La nova frontera

   L’article present és continuació del publicat el dia 13-08-2011 titulat, “Una reforma tributaria per posar fi als abusos del capitalisme salvatge” (II). Als Estats Units d’Amèrica els impostos no eren i no són els mateixos per a tothom. El president Kennedy va quedar atònit quan va saber que, dels 19 americans els quals ingressos passaven dels 5 milions anuals, 5 no vàren pagar impostos sobre la renda en absolut l’any 1959 i que cap dels 14 restants havia estat gravat pel tipus corresponent a la base de 5 milions, i que, el 1954, un americà amb una renda anual de 2 milions no havia pagat ni un cèntim d’impostos. Exemples com aquests abundaven. En la majoria dels casos, tals excepcions escandaloses eren el resultat de les múltiples deduccions i escapatòries que oferia el sistema tributari a certes companyies, especialment de la indústria del petroli. Les coses no han canviat i  ja veiem els resultats.

   Kennedy estava determinat a posar fi a tals abusos. El que el president volia, no era simplement una reducció temporal dels impostos, sinó una revisió profunda del sistema fiscal americà. El que no han fet ni Aznar, ni Zapatero i, molt menys, Rajoy. Vergonya, senyors, vergonya! La classe treballadora i els pensionistes són els qui ho tenen que pagar tot. I ara, una Espanya miserable per decret constitucional.

   Alguns homes de negocis estaven molt menys interessats en la salut de l’economia americana, que en el nivell dels seus beneficis. El 18 de novembre de 1963, quatre dies abans del seu assassinat, el president Kennedy va presentar el seu informe econòmic davant la Cambra de Comerç de Florida:

   <<Per primera vegada en molts anys, en els darrers 18 mesos el nostre índex de creixement excedeix al de França i al d’Alemanya. Això és degut a que, com la revista “Fortune” senyalava recentment, els beneficis de les societats a Amèrica està ara en augment molt més ràpidament que els beneficis de les societats americanes en l’estranger…

   <<Per el proper mes d’abril, amb l’ajuda indispensable del projecte pendent de reducció d’impostos, els Estats Units navegaran amb els vents de la més llarga i forta expansió econòmica en temps de pau de tota la història de la nacio>>.

   I va conclure:

   <<Em dono compte de que alguns homes de negocis que només volen que s’els deixi sols, que el Govern i la política no es posin amb els seus assumptes, que el balanç i els beneficis de les seves societats siguin més importants que el balanç mundial de poder o l’índex nacional d’atur. Però espero no avençar-me a l’època si els recordo aquell passatge de “Conte de Nadal”, de Dickens, en el qual Ebenezer Scrooge, aterroritzat davant el fantasma del seu antic soci, Jacob Marley, i espantat per la narració del seu incesant vagar, crida: <<¡Però tu sempre vàres ser un bon home de negocis, Jacob!>>, i el fantasma de Marley, amb les seves cames agafades per cadenes de llibres de comptabilitat i caixes fortes, respon: <<Negocis? L’home era el meu negoci. La caritat, la misericòrdia,  l’indulgència i la benevolència eren el meu negoci. Els tractes del meu comerç no eren sinó una gota d’aigua en l’immens oceà del meu negoci>>.

   Ebenezer Scrooge (Jim Carrey) del “Conte de Nadal”, de Charles Dickens.

    El president John F. Kennedy, al qual li quedaven quatre dies de vida, doncs seria assassinat a Dallas (Texas) el 22 de novembre de 1963, va finalitzar el seu informe econòmic davant la Cambra de Comerç de Florida, amb aquestes paraules:

   <<Membres i invitats de la Cambra de Comerç de Florida: treballem a la Casa Blanca o en l’Edifici de L’Estat, a la indústria o en el comerç, l’home és el nostre negoci. I si treballem amb harmonia, si comprenem els problemes de cadascú, les responsabilitats que cada un de nosaltres comporta, després amb tota seguretat prosperarà el negoci de l’home. I els vostres fills i els meus aniràn cap a endavant en un món més segur i en el qual existeixin oportunitats per a tots ells…>>

   Però molts homes de negocis eren indiferents a l’harmonia, als problemes de l’home, al futur dels seus fills i a Charles Dickens. Quatre dies després, el president Kennedy aterrava a l’aeroport Love Field, de Dallas (Texas). No existeix odi més fort que els dels <<nobles bandits>>.

   El 26 de febrer de 1964, -tres mesos després de l’assassinat de Kennedy-,  el Congrés va aprovar la Llei 88-272 que reformava el Còdi de Recaptació d’Impostos de 1954. A cap de les 128 pàgines d’aquesta Llei es pot trobar la disposició sobre <<evitació de certes desigualtats>>que demanava JFK.

   En el proper capítol parlarem de Warren Buffett, l’home de negocis que ocupa el tercer lloc d’entre el més rics del món.

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:4yhSzjmNjjI

   ———————————————————————————–

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Com sia que l’agricultura illenca no era en condicions d’assegurar un abastament de productes bàsics, des de gairebé el primer moment calgué importar-ne: així els grans procediren de la depressió central del Principat i de la vall de l’Ebre; més endavant, però, després de la conquesta de Sicília, arribaren cereals sicilians i també del nord d’Àfrica.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quin va ser l’eix de tota l’economia balear?

   EL LEMA de la setmana.- “La ciutat no és una jungla d’asfalt, sinó un zoo humà”. Desmond Morris.

————————————————————————————-

Nota

   Els visitants dels BLOGS del diari EL PUNT AVUI que tinguin a bé participar en “la pregunta de la setmana”, ens pleurà fer-lis a les mans uns bolígrafs de la Caixa de Pensions.

————————————————————————————-