[youtube]NhYRgp4qmi4[/youtube]
Els humans coneixem ja millor l’espai exterior de la Terra que la majoria de zones abissals dels oceans, on s’hi van descobrint noves espècies desconegudes. Les raons que el fons del mar sigui tan desconegut és per l’alta tecnologia necessària per aguantar les pressions que s’hi produeixen. Si al nivell del mar hi ha una atmosfera, cada 10 metres que ens enfonsem s’hi ha de sumar una atmosfera més. Així a 100 metres de fondària una persona ha d’aguantar 11 kg/cm², en el límit de la seva resistència. Però amb batiscafs es pot baixar molt més avall.
Ara, investigadors de nou institucions científiques espanyoles treballen en les noves tecnologies robòtiques i instrumentals que poden contribuir a millorar el coneixement del fons marí. El Ministeri de Ciència i Tecnologia i el govern de Múrcia estan promovent el futur Observatori Oceanogràfic Costaner que se situarà prop de Cartagena. Aquesta infraestructura té un pressupost inicial de 600.000 euros. De moment ja han reunit els millors experts espanyols en tecnologia oceanogràfica i robòtica subaquàtica per a contrastar coneixements i quines són les millors tecnologies per aplicar en l’exploració del fons marí.
[youtube]-jxDcvLlcbQ[/youtube]
L’aerolínia holandesa KLM va realitzar el mes passat en un vol domèstic el primer vol de passatgers alimentat amb biocombustible. L’aerolínia ha assegurat que ha demostrat que és possible que els avions volin normalment amb combustibles menys contaminants i ha reptat governs, indústries i a la societat a treballar per afavorir l’ús de biocarburants també en l’aviació.
El combustible que ha utilitzat KLM és el querosè d’origen orgànic i va permetre realitzar un vol d’una hora de durada. Entre els passatgers hi havia la ministra holandesa d’Economia, Maria van der Hoeven. L’aerolínia holandesa està investigant l’ús de bioquerosè des del 2007 i pretén accelerar el procés d’introducció de biocombustibles a l’aeronàutica a través de la creació d’un consorci, SkyEnergy, per investigar aquests nous carburants.
[youtube]yKkyLKYamUo[/youtube]
La revista The Lancet ha repassat les accions que són fàcilment realitzables i que poden ajudar a lluitar contra l’escalfament global i, alhora, millorar la salut de la gent. Els consells són diversos i van des de buscar l’eficiència energètica a les llars, a la reducció del consum de carn. La revista mèdica considera que aquests són els aspectes que s’han de començar a debatre a la cimera de Copenhaguen. Entre els exemples que posa The Lancet hi ha un estudi de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres que assegura que si es combinessin l’aïllament tèrmic dels edificis, la ventilació, el canvi de combustibles fòssils per biocombustibles i la conscienciació ciutadana s’evitarian al Regne Unit 5.500 morts prematures cada any i l’emissió a l’atmosfera de 41 megatones de diòxid de carboni.
Però hi ha d’altres efectes de què suposaria fer alguna acció concreta en països com l’Índia, on si s’instal·lessin en un termini de 10 anys 150 milions de forns solars no contaminants -que valen 50 euros cadascun- es reduirien en 240.000 les morts de menors a causa de problemes respiratoris i en 1,8 milions les morts d’adults per problemes cardíacs i pulmonars. També la revista assegura que l’ús de la bicicleta sempre ajudaria més tan a tenir salut com a contaminar menys. Si a les grans ciutats es caminés més i s’anés més en bicicleta els beneficis sobre la salut dels ciutadans serien enormes. A Londres, per exemple, una mesura així aplicada ara significaria pel 2030 que s’haurien reduït entre un 10%-19% els casos de mals coronaris isquèmics; del 10%-18% els ictus cerebrals; entre un 7%-8% els problemes de demència i del 12%-13% els càncers de mama.
Els autors de l’informe asseguren que països en vies de desenvolupament tindrien significatives millores de la salut dels seus ciutadans si es reduís el consum de carbó per a produir electricitat. Una reducció de l’ús de carbó d’entre el 30% i el 50% abans del 2030 suposaria 93.000 morts prematures anuals menys a l’Índia; 57.000 menys a la Xina i 5.000 menys als països de la UE. The Lancet també defensa retallar un 30% el consum mundial de carn per a reduir l’impacte d’una indústria que genera entre el 10% i el 12% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el consum de greixos saturats, responsables de moltes malalties cardiovasculars del primer món.
[youtube]xmSFuN6y4Ps[/youtube]
La pell és l’òrgan més gran del cos humà. Si l’estiréssim té una superfície aproximada de dos metres quadrats i un gruix variable, entre els 0,5 mil·límetres de les parpelles als 4 mil·límetres al taló. El seu pes aproximat en una persona adulta i no obesa és d’uns 5 quilos. La pell és una barrera protectora que aïlla l’organisme de l’exterior, el protegeix i també ajuda a que les seves estructures es mantinguin íntegres, al temps que permet tenir comunicació amb l’entorn a través del tacte i la sensació tèrmica.
Ara, en un estudi publicat per la revista Nature, un grup de científics han descobert una nova propietat de la pell, la d’escoltar, captant sons a través de les corrents d’aire. El descobriment és molt important per a les persones amb problemes auditius, perquè permet entendre com els òrgans sensorials col·laboren per percebre els sons i desenvolupar dispositius per a millorar l’oïda. L’estudi l’han fet a la Universitat British Columbia de Vancouver, al Canadà, i ha estat dirigit per Bryan Gick, i ha permet descobrir que les persones escolten a través de la pell les corrents d’aire creades pel seu interlocutor al parlar, tot i que l’oïda no les percep. Les síl·labes «pa» i «ta» creen aquestes corrents d’aire que arriben a la superfície cutània i permeten completar el trencaclosques comunicatiu. Diuen els experts que quan un flux d’aire arriba a la pell del coll o a les mans en un moment que l’interlocutor pronuncia síl·labes que no emeten corrent, per exemple «ba» i «da», l’organisme les pot confondre per «pa» i «ta». Això demostra que quan una persona n’escolta a una altra no només s’està atent a la informació auditiva i visual sinó que, de forma inconscient, també es perceben el què aquests investigadors anomenen «petges tàctils» que el discurs deixa en la pell.
[youtube]JCEEA8GxFU0[/youtube]
El Consell d’Europa, l’organisme europeu amb seu a Estrasburg, ha encarregat a l’Institut d’Hidràulica Ambiental de Cantàbria i a l’Ajuntament de Santander un estudi sobre les efectes del canvi climàtic en la costa europea arran de l’escalfament global. Uns setanta milions d’europeus viuen en ciutats costaneres. Fins ara, els efectes del canvi climàtic sobre les costes es limitaven a preveure l’augment del nivell del mar, però la cosa és molt més complicada, tal com recull l’estudi. Les ciutats costaneres d’Europa, i per extensió de la resta del món, hauran d’adaptar les seves infraestructures pel desafiament que suposa fer front a fenòmens meteorològics cada cop més extrems. Puja el nivell del mar, però també l’altura de les onades i la força del vent. A Cantàbria, els últims tres anys, s’han superat tots els rècords d’onatge. El febrer d’aquest any a 22 milles al nord de Santander, una boia de mesurament d’ones en va detectar una de 26 metres d’altura.
Aquests fenòmens extrems poden afectar no només la primera línia de costa, sinó també altres infraestructures com el clavegueram, la xarxa elèctrica, la distribució d’aigua potable o el transport. A partir d’ara la planificació territorial ha de començar a tenir en compte que els pròxims anys les condicions variaran perquè, de no fer-se, les reparacions seran constants i la despesa enorme. El director de l’Institut d’Hidràulica de la Universitat de Cantàbria, Íñigo Losada, també destaca les diferències entre l’Atlàntic i el Mediterrani. Així mentre la costa atlàntica pot veure un augment del nivell del mar per raons del desglaç, a la mediterrània hi ha un augment de l’aigua més provocat pel canvi en les depressions i els anticiclons que cada vegada són més potents i per tant pressionen o treuen pressió l’aigua de la Mediterrània.
[youtube]eXm929ay4hE[/youtube]
Un estudi del matemàtic del Laboratori de Geodèsia Espacial de la Universitat d’Alacant ha calculat la quantitat d’aigua que el Mediterrani necessita diàriament per compensar l’evaporació al llarg de tota la seva superfície. L’aigua evaporada no es compensa ni per l’aportació dels rius ni per les pluges directes, sinó que necessita de l’aportació de l’aigua de l’Atlàntic. Fa temps es deia que si es posés un mur a l’estret de Gibraltar per frenar l’aigua que entra i es permetés que el Mediterrani s’evaporés, només en un dia hi hauria una diferència d’un metre entre l’Atlàntic i la Mediterrània. El científic David Garcia és un dels que ha participat en l’estudi utilitzant dades del satèl·lit GRACE (Gravity Recovery and Climate Experiment), que mesura variacions en el camp gravitatori de la Terra. Els resultats dels càlculs són espectaculars. El Mediterrani rep diàriament per l’Estret de Gibraltar uns 4.752 hectòmetres cúbics d’aigua de l’Atlàntic. Una cosa així com l’aigua que contindrien dos milions de piscines olímpiques, suficient perquè aquest mar semitancat no s’assequi.
Si l’Estret de Gibraltar es tanqués el Mediterrani perdria anualment 1.734.480 hectòmetres cúbics. Les corrents, els vents i les temperatures també fan que marxi part de l’aigua per l’Estret, però la que surt del Mediterrani cap a l’Atlàntic és una quantitat mínim si es compara amb els 55.000 metres cúbics per segon que entren. Aquesta quantitat d’aigua equivaldria a la d’omplir 24 piscines de 50 metres de llarg, per 25 d’ampla i 2 d’alt. L’estudi també destaca que el flux també varia amb els mesos i que, per exemple el setembre hi ha una entrada màxima d’aigua de 91.000 metres cúbics per segon -quan el Mediterrani té l’aigua més calenta després de l’estiu-, i en canvi l’entrada mínima és de 18.000 metres cúbics per segon a finals de març -quan després de l’hivern l’aigua està freda i l’evaporació és mínima-.
[youtube]NIkGHZN5X9w&feature=related[/youtube]
Des de principis del segle XX el fil de seda s’ha utilitzat com a material de sutura quirúrgica per la seva bona compatibilitat i resistència mecànica. Ara als Estats Units, a la Xina i a l’Espanya s’estan buscant noves possibilitats per la regeneració de teixits. A l’Estat espanyol un equip de científics de l’Institut Murcià d’Investigació i Desenvolupament Agrari i Alimentari (IMIDA), que dirigeix José Luis Cenis. Aquest científic explica que actualment es disposa de materials sintètics com biopolímers, ceràmiques o biovidre, i d’altres naturals com el col·lagen, però la seda s’ha convertit també en un dels biomaterials de més qualitat i potencial per a l’enginyeria de teixits. L’IMIDA està treballant ara en un projecte conjunt amb la Universitat de Zhejiang, a Hangzhou (Xina), realitzant esponges o estructures que són adequades perquè creixin cèl·lules de medul·la òssia o teixits humans capaços de reemplaçar altres que estan lesionats, evitant el risc de rebuig del sistema immunològic.
Però hi ha molt més. La fibroïna és una proteïna present en la seda i es pot presentar en forma de microesferes per a l’alliberament controlat de fàrmacs, cosa que ha despertat l’interès de la indústria farmacèutica. En temes de cosmètica, Cenis explica que ja estan treballant amb extractes de crisàlide i fibroïna perquè tenen un efecte molt regenerant de la pell.
La seda la fabriquen els cucs en el moment d’elaborar el capoll, i el fil de seda que se n’extreu té dues proteïnes, la fibroïna -que forma part del 70% del capoll- i la sericina, que no s’aprofita per fer teixits però sí que té aplicacions en medicina i cosmètica. La fibroïna no produeix rebuig ni inflama els teixits on s’inserta; té resistència mecànica i és flexible i biodegradable. Al cap d’un any el teixit la reabsorbit.
Entre altres formes de presentació mèdica de la seda que s’estan investigant hi ha el de fer-la com una fina pel·lícula per a recobrir altres materials, perquè el seu efecte sobre la regeneració de la pell és molt gran. Per això si es fan embenatges s’escurcen enormement els temps de cicatrització de la pell.
I d’on surten les propietats de la seda? Doncs sembla que l’alimentació d’aquests cucs (Bombyx mori) hi pot tenir a veure. Els cucs de seda s’alimenten de fulles de morera (Morus alba). En la medicina tradicional xinesa i coreana utilitza extractes de l’arrel i l’escorça per curar diverses malalties. Ara aquestes propietats també s’estan investigant.
[youtube]h80c3yFvQw8[/youtube]
A l’Hospital Presbiterià de Nova York s’està provant una revolucionària tècnica per combatre els tumors cerebrals que consisteix en injectar altes dosis d’un medicament directament en les formacions cancerígenes. El centre ha realitzat les primeres aplicacions intraarterials directes que es realitzen al món del medicament Avastin (bevacizumab) sobre un tumor maligne. La tècnica estalvia als pacients els efectes secundaris de rebre el medicament via intravenosa. Els resultats han estat molt bons i això a la pràctica podria significar acabar amb les sessions de quimioteràpia per via intravenosa que se solen aplicar de manera freqüent als pacients que presenten tumors cerebrals malignes. La nova tècnica s’explica en el Journal of Experimental Therapeutics and Oncology.
L’Avastin està fabricat per la companyia Genentech, membre del grup Roche, i el que fa és bloquejar el creixement dels vasos sanguinis, sense sang les cèl·lules tumorals es moren. El medicament fins ara s’aplica a través de les venes, per la qual cosa, perquè arribi al tumor se n’ha d’aplicar molta més quantitat. La tècnica es continua provant i si acaba donant resultats tan bons com ara fins i tot servirà per a tumors que no responen bé a les tècniques actuals.
[youtube]C8tmgpOiWRw[/youtube]
Segurament no hagin sentit a parlar mai del kuru, una malaltia neurodegenerativa i infecciosa provocada per un prió, molt similar a la malaltia de Creuzfeldt-Jakob, coneguda com la de les vaques boges. El kuru també és coneix com «mort de riure» pels moviments espasmòdics dels afectats. Kuru en la llengua d’algunes tribus de Papua-Nova Guinea significa «tremolor, amb febre i fred», símptomes que manifesten els afectats per aquesta malaltia. Com el mal de les vaques boges el desenvolupament de la malaltia és lent però quan apareixen els símptomes és massa tard. Tres mesos de vida i para de comptar. La curiositat del kuru és que la transmissió de l’agent infecciós es feia a través del consum de teixits cerebrals de persones mortes, amb la intenció d’adquirir-ne la seva saviesa. La majoria de persones afectades pel kuru eren inicialment les dones que cuinaven els cadàvers i que n’anaven tastant algun tros mentre feien bullir l’olla.
El kuru està d’actualitat perquè s’acaba de descobrir que membres d’una tribu antropòfaga de Papua-Nova Guinea que antigament menjava cervell humà tenen una mutació que els protegeix de la malaltia, segons un estudi que ha publicat el setmanari The New England Journal of Medicine. Un equip metge del University College of London, dirigit per Simon Mead, ha descobert una alteració genètica única entre descendents de les persones que van practicar aquest ritual funerari. Aquesta gastronomia post-mortem va ser prohibida per les autoritats en la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Però el més sorprenent és que aquesta comunitat d’excanibals ha desenvolupat la seva pròpia resposta biològica a l’epidemia de kuru.
A la regió del vall de Purosa, on l’epidèmia de kuru va ser més mortífera actualment el 8% dels individus presenten una alteració genètica que els protegeix de la malaltia. L’estudi es va fer analitzant l’ADN de 3.000 persones, de les quals 152 havien mort de kuru.
[youtube]ICLA5Sp3qXI[/youtube]
A València s’ha celebrat aquest mes la cinquena Jornada de Robòtica. Els científics que hi han participat han predit que en una dècada hi haurà a moltes cases «robots infermers» que cuidaran a les persones i les hi controlaran la salut. Ja hi ha models experimentals però la seva comercialització i presència a les cases, residència i centres sanitaris, pot tardar com a mínim deu anys. Altres robots, els domèstics, per exemple, tenen un futur molt prometedor. Es calcula que ens els pròxims quatre anys n’hi haurà més d’onze milions d’unitats a tot el món. El secretari de l’Institut ai2, Martín Mellado, assegura que el 2011 al món hi haurà set milions de nous robots d’us personal i entreteniment i cinc milions de robots per a realitzar feines de la casa. N’hi ha moltes classes però els que ja s’estan comercialitzant són el robot aspiradora, els talladors automàtics de gespa i els de transport personal.
No hi ha un acord sobre quines màquines es poden anomenar robots, però podríem dir que ho són les que es mouen, fan funcionar un braç mecànic, poden interaccionar amb el seu entorn i mostrar un comportament intel·ligents que els fa prendre decisions sense intervenció humana. I, evidentment, els que imiten a l’home. Però robots humanitzats com a companys de feina, encara tardarem una mica a veure’ls.