Campanya al costat dels miners, commoció davant el sofriment, i decisió d’actuar
11 desembre 2010 per Enric Figueras
Si bé les coses vàren començar com una campanya política d’anar fent, les visites de J.F.Kennedy a l’Estat de Virginia Ooccidental es varen transformar en una veritable preocupació. La commoció de Kennedy davant el sofriment que va contemplar era com un fet nou per ell. Ted Sorensen, assessor dels seus discursos i mort recentment, recordava l’impressió de Kennedy <<per les penoses condicions que va veure, per la pobresa dels nens, per les famílies que vivien a base de restes de mantega i farina de blat, per la pèrdua de recursos humans>>. Va aconseguir comprendre molt millor als treballadors sense feina, els pensionistes i els qui rebien ajudes socials, desmoralizats per la seva pobresa, però desitjosos de trobar una oportunitat per millorar les seves vides. <<Els asseguro que després de cinc setmanes visquent entre vostès aquí a Virginia Occidental -va dir Kennedy- mai oblidaré el que he vist. He vist a homes, homes orgullosos, cercant un treball que no troven. He vist a persones de més de quaranta anys a les que s’el diu que ja no es necessiten els seus serveis perquè són massa vells. He vist a joves que volen viure en aquest Estat però es veuen obligats a abandonar-lo per cercar oportunitats en altres llocs. He vist a ancians que necessiten atenció mèdica massa cars per a poder utilitzar-los. He vist a miners sense feina i a les seves famílies menjar una dieta basada en racions militars>>.
“Es pot i hem de fer molt més”
Atacant l’indeferència de l’Administració Eisenhower, Kennedy va plantejar un programa de deu punts per alleugerir el sofriment i engrandir les oportunitats econòmiques. Va prometre incrementar les prestacions per atur, modernitzar la Seguretat Social, augmentar la distribució d’aliments, establir un programa nacional de carburants, estimular la indústria del carbó i augmentar les despeses en defensa a l’Estat. <<Es pot i hem de fer molt més“, va comunicar als seus companys demòcrates. <<Per això Virginia Occidental serà la primera de la llista quan arribi a la Casa Blanca>>. El 12 d’abril de 1960, quinzè aniversari de la mort de Franklin Roosevelt, va recordar que Roosevelt havia aconseguit més en cent dies que Eisenhower i Nixon en vuit anys. <<I ara és el moment apropiat per un altre New Deal, un New Deal per a Virginia Occidental>>, va dir J.F. Kennedy. El fill del president Roosevelt, Roosevelt Jr., que era partidari de Kennedy, es va unir a la campanya electoral atraient multituds allà a on anava. Kennedy va guanyar les primàries de Virginia Occidental per un marge molt ample, 60,8 per 100 davant d’un 39,2 per 100. Més tard, ja com a president dels EUA, mai va oblidar als ciutadans d’aquell Estat.
Malgrat els greus problemes de Virginia Occidental, mai es va parlar d’abstenció.
“Estan equivocats els qui pensen que la política és com un viatge per l’oceà o una campanya militar, quelcom que cal fer amb un fi particular a la vista, quelcom que s’abandona una vegada que s’ha arribat a aquest fi. No és una tasca pública que cal treure´s de sobre. És una forma de viure.” Plutarc.
Si els plau poden puntejar el vídeo següent: watch?v=H2jtRPbSqS4 (Al costat dels miners)
————————————————————————————-
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La cultura neolítica respon a l’etapa en què el descobriment del conreu de la terra i de la ramaderia revolucionà la manera de viure dels homes, els quals de nòmades a la recerca de l’alimentació es convertiren en sedentaris i acabaren vivint en poblats. (Què és Catalunya?).
LA PREGUNTA de la setmana.- A quines tribus van influenciar els celtes?
EL LEMA de la setmana.- “Estudia el passat si vols pronosticar el futur”. Confuci.
————————————————————————————-