[youtube]xmSFuN6y4Ps[/youtube]
La pell és l’òrgan més gran del cos humà. Si l’estiréssim té una superfície aproximada de dos metres quadrats i un gruix variable, entre els 0,5 mil·límetres de les parpelles als 4 mil·límetres al taló. El seu pes aproximat en una persona adulta i no obesa és d’uns 5 quilos. La pell és una barrera protectora que aïlla l’organisme de l’exterior, el protegeix i també ajuda a que les seves estructures es mantinguin íntegres, al temps que permet tenir comunicació amb l’entorn a través del tacte i la sensació tèrmica.
Ara, en un estudi publicat per la revista Nature, un grup de científics han descobert una nova propietat de la pell, la d’escoltar, captant sons a través de les corrents d’aire. El descobriment és molt important per a les persones amb problemes auditius, perquè permet entendre com els òrgans sensorials col·laboren per percebre els sons i desenvolupar dispositius per a millorar l’oïda. L’estudi l’han fet a la Universitat British Columbia de Vancouver, al Canadà, i ha estat dirigit per Bryan Gick, i ha permet descobrir que les persones escolten a través de la pell les corrents d’aire creades pel seu interlocutor al parlar, tot i que l’oïda no les percep. Les síl·labes «pa» i «ta» creen aquestes corrents d’aire que arriben a la superfície cutània i permeten completar el trencaclosques comunicatiu. Diuen els experts que quan un flux d’aire arriba a la pell del coll o a les mans en un moment que l’interlocutor pronuncia síl·labes que no emeten corrent, per exemple «ba» i «da», l’organisme les pot confondre per «pa» i «ta». Això demostra que quan una persona n’escolta a una altra no només s’està atent a la informació auditiva i visual sinó que, de forma inconscient, també es perceben el què aquests investigadors anomenen «petges tàctils» que el discurs deixa en la pell.