Dictadura encoberta
1 juliol 2010 per Enric Figueras
watch?v=adBrfoxj5OE (si tenen a bé,poden puntejar aquesta adreça de vídeo).
No es pot acatar, de cap manera, ni acceptar, escoltar, sentir, conformar-se ni, res de res, que vingui d’un país dirigit per una dictadura encoberta que tolera el vergonyós fet de que l’Estatut de Catalunya hagi estat trossejat davant el poble d’una gran nació que el va refrendar. Hi ho va fer desprès de ser revisat per el Consell Consultiu de la Generalitat; aprovat per majoria en el Parlament de Catalunya; el Congrés de Diputats; el Senat i signat pel rei d’Espanya com a Llei Orgànica. Això no passaria a cap país democràtic desenvolupat en la vida social i política. És una aberració pròpia d’un país amb una dictadura encoberta i que ha quedat ancorat en els anys de la guerra incivil espanyola on, la dreta conservadora i radical i l’ultradreta, només poden aconseguir el poder a base de cops d’estat i fer de l’atac constant contra la nació catalana, la seva anormal manera de fer política. Només contra Catalunya s’ha fet un atac i menyspreu com aquest. No ho haguéssin fet contra cap altra región espanyola. Sempre contra Catalunya que és un país progressista, democràtic i europeu que, per part del nacionalisme espanyol, cal ofegar. Hi ho fan perquè -i d’això s’han aprofitat- consideren Catalunya com un país de badocs on l’esclavitud i el conformisme formen part de l’herència del terror imposat per les maleïdes dictadures espanyoles. La sentència d’un Tribunal Constitucional espanyol caducat, contra l’Estatut de Catalunya, ha estat una injustícia i un error amb danys incalculables per una Espanya que és una nació de nacions i que, sense Catalunya, tot li serà molt més difícil malgrat la seva supèrbia imperialista. Desprès de que el Partido Popular hagués llançat l’Estatut de Catalunya al TC i d’aquesta sentència que ofega la nació catalana, mai Espanya haurà quedat tant trossejada com ara. Veig molt difícil que el poble català vulgui saber res d’Espanya. Tot el que està succeint és molt greu. És indignant constatar a on ens ha portat aquesta retrògada manera de fer la seva particular política el Partido Popular, i sempre contra Catalunya. No ho oblidarem mai. Cap català ho oblidarà en les futures eleccions. Com tampoc oblidem que fou el general i dictador Miguel Primo de Rivera -havia estat capità general de Catalunya– qui va prohibir la bandera i la llengua catalanes en les corporacions públiques; remissió dels atacs a la unitat de la pàtria als tribunals militars -decret de Repressió del Separatisme-; prohibició de l’ensenyament del català, clausura del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI); dissolució de la Mancomunitat de Catalunya; tancament temporal de l’estadi del Club de Futbol Barcelona; destitució i desterrament del degà, Ramon d’Abadal, i dels altres membres, de la junta del Col.legi d’Advocats de Barcelona per la negació a redactar el seu anuari en castellà; destitució de Georges Dwelshauvers i de molts altres professors de la Universitat Nova de Barcelona; destitucions i multes a nombrosos alcaldes, etc….Foren dissoltes organitzacions i entitats, com ara els Pomells de Joventut, l’Ateneu Popular d’Estudis Socials; tancat l’Orfeó Català i la Biblioteca Popular de la Dona, de Girona; travada i fiscalitzada l’obra de l’Institut d’Estudis Catalans. Primo de Rivera no s’aturà davant la Mancomunitat -la qual buidà de sentit i finalment dissolgué-, ni davant l’Església catalana: sacerdots distingits o humils foren empresonats o exiliats pel simple fet d’haver predicat o escrit en català. I tot això dins un marc de mesures generals que comprenien el total bandejament de la llengua catalana de les escoles, de tot acte públic, de la retolació dels carrers, així com també de la senyera, dels vestits i cants patriòtics, la suspensió de les commemoracions de l’Onze de Setembre, la constant censura en les publicacions, etc. Als ulls del general, la cultura i la llengua pròpies dels Països Catalans eren perilloses, els intel.lectuals catalans eren sediciosos, el poble català tenia una tendència innata a deixar-se emmetzinar per idees antipatriòtiques, separatistes. I tot això que Primo de Rivera no havia sabut veure quan feia de capità general de Catalunya, ho descobrí en arribar a Madrid. Uns anys més tard, quan la nació catalana havia començat a respirar novament, el cop d’estat d’un altre general i dictador -Franco- va fer tot el que va pogué per anul.lar Catalunya. Això si, uns i altres, desprès i ara, la seva gran afició: espoliar Catalunya. Els sous d’un país de funcionaris en extrem com és Espanya -gairebé i com a exemple, a Extremadura un 32 per cent dels ciutadans cobren de l’Estat-, provenen dels impostos que paguen els treballadors de la nació catalana a qui el TC nega, mitjançant aquesta segona retallada de l’Estatut, un desenvolupament en llibertat i confiança. Ens volen agafar per les orelles i, amb la força sense raó d’una dictadura encoberta, empènyer Catalunya cap a els residus d’Europa. Això és, també, fer molt de mal a Espanya.——————–Ara, són el Partido Popular i el Tribunal Constitucional espanyol, caducat, il.legitimat per dictar aquesta sentència contra l’Estatut que és la primera llei de Catalunya, els qui ens han portat a aquesta situació que, de cap manera, afavoreix Espanya. Al contrari, s’ha perdut una gran oportunitat per acollir i acceptar Catalunya tal com és i tal com desitja ser i que, d’ençà ara, no ens queda cap més remei que treballar per sortir d’Espanya i aconseguir formar part d’Europa com una nació amb Estat propi. El vergonyós comportament de l’oposició liderada per Mariano Rajoy, explica perquè -entre altres circumstàncies- Espanya és un país endarrerit dintre el context europeu. A Espanya, on l’europeïtzació és zero, es fan les coses molt malament i això ho demostra aquest suspens davant una Europa que ens observa de reüll i no s’aguanta el riure: l’Espanya de les corregudes i matança de toros com a espectacle nacional; futbol a milions d’euros la pilotada; economia desordenada i submergida a nivells d’explotació humana com a Las uvas de la ira, de John Steinbeck, sobre la Nord-Amèrica profunda, injusta i cruel a nivells de país incivilitzat; una corrupció malaltissa que fa vessar llàgrimes de sang les imatges de Setmana Santa de l’Espanya profunda, funcionarial, canonical i que ens ha portat al “paradís” de l’atur. Aquesta Espanya que fa possible que el Partido Popular i el Tribunal Constitucional -com en una dictadura encoberta- Catalunya no pugui treballar amb l’Estatut que el poble va referendar. Escoltin, l’Estatut de Catalunya no és anticonstitucional, no va en contra de la Constitució Espanyola, això sí, és una obra d’enginyeria social i política, és un dels millors Estatuts dels països europeus, és un Estatut progressista i amb sentit de futur. I, precisament, per tot això, ha estat menyspreat i trossejat. Això només pot passar en una dictadura encoberta.
—————-D’ençà ara i més que mai, no deixem de parlar el nostre sagrat idioma de la nació catalana. Tothom qui ha vingut a Catalunya el té que saber parlar i és absolutament indispensable que així sigui si volen signar un contracte de treball a la nació catalana. Ja en el mateix contracte hi té que haver-hi una clàusula conforme la treballadora i el treballador es compromet a aprendre i parlar el nostre idioma. És molt important, més del que tots ens pensem, que no deixem de parlar mai la nostra llengua davant de res i per a ningú. Així es fa en tot país que vol ser respectat com a una gran nació, i així ho fan als EUA.
————————————————————————————-
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’aviació legionària italiana fou encarregada de tallar <<la via del mar>> amb objecte de reduïr la capacitat de resistència de les forces republicanes. De la seva base de Mallorca estant, els lupi del cielo o <<llops del cel>> -com eren anomenats els aviadors legionàris italians- bombardejaren intensament l’illa de Menorca i tota la costa peninsular dels Països Catalans.
—————————————————————————-
LA PREGUNTA de la setmana.- En arribar els atacs aeris nazis contra Anglaterra, durant la Segona Guerra Mundial, un líder polític anglès encoratjaria els seus compatriotes amb unes cèlebres paraules: <<Confio que els nostres conciutadans sabran resistir com sabé fer-ho la població valerosa de Barcelona.>> Quin és el nom d’aquest polític?
—————————————————————————-
EL LEMA de la setmana.- “He vist intervenir les democràcies contra tot, excepte contra els feixismes.” André Malraux.
NOTA.- Els lectors que desitjin participar a “la pregunta de la setmana”, ho poden fer a l’apartat de comentaris. Ens plaurà fer-lis a les mans uns bolígrafs de “LA CAIXA”.
—————————————————————————-
————————————————————————————-