La nova frontera

   El candidat “únic” per el “Partido Popular” a les properes eleccions generals, Mariano Rajoy, va manifestar durant la recent visita a O Carballiño (Ourense), amb motiu de la Fira del Pop, -el PP ja ha començat la campanya electoral-, que “l’herència que rebrà el nou executiu és la pitxor” que ha rebut un govern espanyol. El senyor Rajoy ja es veu sentat al despatx de La Moncloa abans de les eleccions. Així, no cal celebrar-les. Que els jerarques del PP de la nació castellana -la de l’Espanya “radial” a la força- el proclamin president vitalici de l’Estat espanyol. És un sistema típic de la penosa història d’Espanya. Ja ho veuen que vàren fer amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat pel poble català.

   Escoltin, la pitjor herència que ha rebut mai un govern espanyol, va ser la que va rebre l’Administració del president Adolfo Suárez, dels 40 anys de la dictadura i repressió del règim del general del qual, no vull ni recordar el seu nom….Vicis, defectes, maneres de fer, d’actuar i de governar, supremacia de la dreta, l’ultradreta i del món dels negocis, menyspreu per les llengües de les nacions -constretes- d’Espanya, abusos de poder, corrupció, espoli fiscal…que encara perduren. Herència d’aquella menyspreable dictadura procedent d’una guerra “incivil” a causa d’un cop d’Estat militar. No ho oblidarem mai per mai. I parlant d’herències rebudes de governs anteriors, tenim molt present la rebuda d’aquells vuit anys de govern d’Aznar, el de “España va bien”. Ja ho crec que ens recordarem!

   La pitjor cosa per un president de govern no és només no tenir la més mínima idea sobre economia. És no fer res per aprendre i envoltar-se de centenars d’assessors que no serveixen per a res. A on arriben les orelles de burro que resulta que rebaixen l’IVA del 8% al 4% per a la compra d’habitatge nou durant els primers quatre mesos per donar sortida a l’enorme estoc de pisos que s’ha acumulat als balanços de les immobiliàries i cada cop més dels bancs i caixes d’estalvis. Mentre, el Govern de la Catalunya espoliada, no para de retallar la Sanitat Pública i els Serveis Socials. L’únic objectiu del Govern de la nació castellana, abans de plegar, és afavorir a les grans corporacions financeres i immobiliàries, als poderosos, als més rics  i als que no paguen els impostos que haurien de pagar com els que tenen Sicav i els que no paguen l’impost de successions i altres escapatòries fiscals. Mentres, els lloguers de pisos són els més cars d’Europa. Una apropiada manera de fomentar el lloguer de tants pisos buits. Molt bé, senyor Zapatero! Vuit anys en el govern i mira a on ens ha portat, vosté i els seus assessors. En vuit anys no ha après res sobre economia. Ah, sí! els altres – els lobbys-  ja ho fan per vostè. Però, és clar, tots vostés ja tenen assegurat un gran despatx i unes renumeracions fabuloses, a les grans companyies i corporacions industrials i financeres. Van i encara premien als del totxo.  Vergonya, senyors, vergonya!

   Va dir, Rajoy, que Espanya “no creix econòmicament i té més del doble d’atur que la mitjana de la UE”. Ho ha d’explicar tot el senyor Rajoy. La productivitat en els sectors econòmics del país són molt baixos, ja ho va dir la cancillera Merkel: “els europeus del sud, són menys eficaços en la producció i treballen menys que els alemanys”. Fins i tot va parlar de “vagos” al referir-se a Grècia, Espanya i Portugal. Pel que fa a l’atur a les nacions d’Espanya i a la manca d’ingressos procedents de la recaptació d’impostos, -cal una reforma fiscal en profunditat-, ens hem de referir a l’economia submergida que a Espanya suposa el 22 per cent del PIB. I del frau fiscal que es situa al voltant del 23 per cent del Producte Interior Brut, 10 punts per sobre de la mitjana europea (13%). La seva equiparació amb la mitjana europea suposaria un ingrés a les arques públiques de 100 mil milions d’euros, que permetria rebaixar l’esforç fiscal dels ciutadans, estimular el creixement de les empreses i la creació de llocs de treball dignes, així com finançar més polítiques socials i noves inversions. És una vergonya i una injustícia social que demostra la baixa qualitat democràtica de l’Estat espanyol, el fet de que l’espoli fiscal de Catalunya sigui d’un 10 per cent del PIB català, 22 mil milions d’euros que surten per a no tornar. A l’Alemanya federal, la contribució fiscal dels “lands” és d’un 4 per cent del seu PIB i, tot i així, encara protesten. D’una manera o una altra, sempre en contra de la nació catalana. I el que és pitjor, el Govern català ho consenteix. Ho té que explicar tot senyor Rajoy.

   El candidat del “Partido Popular” va parlar també a prop de “reorganitzar l’Estat per acabar amb les duplicitats”. Com ja és habitual en els jerarques del PP,- principalment Aznar-, l’Estat autonòmic té la culpa de tot. No en va Manuel Fraga va votar, en el seu dia, en contra del Títol VIII de la Constitució que desenvolupa les autonomies.

   És el Govern de la nació castellana qui manté les duplicitats i qui permet el desenvolupament d’obres faraòniques com aeroports  gairebé sense tràfic d’avions; autopistes de franc i autovies “radials” sense trànsit, així com línies de tren d’alta velocitat sense passatgers. Malgastar els diners dels contribuents a cabassos mentre als ciutadans de la Catalunya espoliada, fins i tot, els retallaran els calçotets. La “reorganització” de l’Estat que vol Rajoy, és tornar a la mediocritat i misèria del centralisme franquista. Si, veritablement, vol fer quelcom profitós en aquest sentit, desenvolupi d’una punyetera vegada les nacions constretes d’Espanya cap a un Estat federal, modern, just, progressista i sense corrupció. Una Moncloa amb menys govern i més suport cap a aquelles autonomies valentes, responsables que volen més competències per anar cap a endavant i poder desenvolupar, sense espolis i amb llibertat, les seves aspiracions històriques. I per això, no cal tocar la Constitució, simplement, posar-la al dia. De manera que els drets dels ciutadans s’interpretin com els veu i vol viure la societat ara i no com es veien quan va ser redactada 33 anys enrere. Utilitzar la Constitució com si es tractes d’un plec blindat i intocable per a no avançar, és una estafa a la llibertat i voluntat de progrés del poble. I en el cas d’Espanya, per a no ofegar encara més a les nacions constretes que la formen. Pel que fa a la tant gallejada victòria del candidat ultra conservador a les properes presidencials, està per veure. Al menys a la nació catalana i per raons de pes, no hauria de ser així.

————————————————————————————-

 El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: watch?v=7_cObD-QGnQ

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La situació de l’arxipèlag conferí a la seva illa major, Mallorca, una categoria estratègica en les xarxes comercials catalanes de la Mediterrània, tant en la diagonal mediterrània o ruta de les illes -que conectà Barcelona amb Sardenya, Sicília i l’Orient i el Nord d’Àfrica. Simultàniament i en raó de la seva posició, l’illa es convertí en una cruïlla damunt  la ruta que conduïa els genovesos -i, en menor grau, els venecians- cap a l’estret de Gibraltar i l’Atlàntic, cap a Flandes i Anglaterra. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quan parlem de Mallorca com a funció de magatzem, a que ens referim?

   EL LEMA de la setmana.- “Les revolucions es produeixen en carrerons sense sortida”. Bertolt Brecht.

————————————————————————————-