Posts Tagged ‘Nature’
[youtube]UE3UvdyaFN0&feature=related[/youtube]
La sequera del sud-oest d’Austràlia i les fortes nevades a l’Antàrtic tenen relació, segons un estudi científic que ho demostra i que ha estat publicat pel setmanari Nature, realitzat per científics de la Divisió Australiana a l’Antàrtida i del Centre d’Investigacions del Clima i Ecosistemes Antàrtics. La causa d’això seria el model de circulació atmosfèrica que consisteix que un vent fred i sec que arriba a Austràlia mentre que el vent humit i càlid se’n va cap a l’Antàrtic. Els científics van comparar els registres de precipitació al cim de Law Dome, a l’Antàrtic, i al sud-oet australià. El resultat és clar: quant més plou en una regió menys precipitacions hi ha a l’altra. Les dades meteorològiques demostren que les intenses nevades de les últimes dècades al Law Dome no són habituals si es comparen amb els registres dels últims 750 anys, però el mateix passa amb la sequera a Austràlia que ha estat molt més extrema les últimes dècades. Segons els investigadors la resposta està amb el desequilibri atmosfèric provocat per les emissions causants de l’efecte hivernacle.
[youtube]MNXqFFZYaNs[/youtube]
Per què una persona que pateix migranyes no tolera la llum? La resposta la poden haver trobar al Beth Israel Deaconess Medical Centre, de Boston, on Rami Burnstein i altres científics han fet estudi que ha estat publicat a la revista Nature. Aquests científics han trobat un vincle entre unes cèl·lules de la vista sensibles a la llum i certes cèl·lules nervioses del cervell. Aquesta relació permetria entendre el perquè les migranyes empitjoren amb la llum. L’estudi s’ha fet en rates per buscar una resposta a aquest problema després avaluar l’efecte de les migranyes en pacients cecs. Van descobrir que moltes persones cegues que pateixen migranyes eviten la llum, quan els pacients que han perdut el nervi òptic que connecta l’ull amb el cervell no són sensibles a la llum. La llum augmenta el dolor quan aquesta és detectada per l’ull a través d’una classe especial de neurones de la retina sensibles. Per confirmar-ho, l’equip científic va estudiar en les rates els vincles entre la retina i les àrees del cervell que detecten el dolor. Els investigadors van trobar que l’axó (neurita) de la retina tenia un vincle amb un grup de cèl·lules nerviosos a l’àrea del cervell, el tàlem, conegut per rebre i enviar senyals de dolor relacionades amb la migranya.
[youtube]xmSFuN6y4Ps[/youtube]
La pell és l’òrgan més gran del cos humà. Si l’estiréssim té una superfície aproximada de dos metres quadrats i un gruix variable, entre els 0,5 mil·límetres de les parpelles als 4 mil·límetres al taló. El seu pes aproximat en una persona adulta i no obesa és d’uns 5 quilos. La pell és una barrera protectora que aïlla l’organisme de l’exterior, el protegeix i també ajuda a que les seves estructures es mantinguin íntegres, al temps que permet tenir comunicació amb l’entorn a través del tacte i la sensació tèrmica.
Ara, en un estudi publicat per la revista Nature, un grup de científics han descobert una nova propietat de la pell, la d’escoltar, captant sons a través de les corrents d’aire. El descobriment és molt important per a les persones amb problemes auditius, perquè permet entendre com els òrgans sensorials col·laboren per percebre els sons i desenvolupar dispositius per a millorar l’oïda. L’estudi l’han fet a la Universitat British Columbia de Vancouver, al Canadà, i ha estat dirigit per Bryan Gick, i ha permet descobrir que les persones escolten a través de la pell les corrents d’aire creades pel seu interlocutor al parlar, tot i que l’oïda no les percep. Les síl·labes «pa» i «ta» creen aquestes corrents d’aire que arriben a la superfície cutània i permeten completar el trencaclosques comunicatiu. Diuen els experts que quan un flux d’aire arriba a la pell del coll o a les mans en un moment que l’interlocutor pronuncia síl·labes que no emeten corrent, per exemple «ba» i «da», l’organisme les pot confondre per «pa» i «ta». Això demostra que quan una persona n’escolta a una altra no només s’està atent a la informació auditiva i visual sinó que, de forma inconscient, també es perceben el què aquests investigadors anomenen «petges tàctils» que el discurs deixa en la pell.
[youtube]1PWGLsPYsHk[/youtube]
Investigadors de la Universitat Politècnica de València i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han desxifrat l’estructura del receptor d’una hormona que pot augmentar la resistència dels conreus de plantes a les situacions de sequera. La troballa permetrà desenvolupar productes fitosanitaris més eficaços amb molècules sintètiques que imitin l’efecte de l’hormona àcid abscísic (ABA). El què s’ha aconseguit és definir l’estructura tridimensional d’un dels receptors, el PYR1, de l’ABA. L’estudi s’ha publicat a la revista Nature.
Ho ha explicat l’investigador del CSIC Pedro Rodríguez Egea. L’hormona és clau perquè les plantes afrontin situacions de sequera, i els investigadors han aconseguit descriure com el receptor PYR1 interactua amb la fitohormona per desencadenar la resposta de la planta a l’estrès hídric. En moments de sequera, es podrien polvoritzar sobre les plantes aquestes molècules sintètiques perquè es puguin adaptar millor a les situacions de manca d’aigua. El canvi climàtic està produint alteracions del ritme de pluges a molts llocs del món. En aquests moments, per exemple, tot el continent sud-americà està patint fortes sequeres que afecten els conreus. La troballa podria permetre evitar la pèrdua de milers d’hectàrees de cultius afectades per la manca d’aigua.
[youtube]HoqABYjcRtU[/youtube]
Saber quan de temps dura la rotació d’un planeta és fàcil si la seva superfície es de roca, però la cosa es complica si està formada de gas. Quan un planeta és sòlid s’agafa un punt de referència, un volcà, una muntanya i s’espera a que faci tota la volta. Si és gasos, només es pot fer una estimació aproximada. Aquest és el cas de Júpiter, Saturn o Urà. Ara un nou mètode de càlcul ha permès rectificar la durada del dia de Saturn, que resulta que és cinc minuts més curt del que es creia. A causa dels forts vents que té el planeta, un dia a Saturn dura només 10 hores, 34 minuts i 13 segons. Les dades anteriors que li donaven una durada de cinc minuts més s’havien extret de les estimacions fetes a partir del camp magnètic del planeta. Saturn, a més, té un problema afegit alhora de fer aquests càlculs. Els camps magnètics de Saturn estan alineats amb el seu eix de rotació i, per tant, les seves oscil·lacions no permeten mesurar exactament les zones interiors del planeta durant la seva rotació. Les dades actuals s’han aconseguit arran de la feina feta per la sonda Cassini. Des de la Universitat britànica d’Oxford i la nord-americana de Louisville s’ha utilitzat la informació de la part més fonda del planeta per a construir un mapa dels vents en tres dimensions, amb les seves ones i remolins per veure quin comportament té la seva atmosfera. El més interessant de l’estudi és la demostració que les atmosferes dels planetes gasosos es comporten de forma molt similar. Saturn és més semblant a Júpiter del què es pensava. L’estudi s’ha publicat recentment a Nature.
[youtube]mabjwexppnw&feature=PlayList&p=68D0F4A71263174B&playnext=1&playnext_from=PL&index=33[/youtube]
Un equip de científics britànics utilitzant ràdars ha descobert que la serralada antàrtica de Gamburtsev va estar fa milions d’anys travessada per rius, abans de patir una gran erosió glacial que la va deixar coberta de gel. L’estudi de les condicions climàtiques que van ocasionar que la serralada quedés enterrada pel gel pot ser clau per predir a que es pot enfrontar la Terra si es produeix un canvi climàtic. Segons la revista Nature la capa de gel arriba a assolir els 3.400 metres en els cims de la serralada. Va ser descoberta el 1958 per una expedició russa al Pol Sud i es coneix com els Alps Antàrtics. L’equip de científics britànics afirma que les primeres plaques de gel al pol sud es van formar fa 34 milions d’anys. La glaciació antàrtica es va produir quan els nivells de CO² a l’atmosfera terrestre van caure dràsticament provocant la formació d’immenses capes de gel. Les restes de gasos que conté el gel d’aquesta serralada poden ajudar a veure el passat i a predir el futur respecte el clima terrestre. Fins que no va ser descoberta, la serralada de Gamburtsev, es creia que l’Antàrtida era planera. Però no, sota el gel hi ha una serralada de 1.200 quilòmetres de llarg amb valls i muntanyes colgades totalment pel gel, una autèntica serralada amagada.
[youtube]bX1W4vHGO4o[/youtube]
Un grup de científics ha descobert la manera de prevenir que els records traumàtics es reactivin en els éssers humans, cosa que pot permetre tractar a les persones afectades pel transtorn d’estrès postraumàtic. L’estudi el publica la revista Nature Neuroscience i és conseqüència del treball sobre trastorn de l’estrès postraumàtic (PTSD) d’un equip científic de la Universitat d’Amsterdam dirigit pel professor Merel Kindt.
El mètode utilitza bloquejadors dels receptors beta-adregènics, una classe de receptors associats a la proteïna G, que s’activen per les catecolamines adrenalina (epinefrina) i noradrenalina (norepinefrina).
Això fa que davant determinats fets que ens estressen augmenti la freqüència cardíaca, es dilatin les pupil·les o que la sang flueixi cap a òrgans essencials. L’experiment consisteix en bloquejar aquests receptors cosa que permet afeblir o esborrar els records emocionals en pacients amb estrès postraumàtic. Aquest problema apareix en persones que han patit situacions violentes o dures com accidents, atemptats, segrestaments, violancions… Una situació que involuntàriament l’individu recorda una i altra vegada amb tota mena de detalls, provocant una angoixa enorme. L’equip del professor Kindt ha demostrat que aquests records durs es poden modificar quan es porten a la memòria en un procés que han anomenat reconsolidació. La prova es va fer amb dos grups de persones que tenien aracnofòbia, als quals se’ls aterrava amb aranyes i després se’ls donava el bloquejador propanolol o un placebo sense que ho sabessin. Els resultats van sorprendre als investigadors que van poder comprovar que els pacients que havien provat el propanolol no tornaven a tenir resposta traumàtica i els altres sí. Això indica que el trauma es va borrar de la seva ment gràcies a aquest producte. Ara serà interessant veure quin ús se’n fa perquè s’ha obert un camp molt important per explorar el cervell en la seva part de records.