La nova frontera

  La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, va anunciar que els diputats no podran utilitzar expressions com “robar” o “espoli fiscal” en referència a l’Estat espanyol. López Tena (SI) va qualificar la decisió de “censura il.legal”, mentre que Albert Rivera (Cs) va defensar que s’ha de posar límit a la llibertat d’expressió. El dijous al vespre (1-12-11) aquest fet ja havia suscitat gairebé un centenar de comentaris a l’edició digital del diari EL PUNT AVUI. 

   Escoltin, ja fa temps que es parla de dictadura a l’Estat espanyol. Ja m’entenen, aquella dictadura d’americana i corbata i despatx de moqueta caríssima; la dictadura dels lobys. Del poder absolut a la dictadura, només hi ha un pas. Esperin i veuran la que s’acosta. I és que és molt difícil que la dreta radical d’aquest país -nació de nacions constretes i amargades-, algún dia canvii. Jo no sé com s’anomena el fet de que la nació catalana no pugui disposar de 60 milions d’euros diaris, 22 mil milions d’euros anuals, perquè s’en van cap a la capital de la nació castellana i no tornen a Catalunya. Un 10 per cent del PIB català. Una tercera part dels impostos que paguem els ciutadans de Catalunya. Els ‘Empresaris per l’Estat propi’ (Cercle Català de Negocis), han posat sobre la taula l’espoli fiscal que patim els catalans, espoli únic al món.

   Jo sempre he sentit parlar d’espoli fiscal. El poble ho sent, ho veu i, ara més que mai, amb aquesta allau de retallades dels serveis públics dels catalans -només a Catalunya-, l’espoli fiscal es palpa a tot arreu. Davant aquesta cascada de retallades, les famílies de la nació catalana senten aquest espoli fiscal espanyol com una fredor a l’esquena. La Sanitat Pública Catalana, una retallada rere l’altra, no crec que es pugui refer mai més d’aquesta sacsejada. Per cert, mai havia escoltat com ara tants anuncis sobre les excel.lències de la sanitat privada. No sé com en diuen del fet de que a Espanya hi hagin el triple de metges per habitant que a Catalunya. Ah! i cap retallada. Només a Catalunya ja hi ha la revolució al carrer. És clar! que el president electe, Mariano Rajoy, no vulgui ni sentir parlar del pacte fiscal. I més quan els catalans, ‘criden però no mosseguen’. Ja es va veure amb la sentència contra l’Estatut de Catalunya ‘referendat’ pel poble català i que els jerarques del ‘Partido Popular’ van portar al Tribunal Constitucional, caducat i amb recusacions dels seus membres un rere l’altre.

   El desprès president de la Generalitat, va dir que acatava la sentència. Per això ara hem de pidolar, pidolar i pidolar ajonellats al davant d’un Estat espanyol que, dintre el Parlament de Catalunya, els seus diputats no podran utilitzar expressions com “robar” o “espoli fiscal”. Escoltin, no cal que es preocupin, home! Facin el que Espanya vol que facin. Diguin el que Espanya vol que diguin. Retallin, retallin i retallin el que Espanya vol que retallin. L’Estat espanyol ja s’els ha gastat i ho continuarà fent. Duplicitat de ministeris i competències; línies de tren d’alta velocitat utilitzades per nou passatgers; aeroports faraònics sense avions, algún d’ells amb l’estàtua del seu promotor inclosa; autovies radials sense trànsit i autopistes de franc -a la nació castellana ‘no es costumbre pagar peajes’-; comunitats autònomes amb dèficits astronòmics com les de Madrid i València, governades pel ‘Partido Popular’, qui pagarà aquests dèficits? Quines retallades estan fent, davant les implacables que tenen lloc a Catalunya?; i encara tants judicis pendents per corrupció? Hem vist que la policia s’en porti emmanillats als responsables de tot aquest maremàgnum de malgastar els impostos del poble espanyol? I els 22 mil milions d’euros que surten cada any de Catalunya per a no tornar, de què s’en fan? Una veritable democràcia vol dir transparència, honestedat, rectitud, justícia, responsabilitat, ser competent, vocació de servei públic, dialogar, llibertat d’expressió…

   Escoltin, els diputats del Parlament de la nació catalana, com a representants i servidors del poble, no poden expressar el que senten que els ciutadans de Catalunya diuen, parlen i expressen? O és que en el Parlament hi ha una realitat que no és la que el poble sent? De totes maneres, pot ser si que cal parlar més d’independència i menys d’espoli i de pacte fiscal que els jerarques de la dreta radical espanyola i amb poder absolut, no volen ni sentir-ne parlar. És millor esprémer Catalunya com una taronja i la pela també.

   I esperin amb això de l’anomenat ‘Corredor del Mediterrani’ -ja s’en va començar a parlar l’any 1989-, i que, ara, els de la nació castellana volen que també sigui ‘radial’, que Déu ens agafi confesats!

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:JYYrB3WIONY

————————————————————————————-

El deure i la glòria

Allò que el president Kennedy va demanar als funcionaris dels EUA (I)

    <<Cap de les responsabilitats del Govern és tant fonamental com la de mantenir entre els qui gestionen els assumptes públics els més alts nivells de conducta ètica. No hi pot haber dissentiment amb relació a la normativa establerta de que tots els funcionaris hauran de procedir sempre amb la més ferma integritat, absoluta imparcialitat i plena dedicació a l’interès públic…>>

   <<És clar que els funcionaris no formen un grup a part. De manera inevitable són un reflex de la tònica moral de la societat en que viuen. I si l’esmentada tònica resulta deteriorada -ja sigui per competicions atlètiques falsejades o per programes de televisió ridículs, per conspiracions d’alt nivell en la fixació dels preus, per actuacions impròpies dels sindicats i dels grans negocis com el crim organitzat, per petites estafes en els comptes de despeses, no atendre les lleis de tràfic o el frau en els impostos- desprès quedarà afectada la conducta del nostre Govern. De manera inevitable, els nivells morals d’una societat tenen enorme influència sobre tots el qui hi viuen, tant sobre els qui la governen, com sobre els qui són governats. La solució definitiva als problemes ètics del Govern és la de situar en un ambient d’ètica sana a un grup de gent honrada…>> (President John F. Kennedy, missatge als funcionaris dels EUA, 27 d’abril 1961).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:TnYTLqhrZEs

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Aquesta situació insurrecional -de <<rebel.lió permanent>>, com plau a Joaquim Nadal- assolí un grau tal d’enrariment, que empenyé, en 1372, <<el rei Pere ‘el Cerimoniós’- ha escrit J. Ernest Martínez-Ferrando- a prendre una decisió draconiana: expulsar tota la població de l’Alguer i substituir-la per gent catalana. Fou l’única manera de poder comptar a l’illa amb una plaça segura i fidel>>.

   LA PREGUNTA de la setmana.- De què féu part bona part de la població evacuada?

   EL LEMA de la setmana.- “La teva llar no és on vius, sinó on et comprenen“. Christian Morgensen.

————————————————————————————-