmans del món exceptuant Indonèsia i el Pakistan. El nombre de seguidors de Mahoma a l’Índia duplica els musulmans que viuen a Egipte. A la Xina hi ha més musulmans que a Síria; a Alemanya més que al Líban i a Rússia, més que a Jordània i Líbia juntes. Uns 300 milions de musulmans viuen en països on l’Islam no és la religió majoritària. L’estudi s’ha realitzat durant tres anys i s’han analitzat 232 països i territoris., buscant entre 1.500 bases de dades com informes de cens, estudis demogràfics i enquestes de població.
[youtube]haq4cLZMNN8[/youtube]
La principal preocupació que existeix avui en dia sobre la grip A és que el virus AH1N1 pugui patir una mutació i que es combini amb un altre virus de la grip, sigui l’estacional o l’aviària, H5N1, i generar un nou virus potencialment més perillós. Està clar que la grip s’estendrà per tot el món en els pròxims mesos perquè el contagi avança a gran velocitat. Des que va aparèixer a Mèxic a principis d’estiu s’ha estès per cent països gràcies a la velocitat actual dels mitjans de transport i a la interconnexió entre continents i països. La pandèmia de grip espanyola del 1918 va tardar un any i mig en escampar-se pel planeta. L’hemisferi nord es prepara per un rebrot de la grip a mesura que s’acosta l’hivern, però les xifres de mortalitat no són espectaculars i en la majoria de casos, la malaltia se supera sense massa problemes. Segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la grip A ha contagiat a més de 340.000 persones arreu del món i ha provocat 4.000 morts.
Però la principal preocupació no és tant sanitària com econòmica, la grip A afecta sobretot població jove. El Banc Mundial va anunciar dijous passat que una pandèmia moderada reduiria el creixement mundial un 0,7%, però que un brot sever podria fer baixar el Producte Interior Brut Mundial un 3%. Això just en un moment que encara no s’ha superat del tot la crisi econòmica. Mèxic, el país on va començar la pandèmia, veurà com aquest any la seva economia retrocedeix un 7,3%, en bona part a causa dels efectes de la grip A. El Fons Monetari Internacional (FMI) pronostica que l’economia mundial es contraurà un 1,1% aquest any i que l’any vinent creixerà un 3,1%. La situació pot ser especialment greu en països subdesenvolupats que ja pateixen altres malalties epidèmiques, com la sida. Amb pocs recursos econòmics i amb una infraestructura sanitària deficient la pandèmia de grip A pot fer-hi estralls.
[youtube]OtnL4KYVtDE[/youtube]
La Unió Europea està debatent una proposta de la presidència sueca per reduir abans del 2020 les emissions de diòxid de carboni del transport aeri i marítim entre un 10% i un 20%, per sota els nivells del 2005. El Protocol de Kyoto del 1997 no va fixar objectius de reducció per aquests dos sectors, però com que l’augment del transport tant per mar com per aire ha estat espectacular durant els últims deu anys es fa necessari començar a incidir sobre ells. El Regne Unit, França, Irlanda, Holanda, Bèlgica i quasi tots els països de l’est d’Europa estan disposats a donar suport a una reducció considerable de les emissions. Altres, com Espanya, Malta, Xipre, Àustria o Romania proposen retallades sensiblement inferiors, d’entre el 5% i el 10% pel que fa al sector aeri i d’un màxim del 15% pel marítim. També hi ha un tema de debat sobre quins valors s’han d’aplicar les reduccions. El 2005 les emissions de CO² eren més grans que el 2007 i per això, aquests països partidaris de reduccions menors proposen que s’agafin els valors de fa dos anys perquè l’esforç serà molt menor.
S’ha de pensar que els consums de vaixells i avions no tenen res a veure amb els dels vehicles. Depen de les dimensions, la velocitat i de la potència dels motors de les naus, però un creuer que transporta unes 3.000 persones pot gastar 26.000 litres de gasoil per fer cent quilòmetres. La majoria d’embarcacions de motor que veiem atracades als ports tenen uns consums que poden anar d’entre 8 a 200 litres per hora de funcionament. Un B-747 pot arribar a carregar 200.000 litres de querosè per fer un vol transoceànic amb uns 500 passatgers a bord. En tot cas els consums de vaixells i avions són molt més grans que els dels vehicles terrestres i per tant les seves emissions de diòxid de carboni també. Quan s’ha parlat de biocombustibles només s’han començat a fer proves per aplicar-los en alguns avions i aquests nous carburants s’han destinat al transport terrestre. Si avions i vaixells comencessin a utilitzar-los les reduccions que proposen ara els governs serien molt més efectives. El problema és que se’n necessita tant que seria impossible cobrir la demanda mundial.
[youtube]akd4Mt3nO_g[/youtube]
El mes de setembre passat es va iniciar a la Unió Europea el procés de retirada de les bombetes ineficients que s’allargarà fins el 2016. La primera bombeta que deixarà de fabricar-se és la de 100 Watts i a partir d’ara només es vendran les que estiguin en estoc. D’aquí un any ja no es fabricaran les de 75 W i el setembre del 2011 serà el torn de les de 60 W. Totes aquestes bombetes ineficients seran substituïdes per altres d’eficients que permetran estalviar un 80% del consum total de l’enllumenat en una casa. A nivell europeu estaríem parlant d’una quantitat de 10.000 milions d’euros i d’estalviar l’emissió de 15 milions de tones anuals de diòxid de carboni a l’atmosfera, a partir del 2020.
La bombeta incandescent convencional és una de les formes menys eficients de produir llum, juntament amb la bombetes halògenes. El problema d’aquestes bombetes és que el 95 de l’energia que consumeixen es perd en forma de calor. Per això s’han de canviar per bombetes halògenes avançades, fluorescents compactes i llums tipus LED. Una bombeta halògena avançada té una millora energètica del 50% respecte una bombeta incandescent tradicional. Les llums fluorescents compactes són un 80% més eficients i molt més duradores. Més cares de compra la seva vida útil les fa a la llarga més barates. Tenen el problema que tarden a agafar la seva màxima intensitat de llum i han de ser reciclades perquè contenen mercuri. El futur passarà sobretot pels LED. Els díodes emissors de llum, que ja es poden veure en semàfors, fan la mateixa llum que una bombeta tradicional però estalvien un 90% d’energia i no tenen substàncies tòxiques. Quan la tecnologia dels LED millori per donar més llum aquesta serà la millor inversió.
[youtube]yym0DQWnYOc[/youtube]
L’Índia ha tingut aquest any el monsó més feble des del 1972, amb un 23% de precipitacions menys del què seria habitual. La manca de precipitacions ha afectat sobretot el nord-est del país on ha plogut un 27% menys, encara que al sud la pluja només ha estat un 4% inferior al normal. Les dades de les pluges monsòniques es recullen de juny a setembre i ja el mes d’agost es va veure que seria un any sec, amb 246 dels més de sis-cents districtes amb problemes de sequera. Aquesta manca de pluges ha repercutit en les collites i ha obligat al govern de l’Índia a ajudar als camperols afectats. Normalment les pluges monsòniques cobreixen tot el país i són causa d’inundacions. Els economistes indis fan referència sovint a les pluges monsòniques per explicar la situació econòmica d’un país que encara és bàsicament agrari. La gran sequera que pateix l’Índia alguns científics l’associen al fenomen de El Niño, l’escalfament anormal de l’aigua davant les costes de Perú. Aquest any el fenomen no ha estat massa significatiu i a això s’atribueix que hi hagi poques pluges tant a Mèxic com a l’Índia.
La paraula monsó pot venir de l’àrab “mosem”, que es podria traduir per “estació” i és denomina així als vents canviants al llarg de les costes de l’Índia que bufen des del sud-oest la primera meitat de l’any i des del nord-est durant l’altra meitat. El monsó del sud-oest que arranca de la costa de Kerala, a l’Índia, comença generalment la primera quinzena de juny. El monsó del nord-est comença habitualment a l’octubre. Els monsons estan provocats perquè la terra s’escalfa i es refreda més ràpid que l’aigua. A l’estiu la terra està més calenta que el mar i l’aire calent comença a pujar per les muntanyes, provocant una àrea de baixes pressions. Per substituir aquest aire n’entra constantment des del mar, més fred i sobretot més humit. La pluja es produeix quan aquest aire humit també comença a pujar les muntanyes, on es refreda, i provoca les precipitacions. Aquest fenomen es produeix a totes les zones costaneres, però a l’Índia les dimensions de les masses d’aire que es mouen tenen unes dimensions extraordinàries. A l’hivern, la terra es refreda més ràpid que el mar i el vent bufa en direcció contrària.