[youtube]5nUulUOFHHI&feature=related[/youtube]
És el combustible fòssil més contaminant, però alhora el més consumit. A l’Estat espanyol les mines de carbó s’han explotat des de temps dels romans. Ara s’han de subvencionar per a garantir llocs de treball però surt més barat a les empreses importar el carbó des d’altres països. Tot i així el principal problema del carbó és que la seva combustió general moltes emissions de diòxid de carboni que contribueixen a l’escalfament global.
En una conferència a Oviedo, la doctora Rosa Menéndez, guanyadora del XIX premi Dupont de la Ciència, va assegurar que el futur del carbó passa per a desenvolupar tècniques que el converteixin en una font d’energia neta. La investigadora considera que el carbó, en els pròxims anys pot continuar aportant una part de l’energia necessària, juntament amb d’altres fonts renovables. Renunciar al carbó implica apostar més per l’energia nuclear o el gas.
Entre les noves maneres d’utilitzar el carbó hi hauria el de convertir-lo en líquid per a que pogués ser utilitzat com a combustible en els cotxes i també crear centrals energètiques que, tot i utilitzar carbó, poguessin recollir el diòxid de carboni que generen sense llançar-lo a l’atmosfera.
[youtube]gnNFNI9_pT0[/youtube]
L’Escherichia Coli és un bacteri que està present en els intestins, necessari per completar el procés digestiu i que en ocasions, sobretot a l’estiu, s’altera i causa còlics i diarrees. També, lògicament es troba en les aigües fecals. Va ser descrita per primer cop el 1885 per Theodore von Escherich, un bacteriòleg alemany que la va batejar com Bacterium coli. Posteriorment la taxonomia li va adjudicar el nom d’Escherichia coli, en honor al seu descobridor. De ben segur que és l’organisme procariota més estudiat del món.
Ara l’E. Coli és notícia, no perquè ha provocat diarrees en els clients d’algun restaurant, sinó perquè a partir d’ella es poden general dos tipus de biocombustibles d’alta energia a partir de sucres simples. Ho ha publicat la revista Nature a partir d’un estudi realitzat per experts de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. La investigació explica com alterant el bacteri aquest pot arribar a segregar enzims hemicel·lulases, que poden digerir la cel·lulosa de les plantes. Aquestes alteracions genètiques possibiliten que els bacteris produeixin directament aquestes molècules a partir d’un component de biomassa derivat de les plantes.
És interessant el descobriment? Molt. Els experts creuen que la conversió microbiana de carbohidrats (sucres) a partir de la biomassa serà el camí més efectiu i de més rendiment per obtenir futurs biocombustibles. L’estudi dirigit per Jay Kaesling suposa un pas important cap a aconseguir aquest objectiu. Ja no faran falta enormes camps de conreu per aconseguir biocombustibles sinó que es podran produir biocombustibles a gran escala sense alterar cap ecosistema.
[youtube]M8TVfotE0ic[/youtube]
El doctor Etienne-Emilie Baulieu, el descobridor de la píndola de l’endemà, ha anunciat que ha trobat una proteïna que pot servir per a combatre la malaltia de l’Alzheimer i d’altres formes de demència senil. El descobriment ha estat publicat per la revista de l’Acadèmia de Medicina dels Estats Units i podria ser útil també per fer un diagnòstic precoç de la malaltia. Baulieu afirma que ha descobert una proteïna que es troba de forma anòmala en els casos d’Alzheimer i una altra que destrueix a la primera. Segons el doctor francès potenciant aquesta segona proteïna es podria aconseguir un fàrmac que freni el desenvolupament de la malaltia.
Vol dir això que s’ha trobat la clau per a resoldre la malaltia? No, però s’ha fet un pas endavant. Com a mínim pot servir per avançar una desena d’anys el diagnòstic, i per tant començar el tractament de la malaltia en les fases inicials. Dintre un parell d’anys es tindrà un coneixement molt millor del paper d’aquestes proteïnes en la malaltia i, segons els experts, es calcula que la pròxima dècada l’Alzheimer es curarà. De moment es començarà una fase experimental a l’Hospital Charles Foix de Ivry, a les afores de París.
[youtube]VKngD4eJLy0[/youtube]
Les persones amb més vitamina D a la sang tenen menys possibilitats de desenvolupar càncer de còlon que les que en tenen nivells més baixos. Les conclusions són d’experts de l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer, de Lió, i de l’Imperial College de Londres que acaben de publicar un estudi a la revista mèdica British Medical Journal (BMJ).
Els investigadors van analitzar 1.248 persones amb càncer de còlon i la majoria presentaven uns nivells molt baixos de vitamina D. De tota manera, els científics no s’han atrevit a afirmar amb contundència la relació entre una cosa i l’altre perquè s’hauran de fer més estudis clínics al respecte. Per exemple, no està clar que el consum de suplements de vitamina D ajuda a prevenir la malaltia.
La principal font de la vitamina D o calciferol és la llum del Sol, però també es troba en alguns aliments com l’oli de fetge de bacallà, els peixos blancs com salmó, sardines i tonyina. El pròxim pas és dur a terme noves proves clíniques per confirmar si els suplements de vitamina D poden reduir el risc de patir aquest tipus de càncer. Al Regne Unit es diagnostiquen cada any 37.500 casos de càncer de còlon.
[youtube]y6osMO5xnag[/youtube]
Investigadors de l’Escola de Medicina de la Universitat de Standford, a Califòrnia, han desenvolupat una sèrie de fàrmacs contra l’hepatitis C que neutralitzen la resistència del virus sense els efectes secundaris de les teràpies actuals. L’estudi, publicat per la revista Science Translational Medicine, ha trobat un nou tipus de petites molècules que frenen l’avanç del virus de l’hepatitis C i obra la porta als nous tractaments contra la malaltia. En els experiments in vitro aquests nous medicaments van aconseguir fins i tot inhibir la multiplicació del virus causant de la malaltia.
El virus de l’hepatitis C infecta a milions de persones a tot el món i moltes d’elles desconeixen que tenen la malaltia. La infecció crònica de l’hepatitis C és la primera causa de càncer hepàtic dels EUA. Els tractaments actuals són força bons però molt agressius i sovint es presenta el problema de la mutació del virus. Per això la idea d’aquests científics ha estat atacar el virus des de diferents angles utilitzant una combinació d’aquests nous medicaments, cadascun destinat a un punt concret del virus. Desenvolupat amb èxit al laboratori els nous medicaments necessitaran encara un any per a desenvolupar les proves clíniques en animals. A partir del 2012 es començaria a provar en humans i, si es efectiu, es comercialitzaria un any més tard.
[youtube]Gjys1PyfcEk[/youtube]
La revista Science ha publicat un estudi que indica que el nombre d’huracans durant aquest segle disminuirà considerablement, però alhora aquests seran molt més potents i destructius. L’estudi indica que els huracans més intensos es produiran a la regió occidental de l’Atlàntic, a la zona que ocupa l’illa de La Española, ocupada per Haití i la República Dominicana, a més de les Bahames i la costa sud-oriental dels Estats Units.
La investigació l’han fet científics del govern dels Estats Units i es basa en pronòstics d’altres estudis, però no deixa de ser una hipòtesi. Tal com s’està demostrant les prediccions sobre el comportament de l’atmosfera solen desviar-se i s’han de corregir sovint. La majoria de models predictius si coincideixen amb el què diu aquest estudi: menys huracans i més potents.
La temporada d’huracans comença l’1 de juny i acaba el 30 de novembre. Les tempestes tropicals arranquen des de la costa africana, a la zona de Cap Verd i van agafant força a mesura que es desplacen cap al continent americà per després desviar-se cap al nord, sobretot alimentades per les aigües calentes del golf de Mèxic.
L’any passat l’Administració Nacional d’Oceans i Atmosfera dels EUA (NOAA) va pronosticar la formació d’entre 7 i 11 tempestes tropicals, de les quals entre tres i sis podrien acabar convertint-se en huracans, un o dos d’ells de gran intensitat (3,4 o 5 a l’escala Saffir-Simpson). El pronòstic que la temporada seria més suau es va complir perfectament. L’informe, però, diu que l’escalfament global té poc a veure amb això, cosa que sabent que s’ha fet des del govern nord-americà, li resta credibilitat. Les previsions per la temporada 2010 encara no s’han fet però serà interessant comprovar si és veritat que els huracans van a la baixa quan la lògica indica que si l’aigua del mar està més calenta l’energia acumulada hauria de facilitar-ne la formació i també la seva intensitat.
[youtube]2lYIsh_TwPo&feature=PlayList&p=37E760680B065A1F&playnext=1&playnext_from=PL&index=17[/youtube]
Les emissions contaminants procedents de l’Àsia afecten l’ambient de l’oest dels EUA. Això demostra que el món és més petit cada vegada, però també és una bona excusa per dir als nord-americans que els serà molt més difícil assolir els seus objectius de reducció de gasos tòxics a la troposfera. La revista Nature ha publicat un article que demostra una cosa que es podia intuir, els nivells d’ozó a la troposfera poden estar pujant com a conseqüència de les emissions que provenen del continent asiàtic.
Però no havíem quedat que l’ozó era bo per a protegir la Terra? L’ozó en la capa atmosfèrica superior de la Terra ajuda a filtrar els raigs ultraviolats nocius, però quan es troba en l’atmosfera baixa -la troposfera– pot actuar com un gas tòxic i causar malalties respiratòries i afectar els ecosistemes. Des del segle XIX, les emissions industrials han provocat un augment dels nivells d’ozó, i actualment l’Àsia oriental és la zona amb més creixement de les emissions del món. Des que va començar a mesurar-se la incidència d’aquests gasos, els anys 70, s’especulava que l’increment de la producció asiàtica podria fer augmentar els nivells d’ozó a la troposfera nord-americana, però això no s’havia comprovat.
L’estudi l’ha dirigit Owen Cooper i ha recollit mesuraments d’ozó des de diferents plataformes a l’occident dels EUA i va descobrir un significatiu augment de la proporció d’ozó a l’ambient entre 1995 i el 2008. El ritme de creixement de la presència d’ozó era més gran en relació a les mesures de contaminació directament transportada des de l’Àsia.
[youtube]VckPoBSZIYs[/youtube]
Científics de la Universitat d’Annuncio, a Itàlia, han realitzat un estudi que s’ha publicat a la revista Phytotherapy Research, segons el qual han trobat un extracte antioxidant que surt de l’escorça d’un tipus de pi francès que té propietats per curar els símptomes aguts i crònics de les hemorroides. L’extracte en qüestió és el Pycnogenol i la seva aplicació tòpica redueix la durada dels dolors i les hemorràgies de les hemorroides. Fins i tot s’ha comprovat que l’aplicació del Pycnogenol ha ajudat a reduir el nombre d’intervencions quirúrgiques i hospitalitzacions en els casos més greus.
L’extracte prové d’un pi que creix al llarg de la costa sud-occidental de França i és una combinació de procianidines, bioflavoides i àcids orgànics. Les proves amb l’extracte del pi es van fer en un grup de pacients durant dues setmanes i els seus resultats van confirmar la seva eficàcia tant si es prenia per via oral com si s’aplicava de forma tòpica.
Les hemorroides són venes inflades i doloroses que es troben en la porció final de recte o a l’anus. Aquesta afecció és molt comuna, especialment durant l’embaràs i després del part. Les hemorroides resulten de l’augment de la pressió a les venes de l’anus. Aquesta pressió provoca bonys i l’expansió de les venes, provocant un dolor intens particularment quan la persona està asseguda. L’estrenyiment, la permanència assegut per llargs períodes de temps i la infecció anal són factors que també contribueixen al desenvolupament d’aquest problema. Però en alguns casos també poden ser símptomes d’altres malalties, com la cirrosi hepàtica.
[youtube]UKq7VKeO81Q[/youtube]
Científics britànics han registrat un augment d’un terç en la quantitat de gas metà que es filtra en la capa subterrània de gel permanent de l’Àrtic en els últims cinc anys, cosa que pot provocar un increment de 10 graus de la temperatura mitjana de la zona per l’any 2100. El descobriment l’han fet científics de la Universitat d’Edimburg i ha estat publicat a la revista Science. La capa de gel de l’Àrtic amaga bilions de tones de metà, un gas que contribueix quatre vegades més que el diòxid de carboni a l’efecte hivernacle. Per això molts científics creuen que si es fon l’Àrtic, tots els esforços que s’estan fent per a reduir les emissions de CO² seran totalment inútils.
El pitjor de tot és que l’escalfament causat per l’increment de les emissions de metà a l’atmosfera tindrà un efecte dòmino. Més desglaç, més metà a l’atmosfera, més augment de la temperatura, més deslgaç… un cercle autodestructiu que farà augmentar les temperatures molt més ràpid que el què es preveia fins ara.
Els aiguamolls o la tundra de les altes latituds emeten per ara relativament poc metà però les previsions apunten a que augmentaran un terç en cinc anys. Això demostra que un petit escalfament provoca un fort augment de les emissions de metà. Un dels científics que ha treballat en l’estudi Paul Palmer diu que el metà explicaria el perquè a l’Àrtic el canvi climàtic s’està desenvolupant el doble de ràpid que a d’altres llocs del món. Les emissions de metà a l’Àrtic es van incrementar un 31% entre el 2003 i el 2007, això significa un milió més de tones de metà per any.
L’estudi explica que la meitat de les emissions mundials de metà provenen de la zona dels tròpics, amb 20 milions de tones alliberades per la selva amazònica cada any i 26 milions de tones generades a la conca del riu Congo. Els camps d’arròs de la Xina i del sud-est asiàtic van produir un terç de les emissions mundials de metà, 33 milions de tones, i només el 2% prové de les regions àrtiques, però en canvi és aquí on s’han registrat proporcionalment els augments més importants.
[youtube]nTgyakGAddM[/youtube]
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha anunciat que sotmetrà a una avaluació externa la seva actuació per la pandèmia de grip A, per respondre a les crítiques i a les acusacions de connivència amb la indústria farmacèutica en la gestió d’aquesta emergència sanitària. Deixant de banda les teories conspiratives de grans dimensions que hi poden haver darrera la malaltia, sí que és veritat que l’OMS s’ha cobert de glòria. Si no hi ha hagut conspiració sí que s’ha exagerat la gravetat del nou virus, sí que s’ha promogut la compra de vacunes massivament així com dels medicaments per a contrarestar l’amenaça. I això ha significat una despesa enorme en diners que han anat a parar a les unes butxaques molt concretes. Però el que ha estat més greu és el deteriorament de la mateixa imatge de l’OMS. Què passarà quan tornin a declarar una pandèmia? Qui és llançarà a vacunar-se sense saber si realment val la pena o si el que li estan demanant és que participi en un experiment?
Ofesos per les acusacions l’OMS ha titllat d'”irresponsables”, “històricament inexactes” i “científicament incorrectes” les acusacions que la pandèmia de grip A ha estat una farsa o que l’OMS va sobredimenssionar expressament la seva gravetat. Diuen que aquestes acusacions són irrespectuoses amb les 13.000 persones que han mort a tot el món per la malaltia o pels qui han presentat quadres severs arran de la infecció. L’OMS s’excusa en què va alertar de la pandèmia no per la seva gravetat sinó per la ràpida expansió de la grip A… I ara ho diuen? No havia de desaparèixer mig món per la variant de la grip porcina? I el que és pitjor no és que els ciutadans més o menys s’espantessin pel què es preveia. Sinó que els governs occidentals, teòricament amb més mitjans i informació, van caure en el parany de l’OMS i li van fer de corretja de transmissió contribuïnt a crear una sensació apocalíptica que es podien haver estalviat. Ho demostra el fet dels milions de dosis de vacuna que ara s’han de menjar amb patates o el fet que, per exemple, l’Estat espanyol poses sota protecció militar milions de paquets d’antigripals com si fos una arma estratègica.
L’OMS ha acollonit al personal, els governs han actuat amb fe cega i els ciutadans han vist atònits com es jugava amb un tema tan delicat que al final els ha acabat costant diners de les seves butxaques. Que investigui l’OMS el que vulgui i revisi els seus protocols, però molt em temo que això serà la fauna d’en Pere i el llop, i que el dia que realment passi alguna cosa greu, amb el precedent que han creat ens trobem en una situació molt més delicada i perillosa.