Arxiu per a la categoria de ‘General’
[youtube]-sGmNXt7E2s&feature=related[/youtube]
A principis d’abril s’ha celebrat a Seattle, als Estats Units, s’ha celebrat la reunió anual de la Societat de Medicina del Comportament. Entre els estudis que s’hi han presentat n’hi ha un que indica que la meditació transcendental pot ser una forma molt efectiva de reduir la depressió. Els estudis els han fet les universitats Charles Drew, de Los Angeles, i la de Hawaïi analitzant afroamericans i nadius de Hawaïi més grans de 55 anys amb risc de patir malalties cardiovasculars. Agafar aquest grup d’individus responia a que la depressió és un importantíssim factor de risc en els casos de malalties cardiovasculars.
En els dos casos els estudis van demostrar que els individus que practicaven la meditació transcendental van mostrar una reducció important dels símptomes de depressió en comparació amb els grups de control. La major disminució es va registrar en les persones que tenien símptomes clínics importants de depressió. Farcits de fàrmacs, el descobriment pot ajudar molta gent a reduir la depressió en persones d’edat avançada sense prendre més medicaments. Només als Estats Units es calcula que aquesta malaltia afecta uns 18 milions de persones grans.
[youtube]KsMcJaSPaoM[/youtube]
Científics nord-americans han desenvolupat un procediment que permetrà identificar els fumadors que tenen més risc de patir un càncer de pulmó. L’estudi l’ha publicat la revista Science Translational Medicine i l’han realitzat investigadors de l’Escola de Medicina de les Universitats de Utah i Boston. El mètode utilitza la genètica per a determinar si una persona és més propensa a contraure un càncer de pulmó que una altra i, en cas que aparegui, poder combatre amb més precisió la malaltia.
Als Estats Units i per extensió a la resta del món occidental, el 90% dels casos de càncer de pulmó són causats pel consum de tabac. Però fins ara no existia cap mètode per identificar als qui tenen més perill de desenvolupar la malaltia. El què s’ha descobert és que gens que tenen un factor específic en aquests tipus de càncer, PI3K, s’activen en les cèl·lules de les vies respiratòries de fumadors amb càncer pulmonar. Aquest és un pas previ en el desenvolupament de la malaltia i pot revertir-se amb un agent químic preventiu, el myo-inositol. Això no vol dir que ara ja es pugui fumar tranquil, perquè els danys provocats pel tabac a la llarga van molt més enllà del càncer de pulmó.
[youtube]hfGx8pF4Rhg[/youtube]
Les erupcions volcàniques llancen a l’atmosfera roca fosa, cendra formada bàsicament per diòxid de silici (SiO²), i gasos, un dels més abundants és el diòxid de sofre (SO²). La lava pot ser llançada a quilòmetres de distància però cau ràpidament. A mesura que les partícules sòlides més pesants, piroclasts, van caient per l’efecte de la gravetat, les menys pesants, sobretot si han estat expulsades a uns quants quilòmetres d’altura, com ha passat amb el volcà Eyjafjalla que ha arribat a escopir fum fins als 11.000 metres, són arrossegades pel vent i poden mantenir-se a l’atmosfera durant anys. La prohibició de volar per Europa pel núvol de cendra ha estat exagerada. És evident i a ningú li passa pel cap que volar per sobre el volcà o a pocs quilòmetres de distància afecta greument un avió, però a mesura que augmenta la distància les partícules es van diluint.
Una setmana amb l’espai aeri europeu pràcticament tancat és una bestiesa. I si el volcà islandès està un any en erupció què s’hauria de fer? Des del principi s’havia d’haver tingut en compte les zones amb més partícules i buscar rutes a més o menys altitud per esquivar el possible perill que signifiquessin aquestes partícules en suspensió. Superada la fase d’histèria col·lectiva impulsada per Eurocontrol i els governs hiperproteccionistes que patim, ja podem parlar de com es dissoldrà el núvol i si tindrà conseqüències ambientals.
Un cop a l’atmosfera el diòxid de sofre o els òxids de nitrogen es combinen amb el vapor d’aigua i formen àcid sulfúric (H²SO), àcid nítric (HNO³) o també àcid clorhídric (HCl) que cauen amb la pluja. Això vol dir que ens caurà àcid del cel? No. Es considera pluja àcida si el pH de l’aigua és inferior a 5,6 -l’aigua destil·lada té un pH 7-. Distribuïda en un territori tan ample, els efectes d’aquesta pluja àcida provinent del volcà, seran en general inapreciables. És molt més perillós el dia a dia.
Els combustibles que cremen els vehicles, algunes calefaccions, les fàbriques o les centrals energètiques de carbó aboquen diàriament a l’atmosfera milers de tones de diòxid de sofre i òxids de nitrogen, que retornen a terra en forma de pluja àcida. Aquesta pluja, amb el temps, amenaça la salut de les persones, destrueix la vida als llacs i rius, fa emmalaltir o mata els arbres i afecta fins i tot els edificis. La principal font de diòxid de sofre és la crema de carbó o petroli que el conté com a impuresa. Els òxids de nitrogen (NO, NO²) s’originen en els processos de combustió a elevades temperatures en els motors de combustió, principalment els dièsel.
[youtube]Kby9i60-iV4&feature=related[/youtube]
Frédéric Theunissen, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i Nicolas Mathevon, de la Universitat Jean Monnet, de França, han descobert que les hienes codifiquen en la seu típic “riure” informació sobre la seva edat, domini territorial i identitat. Les seves investigacions s’han publicat a la revista BMC Ecology. Els científics han treballat amb un grup de 26 hienes en captiveri i es van trobar que les variacions en el to del riure i el timbre poden ajudar aquests animals a establir jerarquies socials.
Els investigadors van descobrir que mentre el to del riure revela l’edat d’una hiena, les variacions en la freqüència de les notes pot codificar informació sobre l’estat dominant i subordinat. Això els permetria establir els drets d’alimentació i organitzar-se a l’hora de buscar aliment. Les variacions es produeixen, a més, quan diversos animals competeixen per compartir carronya, sense que n’hi hagi suficient per a tots, per tant l’aplicació de la jerarquia seria un gest de submissió dels més febles respecte als més forts.
Els professors que han fet l’estudi també consideren que el riure característic de les hienes pot ser també usat per a demanar ajut. Una hiena en solitari difícilment aconseguirà robar una peça capturada per un lleó, però una manada sí que ho pot fer. Per tant, les hienes necessiten coordinar-se i cooperar, però alhora també competir. El llenguatge de les hienes fa que sense necessitat de desplaçar-se puguin decidir si col·laboren o no amb una petició d’ajuda o simplement la obvien.
[youtube]VYhJcDM4dIU[/youtube]
El 22 d’abril el Green Hornet, un F/A-18 Super Hornet, es convertirà en el primer caçabombarder de l’exèrcit dels Estats Units que utilitzarà biocombustible per a volar. Omplirà el 50% dels seus dipòsits amb biocarburant procedent de l’oli de camelina (Camelina sativa). Aquesta planta no té utilitat alimentària i per això es considera que aquest biocdièsel és de segona generació. És un pas molt important perquè la despesa en combustible de l’exèrcit nord-americà és extraordinària. El 2007 el Pentàgon va pagar només a Shell, una de les empreses que els subministra carburant, 1.630 milions d’euros.
El què busca el govern nord-americà amb aquesta introducció parcial de biocombustibles és anar reduint la seva dependència energètica del petroli exterior i la reducció de combustibles fòssils, cada vegada més cars i escassos. I també, perquè no, demostrar la capacitat d’aquests avions de volar amb biocombustibles sense notar la diferència. De fet, l’Armada creu que entre el combustible JP-5 derivat del petroli i el biodièsel que surt de la camelina pràcticament no hi ha diferència. Però no s’enganyin, al darrera hi ha més un tema d’economia i estratègia que no pas mediambiental. L’exèrcit dels EUA és el més important del món, amb una capacitat destructiva sense precedents i seria una mica ridícul que vigilés les emissions de CO² dels seus caces mentre aquests llancen míssils i bombes.
El següent pas és portar els biocombustibles als vaixells un cop s’hagin enllestit els protocols que certifiquin el seu ús amb garanties. El Defense Energy Support Center és l’encarregat de subministrar biocarburants a l’Armada dels EUA. De moment, ha firmat un contracte de dos milions d’euros amb l’empresa Sustainable Oils pel qual es compromet a comprar 151.000 litres de biodièsel a partir de la camelina. Aquesta companyia ja ha signat darrerament contractes amb diverses companyies aèries per a començar a utilitzar els seus productes en avions comercials.
[youtube]AvEEaaeHyY8[/youtube]
La Xina ha completat la seqüència del genoma de la mandioca i gràcies a aquesta informació la podrà conrear en zones més fredes i seques del país. El motiu és utilitzar aquesta planta com a matèria primera per a produir bioetanol. Ja fa quatre anys que la Xina pensa en la mandioca per a la producció industrial de biocombustibles. Només fa un any que es va anunciar que es construiria la primera fàbrica de producció de mandioca a la Xina a la província de Guangxi, on es conrea el 60% de la mandioca del país.
La mandioca es cultiva en zones tropicals i subtropicals, on es destina a la producció de tapioca com a aliment, o a la seva conversió en midó i alcohol per a diverses utilitats. El retard en la producció industrial de biocombustibles a partir de la mandioca es degut a la poca matèria primera, que ha impedit a la Xina la producció d’un milió de tones a l’any de bioetanol. Els xinesos s’han fixat en l’ús que es dóna a la mandioca a l’Amèrica Llatina, on és una planta que també es produeix amb finalitats energètiques. A Colòmbia ja fa un any que circulen cotxes moguts amb etanol de mandioca.
[youtube]Fi4-HDtCPwk[/youtube]
L’empresa de projectes espacials NASP, de Logronyo (La Rioja), ha desenvolupat un sistema de propulsió per a microsatèl·lits o microaeronaus de nova generació, basat en l’utilització de plasma i combustible no contaminant, que fins ara no s’havia utilitzat en els llançaments a l’espai. Un dels socis fundadors d’aquesta companyia Emilio Remírez, explica que aquest sistema basat en la propulsió electromagnètica està pensat per llançar microsatèl·lits d’entre 1 a 5 quilos, però que es pot adaptar a microaeronaus de fins a cent quilos.
L’avantatge més important és que el sistema permet reduir i minimitzar el pes total del microsatèl·lit i, per tant, de la missió. Posar un quilogram de satèl·lit en òrbita pot costar en aquests moments uns 44.000 euros, per això els esforços principals de les companyies aeroespacials se centra actualment en crear satèl·lits el més petits possible per a reduir la despesa al màxim. Cada quilogram estalviat en el pes total de la càrrega significa un quilo menys que el coet propulsor ha de situar en òrbita.
I segurament en el futur aquesta tendència a la miniaturització dels satèl·lits també s’acabarà aplicant als mateixos coets propulsors, encara que això és molt més complex perquè vèncer la gravetat de la Terra per arribar a l’òrbita obliga a aconseguir una velocitat d’11,4 Km/sg, cosa que requereix una quantitat molt gran de combustible que la nau llançadora ha de transportar per anar-la utilitzant gradualment fins arribar a l’òrbita.
[youtube]NqxTHeK27_g&feature=PlayList&p=48C25159872F2E5B&playnext_from=PL&playnext=1&index=39 [/youtube]
Els últims mamuts van desaparèixer segurament a causa de l’arribada de l’home o per un canvi climàtic brusc. Ho afirma un estudi de la Universitat d’Estocolm publicat per la revista Proceedings of the Royal Society B, que s’ha fet per investigar com i perquè s’extingeixen les poblacions. Els últims mamuts van viure fa 3.600 anys, o sigui fa relativament poc, a l’illa de Wrangel, a Sibèria. Però la majoria de la població de mamuts va desaparèixer durant la transició del Plistocè a l’Holocè -fa entre 12.000 i 10.000 anys-, i només un petit grup van aconseguir viure més de 5.000 anys prop del cercle polar àrtic.
L’illa de Wrangel era part d’una zona de terra coneguda com Beríngia, que connectava Amèrica i Àsia durant les fases glacials del Plistocè, i que va quedar separada del bloc continental fa uns 9.000 milions d’anys per l’augment del nivell del mar. Aquest aïllament forçat és el que va salvar els mamuts de desaparèixer totalment, però fins ara era un misteri la causa que en va fer desaparèixer aquest grup de supervivents 5.400 anys després.
Els científics suecs han analitzat l’ADN mitocondrial dels fòssils de diversos mamuts a partir d’un procés de datació per radiocarboni, una tècnica de gran precisió a l’hora de datar amb exactitud mostres orgàniques que tinguin menys de 60.000 anys. Les anàlisis van demostrar que la varietat genètica dels mamuts de Wrangel era àmplia, demostració que hi havia una població força gran. Amb individus suficients per a perpetuar-se, una desaparició sobtada només es pot deure a l’aparició de l’home per la zona, cosa força probable, o a un esdeveniment que canvies el clima de forma molt sobtada i que els mamuts no s’hi poguessin adaptar.
[youtube]aGJEwlWcEHU[/youtube]
Seixanta milions de xinesos pateixen una sequera molt severa que fa qüestionar un faraònic projecte hidrològic per portar aigua des del sud de la Xina a les grans ciutats del nord i de l’est del país. El projecte de desviament d’aigües sud-nord es va començar a elaborar el 2002 i es calcula que té un cost aproximat de 44.000 milions d’euros. Es vol treure l’aigua dels rius Groc i Yangtsé cap a les zones urbanes litorals. Un macroprojecte amb un impacte ambiental enorme i que ja ha demostrat que pot ser un fracàs sonat.
Resulta que la falta de pluges en zones on habitualment plovia molt gràcies al canvi climàtic global ha començat a fer aixecar veus contra el projecte perquè podia allargar i empitjorar els efectes de la sequera. Si es treu aigua del sud per portar-la al litoral i ja no hi ha aigua per a molts xinesos després ni uns ni altres en tindran. La zona del nord-est de la Xina concentra el 35% de la població mentre que només té el 7% dels recursos hídrics. Sort que estan al costat del mar i d’aigua no els faltarà, perquè està clar que la solució no es portar-la d’altres territoris que la necessiten.
El sud-oest del país té una sequera molt forta des de fa diversos mesos. Les collites de tè i cereals s’han arruïnat, els rius Mekong o Yangtsé han reduït ostensiblement el cabal i milions de persones i caps de bestiar pateixen la manca d’aigua. En falta tanta que el govern xinès ha hagut de destinar ajudes d’emergència pels afectats.
El més curiós és que podem parlar de la Xina o podem parlar de l’Estat espanyol o de Catalunya mateix. En els dos llocs també es parla amb una facilitat absoluta de transvasar aigua de l’Ebre cap al sud, del Roïna cap a Catalunya, del Ter cap a Barcelona sense respectar el seu cabal natural… I el més fotut és que es treu aigua dels cursos naturals dels rius per a portar-la a ciutats macropoblades que s’han edificat en zones on ja se sabia que no hi havia prou recursos hídrics. Però si han deixat fer i ara tot passa per resoldre-ho amb transvasaments. Ningú parla seriosament de que els edificis estiguin obligats a recollir l’aigua de la pluja; que els edificis tinguin doble instal·lació d’aigua per no llençar pel vàter aigua potable; per reutilitzar l’aigua de les depuradores; per desalinitzar l’aigua de mar de forma habitual… Solucions n’hi ha moltes però suposo que per interessos econòmics els polítics prefereixen les inversions en ciment.
[youtube]sFJnryaPA-s&feature=related[/youtube]
Segons un estudi de l’institut alemany Max Planck d’Ornitologia i que s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, algunes espècies de ratpenats prenen la posició del Sol, quan aquest va de baixa, com a referència per orientar-se en els desplaçaments de distàncies llargues i ho combinen amb el camp magnètic de la Terra. No deixa de ser curiós que un animal que viu habitualment en coves poc o gens il·luminades i que requereix percepció sonora per calcular les distàncies i no xocar amb els objectes calibri la seva direcció en funció de la posició del Sol. L’estudi s’ha fet amb el ratpenat gran de muntanya, Myotis myotis. Els ratpenats solen sortir de les coves quan es pon el Sol perquè és millor referència que el camp magnètic de la Terra. Bàsicament perquè el camp magnètic varia de forma imprevisible, depenent de les zones i consideren el Sol un element més fix i segur per a orientar-se. Altres animals, com les abelles, també es guien per la posició del Sol per a situar-se sobre el territori.
El professor Richard Holland ja havia realitzat abans investigacions per demostrar com els ratpenats s’orienten pels grans recorreguts a partir del camp magnètic, però ara ha pogut comprovar que la primera referència que prenen és el Sol. Un misteri més dels ratpenats, famosos perquè estableixen la seva orientació a curta distància a base del què s’anomena ecol·locació. O sigui mesura les distàncies a partir d’emetre una ona sonora i calcular el temps que tarda en rebotar l’objecte i tornar. L’inventor del radar, vaja.